El Govern ha canviat l’estratègia i utilitza els sistemes de dessalació “al màxim” durant l’hivern –l’època de l’any en la qual anteriorment s’aturaven aquestes instal·lacions– amb l’objectiu de “reduir tant com pugui les extraccions dels aqüífers perquè es puguin recuperar amb les plogudes”, segons ha informat aquest dimecres el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat. Així, ha assegurat que les Illes estan en una situació “complicada però controlada”. 

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural vol comprar una finca a Mallorca per fer-hi tasques de recerca i d'experimentació agrària, amb un pressupost màxim de sis milions d'euros. Els pagesos lamenten que aquests doblers no es destinin al sector agrari que, segons asseguren, "pateix un dèficit pressupostari molt gros".

Fa només un any, Aina va comprar un pis de segona mà a l’Eixample de Palma per 164.000 euros. Construït en els anys 70, era un quart sense ascensor de tres habitacions i amb un balcó petit. Sense luxes, però per entrar a viure-hi. Sí que era un luxe des del punt de vista personal: el va comprar tota sola i amb un endeutament raonable per al seu sou. Un any després, la seva germana Clara ha pagat 270.000 euros en la mateixa zona per un segon sense ascensor, de tres habitacions i aixecat en els anys 60. Ella i la seva parella n’han de reformar el bany i la cuina. I estalviar per substituir-ne el terra. “Hi ha rajoles que es mouen”, certifica Clara, qui celebra haver posat fi a l’odissea de comprar un pis a la capital per menys de 300.000 euros. “Sabia que era difícil, però no em pensava mai que un pis decent i un que és una porqueria valdrien igual. La gent sap que ven a preus inflats i, així i tot, rep mil peticions per veure’ls. Ha estat una bogeria i som conscients que no és normal gastar-se 270.000 euros en un habitatge de 60 anys que no té ni un balcó. Però sé que aquest preu serà excepcional en només dos mesos. De fet, la gent al·lucina perquè li sembla una ganga”, explica Clara.

El Consell de Mallorca va anunciar aquest dilluns que destinaria un milió i mig d'euros dels romanents dels comptes de 2024 a la compra de la possessió de Santa Cirga a Manacor. Però, segons ha apuntat el batle del municipi, Miquel Oliver, "està ben clar que sembla que hi ha una certa discordança i no menor entre el preu que reclamen per vendre la propietat i la quantia que el Consell ha incorporat".

Eroski continua apostant pel producte local com una de les seves senyes d'identitat i any rere any incrementa el nombre de vendes i oferta d'aquest tipus de producte. Durant el 2023, el supermercat va vendre 68 milions d'euros de producte local de les Balears, xifra que suposa un increment del 6,2% en comparació amb el 2022 i mostra el seu compromís amb la distribució de productes de la terra.

Fa temps que a Cristiano Ronaldo li ronda una mosqueta emprenyadora darrere l'orella. Demandes, judicis i incidents han marcat la relació entre el diari Correio da Manhã i el futbolista portuguès, que finalment s'ha decidit a iniciar les operacions de compra del grup de comunicació al qual pertany el rotatiu. I quan diners i atreviment s'ajunten, l'assumpte difícilment té aturador. A l'interès pel periodisme de Ronaldo s'hi ha afegit un competidor: el grup Media Capital –propietari dels canals TVI i CNN Portugal– també vol comprar Cofina Media, l'empresa de comunicació que gestiona el Correio da Manhã, la revista Sábado i la televisió CM, entre d'altres. Concretament, Cofina Media està valorada en 75 milions d'euros, una xifra que Ronaldo podria fer front tenint en compte els més de 70 milions d'euros anuals que cobra de l'equip saudita Al-Nassr i que el preu de compra seria dividit entre 10 inversors.

L'increment de preus que també es deixa notar en l'alimentació no ens hauria de portar a menjar pitjor. Tampoc quan es tracta de peix i marisc: és qüestió d'obrir-se de ment i no quedar-se només amb les espècies més consumides, com el lluç, el llenguado o el calamar. Així en podem descobrir d'altres que es pesquen al litoral català, que ens poden ser útils tant per a la cuina diària com per a la més festiva i que sovint són més assequibles, sobretot quan estan en temporada. Hi ha la gamba blanca, un bon substitut de la vermella; la canana, que podem fer servir en guisats en comptes del calamar o la sèpia, o peixos deliciosos com la moixina o peix gat. Si els incorporem a la nostra dieta, podem gastar menys i alhora enriquir el nostre gaudi gustatiu amb més diversitat a taula.

T ots ens hem fet aquesta pregunta quan ens hem enamorat d’una peça de roba en una botiga: m’ho posaré? És aquella vestimenta que t’agrada quan la tens a les mans tot i que sospites que potser és un pèl arriscada. Decideixes emprovar-te-la amb l’esperança que, posada, s’esvaeixi ràpidament el dilema de si comprar-la o no. Desitges que el mirall et confirmi que aquella peça de roba i tu no estàveu predestinades a coincidir. Però resulta que, un cop veus el teu reflex amb la roba posada, aquella camisa, aquells pantalons, aquella americana o aquell abric semblen cosits expressament per a tu i tens la sensació que a l’etiqueta hi haurà el teu nom. Però no. Quan la mires, a l’etiqueta només hi ha una xifra que no pots assumir o, com a mínim, en cas de decidir passar per caixa, saps que et farà molt mal al compte corrent. És aleshores quan arriba el moment de fer-se la pregunta clau: m’ho posaré? Un dels trucs més eficaços en aquesta situació consisteix a dividir el preu de la peça pels dies que creus que te la posaràs durant l’any. Aleshores, uns texans meravellosos que et queden com un guant et surten relativament barats perquè te’ls pots posar cada setmana o fins i tot gairebé cada dia. En canvi, un vestit de festa no resisteix l’operació matemàtica. Si no és que formes part del clan tarambana d’una selecta aristocràcia, difícilment tindràs gaires saraus. I en cas de tenir-ne, no voldràs repetir de vestit, especialment si coincideixes amb la mateixa gent. A més, has de tenir en compte que avui dia no es requereix etiqueta a totes les festes i que fins i tot uns bons texans, ben combinats, acaben servint per a un sopar que s’allarga fins a la matinada.

El comitè impulsor de la candidatura d'Alemanya com a seu del Mundial 2006 va tenir una "caixa negra", segons l'edició digital del setmanari 'Der Spiegel', que apunta una presumpta compra de vots per a l'adjudicació del torneig a aquest país.