La Fiscalia General de l'Estat (FGE) desautoritza la fiscalia catalana i no recorrerà l'amnistia a l'exconseller d'Interior Miquel Buch i a l'agent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, que va escortar l'expresident Carles Puigdemont a l'exili. La FGE frena d'aquesta manera les intencions del ministeri públic del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que aquest dimecres havia presentat un escrit davant el tribunal en què anunciava la voluntat de presentar un recurs. Per a la fiscalia catalana, el fet que el Tribunal Suprem no hagi amnistiat els líders de l'1-O implicava que també s'havia de fer marxa enrere en l'amnistia de Buch. Una opinió que el fiscal general, Álvaro García Ortiz, no comparteix i, com a òrgan jeràrquic, els ha imposat el seu criteri.

Han passat 26 dies des que el Congrés dels Diputats va aprovar definitivament la llei d'amnistia i 14 des de la seva publicació al BOE, que va obrir la veda a la seva aplicació. Dues setmanes després comencen a arribar les decisions judicials, i ja hi ha els primers amnistiats: l'exconseller d'Interior Miquel Buch i Lluís Escolà, el sergent dels Mossos d'Esquadra condemnat per fer d'escorta a l'exili de Carles Puigdemont, a més d'una desena de persones investigades per enfrontaments amb la policia durant diverses manifestacions del Procés. Així ho ha decidit aquest dimarts el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC),que ha aplicat l’amnistia directament, sense acudir ni al Tribunal de Justícia de la Unió Europea ni al Tribunal Constitucional per mirar d’endarrerir-la, com havien apuntat algunes guies distribuïdes des del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial.

En el fons de la desproporcionada condemna a l’exconseller Buch i al sergent dels Mossos Escolà hi ha una línia vermella que té un nom i el sap tothom: Carles Puigdemont. No importa que darrere el seu escó a l’Eurocambra hi hagi vora un milió de vots. L’estat espanyol l’ha declarat de fet enemic públic número 1, i la deshumanització constant de la seva figura inclou el menyspreu per la seva seguretat personal, que està més en risc com més continuï allargant-se aquesta condemna social i mediàtica dels que el tracten com a fugat sense que importi que tothom sàpiga on anar a trobar-lo, o que hagi estat i estigui a disposició de la justícia, o que vagin repetint la mentida que va travessar la frontera hispano-francesa amagat en un maleter.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat aquest dijous l'exconseller d'Interior Miquel Buch a quatre anys i mig de presó i vint anys d'inhabilitació per la causa de l'escorta de l'expresident Carles Puigdemont. Així, la sala assumeix la tesi de la Fiscalia, que acusava l'extitular de la conselleria d'haver contractat un assessor perquè s'encarregués de manera encoberta de la protecció de Puigdemont a l'exili. En aquest sentit, els magistrats també sentencien a quatre anys de privació de llibertat i dinou d'inhabilitació Lluís Escolà, el mosso que segons el fiscal va exercir d'amagat les funcions de seguretat de l'expresident a Bèlgica. La sentència condemnatòria –pels delictes de prevaricació i malversació– es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, posteriorment, al Tribunal Suprem. De manera que l'entrada a la presó, en principi, no seria imminent.

L'expresident Carles Puigdemont ha comparegut per primer cop des que va marxar a l'exili davant la justícia espanyola. No com a acusat pel referèndum de l'1-O –fins ara s'han rebutjat tots els processos d'extradició per entregar-lo–, sinó com a testimoni en un altre judici relacionat amb el Procés: el de l'exconseller Miquel Buch i l'agent dels Mossos d'Esquadra Lluís Escolà, acusat per la Fiscalia de fer d'escorta a l'expresident de manera encoberta quan estava contractat com a assessor del departament d'Interior entre el 2018 i el 2019. "Està a judici per haver fet un bé al país i ser un patriota", ha sentenciat l'expresident, que ha negat que en cap moment li hagi fet d'escorta de manera encoberta, sinó que l'ha "acompanyat" com a "amic" durant tots aquests anys. De fet, ha remarcat que mai ha demanat un servei de seguretat que no sigui el que li pertoca per la llei d'expresidents, que estableix que els excaps de l'executiu català tindran els mitjans de protecció que es requereixi. "L'he vist patir molt [a Lluís Escolà], l'he vist sacrificar fins i tot la seva vida privada per acompanyar-me mentre les autoritats espanyoles incomplien la llei", ha dit Puigdemont, en al·lusió al fet que l'Estat s'ha negat a autoritzar que els Mossos d'Esquadra proporcionin un escorta a l'expresident a Bèlgica.

L'exconseller d'Interior Miquel Buch haurà d'anar a judici per prevaricació i malversació de diners públics. La Fiscalia l'acusa d'haver fitxat com a assessor del departament d'Interior un mosso d'esquadra perquè continués fent d'escorta de l'expresident Carles Puigdemont a l'exili, i demana que li imposin sis anys de presó i fins a 27 d'inhabilitació. La pena sol·licitada per a l'exconseller és més alta fins i tot que la que la Fiscalia demana per a l'agent, a qui vol que s'imposin quatre anys i mig de presó i 23 d'inhabilitació.

Que aquesta no seria una legislatura fàcil, ho sabíem des del primer dia. Nascuda d’unes eleccions que convocà qui no tenia legitimitat per fer-ho; condicionada permanentment per la repressió de l’Estat; llastada per les seqüeles del 155; tensionada per la pugna estructural entre Esquerra i Junts; i, durant el darrer semestre, sotmesa a la brutal prova d’estrès de la pandèmia...

A poques setmanes de saber si el Tribunal Suprem l’inhabilitarà definitivament per exercir el seu càrrec, el president de la Generalitat, Quim Torra, va decidir fer ús ahir d’una de les seves potestats exclusives: fer una crisi de govern. Refredant així la convocatòria d’unes eleccions imminents, el president va fulminar el conseller d’Interior, Miquel Buch -amb qui hi ha hagut tensió per l’acció dels Mossos d’Esquadra durant tota la legislatura-; la consellera d’Empresa, Àngels Chacón -l’única que quedava del PDECat després del trencament amb JxCat-, i la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, perquè no estava satisfet amb la seva tasca. Els relleus de Chacón i Buch són l’exeurodiputat Ramon Tremosa i l’advocat Miquel Sàmper, respectivament, i van prendre possessió del càrrec ahir mateix a la tarda. En el cas de Cultura, serà dimarts quan Àngels Ponsa, fins ara directora general al departament, ho farà en substitució de Vilallonga.

La darrera polèmica dins del Govern ha arribat pels atacs racistes d'un grup d'agents dels Mossos d'Esquadra a un jove de 20 anys l'any passat al Bages i que ara han transcendit a l'opinió pública. Esquerra ha exigit a la conselleria que pilota Miquel Buch que prengui mesures urgents més enllà de canviar de destinació els policies, ja que a parer seu això és "insuficient". La portaveu del Govern, Meritxell Budó, va condemnar ahir els fets en la roda de premsa posterior al consell executiu, però va deixar en mans del departament d'Interior prendre mesures. Aquest dimecres, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha condemnat altre cop els fets i ha anunciat que actuaran quan hi hagi sentència amb les "decisions més radicals i extremes" sobre els policies. Què significa això? El conseller d'Interior ho ha aclarit tot seguit, comprometent-se a expulsar del cos els agents quan se sàpiga quin d'ells és l'autor dels fets i quins ho van "encobrir".

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que quatre sanitaris han mort pel covid-19 a Catalunya. Segons Salut, almenys un d'aquests sanitaris no estava en actiu. Vergés ha assegurat que la "màxima prioritat" és protegir els professionals davant l'epidèmia i ha fet un agraïment als treballadors que es troben en aquesta situació de "risc". La consellera ha donat el condol a les famílies dels sanitaris morts, així com a totes les persones que tenen familiars i amics que han perdut la vida pel coronavirus. "Hem de ser conscients com a societat de com està afectant aquest virus, que no ens permet acompanyar les persones quan moren", ha afegit Vergés. La consellera ha assegurat que els protocols de protecció "es van adaptant" amb el consens clínic i ha remarcat: "És important protegir-nos com a societat seguint les mesures higièniques, de distància social i confinament".

Una de les novetats del confinament pel coronavirus que ha generat més preguntes les últimes hores és el "certificat autoresponsable de desplaçament" que va anunciar divendres passat el conseller d'Interior, Miquel Buch. És un document que es recomana portar per sortir de casa i que la policia ja pot demanar a Catalunya a partir d'avui dilluns, que és quan ha entrat en vigor. El certificat es pot descarregar i emplenar en diferents formats en aquest enllaç. També ja es pot fer servir l'apli que ofereix el document en línia. A continuació, responem algunes preguntes sobre aquesta nova mesura.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat que l'actuació dels Mossos d'Esquadra a fora del Camp Nou va ser "adequada i ajustada". Buch ha valorat així el dispositiu que, una mica abans del clàssic, no va evitar que membres dels grups radicals del Barça s'enfrontessin amb manifestants independentistes a l'exterior de l'estadi. Segons el conseller, la policia va fer un "acompanyament" dels grups radicals, "amb gent d'extrema dreta", fins al perímetre del Camp Nou. Allà, als voltants de l'estadi, es van "dispersar", però un cop la policia va obrir el seu cordó –perquè ja havien arribat els jugadors i els aficionats accedissin a l'estadi–, els radicals es van "agrupar" i es van "enfrontar" amb els altres concentrats, ha dit Buch. Tot i que el conseller ha admès que els agents antidisturbis dels Mossos no hi van arribar fins al cap d'uns minuts, ha defensat que van intervenir per "treure" els radicals.

Al minut 80 del Barça-Valladolid bona part de l’espai d’animació va quedar desert. No va ser per casualitat, ni perquè el partit ja estigués resolt. Va ser una acció de protesta perquè els grups no van poder exhibir algunes de les pancartes que tenien preparades. Una de les quals, contra els Mossos, deia: “Prou violència amb porra i uniforme”. Expliquen des dels grups d’animació que quan la policia ho va saber la va prohibir i es queixen que la directiva no mogués ni un dit per defensar-los. Al contrari. La resposta van ser càntics de “Buch dimissió”, aprofitant que el conseller d’Interior era a la llotja, i van marxar deu minuts abans que s’acabés el partit.

El Camp Nou ha viscut la pitjor entrada de la temporada en el primer partit del Barça a casa després de la sentència del procés. Inicialment, el primer partit havia de ser el clàssic contra el Madrid, però va ser ajornat per decisió del Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Futbol. Javier Tebas, president de la Lliga, va ser dels primers a oposar-se que es jugués el clàssic el 26 d'octubre.

Situat al centre de la polèmica per les actuacions policials en les protestes contra la sentència del Procés, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha negat avui que el president de la Generalitat, Quim Torra, li hagi demanat la dimissió en cap moment. Buch, que no ha negat que ell mateix sí que s'hagi plantejat fer aquest pas, ha assegurat que no sent que el president no li doni suport, però ha deixat clar que no creu que li proposin repetir en el càrrec. "No dimiteixo. M'han passat moltes coses pel cap, però rebo missatges de suport i que estem fent el que toca", ha dit el conseller.

Va seguir fil per randa el guió dels últims dies. El conseller d’Interior, Miquel Buch, que ahir va comparèixer per valorar els aldarulls de dissabte a la nit i els diferents dispositius policials, va tornar a defensar l’actuació dels Mossos d’Esquadra i va atribuir la violència a una minoria que va tirar objectes contundents contra la línia policial a la Via Laietana després de dues manifestacions que havien transcorregut de manera “pacífica”: la del carrer Marina i la que va fer una crida a tornar a la Policia Nacional les pilotes -de plàstic- que els agents havien tirat als manifestants -les de goma.