A banda del Barça, l'Europa és l'únic club català de les quatre primeres categories del futbol espanyol que no és una societat anònima esportiva (SAE). Amb totes les limitacions que això comporta, s’estructura com una entitat sense ànim de lucre i propietat dels seus socis, que “competeix contra transatlàntics: clubs que tenen com a màxims accionistes multimilionaris japonesos, suecs, grecs o americans”, segons va declarar aquest dimarts el seu president, Hèctor Ibar.

El futbol català no és aliè al drama de l'habitatge, i especialment els clubs modestos, de més avall de Segona, ho pateixen. Els més afectats són els secretaris tècnics, sobretot d’equips de Barcelona i voltants, que treballen per fer plantilles que rendeixin amb pocs diners i jugadors locals. “Ens condiciona molt. Els recursos són limitats, i cal racionalitzar-los. Per regla general, apostem per fitxar futbolistes catalans que no necessitin allotjament, perquè posar pis és una despesa molt important”, diu Josep Maria Gené, director esportiu de l’Europa, que ha pujat a Primera RFEF, la tercera categoria estatal, amb un dels pressupostos més baixos de Segona RFEF.

Va ser el dimecres 30 de març del 2011. Cap a les 9 del matí va morir la seva mare, la Saturnina, i cap a les 9 del vespre va morir la seva dona, la Fernanda. "Va ser un cop molt dur –escup Feliciano Hernández (Pozuel del Campo, Terol, 1952) amb cruesa–. De cop i volta em vaig quedar sol i tenia dues opcions. Tancar-me a casa o continuar en el món del futbol. M'ha ajudat molt. M'ha servit per estar animat, content. Per lluitar, per tirar endavant. Les hores que ets aquí et sents sostingut i identificat amb alguna cosa. Quan tornes a casa dius «hòstia», però ser aquí t'alleuja mentalment. Sembla que et descarregui del que va passar. No te n'oblides mai, però et dona suport i et dona unes preocupacions. Gaudeixo el futbol. Sento que em fa viure", subratlla el president del Club Esportiu Cabrera d'Anoia. Els números diuen que és el pitjor equip de la categoria més baixa del futbol masculí català, quarta catalana. Divuit derrotes en divuit jornades: dues per 15-0, una per 14-0 i tres per 10-0. Set gols a favor i 147 gols en contra.

Taito Suzuki és el nou propietari de la Unió Esportiva Sant Andreu i president del consell d'administració. L'empresari japonès es va vincular aquest estiu amb el club andreuenc com a principal patrocinador i ara n'assumeix la propietat. Els quadribarrats van signar un contracte d'una temporada amb la multinacional japonesa Taica Corporation per lluir la marca aGel a la part frontal de la samarreta proveïda per Meyba. Tres mesos després, Suzuki ha comprat el club.

Cau el vespre de manera delicada a Vic, deixant tons rosats al cel per donar pas, de mica en mica, a una foscor que s’interromp per les llums brillants dels focus de l’estadi Hipòlit Planàs. Se sent música a tot drap. La majoria de les cançons que sonen són d’artistes catalans: Oques Grasses, Figa Flawas, The Tyets... També hi ha un núvol de fum que es va colant, indissimulat, cap a dins a l’estadi per quedar-se flotant damunt la gespa: és fruit de les botifarres a la brasa que alguns dels nombrosos voluntaris preparen per als gairebé 7.000 aficionats que, amb un formigueig constant, van omplint l’estadi i les seves grades supletòries. S’han instal·lat per a l’ocasió, per atendre la demanda de la gent en “el partit més important de la història de la Unió Esportiva Vic”, tal com es pronuncia, amb orgull, des de la megafonia de l’estadi.

A finals de juny, el periodista Albert Llimós publicava un article a l’ARA titulat "Què li passa al futbol català?" L’article es preguntava per què té tan pocs equips a les categories professionals. En efecte, durant la temporada 24/25 només hi haurà cinc equips catalans en les tres primeres categories estatals: el Barça, el Girona i l'Espanyol a Primera Divisió i el Nàstic i el Barça Atlètic a Primera RFEF (antiga Segona B). Per tal d'esbrinar si això realment és així, hem agafat la classificació de la temporada 23/24 de les cinc primeres categories de futbol: Primera i Segona Divisió i Primera, Segona i Tercera RFEF. De totes maneres, si l’exercici es restringeix a tres divisions, els resultats són molt similars.

Barcelona, Badalona, Manresa, Lleida i Girona tindran bàsquet de primer nivell l'any que ve. I si s'hi suma l'Andorra, confirmem que el nostre bàsquet viu un bon moment. Catalunya, juntament amb la Comunitat de Madrid, és on més llicències hi ha d'aquest esport. Per tant, hi ha una correlació entre el nombre de practicants de l'esport i els clubs d'elit. En canvi, si fem la mateixa anàlisi en relació amb el futbol, el panorama és desolador.

Quan els jugadors del Club Esportiu Berga van agafar el retolador per encerclar en vermell el cap de setmana passat al calendari per al partit contra el Torelló, una final en la lluita per l'ascens a Primera Catalana, van trobar que ja estava marcat: coincidia amb la Patum. Encara que el capità, Marc Torres (Bagà, 1994), assegurava que li era "indiferent", el seu era un cas aïllat. Oriol Ruiz (Berga, 2003), futbolista del club blanc-i-vermell des que té ús de raó, explicava amb la veu trencada: "No em vull posar massa sentimental, però és la nostra millor setmana. Ho portem molt endins i ens sentim molt orgullosos de formar-ne part". "Ho mamem des de petits", accentuava Guillem Maza (1993). També és de Berga, com la meitat de l'equip. I els que no, són fills de la zona.

El gener de l'any 2022 el Lleida Esportiu, el club hereu de l'extinta UE Lleida, va estar a només un grapat de dies de desaparèixer. L'entitat feia aigües per tot arreu: deutes milionaris, nombroses denúncies per impagaments i una plantilla que s'havia quedat amb tan sols 14 fitxes per poder seguir competint a la Segona RFEF (a cavall entre l'antiga Segona B i Tercera Divisió). Era gairebé un miracle que aquell equip, plagat de jugadors joves, aconseguís tirar endavant els partits. Els antics propietaris, els germans Albert i Jordi Esteve, havien dut el club al precipici.

La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha estat implicada en pugnes i batalles judicials amb càrrecs directius i executius durant la presidència de Joan Soteras, un mandatari que està sota la lupa de la Generalitat arran del cas Rubiales i també pels diferents casos denunciats recentment a l'ARA, com els de Paquita Linares i Raquel Elola. La llista de conflictes laborals des del 2018 s'acosta a la vintena: 18. Tot seguit, quatre testimonis més comparteixen la seva experiència a l'organisme.

Passaven dos quarts de nou del vespre a l'històric Helmántico de Salamanca quan el Sant Andreu segellava, per fi, l'anhelat ascens a 2a RFEF. Ho feia després d'una temporada difícil, amb el seu màxim rival, l'Europa, pujant com a primer de grup, veient-se així obligat a assolir la nova categoria a partir del play-off. Després de més de deu anys a Tercera Divisió, els quadribarrats assolien la fita que s'havien marcat a principis de temporada, i ho feien a més de 800 km de casa, en un partit històric que per poc no passa a ser considerat el més llarg de la història del futbol (202 minuts).

Em veig amb la urgència de parlar de mi. Des de fa dècades, els periodistes barcelonins juguem una competició futbolística. Aquest torneig, patrocinat per El Corte Inglés, retrata els alts i baixos del sector: veient quins mitjans el juguen, un té notícia exacta d’on van bé les coses, d’on van mal dades i d’on ja no van.

“Vam parlar amb els nostres jugadors que participen en la Kings League i se’ls va demanar que no juguessin la competició perquè el club ho considerava incompatible”, expliquen a l’ARA des del Santboià, que actualment milita a Primera Catalana. El conjunt del Baix Llobregat va veure com en el primer duel del 2023, contra l’Europa B, tres jugadors de la seva plantilla eren baixa perquè els coincidia el partit, disputat el diumenge 8 de gener a les 16 h amb derrota del Santboià per 4-1, amb els seus respectius enfrontaments de la Kings League. Aquesta competició de futbol 7 amb normes alternatives, creada per Gerard Piqué amb la participació de diversos streamers, s’està celebrant els diumenges a la tarda amb unes audiències espectaculars a través de Twitch. 

Som molts els que ens vam emocionar amb el Barça de Ronaldinho. El somriure del brasiler s'encomanava, i el seu futbol va retornar la il·lusió al barcelonisme i, per què no dir-ho, també a bona part dels catalans. Qui també es va enamorar del futbol gràcies al pas de Ronaldinho per Barcelona va ser Valentina Berr. Llavors, tot just era un infant que encara no havia iniciat el seu procés de canvi de sexe, tot i que ja feia temps que sentia dins seu que els patrons de gènere en els quals la societat s'entestava en encasellar-la a ella no li encaixaven. "Jo també volia jugar com Ronaldinho, però amb el temps crec que el que més em va agradar d'ell va ser com va construir la seva identitat entorn del futbol, des de l'alegria i la passió que el caracteritzaven".

El futbol de la Primera Iberdrola, Segona B, Tercera Divisió i la disciplina de futbol sala tornarà finalment a partir del 17 i el 18 d’octubre, segons va anunciar ahir la Federació espanyola (RFEF), establint finalment les pautes de la primera temporada postconfinament per la pandèmia del coronavirus. La Comissió de Presidents de federacions d’àmbit autonòmic va decidir de manera unànime que aquest fos el full de ruta (posteriorment ratificat per la Comissió Gestora de la RFEF) després de setmanes de negociacions i silencis incomprensibles als despatxos.

Marc Fuentes Molina té 21 anys i una paràlisi cerebral del 75% que li afecta la mobilitat i la parla. Però aquesta discapacitat no li impedeix dedicar-se a la seva gran passió, el futbol. A més de jugar com a porter al Badalonès des de fa deu anys, entrena des de fa tres temporades el benjamí del CF Vilanova del Vallès i actualment cursa el nivell 3 d’entrenador al CAR de Sant Cugat, que li permetria entrenar totes les categories de futbol estatal.

L'esport continua gestionant a contrarellotge la propagació internacional del coronavirus. El seu estatus d'espectacle de masses l'obliga a assumir responsabilitats. La decisió del Consell Superior d'Esports de tancar els estadis de totes les categories estatals va evidenciar dimarts un canvi de posició per l'amenaça de nous contagis. El paquet de mesures va ser, amb tot, el primer capítol d'un serial que ha trencat els jocs de malabars del govern espanyol per mantenir una normalitat fictícia en els calendaris de competició. L'esport professional ha iniciat aquest matí una onada de cancel·lacions encapçalada pels seus principals protagonistes, començant per la Lliga de futbol professional que podria posposar les dues properes jornades aquest dijous. De fet, la Comunitat de Castella i Lleó ja ha anunciat que no es jugarà el Mirandés-Numància, el primer partit professional posposat pel coronavirus.

Està a punt de fer 43 anys. El dia de Sant Esteve els celebrarà. Però s'entrena amb l'energia i les ganes d'un debutant. "Si no anés a entrenar, aniria a treballar. Per a mi és una feina agradable, on gaudeixo cada dia. Treballo, però això m'apassiona!". Són paraules de José Miguel Morales, porter del Badalona, ara per ara el jugador en actiu més veterà de totes les categories del futbol estatal, des de Primera fins a Segona B. És incombustible i qualsevol aficionat del futbol català l'ha hagut de veure jugar si l'equip que segueix ha jugat a Segona B, categoria on el barceloní ha fet carrera. "Vaig debutar a Segona B amb 24 anys i fins avui", resumeix.

Amb les espelmes del 19è aniversari encara traient fum, el futbol podria regalar un homenatge als trigèmins Resta. Després de tota una vida jugant junts, els germans Pau, Dani i Sergi han sigut rivals per primera vegada. “Va ser una sensació molt estranya”, coincideixen tots tres.

En un context social sensibilitzat, conscient de la transcendència dels judicis i del poder de les paraules, el futbol segueix sent un focus de comportaments moralment dubtosos. Aquest dijous va reobrir-se el debat dels valors que arrossega l'esport d'elit amb un nou episodi d'insults masclistes durant el partit de la Tercera Divisió entre el CP San Cristóbal i el Llagostera.