El centre de Belgrad s'ha omplert de barricades en què estudiants i opositors al règim d'Aleksandar Vučić, del Partit Progressista Serbi, dormen des de les protestes multitudinàries de dissabte. Els manifestants, liderats pels estudiants, consideren el govern il·legítim i reclamen a Vučić que convoqui eleccions anticipades. Abans de les protestes de dissabte, que van ser especialment multitudinàries, els estudiants van emetre un ultimàtum perquè es convoquessin eleccions abans de les 21 h de dissabte, exigència que el president va rebutjar. Les eleccions presidencials estan previstes per al 2027.

La profunda crisi de legitimitat política que exhibeix el govern de Sèrbia pot començar a passar factura aviat a la ja feble influència de la Unió Europea als Balcans Occidentals. Quina credibilitat pot tenir un procés d’adhesió a una UE que sembla prioritzar l’estabilitat geopolítica per damunt dels principis democràtics? 

L'1 de novembre del 2024 es va esfondrar la marquesina de l'estació de tren de Novi Sad, que s'havia renovat feia poc, i van morir 15 persones. Les obres de renovació s'havien adjudicat de manera poc transparent a un consorci d'empreses xineses. El tràgic accident va ser l'espurna que va encendre un moviment de protesta, primer a Novi Sad i després a tot Sèrbia, per denunciar la corrupció general, la censura als mitjans, la concentració de poder, la influència de Rússia i del capital xinès i la repressió de la dissidència. Poca broma: al desembre va tenir lloc a Belgrad una manifestació tan nombrosa com les que van precipitar la caiguda de Milosevic i dissabte, la més gran de la història del país.

Ni els serbis que havien assistit a la històrica protesta per la caiguda de Slobodan Milosevic l'any 2000 recordaven una manifestació més multitudinària que la que hi ha hagut a Belgrad aquest dissabte. Entre 500.000 i 700.000 persones -segons l'organització- van sortir al carrer per protestar contra la corrupció, la falta de transparència i la gestió negligent de les infraestructures del govern del prorús Aleksandar Vucic.

El primer ministre de Sèrbia, Milos Vucevic, ha anunciat aquest dimarts la seva dimissió a conseqüència de les creixents protestes estudiantils contra el govern a causa del mortal accident a l'estació ferroviària de Novi Sad que va deixar 15 morts al novembre. "Per no continuar augmentant la tensió a la societat, he pres aquesta decisió. Sens dubte, estic orgullós de tot el que hem fet. Estic orgullós dels ministres, del gabinet, i agraeixo al president el treball conjunt", ha dit en una declaració davant la premsa, sense preguntes. Vucevic ha anticipat que l'alcalde de Novi Sad, Milan Djuric, també presentarà avui dimarts la seva renúncia.

Aquest divendres Sèrbia s'ha aturat. Una vaga general, l'esdeveniment més recent de l'onada de manifestacions estudiantils, ha reunit desenes de milers de ciutadans als carrers de desenes de ciutats de tot el país, amb el missatge que "tot s'ha d'aturar". Les universitats fa setmanes que estan bloquejades, les escoles estan en vaga, i aquest divendres s'hi han sumat advocats, artistes, periodistes, programadors, desenes d'empreses, llibreries, biblioteques i altres comunitats que van aturar la seva activitat per formar part d'aquesta vaga general per exigir canvis democràtics.

A la gent jove no se li pot vendre gat per llebre. Milers d'estudiants universitaris a Sèrbia han ocupat les universitats públiques per protestar contra la política del president actual del país Aleksandar Vučić, i el seu partit governant (el Partit Progressista Serbi), a qui acusen de corrupció, negligència i incompetència política. La mort de quinze persones el passat 1 de novembre a causa de l'esfondrament d'una marquesina de formigó renovada recentment a l'estació ferroviària de la ciutat del nord de Novi Sad és l'esdeveniment concret que va originar les protestes. A això se li suma gent encaputxada enviada a pegar als primers grups que protestaven pacíficament. "Crim sense càstig", "No és filosòfic callar", "Els exàmens es poden recuperar, però la vida, no", són només algunes de les proclames amb què els universitaris decoren les àmplies façanes d'arquitectura brutalista de les institucions acadèmiques de Belgrad, que ara estan sota el seu control. Tota l'activitat acadèmica està aturada fins que no s'assumeixin responsabilitats i es compleixin les peticions estudiantils.

Va passar el 2019. Just abans del partit de la fase prèvia de la Champions entre l'Estrella Roja de Belgrad i el Young Boys suís, va aparèixer un tanc a la porta de l'estadi Rajko Mitic dels serbis. Es tractava d'un vell T-55 de fabricació soviètica que havia entrat en combat durant la guerra dels Balcans a Croàcia. El tanc el van portar els aficionats radicals del club, amb el vistiplau de les autoritats i la directiva. El govern croat i el bosnià van arribar a queixar-se, ja que entenien que servia per glorificar els crims de guerra comesos per forces militars sèrbies. Al club de Belgrad es va viure tot plegat d'una forma diferent i, de fet, els jugadors van celebrar el triomf aquell dia sortint fora del camp i enfilant-se dalt del tanc. Aquest dimecres el Barça juga al Rajko Mitic, també conegut com el petit Maracana, el seu quart partit de la fase lliga de la Champions (21 hores, Movistar).

Una mina que, segons els seus promotors, podria suposar fins al 90% de l'abastiment de liti que necessita la UE ha generat una crisi política a Sèrbia. Fa dues setmanes, desenes de milers de ciutadans es van manifestar contra el projecte Jadar, de l'empresa Rio Tinto, que seria un dels més grans d'Europa i podria garantir un subministrament crucial per a les bateries de cotxes elèctrics. "És una batalla que ja s'ha convertit en una qüestió nacional", reivindica per telèfon a l'ARA Maria Alimpic, membre de la plataforma de protesta Protegim el Jadar i Rajevina, que alerta que "el dany ambiental seria enorme".

“Tenim por. Són molt creatius amb les seves amenaces descrivint amb tot detall com pensen matar-nos. És un moment difícil per a nosaltres”, declara Dinko Gruhonjic, editor de l'Associació Independent de Periodistes de la Vojvodina (NDNV), una antiga regió autònoma al nord de Sèrbia. Gruhonjic va néixer a Banja Luka (Bòsnia i Hercegovina), però viu a Novi Sad (Sèrbia) des de fa més de trenta anys, on treballa com a periodista i professor a la Facultat de Filosofia. Aquests dies és l'objectiu d'una campanya d'assetjament de grups ultranacionalistes serbis. Una més.

El partit populista que governa Sèrbia ha estat reelegit en les eleccions legislatives d'aquest diumenge. El Partit Progressista Serbi (SNS) del president Aleksander Vučić ha obtingut el 46,7% dels vots, molt lluny de l'aliança opositora de centreesquerra Sèrbia contra la Violència (SPN), que s'ha quedat amb el 23,5%, segons els resultats oficials, amb un 96% dels vots escrutats.

Els dos tirotejos que, la setmana passada, van commocionar Sèrbia han servit per posar el focus en un problema latent en aquesta terra dels Balcans. Dimecres passat, un nen de 13 anys va matar nou persones en un atac a l'escola de Belgrad on estudiava. Unes hores després, ja dijous, un noi de 21 anys va disparar mortalment contra cinc persones més en un carrer de la ciutat de Mladenovac. El caldo d'aquest tipus d'incidents fa temps que bull al país balcànic.

Almenys vuit persones han mort i 13 més han resultat ferides en dos tirotejos a Sèrbia, dos dies després que un altre tiroteig deixés nou morts en una escola de Belgrad. Aquest dijous a la nit, un home de 21 anys va matar cinc persones i en va ferir sis més en un carrer de la localitat de Mladenovac, a uns 60 quilòmetres de la capital; després es va desplaçar a un altre municipi i va disparar mortalment tres persones més i en va ferir vuit.

Almenys nou persones han mort, vuit de les quals menors, i set més han quedat ferides en un tiroteig massiu en una cèntrica escola de Belgrad (Sèrbia), on un alumne del mateix centre, de 13 anys, ha disparat contra els seus companys i el personal docent i de seguretat. L'adult mort és, precisament, un guàrdia de seguretat de l'escola, mentre que entre els ferits hi ha almenys sis estudiants i un professor, tots ells hospitalitzats i alguns en estat crític.

Als quioscos del carrer per a vianants Kneza Mihaila de Belgrad, un dels més transitats de la ciutat, es venen amb tota normalitat samarretes amb la cara de Putin i amb la lletra Z, símbol de suport a la invasió russa d'Ucraïna. La Z ha aparegut l'últim any, però la cara de Putin ja convivia amb la de Ratko Mladic, criminal de guerra condemnat a cadena perpètua per crims de guerra a Bòsnia, la del dictador de Iugoslàvia Tito i la de Stefan Dušan, considerat l'últim emperador serbi, a més dels símbols de l'Estrella Roja de Belgrad: l'afició del club és tristament coneguda pels seus violents seguidors d'extrema dreta.

La setmana passada la primera ministra sèrbia, Ana Brnabic, va advertir que les tensions amb Kosovo estan "a un pas del conflicte armat" i cada dia que passa la situació empitjora. Aquesta nit el president, Aleksandar Vucic, ha donat l'ordre a l'exèrcit de preparar-se per al combat i d'augmentar la presència militar a la frontera dels 1.500 soldats actuals fins als 5.000.

L'exjugador de futbol i fins fa poca mesos entrenador del Bolonya, Sinisa Mihajlovic, ha mort de leucèmia amb 53 anys. Conegut pels seus xuts de falta i per les seves polèmiques opinions polítiques, molt radicalitzades després de la Guerra dels Balcans, Mihajlovic feia tres anys que lluitava contra aquesta malaltia. Fa dues setmanes encara havia pogut sortir de l'hospital per anar a donar una sorpresa a Zdenek Zeman, un dels seus exentrenadors, que presentava un llibre, però els darrers dies les seves condicions havien empitjorat.

El ministre de Defensa de Sèrbia, Milos Vucevic, ha anunciat que ha demanat formalment permís a l'OTAN per desplegar les seves forces de seguretat a Kosovo, una sol·licitud sense precedents des del final de la guerra el 1999, en ple repunt de la tensió a la zona. El cap de setmana passat el president serbi, Aleksandar Vucic, ja va amenaçar amb aquesta mesura. "He informat el president de la República de Sèrbia com a comandant en cap i la primera ministra del govern [...] poc abans de les 11.00 h de la sol·licitud d'entrada de fins a 1.000 membres de l'exèrcit i la policia a Kosovo", ha fet saber Vucevic a Instagram. També ha afegit que no espera "una resposta positiva".

Creix la tensió a Kosovo després de tres dies de talls de carreteres per part dels grups serbokosovars del nord, que protesten per la detenció d'un expolicia serbi. Durant el cap de setmana s'han registrat enfrontaments violents amb la policia, i el govern kosovar havia anunciat que desmantellaria les barricades. Els manifestants s'han mantingut a les carreteres durant tota la nit esperant l'arribada de la policia kosovar i, segons els mitjans locals, s'han sentit trets, però aquest matí de dilluns es manté una tensa calma.

Entre les justificacions que ha utilitzat el president rus, Vladímir Putin, i el seu entorn per legitimar la invasió d'Ucraïna figura atribuir-se el dret a protegir els ciutadans ètnicament russos que viuen més enllà dels confins de la Federació Russa, però que formarien part del "món rus". En concret, en un primer moment, es tractava dels habitants de les províncies ucraïneses del Donbass, que després va ampliar les de Kherson i Zaporíjia. Per això han remodelat el vell concepte del món rus, que en origen era únicament cultural i religiós, però no polític.