La direcció del PNB ha tirat pel carrer del mig. Sense mitges tintes, tot i que la seva decisió arraconés la persona que fins fa poc era el seu principal actiu. Ni relacions personals, ni res. El PNB no fa presoners. Iñigo Urkullu ha estat la víctima de la direcció d'un partit que veu com els seus pèssims resultats electorals vaticinen el possible sorpasso d'EH Bildu, l'altre gran referent del país. La decisió podria haver estat dura, però la filtració a El Correo de divendres deixa clar que ha estat traumàtica. Aquí el fons és la forma. Urkullu no ha dit a l'Euzkadi Buru Batzar (EBB) que no volia seguir, sinó que ha anat al revés: la direcció del PNB ha assenyalat la porta a Urkullu.

El PNB ja ha triat substitut per Iñigo Urkullu: Imanol Pradales. La direcció del partit ha proposat oficialment aquest dissabte el fins ara diputat de la Diputació Foral de Biscaia com a candidat a lehendakari després que aquest divendres transcendís que la cúpula dels jeltzales havia decidit prescindir d’Urkullu. En un comunicat difós després de la reunió extraordinària de l'executiva d'aquest matí, el president del partit, Andoni Ortuzar, ha “agraït i reconegut” la feina de l’actual lehendakari durant les últimes tres legislatures. El PNB ha començat, així, el procés intern per triar els candidats a les eleccions autonòmiques i també europees que s'allargarà fins al 20 de gener.

L'executiva del PNB ha anunciat avui que en la pròxima reunió, que se celebrarà dilluns, abordarà qui encapçalarà la candidatura dels jeltzales a les eleccions al Parlament basc, que tindran lloc l'any vinent. Una reunió en què previsiblement s'acordarà el relleu d'Iñigo Urkullu com a cap de llista. De fet, l'Euskadi Buru Batzar (EBB) ha fet aquest anunci després que El Correo hagi revelat que la direcció de la formació nacionalista ja hauria informat l'actual lehendakari que no seria el candidat. La seva absència en actes públics aquests últims dies també ha alimentat el rumor sobre la seva possible sortida.

En ple debat sobre el preu que el sobiranisme pot posar a la investidura de Pedro Sánchez, el lehendakari, Iñigo Urkullu, ha posat sobre la taula una via perquè territoris com Catalunya, Euskadi, Navarra o Galícia puguin aspirar a una "capacitat de decidir" pactada amb l'Estat. En un article publicat a El País, el dirigent del PNB proposa "interpretar" una part de la Constitució referida a la qüestió territorial amb l'objectiu de dotar de més autogovern les nacions històriques. Segons Urkullu, no caldria reformar la carta magna i seria una "sortida a l'actual cruïlla política". Tanmateix, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ja hi ha tancat la porta. "Em sembla una proposta legítima, que valoro, però no és la nostra", ha afirmat en declaracions als mitjans.

Els presidents de les comunitats de la cornisa Cantàbrica, des de Galícia fins a Euskadi, passant per Astúries i Cantàbria, constituiran un fòrum permanent amb l'objectiu de defensar davant del govern espanyol i les institucions europees el corredor ferroviari de l'Atlàntic. La proposta ha partit del lehendakari, Íñigo Urkullu, que avui ha rebut a Vitòria el president gallec, Alfonso Rueda (PP); el d'Astúries, Adrián Barbón (PSOE), i el càntabre, Miguel Ángel Revilla (PRC). Tots quatre han ressaltat la importància d'una cimera que ha reunit quatre dirigents de diferent color polític.

Un full amb dos paràgrafs breus. Això és el que el govern espanyol ha transmès a última hora a les comunitats com a ordre del dia de la conferència de presidents autonòmics que se celebrarà divendres a Salamanca amb l'única absència confirmada del president de la Generalitat, Pere Aragonès. L'organització de la trobada està sent durament criticada sobretot pels líders del PP, que descarten fer un pas enrere després de criticar l'absència catalana però alhora rebutgen les formes amb què la Moncloa ha organitzat el conclave, ja que només donarà cinc minuts d'intervenció a cada president autonòmic mentre que el president espanyol, Pedro Sánchez, podrà parlar tant temps com vulgui.

Malgrat la pandèmia, Euskadi i Galícia van poder celebrar eleccions el 12 de juliol i aquest dissabte tant el lehendakari, Iñigo Urkullu, com el president gallec, Albert Nuñez Feijóo, han pres possessió en unes cerimònies marcades per la pandèmia i les mesures anticovid. Tots dos revaliden el càrrec després de tres i quatre mandats consecutius –respectivament– i amb la sortida de la crisi sanitària i econòmica com a principal preocupació.

El 27 de febrer del 2019, durant la seva declaració en el judici oral del Procés al Tribunal Suprem, Mariano Rajoy, molest, va intentar una vegada i una altra embolicar la troca amb "la mediació del no-res" i les diferents persones que li havien telefonat. Volia eludir les preguntes sobre Urkullu.

"Vaig parlar amb molta gent durant aquells dies. No recordo amb quanta ni com. Però aquí mai hi va haver un mediador de res", va declarar el testimoni Mariano Rajoy el 27 de febrer del 2019 al judici del Procés quan l'advocat Jordi Pina li va preguntar per la mediació del lehendakari Iñigo Urkullu. L'endemà, Urkullu, des de la mateixa cadira, va narrar la seva tasca per "arribar a una solució política pactada". Un dia abans, havia dipositat les proves de la seva mediació al monestir de Poblet, a la Fundació Sabino Arana i a l'Arxiu Històric d'Euskadi.

El Tribunal Suprem va anul·lar aquest divendres la condemna d’Arnaldo Otegi a sis anys i mig de presó, ja complerts, i la inhabilitació per exercir càrrecs públics, vigent fins al 28 de febrer del 2021. El Suprem ha atès les raons del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que el 2018 va considerar que no havia tingut un judici imparcial a l’Audiència Nacional. Ara Otegi podrà tornar a la palestra de la política institucional.

Els governs espanyol i basc han acordat un objectiu de dèficit del 2,6% del PIB per a Euskadi aquest any després de fer una valoració de l'impacte de la disminució dels ingressos per impostos arran de la caiguda de l'activitat econòmica per la pandèmia. L'executiu de Vitòria ha donat a conèixer aquest divendres que, després d'unes quantes setmanes d'"intenses negociacions" entre la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i el conseller d'Hisenda i Economia basc en funcions, Pedro Azpiazu, s'ha arribat a un acord que haurà de ratificar la comissió mixta del concert econòmic la primera quinzena de setembre.

El cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta al president Quim Torra i al lehendakari Iñigo Urkullu en què els demana que vagin de manera presencial a la conferència de presidents que tindrà lloc divendres a la Rioja, davant la petició dels dos dirigents que es faci de manera telemàtica. En les missives, Sánchez ha traslladat als dos presidents autonòmics la "necessitat" d'aquesta reunió, en la qual informarà del pla de reconstrucció que va sorgir de l'acord entre els líders europeus.

Durant la nit electoral a Sabin Etxea, una vegada ja es coneixia que PNB i PSE podrien governar amb majoria absoluta, Iñigo Urkullu va ser clar: “Des de ja comencem a treballar”. Dit i fet. Abans fins i tot que es proclamessin els resultats electorals definitius, els dos partits van anunciar per avui la convocatòria d’una reunió per “abordar la conformació d’un govern sòlid” de coalició. Els jeltzales volen que sigui una negociació exprés perquè el nou executiu basc pugui prendre possessió la primera setmana de setembre. Algunes fonts fins i tot parlen de l’última setmana d’agost.

Euskadi i Galícia van recol·locar les seves eleccions autonòmiques el 12 de juliol per evitar coincidir amb els rebrots del virus previstos a la tardor i estalviar-se polèmiques. Al final, tindran les dues coses: els rebrots ja fa alguns dies que van començar –i han obligat a confinar algunes localitats– i les polèmiques han acabat arribant. Tant el govern basc com la Xunta han pres aquest divendres mesures que afecten directament el dret de vot de contagiats pel virus i de persones que en tinguin símptomes. Per limitar el risc de contagis, les dues administracions volen impedir que els positius per covid-19 acudeixin als col·legis electorals, però això podria xocar amb la protecció constitucional d'un dret fonamental com el de vot.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, i el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, van decidir fer les eleccions autonòmiques el 12 de juliol amb l'argument que així evitarien els possibles rebrots de coronavirus que s'esperaven a la tardor. El que segurament no podien imaginar és que els rebrots arribarien abans i, a més, en plena campanya electoral: a Euskadi, al poble d'Ordizia, i a Galícia, a la comarca d'A Mariña. Durant l'última setmana cada dia ha anat augmentant la pressió perquè se suspenguin els comicis en aquestes zones més afectades. Molts dels alcaldes en són partidaris i el clam també el secunden diversos partits polítics.

La campanya per a les eleccions gallegues i basques que arrenca avui a la mitjanit tindrà un protagonista inevitable: la pandèmia. Els votants dipositaran la papereta el 12 de juliol fortament influïts per l’aplicació de l’estat d’alarma, el confinament i l’impacte humà i econòmic del coronavirus. Qualsevol altre debat passarà a un pla secundari. La resposta autonòmica a la crisi sanitària es contraposarà a la gestió estatal i els pactes al Congrés. Tot plegat en la primera cursa electoral a l’Estat des que hi va arribar el covid, que imposarà actes de petit format, mascaretes i el temor que alguns desisteixin d’anar a votar per por a contagiar-se.

El PNB i el PP tornaran a guanyar les eleccions basques i gallegues respectivament, uns comicis que se celebraran el 12 de juliol, segons apunta una enquesta del CIS que s'ha fet pública avui. Els nacionalistes bascos es dispararien i aconseguirien una nova victòria incrementant el nombre diputats, passant dels 28 actuals a una forquilla que es mouria entre els 31 i 34 representants amb un 40,8% de suport. EH Bildu es mantindria com a segona força i podria repetir els mateixos resultats que el 2016 amb 18 diputats (19%), mentre que els socialistes pujarien fins a la tercera posició amb 11 o 13 diputats (15,2%) quan ara en tenen 9. Amb aquests resultats, el partit d'Iñigo Urkullu, que s'imposaria a les tres demarcacions, i el PSE d'Idoia Mendia aconseguirien reeditar el seu pacte de govern amb una folgada majoria absoluta.

El lehendakari està decidit a convocar eleccions al juliol i res ni ningú el farà desviar-se de la decisió. Ni l’evolució del coronavirus. La convocatòria és la seva potestat i, si hi havia algun dubte legal per executar-la durant l’estat d’alarma, el PNB el va resoldre en el seu pacte amb el govern espanyol de la setmana passada. La reunió de dijous amb els partits de l’oposició va ser una simple posada en escena. En els pròxims dies s’anunciarà la data, que segons diferents fonts podria ser el 12 o el 19 de juliol. Urkullu sap que com més retardi la cita amb les urnes pitjor ho tindrà per aconseguir el que el seu partit i ell tant anhelen: la majoria absoluta amb el PSE. Quan les va avançar al febrer sabia que l’abril era millor que l’octubre, i ara sap que l’estiu continua sent millor que la tardor.

El País Basc havia de celebrar les seves eleccions el 5 d'abril, però la crisi del coronavirus va obligar a suspendre-les sense nova data. Es va creure que era inapropiat citar els ciutadans a les urnes per risc de contagi. Aquest divendres el lehendakari, Iñigo Urkullu, ha recuperat la idea de fer els comicis. Ja treballa per convocar-los a finals del mes de juliol.

El lehendakari Iñigo Urkullu no té encara una idea clara de per què el passat dia 6 es va ensorrar l'abocador de Zaldibar (Biscaia), propietat de l'empresa Abocar Recycling, fet que va deixar sepultats dos treballadors sota mig milió de metres cúbics de terra i runes. Els seus cossos encara no han sigut recuperats. Segons ha explicat a la Diputació Permanent (el Parlament basc està dissolt per la convocatòria electoral del 5 d'abril), la situació que es va crear va ser "extraordinària, inusual i totalment impredictible". Però en aquest marc de tràgiques conseqüències i sense causes conegudes, ha dit sentir molt "els errors" que s'hagin "pogut cometre".