Quan un grup de botànics europeus es disposava a travessar Borneo amb llanxes motores i vehicles 4x4, es van assabentar de l’existència d’una espècie de palmera amb una característica summament rara: floreix sota terra.

Gairebé 25 anys després de la publicació d’un dels millors treballs divulgatius sobre la flora de la serra de Tramuntana, els seus autors, el biòleg Gabriel Vicens i el fotògraf i naturalista Bartomeu Bonet, han tornat a recollir en un llibre el resultat dels seus treballs d’observació del major conjunt natural de les Illes Balears. La Guia botànica de la Serra de Tramuntana (Ed. Gorg Blau), que acaben de presentar, no és exactament una reedició actualitzada, “sinó un nou projecte on hem intentat oferir allò més habitual i característic de la Serra. Tota la flora que qualsevol persona pot trobar trescant per aquest paratge meravellós”, explica Gabriel Vicens, un dels dos autors.

Al passeig d'avui, l'Eva agafa un dels corriols que es desvien del riu i s'atura davant una mata de flors que sempre li han semblat margarides. Obre la càmera del mòbil i fotografia una de les flors amb l'aplicació per identificar plantes que li va recomanar una amiga: PlantNet. L'aplicació compara la foto amb imatges d'espècies amb característiques similars i li demana que confirmi quina es correspon amb la planta que vol identificar. L'Eva confirma la primera opció, a la qual l'app li donava un 92% de probabilitat d'encert. Ara ja sap que les flors del corriol no són margarides comunes (Bellis perennis), sinó vitadínies (Erigeron karvinskianus DC). Així funciona PlantNet, una de les aplicacions per identificar plantes amb el grau de fiabilitat més elevat.

La botànica Heidi Gildemeister, autora d'alguns dels llibres més importants de la jardineria mediterrània –un dels temes centrals va ser l'optimització del consum d'aigua– va morir el 31 d'agost a Mallorca, illa on vivia des dels anys 70. El jardí mediterrani (Moll) i Jardineria del clima Mediterrani es varen convertir en referències bibliogràfiques internacionals per a la creació d'espais verds sostenibles, adaptats a l'entorn i amb molt poc consum d'aigua.

Un dijous de matinada, unes hores abans de l’alba, la Dra. Marjorie Weber arribava al lloc de trobada acordat, al campus de la Universitat Estatal de Michigan. Tres botànics més de la institució ja hi eren, esperant sobre una capa de neu que es fonia. Mentre feien temps, el cinquè integrant de l’equip, el Dr. Frank Telewski, va aparèixer enmig de la foscor amb una pala a l’espatlla. Mentre la resta de l’equip s’amuntegava al voltant seu, Telewski va treure una còpia d’un mapa que recordava un plànol arquitectònic. Era el que els guiaria en la recerca d’un tresor enterrat per a botànics: buscaven una ampolla plena de sorra i llavors de l’any de la picor.

Es poden veure en molts indrets de la serra de Tramuntana, però passen desapercebuts per a la gran majoria d'excursionistes. Són petits i no gaire coneguts entre les persones poc aficionades a la botànica. Els briòfits són plantes sense tija i flor com ara la molsa, probablement el grup més conegut d'aquestes espècies vegetals. El biòleg i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Llorenç Sáez ha centrat la seva recerca científica i conservacionista a les Balears, i recentment ha publicat el Llibre vermell dels briòfits amenaçats de les Illes Balears.

Una nova planta vinculada als prats de dall, que tot i que té una distribució àmplia a Europa no es pensava que podia arribar al Pirineu, ha estat localitzada al Parc Natural de l'Alt Pirineu i al del Cadí-Moixeró. Concretament, es tracta de 'Rhinanthus alectorolophus', una espècie mai citada abans a tota la Península Ibèrica. El botànic Pere Aymerich ha estat l'artífex de la descoberta, que s'ha publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Tanmateix, als anys 60 i en la seva tesi doctoral, Josep Vives ja va indicar-ne la seva presència als prats de Gósol (Berguedà), a la perifèria del Parc Natural del Cadí-Moixeró, tot i que la dada no va ser tinguda en compte en treballs botànics més moderns.

Com es diu aquesta planta? És comestible? Quines propietats té? Es pot cultivar? No és gaire comú fer-se aquestes preguntes, i encara menys dedicar una estona a respondre-les. Però ¿com és que coneixem marques de roba, de cotxes o de mòbil famoses, però en canvi sovint no sabem identificar una flor o una planta? “Hi ha molt poc coneixement botànic, i encara menys etnobotànic”, exposa Marc Talavera, biòleg i fundador del Col·lectiu Eixarcolant, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu recuperar els usos tradicionals de la vegetació. Segons una enquesta realitzada per aquest col·lectiu a 600 catalans, menys del 5% de la població és capaç d’identificar plantes tan comunes com l’ortiga o la rosella.