La polèmica sobre l’ús de cotxes públics per part del vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard (Vox), ha fet aflorar veus que alerten que la pràctica no és anecdòtica entre els treballadors. El mateix Bestard va admetre dijous passat que mai no deixava registre ni de quin cotxe s’enduia duia ni del trajecte que feia. “No sabia que s’havia de fer”, va justificar: “El mateix personal no ho fa”. Segons el testimoni de quatre treballadors de la institució insular [que demanen l’anonimat], “és conegut” que alguns empleats públics aprofiten una falta de control exhaustiu dels vehicles per utilitzar-los en la seva vida privada. Ho concreten en dues àrees: Medi Ambient (liderada per Bestard) i Carreteres (depèn de Territori). “N’hi ha que ni tan sols no tenen cotxe propi, empren el de la feina”, exposa un d’ells.

El Govern de les Illes Balears ha presentat la borsa única i permanent, una nova manera d'accedir a l'oferta temporal de feina de l'Administració. També, com a novetat, ha donat a conèixer el lloc únic al web de la CAIB on durant tot l'any els ciutadans podran consultar de manera més àgil la informació dels llocs de feina corresponents tant als serveis generals i a la funció pública del Govern com a cadascuna de les empreses públiques que l'Administració ofereix.

L'organització de Consumidors i Usuaris de les Balears Consubal ha demanat al Govern i a l'Ajuntament de Palma que eliminin la cita prèvia, assenyalant que els usuaris tenen "grans dificultats" per obtenir una cita i que "en molts casos" no poden aconseguir-la. En un comunicat aquest dimecres, l'agrupació de consumidors ha subratllat que els darrers mesos estan augmentant les queixes d'usuaris que tenen "grans problemes" per obtenir una cita a determinats serveis públics.

Setembre –per a d'altres ho és el gener, amb l'arrencada de l'any nou– és un mes de propòsits, de posar en marxa plans i objectius per a la resta del curs. Per a molts treballadors, aturats o joves acabats de sortir de la universitat que aspiren a entrar a l'administració pública també és sovint el moment de posar-s'hi de debò i començar a estudiar unes oposicions. A quin d'aquests exàmens és més adient presentar-se, però, dependrà de moltes variables com ara la formació i qualificacions requerides per optar a la plaça, el temps mínim necessari per preparar-se i, per descomptat, la situació econòmica i familiar de cada persona. L'ARA ha volgut preguntar a algunes acadèmies especialitzades en cursos per aprovar oposicions quines són les més demandades, les proves més assequibles pel que fa a la dedicació i el cost de contractar reforços com el que ofereixen ells.

Einstein va tenir una relació molt rígida amb els pares. Només quan el pare era al llit de mort va donar permís al fill per casar-se amb Mileva Maric. A les cartes, sempre parla de la mare com d'una farisea, és a dir, falsa. Fa unes dècades es va saber que Mileva i Einstein, quan encara no estaven casats, van tenir una primera filla anomenada Lieselr que va morir molt petita a causa de l’escarlatina.

La Confederació d'STE, de la qual forma part l'STEI, ha presentat davant la Unió Europea uns denúncia pels processos d'estabilització dels docents perquè infringeixen el dret comunitari i la legislació europea. Segons han informat en un comunicat, aquests processos que, d'acord amb la Llei 20/2021 de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat, han de disminuir el percentatge de personal interí al 8% abans del final de 2024, "causen molta inquietud entre les persones afectades".

La presidenta Armengol ha signat un acord conjunt amb els sindicats de les Illes per reclamar al govern d'Espanya la fidelització per als treballadors de l'Administració pública. Segons ha informat el Govern, afectaria 10.592 persones que estan sota aquest règim a les Balears.

El Govern de les Illes Balears ha iniciat aquest dimecres les negociacions amb les administracions públiques i els sindicats amb l'objectiu de reduir la temporalitat dels treballadors públics per davall del 5%. L'objectiu d'aquesta primera reunió és marcar les pautes i les claus que permetin definir els criteris per al procés d'estabilització de places interines de manera "coordinada, àgil, eficaç i eficient".

La Coordinadora d'Interins i Temporals de les Balears, integrada per Sintta, ATAP, CGT i ASIJ, ha secundat i difós la vaga convocada per la comissió de vaga estatal per la lluita dels treballadors precaris a les administracions públiques per denunciar la situació de més de 800.000 treballadors públics contractats, segons ha informat aquest dimecres Europa Press.

El govern espanyol, les comunitats autònomes i els sindicats han tancat aquest dilluns un acord sobre el pla de xoc per reduir la temporalitat a les administracions públiques. El ministeri presidit pel Miquel Iceta s’ha compromès amb Brussel·les a reduir en un termini de tres anys fins a un màxim del 8% l’elevat volum d’interins que hi ha als ajuntaments, les diputacions o els governs autonòmics, inclosos l’educació i la sanitat. Les administracions tindran l'obligació de convertir en fixes unes 300.000 places a través d'oposicions. Després de setmanes de negociacions, l'executiu de Pedro Sánchez ha aconseguit un acord que "inclou reivindicacions fonamentals amb prou garanties", segons subratlla Comissions Obreres (CCOO).

Les oposicions a funcionari de l'Estat en què prima la capacitat memorística passaran a la història. El ministre d'Administracions Públiques, Miquel Iceta, ha presentat un pla estratègic aquest dimecres per modernitzar els processos selectius de l'Administració General de l'Estat que reduirà a la meitat la durada de les oposicions i en què es valoraran més les aptituds de la persona que no pas la seva capacitat de memoritzar un temari. "Fins ara les oposicions estaven molt centrades en els coneixements. Volem introduir la variable de les competències i aptituds", ha resumit Iceta. Segons el ministre, es tracta de "reduir el pes de la memorització i reforçar el caràcter pràctic". Els canvis previstos en les posicions seran graduals però alguns ja es començaran a aplicar la setmana que ve amb la convocatòria de 10.000 places.

Entre 180 i 190 vehicles han participat aquest diumenge en una concentració convocada per treballadors públics per protestar contra l'"abús" de la temporalitat a les administracions públiques, segons ha informat Europa Press. Aquesta és la quarta caravana que convoquen per protestar contra aquesta qüestió, segons ha informat l'organització de l'esdeveniment

En aquest últim mes he hagut de fer diversos tràmits en línia. No sóc un hacker, però tampoc un analfabet digital. En alguns he estat fins a quatre dies seguits fent intents i dedicant-hi hores. El que hauria de ser una cosa senzilla i intuïtiva no ho és gens. Ni senzill, ni intuïtiu, ni ràpid. Només tenint certes habilitats movent-te per la xarxa pots acabar alguns tràmits, i de vegades has de dedicar hores a aprendre-les per obtenir el resultat desitjat. Llàstima que quan ja has descobert la manera el següent tràmit és amb una altra administració i, per tant, amb una altra lògica i uns altres impediments i problemes. L'únic aprenentatge que te'n queda és que el pròxim tràmit tampoc serà fàcil, que els problemes seran diferents i que també serà entretingut. Buscant bibliografia dels errors i dels problemes a la xarxa acabes superant-los gairebé tots, no tots, però cal una habilitat informàtica força per sobre de la mitjana habitual.

La despesa relacionada amb el covid-19 ha fet que el deute del conjunt de les administracions públiques creixi un 10,3%, 122.439 milions d'euros. Segons les dades que ha publicat aquest dimecres el Banc d'Espanya, al tancar l'exercici del 2020 el deute públic espanyol se situava en 1,3 bilions d'euros, xifra que equival al 117% del PIB del país. És un tancament d'any rècord, però no la xifra més elevada mai registrada: aquest límit es va superar el novembre passat. És a dir, al comparar dades mensuals, el deute públic era 1.292 milions d'euros més petit al desembre que el mes anterior, quan s'arribava al màxim històric d'1.1312.590 milions.

Dos treballadors de l'administració pública que fan les mateixes feines però tenen contractes diferents poden tenir una diferència salarial del 29%. La dada l'ha feta pública aquest dijous la Federació de Treballadors Públics de la UGT, que denuncia la falta d'un conveni únic dins l'administració que "no discrimini" segons el contracte.

El fet que determinats països tinguin una administració pública potent ens porta sovint a fer una interpretació esbiaixada del rol que ha d’adoptar l’estat. Suècia, o França mateix, finança sectors públics molt potents i eficaços que tenen com a missió, també, optimitzar l’activitat econòmica. Des d’aquí pensem que els països nòrdics posseeixen serveis socials avançats perquè algú ha decidit tornar-se bo i emprar diners en l’interès públic. Desconeixem l’alt nivell d’exigència i iniciativa privades que transpiren aquelles societats. Indolents com som, no volem assabentar-nos d’una realitat que allí tenen molt clara: l’estat no genera riquesa, només l’administra. La riquesa la generen els particulars. I els serveis socials d’un país han de tenir la dimensió de la seva butxaca. Per això, fins i tot el suec més subvencionat té un esperit molt més liberal que qualsevol català.

El deute del conjunt de les administracions públiques va augmentar en 7.144 milions d'euros entre els mesos de maig i juny. Aquest creixement situa el deute públic en 1,162 bilions, una xifra que representa un nou màxim històric, segons les dades que ha publicat aquest divendres el Banc d'Espanya. En termes interanuals, el deute de les administracions públiques ha crescut un 2,45%.

És la primera vegada des que Brussel·les vigila els comptes de l'Estat que Espanya compleix amb l'objectiu fixat. El ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha presentat aquest dimecres les xifres de l'execució pressupostària del 2016 i ha confirmat el que fa unes setmanes havien avançat tant ell mateix com el president Mariano Rajoy i el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Tots tres havien assegurat que Espanya compliria sobradament l'objectiu del 4,6% del dèficit públic que Brussel·les va fixar per a Espanya. Finalment, l'Estat ha tancat el 2016 amb un dèficit públic del 4,54% del PIB comptant ajudes financeres, i un 4,33% si es descompten aquestes ajudes.

La reforma de les administracions públiques suposarà un estalvi d'aquí al 2015 de 37.700 milions d'euros. Segons la vicepresidenta del govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, aquesta xifra surt de eliminació de mesures burocràtiques, "de l'aprimament de l'administració pública". Concretament, la reforma suposarà pressupostàriament un estalvi de 17.500 milions, i de manera directa un estalvi de 6.500 milions per a l'administració i de 16.300 per als ciutadans. Des de la Moncloa s'ha assegurat que "de cada euro que estalviarà l'administració s'estalvien, en costos d'oportunitat, dos euros al ciutadà".