Fa uns mesos, gairebé sense fer soroll —i això ja hauria de fer sospitar— es va desarticular a Espanya una cèl·lula neonazi. Tres detinguts, armes, entrenaments i plans d’atemptat inspirats en massacres reals. A més, no anaven per lliure: estaven connectats amb una xarxa internacional terrorista. Però bé, poca cosa pareix, ja que la notícia va passar bastant desapercebuda. Potser perquè no encaixa amb aquest relat còmode que ens repetim. Ja sabeu, aquest que diu que la violència sempre ve de fora, o que és cosa del passat. Perquè, quantes vegades hem sentit que els perills són el terrorisme jihadista o l’entorn de l’extinta ETA, o –encara millor– que no passa res i vivim en una mena de paradís tranquil?... Una versió casolana d’Un món feliç, de Huxley.

El presumpte terrorista detingut a Palma el 25 de març, líder d'una cèl·lula amb dos membres més arrestats a Tànger, participava en el finançament i el suport logístic a combatents de l'Estat Islàmic (EI) a Somàlia i preparava un atemptat en territori espanyol.

La Policia Nacional ha detingut aquest dimecres a Palma el presumpte cap d’una cèl·lula jihadista vinculada a l’Estat Islàmic (Daesh), en una operació conjunta amb les autoritats del Marroc que ha permès arrestar també dues persones més a Tànger. Segons la investigació, el grup finançava el terrorisme i planificava un possible atemptat a Espanya, que el líder detingut pretenia que fos “una acció de gran envergadura”.

La Conselleria d’Educació –a través del Servei de Formació Permanent del Professorat i en col·laboració amb el Ministeri de l'Interior i el Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme– ha ofert als docents de les Balears una activitat titulada Quan educar és protegir. Jornades de formació docent: Memòria i prevenció del terrorisme, que es farà els dies 13 i 14 de març. La convocatòria arriba en plena polèmica per la derogació de la Llei de memòria democràtica, impulsada pel PP i Vox. Aquesta activitat del Govern desvincula el concepte de 'memòria' de la repressió franquista i del reconeixement de les víctimes dels feixistes.

L'Audiència Nacional (AN) ha absolt els sis acusats per adoctrinament gihadista a Inca, a Mallorca, que tenien vídeos "especialment escabrosos" amb contingut radical, en apreciar que, malgrat que "simpatitzen amb els postulats" de l'Estat Islàmic (DAESH), aquestes idees "no superen el límit de l'expressió ideològica".

Dos agents de Policia han desglossat aquest dilluns els indicis de radicalització que van detectar en sis acusats d'adoctrinar i autoadoctrinar-se a la gihad al voltant d'una mesquita d'Inca (Mallorca), un d'ells un "imant itinerant" que anava desplaçant-se pels "problemes" que li generava el discurs.

La policia mantenia aquesta tarda acordonats els voltants del Museu Jueu de Washington, on aquest dijous a la matinada dos treballadors de l'ambaixada d'Israel als Estats Units han sigut assassinats a trets. Uns metres més enllà de l'entrada del museu, als peus d'un edifici de maons vermells, un equip policial encara continuava netejant les restes de sang de Yaron Lischinsky i Sarah Milgram abans de reobrir el pas a la zona. Algunes persones s'acostaven a l'escena del crim per deixar-hi rams de clavells i espelmes. A tan sols unes passes hi ha l'oficina de l'FBI i el centre de convencions on l'estiu passat es va celebrar la cimera de l'OTAN. "Ara mateix estic sorprès, trist i enfadat... no em puc creure que el "mai més" estigui passant de veritat. Això és resultat de tot l'odi que circula", explica a l'ARA Mark Rosenberg, un rabí de Florida que ha viatjat expressament al lloc dels fets per mostrar el seu condol. El "mai més" al qual es refereix el rabí és el lema que va encunyar la comunitat jueva després de l'Holocaust.

El 29 de novembre de l'any 2003, vuit membres del CNI es traslladaven amb els seus vehicles des de Bagdad fins a les bases de Diwaniya i Najaf. Eren els anys de la guerra de l'Iraq. Havien recorregut aproximadament uns 30 quilòmetres quan van patir una emboscada on van morir tots els agents, menys un: José Manuel Sánchez Riera. Ara, més de 20 anys després, ha decidit explicar la seva història en el llibre Tres días de noviembre (Editorial Espasa).

Militants separatistes del grup armat Exèrcit d’Alliberament del Balutxistan (BLA en les sigles en anglès) han segrestat un tren aquest dimarts amb més de 400 persones a bord en una zona muntanyosa aïllada del sud-oest del Pakistan. Els guerrillers, que lluiten per la independència del Balutxistan, asseguren que retenen més de dos centenars de membres de les forces de seguretat que viatjaven al comboi i han amenaçat amb executar-los en un termini de 48 hores si el govern pakistanès no accedeix a un intercanvi de presoners.

El sospitós detingut per l'atropellament múltiple al centre de Múnic aquest dijous podria tenir una "motivació islamista" per al seu atac, han assegurat aquest divendres al matí les autoritats alemanyes. No obstant això, la fiscal de la capital bavaresa, Gabriele Tilmann, ha afegit que no hi ha proves concloents que l'incident estigués vinculat a organitzacions terroristes com l'anomenat "Estat Islàmic". La revelació pot impactar encara més en una campanya electoral molt marcada per l'ascens del partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) i el debat sobre la immigració i la seguretat pública.

Sotrac a Alemanya per un possible atac terrorista al centre de Múnic quan falten deu dies per les eleccions al Bundestag. Un grup de ciutadans que prenien part en una protesta sindical a la capital bavaresa ha sigut envestit per un vehicle conduït per un sol·licitant d'asil afganès, de 24 anys, d'acord amb les primeres informacions policials. Almenys 28 persones, entre ells infants, han resultat ferides. La campanya electoral, dominada per l'ascens de la ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) i el debat entorn dels límits a la immigració i la seguretat pública, ha entomat així un nou episodi que hi afegeix més volatilitat i tensió. Els polítics alemanys han exigit mà dura amb l'autor de l'atropellament i han promès canvis en la política migratòria.

Vismara, Lubina i Benetau. Són els noms en clau de tres agents de la Guàrdia Civil que es van infiltrar en un grup andalús que introduïa haixix a l'Estat. El líder va acabar condemnat a vuit anys de presó i va recórrer contra la sentència dient que els agents havien vulnerat el seu dret a la intimitat. Aquesta història, que va començar entre fardells i narcollanxes a les platges d'Almeria, ha acabat representant el primer pronunciament del Tribunal Constitucional sobre els agents encoberts. És recent, del juny de l'any passat, i avala aquesta figura citant la llei allà on està recollida, la d'enjudiciament criminal.

Les policies marroquina i espanyola han desmantellat aquest divendres una cèl·lula terrorista afiliada a la branca al Sahel de l'organització jihadista Estat Islàmic (Dáesh), en una operació conjunta que va suposar la detenció de nou persones a les localitats marroquines de Tetuan i Castillejos (Fnideq) i a les espanyoles de Madrid, Eivissa i Ceuta.

Ismael Isaac és un cantant de reggae ivorià que té una cançó que es diu Lampedusa i parla sobre la migració. “Abans la mort al mar que la vergonya davant la meva mare; me’n vaig”, diu una de les frases que canten milers de joves provinents de l’Àfrica occidental. Segurament els refugiats malians que han arribat a Tossa de Mar aquesta setmana també la coneixen, la seva mare és lluny i han marxat a contracor del seu país. 

L'atac amb ganivet que va causar la mort de tres persones divendres a la nit a la ciutat de Solingen, a l'oest d'Alemanya, ha tornat a situar la immigració i el terrorisme islamista en el primer lloc de l'agenda política, just quan falta una setmana per a les eleccions regionals de diumenge vinent, en què l'extrema dreta que representa Alternativa per a Alemanya (AfD) parteix com a primera força a les enquestes. De fet, a dos dels estats federats, Saxònia i Turíngia, l'atemptat s'ha convertit en un pilar de la seva campanya.

La Guàrdia Civil ha detingut una presumpta gihadista a Menorca que fantasiava a cometre un atemptat. L'Audiència Nacional l'ha processada aquest dissabte acusada de propaganda gihadista. La dona té 26 anys i és apàtrida.

La Guàrdia Civil ha detingut una persona a Manacor i altres dues a Huelva i Sevilla per la seva presumpta participació en ciberatacs de denegació de serveis contra institucions públiques i sectors estratègics de l'Estat i altres països de l'OTAN.

Un atac terrorista múltiple a la regió russa del Daguestan, al sud del país, ha deixat almenys dinou morts, entre els quals quinze policies, segons ha informat el comitè d'investigació de Rússia, que ha afegit que, a més, també han mort cinc terroristes. Els atacs, aparentment coordinats, van tenir lloc aquest diumenge al vespre, quan diversos homes armats van obrir foc contra dues esglésies ortodoxes, una sinagoga i un control policial en dues de les principals ciutats de la zona, Derbent i la capital regional, Makhatxkalà.

Una cadira buida a la redacció de La Directa. Una cadira buida a la mesa del Parlament. Una cadira buida a la seu d’Òmnium Cultural. Una cadira buida en una llar de Girona. La segona onada d’exilis coneguda la setmana passada, que opera com la torna perversa de l’amnistia, són massa coses alhora. L'enèsima prova de fins on arriba, i a qui pot enxampar, la repressió en l’ecosistema democràtic, que va d’un periodista d’investigació a un emprenedor, d’un diputat a un editor, d’un president de la Generalitat a la secretària general d’una formació política. Però també sobre quins paràmetres excepcionals resistim i quin és el moment precís que afrontem. L’exili –escrivia Joseba Sarrionandia– és tancar-se dins un armari i tenir por que ningú l’obri i, tot alhora, que algú l’obri. Se sap amb exactitud quin dia arrenca, i queda enregistrat en cada cos en quin moment es va prendre la decisió. Però mai se sap del cert com i quan acabarà –però sempre acaba, la qüestió és a quin preu i després de quants anys–. A hores d'ara, però, en els meandres tèrbols de la futura aplicació de la llei d’amnistia, ningú sap quan tornaran el Jesús, l’Oleguer, el Rubèn o el Josep –i el Jaume o el Nico–. Com fa set anys –dos mil tres-cents dies ja– que sí que sabem que encara no han tornat ni el Carles, ni la Marta, ni el Toni ni el Lluís.

No tenim pluja que ens doni alegries, però hem tingut un eclipsi que, gràcies a la retransmissió magnífica i espontània de Lídia Heredia a TV3, ens ha portat una mica d’alè entre tanta duresa informativa. La periodista va viure amb emoció un fenomen difícil de veure al llarg de la vida i que la IA no pot suplir. De moment i que jo sàpiga. Des d’aquí no podíem veure l’eclipsi, però vam poder sentir la mateixa sensació. La naturalesa, els astres i determinades persones encara tenen la facultat de fer-nos viure en un món possible, ple de bellesa i d’empatia. Potser si donéssim més temps i rellevància als moments de joia col·lectiva fins i tot la sequera seria més suportable. Potser.