Un any més els lectors del diari han fet un bon paper a l’hora de participar a la porra dels Oscars. Cinc persones han aconseguit 18 encerts en 24 categories. La majoria del més de mig miler de participants s’han quedat entre 10 i 15 encerts, tot i que les pistes del crític de l'ARA Xavi Serra eren una molt bona guia per a pràcticament totes les categories (excepte la de millor actriu!).

L’extensa trajectòria de Regina King davant de les càmeres, des que el 1985 es van iniciar les emissions de la 'sitcom' afroamericana '227', ha recorregut dues vies paral·leles amb els seus propis alts i baixos. Per a King, nascuda el 1971 a Los Angeles, la dècada de 1990 va ser la del seu esplendor de joventut, amb aparicions destacades a títols icònics del cinema negre de l’època com 'Els nois del barri', de John Singleton, o 'Friday', on va interpretar la xicota del personatge interpretat per Ice Cube. A més, King va ser la dona de Cuba Gooding Jr. a 'Jerry Maguire' i la de Will Smith a 'Enemic de l’estat'.

La tenacitat inculcada en Mahershala Ali per la seva àvia va ser l’eix principal del sobri discurs pronunciat ahir per l’actor afroamericà al recollir el premi al millor actor secundari per 'Green book'. No era la primera menció d’Ali a la seva àvia en una gala dels Oscars. Fa dos anys, quan es va convertir en el primer intèrpret musulmà a aconseguir l’estatueta de Hollywood (per 'Moonlight'), les seves primeres paraules a l’escenari van ser aquestes: “Deixeu que em cordi els botons de l’americana; és el que voldria la meva àvia”. Un detall gens menor quan parlem d’un actor que ha fet de l’elegància flegmàtica, indicativa d’un palpable punt d’honor, el seu principal segell actoral. Seguint l’estela de Sidney Poitier i de Denzel Washington, Ali (nascut com a Mahershalalhashbaz Gilmore) ha sabut consolidar-se com un portaveu de la cara més digna del poble afroamericà, sense ocultar les ferides de la marginació i el racisme però subratllant un orgull tocat per una aura aristocràtica.

L’abraçada sobre l’escenari de la cerimònia dels Oscars entre el britànic Gary Oldman i el nord-americà descendent d’egipcis Rami Malek, premiat per 'Bohemian Rhapsody', ofereix més d’una lectura. D’una banda, com deixen ben clar els discursos d’agraïment dels dos últims guanyadors de l’Oscar al millor actor, les seves són històries d’integració en la societat ianqui. Si l’any passat Oldman reconeixia “l’amor, les amistats i els molts regals" que li han fet els EUA, Malek va ser encara més eloqüent a l’hora d’incidir en la cara més acollidora i oberta del Estats Units: “Hem fet una pel·lícula sobre un home gai, un immigrant, que va viure la vida com ell volia, sense demanar disculpes. Jo soc fill d’immigrants egipcis, americà de primera generació”. En aquell moment els aplaudiments d’un Hollywood enfrontat a Donald Trump van interrompre un discurs que Malek va acabar en clau èpica: “La meva història s’està escrivint ara mateix i no podria estar més agraït a tots els que heu cregut en mi”.

Han calgut 90 edicions de la gala dels Oscars de Hollywood per confirmar que no sempre cal un presentador. Ja ho van provar el 1989 i va ser un fracàs, però la decisió d’enguany pot marcar un punt d’inflexió necessari en el plantejament de futures cerimònies de tota mena. I no necessàriament perquè la figura del presentador o presentadora s’hagi d’abolir per sempre, sinó perquè el daltabaix serveixi com a empenta per reformular els lliuraments de premis, descobrir noves dinàmiques d’un espectacle que s’està anquilosant.

Si els Oscars, com el premis Goya, tinguessin una categoria reservada a la millor actriu revelació, és probable que més d’un acadèmic de Hollywood hagués pensat en Olivia Colman, l’extraordinària protagonista de 'La favorita', com a candidata al guardó d’actriu novella. De fet, atenent a l’enorme sorpresa expressada per l’actriu anglesa quan va recollir el seu Oscar, més d’un podria cometre l’error de prendre-la per una nouvinguda al 'show business'. Amb el seu discurs entretallat i encantador, comportant-se com una intrusa entremaliada, gairebé demanant perdó a Glenn Close ("la meva ídol") per haver-li pres el premi, i recordant la seva època com a dona de la neteja, Colman va omplir de rialles el pati de butaques. Res d'estrany si tenim en compte la llarguíssima experiència d’aquesta actriu de 45 anys en l’àmbit de la comèdia televisiva britànica. "Ostres, això és genuïnament estressant... És de bojos! He guanyat un Oscar!" Així va començar Colman un discurs en què va demostrar un geni a mig camí entre la innocència picardiosa, els aires de cabra boja i un domini de l’escenari propi d’una reina de l’espectacle.

1- La benvinguda de Queen

No per anunciat deixa de ser un dels moments de la nit. Una actuació de Queen –o al menys de Brian May, Roger Taylor i el substitut de Mercury, Adam Lambert– va encetar els Oscars amb versions escurçades de dos dels seus temes insígnia, 'We will rock you' i 'We are the champions', que per cert eren les cançons amb què Queen posaven el punt final als concerts en la dècada dels 80. A falta de presentador oficial, va ser Lambert l'encarregat de pronunciar el tradicional "Benvinguts als Oscars". El millor resum de l'actuació, tanmateix, és que el seu moment més recordat serà segurament el pla de Javier Bardem ballant com un boig al pati de butaques.

]]>

La gran nit del cinema nord-americà ha deixat, com sempre, un estol de glamur i elegància. Fem un repàs dels 'looks' més destacats que han lluït les estrelles de Hollywood.

]]>

'Green book' ha triomfat als Oscars en guanyar els premis a millor pel·lícula, guió original i actor secundari, tot i que el film més premiat ha sigut 'Bohemian Rhapsody' amb quatre Oscars (muntatge, actor protagonista, edició de so i mescla de so); 'Roma' se n'ha emportat tres: direcció, fotografia i film de parla no anglesa. Aquesta és la llista completa dels premiats:

]]>

La imatge dels Oscars celebrats ahir no és la de Lady Gaga i Bradley Cooper cantant 'Shallow', ni el públic petant-se de riure amb l'espontaneïtat d'Olivia Colman. No, la imatge que resumeix la gala no la van capturar les càmeres: és la de Spike Lee entre bastidors, emprenyat com una mona i abandonant el Dolby Theater perquè 'Green book' havia guanyat l'Oscar a la millor pel·lícula. “Estic maleït –va dir als periodistes després–. Cada vegada que algú condueix algú, perdo”. El comentari feia referència a l'ocasió en què Lee havia sigut finalista a l'Oscar (al millor guió original) i es va imposar 'Tot passejant Miss Daisy'.

]]>

La música té poca sort als Oscars. No és una temàtica que sovintegi entre les pel·lícules premiades per Hollywood. Tampoc el gènere musical és avui el favorit de l’Acadèmia. Fa dos anys semblava que La la land seria la gran triomfadora, el primer musical reconegut com a millor pel·lícula després de Chicago (2002). Però l’estatueta va ser per a Moonlight. I per trobar un film sobre un músic amb l’Oscar gros cal anar fins Amadeus (1984), la pel·lícula de Milos Forman sobre Mozart (i Salieri) que adaptava l’obra teatral de Peter Shaffer. Aquest any, però, la sort podria canviar. Entre les vuit nominades a la millor pel·lícula n’hi ha tres en què la música és el motor de l’acció o l’eix al voltant del qual es desenvolupa la trama, i en els tres casos els personatges principals són músics.

]]>

Semblava que els Oscars havien arribat al punt àlgid de caos quan fa dos anys Warren Beatty i Faye Dunaway van atorgar per error a La la land el premi a millor pel·lícula per després recular i atorgar-lo a Moonlight. I, tanmateix, l’actual temporada de premis ha fet que l’Envelopegate, aquella confusió de sobres, sembli el súmmum de la professionalitat. En els últims mesos l’Acadèmia de Hollywood ha decidit crear un nou Oscar i poc després se n’ha desdit, ha designat un presentador per a la gala que tot seguit s’ha fet enrere i ha marginat els premis tècnics a les pauses publicitàries per després canviar d’idea i com si res. D’entrada, la cerimònia que se celebrarà la nit de diumenge a dilluns al Dolby Theater de Los Angeles transmet la impressió de ser una gala improvisada, dissenyada a corre-cuita i més pensada per no ofendre que per entusiasmar. I després ens queixem dels Gaudí.

]]> L'actriu Whoopi Goldberg, que ha presentat els Oscars en quatre ocasions, podria ser la presentadora sorpresa de la gala que se celebrarà diumenge, segons apunten diferents fonts recollides pel rotatiu 'The Guardian'. Goldberg no ha aparegut al programa que presenta, 'The View', d'ençà que es va anunciar que participaria en la cerimònia presentant un dels premis.

]]>

Queen actuarà a la 91a cerimònia dels Oscars el pròxim 24 de febrer amb Adam Lambert com a vocalista, segons ha anunciat l'Acadèmia de Hollywood aquest dilluns a les xarxes socials. El grup britànic interpretarà el tema de 'Bohemian rhapsody', la cançó que dona nom a la pel·lícula biogràfica de Freddie Mercury, que encarna l'actor Rami Malek. Sota el nom de 'Queen + Adam Lambert', el grup comptarà amb dos dels membres originals, el guitarrista Brian May i el bateria Roger Taylor. El baixista, John Deacon, no ha actuat amb Queen des de la mort de Freddie Mercury, tret de l'homenatge que se li va fer el 1992 a Wembley.

]]>

L'Acadèmia de cinema de Hollywood havia anunciat que entregaria quatre guardons durant les pauses publicitàries amb l'objectiu de retallar la durada de la gala. Les categories afectades eren les de millor muntatge, fotografia, curt d'acció i maquillatge i vestuari. La idea era enregistrar els discursos i emetre'ls durant el directe, per alleugerir la gala. Això volia dir que la possible victòria de Rodrigo Sorogoyen amb 'Madre' no es veuria per televisió.

]]>

Continua la polèmica per la gala dels Oscars del 24 de febrer. Després de l'anunci de l'Acadèmia de Hollywood de no retransmetre el moment de l'entrega dels premis a millor muntatge, fotografia, curt d'acció i maquillatge i vestuari per tapar-ho amb publicitat, més de quaranta cineastes i directors de fotografia –entre els quals hi ha Quentin Tarantino, Martin Scorsese, Damien Chazelle, Spike Lee, Roger Deakins, Emmanuel Lubezki, Rachel Morrison, Ang Lee, Cary Fukunaga i Seth Rogen– han mostrat el seu rebuig a aquesta decisió través d'una carta oberta al president de la institució, John Bailey.

]]>

Després d'anunciar que aquest any la cerimònia d'entrega dels Oscars no tindrà presentador, l'Acadèmia de Hollywood suma ara una nova decisió sobre la gala que també ha aixecat polèmica. Enguany, els Oscars a millor muntatge, fotografia, curt d'acció i maquillatge i vestuari es donaran durant la pausa publicitària. La decisió, segons l'Acadèmia, respon a la voluntat de reduir la durada de la cerimònia perquè no s'allargui més de tres hores, i els discursos dels premiats s'emetran posteriorment a la retransmissió. Per tant, quedarà fora de la retransmissió televisiva la possible victòria de l'espanyol Rodrigo Sorogoyen, que competeix a la categoria de millor curt d'acció amb 'Madre'.

]]>