Les ambaixades són suposadament un territori inviolable, però aquest principi del dret internacional ha saltat pels aires. Dos governs que es presenten com a democràtics han protagonitzat aquests dies accions armades contra seus diplomàtiques en latituds molt llunyanes. L'1 d'abril l'ambaixada de l'Iran a Síria va ser bombardejada, tot apunta que per Israel, en un atac que va matar set alts comandaments de la Guàrdia Revolucionària Islàmica. Quatre dies més tard, la policia de l'Equador assaltava l'ambaixada mexicana a Quito per detenir l'exvicepresident del país, condemnat per corrupció, que s'hi havia refugiat des del desembre. Ho ha denunciat aquest dijous Mèxic davant el Tribunal Internacional de l'ONU, després d'haver retirat els seus diplomàtics en senyal de protesta. En resposta a l'atac de Damasc, l'Iran també va amenaçar amb l'ull per l'ull i Israel ha tancat totes les seves ambaixades. La Convenció de Viena, que estableix la immunitat de les missions diplomàtiques, queda en paper mullat. I el tema té implicacions més greus del que sembla a primera vista.

El conflicte diplomàtic entre Espanya i Israel viu una desescalada un mes i escaig després que el xoc arribés al seu punt àlgid. L'ambaixadora israeliana a Madrid, Rodica Radian-Gordon, tornarà a Espanya a principis de la setmana que ve. El 30 de novembre, el govern de Benjamin Netanyahu la va cridar a consultes i la va fer tornar a Jerusalem. El moviment va implicar una retirada temporal de l'ambaixadora sense data de retorn, un moviment extraordinari, però alhora habitual en relacions internacionals quan hi ha una crisi diplomàtica. Israel el va justificar com a protesta per unes declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, posant en dubte el compliment del dret internacional a Gaza.

"Amb les imatges que estem veient i amb el nombre creixent sobretot de nens i nenes que estan morint, tinc veritables dubtes que Israel estigui complint el dret internacional humanitari". Aquestes paraules del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pronunciades aquest dijous al matí a TVE, han provocat un nou xoc diplomàtic entre Espanya i Israel. Aquest cop la reacció del govern liderat per Benjamin Netanyahu suposa una escalada en el que ja és el principal conflicte diplomàtic entre els dos estats des de fa anys. Israel ha decidit cridar a consultes la seva ambaixadora a Madrid, Rodica Radian-Gordon, el que a la pràctica suposa una retirada temporal. "Repeteix acusacions infundades", ha justificat el ministre d'Afers Estrangers israelià, Eli Cohen, a la xarxa social X sobre el posicionament de Sánchez que els ha fet enfadar de nou.

Ha estat ambaixador dels Estats Units, el Marroc i el Vaticà, i ha dirigit el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). La trajectòria del diplomàtic mallorquí Jorge Dezcallar (Palma, 1945) l'avala per fer una anàlisi de la geopolítica internacional actual, un escenari en el qual Ucraïna i el Sàhara han esdevingut protagonistes. Davant aquesta situació, Dezcallar opina amb rotunditat que "avui dia seria impossible adoptar per consens la Declaració Universal dels Drets Humans, com es va fer el 1948".

Els afores de Kíiv són una "ratera". "Ens llacen quatre míssils per minut", explica Wahari Urbina, veneçolà que lluita amb Ucraïna. En Wahari sol estar en un forat a terra, al costat d'en Carlos (nom fictici), un marine nord-americà. Una trinxera a menys d'un quilòmetre de les tropes russes. És bosc emblanquinat per la neu i cremat pel foc enemic. Ho fan tot allà, menjar –una olla al foc– i dormir –a vegades en el mateix forat–. És el joc del gat i la rata. "Els russos avancen per les zones urbanes perquè saben que no volem danyar els civils", diu en Wahari. De moment, no ha tingut un soldat rus prou a prop per disparar-li i saber que l'ha abatut. Això sí, no sap les baixes que causa tot el que dispara. Ells responen "amb foc quan hi ha foc": "Són els russos que decideixen atacar". Expliquen que fa un fred gèlid i sort en tenen del menjar que els porten els veïns. Però sempre responen el mateix: "Estem entrenats per això".

Israel ha aconseguit una nova victòria: Sèrbia i Kosovo obriran ambaixada a Jerusalem, tal com ho han fet els Estats Units. D'aquesta manera, Sèrbia es converteix en el primer país europeu a traslladar la seva legació diplomàtica de Tel Aviv a la Ciutat Santa i Kosovo en el primer país de majoria musulmana que tindrà ambaixada en aquesta ciutat disputada per israelians i palestins. I tot gràcies a la intermediació de Washington, quan no fa ni un mes que es va anunciar la signatura d'un acord de pau entre Israel i els Emirats Àrabs Units i l'inici de relacions diplomàtiques entre els dos països.

El que va començar sent una simple batalla diplomàtica ja és ara una guerra oberta. El govern interí de Bolívia ha ordenat aquest dilluns l’expulsió del país de dos diplomàtics i diversos policies espanyols i de l’ambaixadora de Mèxic a La Paz, María Teresa Mercado, arran de l’estrany incident registrat divendres a la residència d’aquesta última a la capital boliviana. Per la seva banda, Espanya ha respost poques hores després amb la mateixa moneda: ha declarat persona non grata tres diplomàtics bolivians a Espanya i els ha donat 72 hores perquè abandonin el país, el mateix termini que el govern bolivià ha concedit als funcionaris espanyols expulsats perquè marxin de Bolívia. Amb tot, tant el govern bolivià com l’espanyol continuen assegurant que volen continuar mantenint “relacions diplomàtiques”. El que resulta evident, però, és que aquestes relacions han quedat clarament malmeses.

El grup activista Cheollima Civil Defense (CCD), crític amb el règim de Pyongyang, ha reivindicat aquest dimecres l'assalt a l'ambaixada nord-coreana de Madrid del 22 de febrer. L'organització, que assegura que el règim de Kim Jong-un és una empresa criminal gegant, n'ha reivindicat l'autoria després que aquest dimarts l'Audiència Nacional hagi aixecat el secret de sumari del cas i hagi explicat que un grup de 10 persones, dirigides per Adrián Hong Chang –un ciutadà mexicà resident als Estats Units–, va entrar a l'ambaixada amb l'objectiu d'aconseguir material audiovisual que després hauria facilitat a l'FBI.

Un home ha atemptat la matinada d'aquest dijous contra l'ambaixada dels Estats Units a Podgorica, la capital de Montenegro. Segons ha detallat el govern del país, que investiga ara els motius de l'incident, l'atacant hauria mort després de llançar un artefacte explosiu -possiblement una granada de mà- a l'interior de la seu diplomàtica i de fer detonar els explosius que portava damunt del cos suposadament. L'incident no ha causat més ferits. Tal com ha informat la policia montenegrina, seria un home nascut a Sèrbia, de 43 anys, i resident a la capital del país.

Els Estats Units es plantegen tancar la seva ambaixada a l'Havana després que alguns dels seus treballadors hagin patit pèrdues auditives per un presumpte "atac acústic" a finals de l'any passat. Així ho ha anunciat el secretari d'Estat nord-americà, Rex Tillerson, en una entrevista a la cadena CBS.

L'ambaixada de l'Iraq a la capital afganesa, Kabul, ha patit un atac terrorista aquest dilluns. L'Estat Islàmic, a través de dos comunicats difosos per l'agència Amaq a internet, ha reivindicat l'acció en què haurien mort els quatre atacants, tots membres del mateix grup jihadista.

Nou capítol en l'escalada de tensió entre l'Aràbia Saudita i l'Iran. Segons el govern iranià, avions de guerra de Riad han atacat aquest dijous la seu de la seva ambaixada a la capital del Iemen, Sanà, i han causat diversos ferits entre el personal que hi estava treballant. "L'Aràbia Saudita és responsable dels danys causats a l'ambaixada de l'Iran i de les ferides provocades a alguns dels treballadors de la seu diplomàtica", ha denunciat el portaveu del ministeri d'Exteriors persa, Hossein Jabein Ansari.

Aquesta tarda s'ha hissat la bandera cubana a Washington, per primer cop en 54 anys després que els Estats Units i Cuba han reprès formalment les relacions diplomàtiques. Aquesta etapa obre un nou capítol entre els antics rivals durant la Guerra Freda.

El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha cridat a consultes aquest dimecres al seu ambaixador a Caracas davant de les acusacions del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, al govern espanyol de "donar suport al terrorisme" al país sud-americà. La decisió arriba també després que el parlament veneçolà hagi declarat persona 'non grata' l'expresident espanyol Felipe González per assessorar l'oposició política d'aquest país.

Els Estats Units han ordenat l'evacuació de la majoria del personal de la seva ambaixada al Líban i dels seus familiars a causa d'una sèrie d'amenaces, segons ha informat la seu diplomàtica a Beirut en un comunicat. Només hi romandrà el cos d'emergències.

L'ambaixada d'Egipte a Espanya ha acusat el moviment islamista Germans Musulmans d'estar cometent "actes de vandalisme i terrorisme", i alhora ha justificat l'ús de "munició real" per al "legítima defensa" de les forces de seguretat egípcies davant agressions contra les institucions.