L'univers artístic d'Arnau Tordera (Tona, 1986) no té aturador. El músic i compositor ha estat el primer a crear un espectacle de teatre musical vehiculat, des del principi fins al final, al voltant de la sardana. "Fins ara s'havien fet alguns experiments que incorporaven la cobla i la tenora, però aquesta és la primera obra dramàtica que utilitza aquests elements per vehicular tot l'espectacle", subratlla Tordera. Amb aquesta idea va concebre Sardana Superstar, que va estrenar-se a l'octubre a la Fira Mediterrània i que arriba al Teatre Condal de Barcelona del 2 al 6 de juliol dins del festival Grec.

El Grup Focus ha batut "un rècord històric d'espectadors" per segon any consecutiu. Si ara fa un any el Teatre Romea, el Teatre Condal, La Villarroel i el Teatre Goya celebraven un total de 410.000 espectadors i més de 9 milions de recaptació, les dades de la temporada 2023-2024 són encara més positives: 471.000 espectadors i 10,3 milions d'euros de recaptació, una xifra que suposa un increment de l'11% respecte a la temporada anterior. "Tant de bo es converteixi en una notícia crònica", ha dit el president de Focus, Daniel Martínez, durant la presentació de la temporada 2024-2025. Segons Martínez, aquestes xifres "aclaparadores" permeten començar la nova temporada amb "el camí ja fressat i molt bones expectatives". Els quatre teatres presentaran durant aquest curs 14 produccions pròpies i 9 coproduccions, entre les quals hi ha reposicions de temporades anteriors.

Aquesta última dècada, l'actor Alberto San Juan (Madrid, 1968) s'ha dedicat a esquarterar la història contemporània d'Espanya per fer-ne sortir les penes i misèries. Va començar el 2013 amb Autorretrato de un joven capitalista español, una sàtira del sistema capitalista del país. Més endavant, com a director de Ruz-Bárcenas (2014), de Jordi Casanovas, va carregar contra la corrupció del Partit Popular. I també contra la monarquia espanyola, amb El rey (2015), que posteriorment ell mateix va adaptar al cinema. Masacre. Una historia del capitalismo español (2017) i Mundo obrero: una historia de la clase obrera trabajadora en España (2018) completen la llista de peces teatrals altament polititzades, sempre amb un enfocament humorístic que treu ferro a l'assumpte i, alhora, evidencia la ridiculesa de certs esdeveniments històrics. L'última proposta de San Juan, la comèdia musical Macho grita, busca els orígens del mascle espanyol, el prototip d'home que s'aprofita de tothom sense cap mena d'empatia. Després de l'estrena a Madrid, es podrà veure fins al 7 de juliol al Teatre Condal, dins el Festival Grec. A partir del mite de Don Juan Tenorio, i donant veu a pensadors com María Zambrano, Rafael Sánchez Ferlosio, María Galindo i Silvia Federici, San Juan es pregunta què vol dir ser espanyol i per què la història ha tendit a separar la gent entre bons i dolents.

200.000 espectadors i la taquilla que els acompanya. Produccions en altres països. I fins i tot una pel·lícula. L’èxit de la primera entrega d’Escape room és inqüestionable i segur que un argument de pes per reincidir-hi. Aquí cal sumar-hi la demanda del públic, segons diuen Joel Joan i Hèctor Claramunt, artífexs de la qüestió. No han pogut resistir-s'hi, és clar. Però les segones vegades –no en direm seqüela– tenen el perill de repetir un esquema sense aportar gairebé res de nou, fins al punt que, a risc de caure en l'espòiler, direm que no cal ser endeví per esbrinar qui és el responsable del perillós joc al qual s’enfronten, de nou, les dues parelles protagonistes. 

"Les tornarem a passar putes", sentencia Joel Joan. I aquest podria ser l'eslògan perfecte per anunciar el seu pròxim espectacle. Tot i que van prometre que no ho farien, Joel Joan i Hèctor Claramunt han tornat a Escape room. I, cinc anys després de l'estrena d'aquell thriller còmic, també han tornat a posar al límit en una altra habitació del pànic les dues (ex)parelles que protagonitzaven el muntatge.

Un zombi es passeja per la platea del Teatre Condal amb els intestins fora i remullant de sang les primeres files. Els espectadors més atrevits ja van previnguts amb un impermeable, perquè les butaques de la zona splash corren el risc de quedar impregnades de fluids i bocins de cervell. És l'experiència de La noche de los muertos vivientes. Live!, que es representa al teatre del Paral·lel des d'aquest divendres fins al 5 de novembre. Es tracta d'una producció dirigida per Roger Julià, amb vuit actors a l'escenari i algunes col·laboracions i que recrea la pel·lícula homònima de George A. Romero del 1968. És una estrena absoluta a l'estat espanyol que s'ha fet amb el vistiplau dels hereus del mestre del gènere de terror i que busca la interacció amb el públic des del primer minut. La interpreten Nesa Vidaurrázaga, Jordi Soriano, Míriam Tortosa, Malcolm McCarthy, Alèxia Pascual, Mercè Martínez, Víctor G. Casademunt i el mateix Julià.

Si funciona, no ho canviïs. La productora Focus ha tancat la temporada 2022-23 amb un increment d’espectadors i de recaptació del 20 i el 30%, respectivament. Això suposa una "recuperació total del ritme de l’activitat teatral" amb una "sorprenent rapidesa" donat el context postpandèmic i inflacionari, admetia aquest divendres el president del grup, Daniel Martínez. De fet, és el "rècord històric de Focus: 410.000 espectadors i més de 9 milions de recaptació", celebrava. Així que amb aquest resultat al sarró, la temporada que ve l’empresa recuperarà els títols que van deixar la cartellera amb el teatre ple i oferirà un grapat de reposicions. Però aquest múscul econòmic també permetrà que la casa pugui dedicar fins a 14 milions d’euros a la producció per a 14 produccions pròpies i 15 coproduccions. En total, es veuran al llarg del curs uns 70 espectacles a Barcelona. "Oferim els teatres com a illes de descompressió", deia Martínez.

Fa uns anys el director i dramaturg Jumon Erra va trobar-se amb un alumne peculiar a les classes de teatre. L'home estava immers en una profunda crisi matrimonial i, per superar-la, s'havia proposat aprendre a fer riure a la seva dona: per això volia que algú li ensenyés interpretació. Ells dos no es van enamorar, però l'anècdota real va servir a Erra per construir la història d'Un amor particular, una "comèdia tirant a musical" que s'estrena aquest divendres al Teatre Condal, dins el Festival Grec. El dramaturg l'ha escrita a quatre mans amb Daniela Feixas i junts s'han imaginat què passaria si aquell alumne amb problemes de parella fos un empresari d'èxit de l'Upper Diagonal i la professora fos una actriu del Raval en situació precària.

Las Niñas de Cádiz van situar-se el 2020 en primera línia teatral gràcies al premi Max a millor espectacle revelació per El viento es salvaje. Aquesta companyia, formada per Ana López Segovia, Alejandra López, Teresa Quintero i Rocío Segovia, va trobar en els clàssics grecs ressons de l'època actual i va decidir traslladar-los al segle XXI. Partint d'aquesta premissa van imaginar una Fedra i una Medea al Cadis contemporani: dues amigues íntimes, l'una amb molta sort i l'altra acompanyada sempre de desgràcies. L'espectacle, salpebrat amb humor, ha triomfat arreu de l'estat espanyol i arriba ara al Teatre Condal, on se'n faran set úniques funcions des d'aquest dimarts i fins al 4 de juny. És la primera vegada que Las Niñas de Cádiz actuen en un teatre de Barcelona i estan entusiasmades: "Tenim la sensació que podem connectar molt bé amb el públic d'aquesta ciutat", afirmen.

De petites, Ariadna Peya (Palafrugell, 1984) i Clara Peya (Palafrugell, 1986) es passaven l'estiu muntant espectacles i component cançons. Amb els anys, aquells jocs d'infantesa s'han transformat en la seva vocació i la seva manera de relacionar-se amb el món. Les germanes Peya són l'ànima de la companyia Les Impuxibles, que van fundar el 2011 i amb la qual han aixecat espectacles com Suite Toc núm 6, una peça sobre el trastorn obsessiu compulsiu, i Harakiri, que aborda el suïcidi. Aquest darrer, estrenat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) l'any passat, es pot veure ara al Teatre Condal fins al 28 de maig.

El Teatre Condal s'encamina cap al tram final de la temporada amb sis espectacles. La sala de Focus recuperarà Harakiri, que la companyia Les Impuxibles, de Clara i Ariadna Peya, va estrenar l'any passat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i que porta el suïcidi a l'escenari perquè deixi de ser tabú. L'espectacle arribarà el 18 de maig al teatre. Abans, el Condal ha programat Akelarre, de The Feliuettes, un musical de petit format que es va poder veure al Maldà el 2019, i cinc concerts benèfics del cor Barcelona Gay Men's Chorus acompanyat per cinc artistes convidades. Al maig també hi haurà una única funció i estrena absoluta d'Alan, un musical amb direcció d’escena de Mar Puig i Cisco Cruz sobre el suïcidi d'un noi transsexual de Rubí. L'obra "aposta per un tema radicalment actual i sensible", diu el director del Condal, Daniel Anglès, que espera que aquesta peça sigui "un dels plats forts de la temporada vinent".

Joan Pera (Mataró, 1948) defensa que l'edat no existeix. "És una invenció, una il·lusió, una construcció mental", afirma l'actor, que ja ha perdut el compte de les vegades que li han preguntat si no se sent gran a dalt de l'escenari o bé si, amb 74 anys, no es planteja retirar-se. Fa trenta anys que, d'una manera o una altra, Pera és present a la cartellera del Teatre Condal. Hi ha representat espectacles com El fantasma de Canterville (2018), La extraña pareja (2014), Visca els nuvis (2011) i La doble vida d'en John (2010), entre molts altres. Ara burla un cop més el pas del temps i hi torna amb Júnior, una comèdia de Joel Joan i Hèctor Claramunt que s'estrena el 20 de gener.

Golfus de Roma va estrenar-se el 29 de juliol de l'any passat al Festival de Mérida. L'espectacle, produït per Focus, es va fer en castellà amb Carlos Latre com a protagonista i 25 artistes més a l'escenari. Després de passar pel festival extremeny, Golfus de Roma va fer temporada al Teatro La Latina de Madrid des del setembre fins al gener. Van exhaurir entrades en algunes funcions i, en general, la rebuda del públic "va ser bona", explica el director de l'espectacle, Daniel Anglès. Tot feia pensar que la cartellera catalana acolliria amb el mateix entusiasme el muntatge, així que la productora va decidir fer una inversió extra i reconstruir el musical en català. "És la línia natural de Focus. La gran majoria de les seves produccions són en català. I Catalunya ha tingut grans èxits històrics de musicals en català, com ara Germans de sang, Memory i Mar i cel", recorda Anglès. El fet que els musicals sempre se situïn al capdamunt del rànquing dels espectacles amb més públic de la temporada era un altre punt a favor per apostar-hi.

Amb més de quatre dècades de trajectòria a l'esquena, Jordi Bosch (Mataró, 1956) és un dels intèrprets més polièdrics de l'escena catalana. Després de diverses temporades centrant-se en projectes més dramàtics, ara entoma un repte de grans dimensions amb la comèdia Golfus de Roma. Es tracta d'una gran producció amb Bosch com a protagonista, música en directe i més de 20 intèrprets a escena que encarnen una troupe de circ esbojarrada i especialitzada a provocar embolics. L'espectacle, que es representa en català per primera vegada a Barcelona, està dirigit per Daniel Anglès i es pot veure al Teatre Condal.

El Teatre Romea ha estat un dels més matiners a encetar la temporada aquest dijous amb José Sacristán, un dia abans que el Grup Focus desvelés tots els noms de les programacions dels seus quatre teatres. El president de la productora, Daniel Martínez, ha avançat que aquest curs aixecaran 14 produccions pròpies i 6 coproduccions i que destinaran 14 milions d’euros a l’activitat dels seus teatres. "Som optimistes i volem generar optimisme", ha dit. L’afirmació se sosté en unes xifres positives: la temporada 2021-22 de Focus "ha superat els números de la temporada 2018-19", és a dir que, tot i les restriccions que encara hi havia fins passat Nadal, han tornat a xifres prepandèmiques.

¿Pallassos catalans fent un clàssic? ¿Pallassos catalans fent un clàssic espanyol? Doncs sí. El repte que va afrontar Lluís Homar com a director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico era tan gran com gran ha estat la rebuda d’aquest magnífic Diablo cojuelo que ara s’instal·la al Teatre Condal.

De tots els tàndems que surten del món escènic, el de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC) amb Rhum&Cia és dels més inesperats. Què pot portar una companyia de clowns catalana a sumar esforços amb la CNTC? Un dels principals responsables d'aquesta fusió és el dramaturg Juan Mayorga, que va buscar els pallassos per portar a escena un text clàssic. L'equip encapçalat per Jordi Martínez i Joan Arqué –codirector també de l'espectacle Canto jo i la muntanya balla, que va triomfar als Premis Max i torna a arrasar a la Biblioteca de Catalunya– volia fer un pas endavant amb el seu cinquè espectacle, i endinsar-se en una obra de teatre del segle XVII els semblava una bona manera. A ells els convencia més El coloquio de los perros de Cervantes, però Mayorga encara els ho va posar més difícil i va decantar-se per El diablo cojuelo de Luis Vélez de Guevara. El muntatge "ha superat les expectatives a tots els llocs on s'ha representat", diu Martínez. El van estrenar a València, han estat vuit setmanes a Madrid i ara arriba al Teatre Condal, on es podrà veure fins al 7 d'agost, en una iniciativa que forma part del Festival Grec.

El Teatre Condal ja escalfa motors per a la temporada vinent, que inaugurarà amb el musical Golfus de Roma de Stephen Sondheim, Burt Shevelove i Larry Gelbart. L'espectacle serà encapçalat per Jordi Bosch i Mercè Martínez, tindrà 24 intèrprets a escena i es representarà en català. "És una aposta decidida per demostrar que les grans produccions musicals es poden fer en català", afirma el director de Golfus de Roma i del Teatre Condal, Daniel Anglès, que defineix l'espectacle com "una festa i el musical més divertit de la història". Xavi Mestres assumirà la direcció musical del muntatge, que s'estrenarà a Barcelona el 23 de setembre.

Mariona Castillo (Barcelona, 1983) és una de les grans actrius de musical de Catalunya. Als inicis de la seva carrera va coprotagonitzar Mamma mia amb la Nina a Madrid, però després va decidir arrelar la seva carrera a Catalunya, on ha participat en muntatges com Què, el nou musical, Fun home i El temps que no tindrem. Ara reestrena al Teatre Condal La filla del mar, la història d'Àngel Guimerà sobre un triangle amorós en un poble mariner. El projecte, de la companyia La Barni, compta també amb Clara Soler (Àgata) i Toni Viñals (Pere Màrtir) com a protagonistes.

Eduard Farelo (Barcelona, 1970) és un actor conegut a Catalunya per les seves interpretacions a la televisió -on des del 2017 participa a la sèrie diària de TV3 Com si fos ahir-, però també pels seus projectes al teatre i per la seva veu -ha doblat desenes de personatges, com el ruc de Shrek i el Gòl·lum d'El senyor dels anells-. Inquiet i incansable, ara encarna el famós detectiu Hercules Poirot al Teatre Condal, en una adaptació d'Assassinat a l'Orient Express dirigida per Ivan Morales que s'estrena dilluns vinent.