La possible opa de l'energètica dels Emirats Àrabs Units, TAQA, sobre Naturgy ha portat el president executiu d'aquesta última, Francisco Reynés, a moure fitxa. El directiu ha decidit renunciar a una polèmica prima del seu sou a llarg termini per garantir la seva independència davant la possible operació i evitar així un conflicte d'interessos, tal com ha informat la companyia en un fet rellevant publicat aquest dilluns a la tarda a través de la Comissió Nacional de Mercat de Valors (CNMV).

Les setmanes que venen veuran moviments importants a la borsa que implicaran dues empreses de significació cabdal a Catalunya. Per una banda, Puig començarà a cotitzar. Ho aplaudeixo. Per una altra, Naturgy, que descendeix de Catalana de Gas i és a l'Íbex-35, serà probablement objecte d’una OPA amiga. Comento sobre aquesta possibilitat.  

Tot i que les converses al voltant d'un possible canvi a l'accionariat de Naturgy estiguin sent fluides i normals –apunten fonts que les segueixes de prop–, el resultat final no arribarà, ni de bon tros, d'avui a demà. Més enllà de l'acord informal al qual puguin arribar els principals implicats –les converses s'estan produint entre CriteriaCaixa i els fons CVC i GIP amb TAQA, segons ha informat l'energètica amb seu a Abu Dhabi–, una oferta pública d'adquisició (opa) per la totalitat del capital de Naturgy (ara per ara l'escenari central) ha de passar per tot un periple burocràtic que, de fet, no és desconegut a Naturgy.

El terrabastall econòmic a Naturgy es va ordenant. L'energètica d'origen català està en el punt de mira dels Emirats Àrabs Units. En concret, del grup multienergètic emiratià TAQA. Després de la suspensió a primera hora del matí d'aquest dimecres de la cotització de Naturgy per part de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), TAQA ha enviat un fet rellevant en el qual confirma que "està mantenint converses amb CriteriaCaixa amb relació a un possible pacte de cooperació relatiu a Naturgy". També confirma que en paral·lel està "mantenint converses amb els fons d'inversió CVC i GIP per a una possible adquisició de les seves accions a Naturgy". CVC i GIP sumen més d'un 41% del capital social de l'energètica.

La sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional ha confirmat les vuit multes per un total de 19,5 milions d'euros que la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) va imposar a Naturgy per presentar ofertes al mercat diari de vuit centrals de cicle combinat amb preus elevats entre l'octubre del 2016 i el gener del 2017. Aquesta situació va obligar l'operador del sistema a programar-les en mode de restriccions tècniques per garantir el subministrament amb un cost més gran, cosa que va encarir el preu de l'electricitat i va reportar a la companyia uns guanys de més de 13 milions d'euros.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha engegat un expedient sancionador contra UFD i les seves matrius Holding Negocios Electricidad, Naturgy Energy Group, així com l'empresa subcontractada Lean Grids Services, per un possible abús de posició de domini. UFD és la marca sota la qual opera Naturgy al mercat de la distribució d'electricitat a Espanya.

Naturgy ja fa temps que fa recerca sobre la producció d’hidrogen com a resposta al que des de la firma anomenen trilema energètic. Ho fa amb el propòsit de contribuir a descarbonitzar l’economia, garantir la seguretat de subministrament i mantenir un preu assequible de l’energia per a tothom. En aquest sentit, la companyia té dos projectes de hubs d’hidrogen a Cerceda (la Corunya) i La Robla (Lleó) i busca constantment noves aliances per tirar endavant nous mercats de consum directe d’aquest combustible a la indústria, la mobilitat o la fabricació de derivats com l’amoníac i el metanol.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha obert una investigació contra Naturgy per aclarir si va incórrer en una manipulació del mercat elèctric. En concret, el ministeri públic obre diligències contra la companyia energètica per determinar si es va produir un encariment artificial del preu del mercat majorista de l'electricitat. Una conducta que a ulls del ministeri públic encaixaria en la figura del delicte contra els drets dels consumidors "per maquinació fraudulenta per alterar el preu de les coses, que produeixi o pugui produir perjudici patrimonial a una generalitat de persones".

Una multa de 6 milions d'euros i una indemnització de 35,5 milions. És la sanció que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha imposat a Naturgy per haver manipulat el mercat elèctric. En concret, la CNMC ha detectat que Naturgy va tenir un "comportament sancionador" entre el 23 de març del 2019 i el 31 de desembre del 2020. Durant aquell període, l'organisme supervisor ha detectat que l'energètica presentava al mercat d'ajust ofertes per generar electricitat a preus molt elevats a través de la central tèrmica Sabón 3, a Galícia, propietat de la companyia.

Naturgy, Endesa, Iberdrola i Repsol. Per aquest ordre s'han presentat els resultats de les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 fins al mes de juny, és a dir, els comptes corresponents al primer semestre del 2023. L'escenari actual dista molt del de fa un any, quan la guerra a Ucraïna donava ales al preu de l'energia, sobretot del gas. Ara s'han "normalitzat", en paraules de les mateixes companyies. De fet, s'observa una caiguda del preu de l'electricitat i també dels combustibles fòssils i el petroli. Tot i això, amb els resultats empresarials a la mà, les quatre grans energètiques han aconseguit neutralitzar l'efecte en els seus comptes i només Repsol registra una davallada important del benefici el primer semestre de l'any (1.420 milions d'euros, un 44% menys que el mateix període del 2022).

Bufen vents de popa a Naturgy. Després d'uns dies sent el focus d'atenció per la fallida reestructuració interna amb el nomenament d'un conseller delegat, l'energètica d'origen català torna a ocupar titulars per la seva xifra de negoci. La companyia ha obtingut un benefici net de 1.045 milions d'euros durant els sis primers mesos de l'any, cosa que gairebé duplica els resultats obtinguts durant el mateix període del 2022. En concret, es tracta d'un increment d'un 88%, segons ha comunicat Naturgy a través d'una nota publicada a la Comissió Nacional dels Mercats i Valors (CNMV) aquest dilluns. El resultat brut d'explotació (Ebitda) també augmenta fins als 2.849 milions d'euros, un 39% més respecte al primer semestre de l'any passat.

Feia dies que el seu nom ocupava els titulars de diferents mitjans econòmics. Ignacio Gutiérrez-Orrantia, directiu de l'entitat financera nord-americana Citi, copsava tota l'atenció mediàtica per ser el preferit per ocupar el càrrec de conseller delegat a Naturgy, una figura que ara no existeix però que el consell d'administració de l'energètica està abordant crear a petició dels fons d'inversió que són accionistes de la companyia. En les últimes hores, però, la idea que Gutiérrez-Orrantia fos el possible número 2 de la companyia i la mà dreta del president Francisco Reynés ha passat a millor vida.

"Altíssima volatilitat del mercat energètic i, especialment, del gas". Així ha definit Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, l'exercici del 2022. Un any en què la companyia d'origen català, i malgrat la crisi energètica global desfermada per la guerra a Ucraïna, va tancar amb un benefici net rècord històric de 1.649 milions d'euros, gairebé un 36% més que l'any anterior. La xifra de negocis va créixer un 53,4%, fins als 33.965 milions d'euros, i els guanys permetran destinar 1.200 milions d'euros a la retribució als accionistes.

El mercat de directius segueix ben viu amb el final d'any. Els últims dies hàbils del 2022 abans de Nadal ens deixen amb novetats de pes a les cúpules de Cuatrecasas –que renova la plana major i manté Soraya Sáenz de Santamaría–, la tecnològica Cellnex i Naturgy. També Mangopay creix amb una aposta per un directiu d'Amazon, i Wallbox incorpora un nou conseller procedent d'Iberdrola.

L’amenaça de la crisi climàtica obliga, amb urgència, a implementar nous models energètics que permetin reduir les emissions d’efecte hivernacle i, en conseqüència, la dependència dels combustibles fòssils convencionals. En aquest sentit, gasos renovables com el biogàs i el biometà tenen un “paper significatiu en la consecució dels objectius de descarbonització establerts per la Unió Europea”. Així ho detalla l’informe El biogás y el biometano como palanca clave en la descarbonización de la economía española, elaborat per la consultora PwC España i el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) i publicat per la Fundación Naturgy.

Cop d'efecte corporatiu de Francisco Reynés a Naturgy. La històrica energètica d'origen català i amb quasi 180 anys d'història ha posat en marxa el projecte Géminis: es dividirà en dues companyies, l'una per al negoci regulat i l'altra per al negoci liberalitzat. La proposta, que ha sortit de l'equip directiu de la companyia i ha rebut el suport unànime del consell d'administració, se sotmetrà a informació de la junta general d'accionistes del març. La idea és que, si rep el vistiplau, es pugui tancar aquest mateix 2022 amb la ratificació en una junta extraordinària d'accionistes.

L'energètica d'origen català Naturgy va obtenir un benefici net de 1.214 milions d'euros l'any 2021, davant de les pèrdues de 347 milions d'euros de l'exercici anterior, quan el grup que presideix Francisco Reynés va comptabilitzar un deteriorament d'actius de 1.363 milions d'euros, principalment de generació convencional a Espanya, va informar la companyia.

Viratge estratègic a la fundació bancària La Caixa. Després d’uns anys en què s’ha venut algunes de les seves principals participacions (Abertis i Repsol, per exemple), el grup havia decidit no repetir les inversions de gran importància. Per contra, apostava per la diversificació: multitud de petites inversions que li permetessin repartir el risc; ser més un soci financer que no pas industrial. Però això ha començat a canviar, tal com ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l’ARA.

Del 17% al 22,7% de Naturgy. Era el percentatge que volia aconseguir el fons australià IFM amb la seva oferta pública d’adquisició d’accions (OPA) parcial sobre Naturgy. Però finalment només ha aconseguit el 10,83% del capital de l’energètica d’origen català. Malgrat quedar per sota dels objectius, el fons australià ha notificat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que renunciava al seu mínim i es quedava amb els pocs més de 105 milions d’accions obtingudes. Això converteix IFM en el quart accionista de l’energètica. Per davant té CriteriaCaixa, el braç inversor de La Caixa, que amb més del 26% és el primer accionista, i els fons Rioja Bidco i GIP, amb poc més del 20% cadascun.

"És un senyal de confiança dels inversors cap a l'economia espanyola". Així explicava la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, l'aprovació al consell de ministres de l'opa condicionada a Naturgy del fons d'inversió australià IFM. Malgrat l'optimisme que desprenien les seves paraules, l'operació arrossegava més ombres que llums després d'una llarga espera de set mesos fins al vistiplau del govern espanyol.