La decisió del BCE d’apujar els tipus d’interès fins al 0,5%, el doble del previst, va acaparar tots els focus dijous passat. És normal: feia 11 anys que el BCE no elevava els tipus i 22 que no els apujava 0,5 punts de cop. I això afecta les hipoteques i els crèdits de molta gent. Però en la mateixa roda de premsa, la presidenta Christine Lagarde va fer un altre anunci històric que va passar més desapercebut: la creació del TPI, un instrument que ho pot canviar tot si ens ve una crisi a sobre.

El dia de Cap d'Any del 2002, les imatges es repetien a tots els mitjans de comunicació d'Europa: ciutadans il·lusionats retiraven els primers euros dels caixers automàtics. L'euro entrava en circulació i, a ulls dels ciutadans, ja era definitivament una nova realitat que enfortia encara més els vincles econòmics d'onze països –actualment ja són 19– de la Unió Europea. Els europeus, i entre ells els ciutadans espanyols, portem doncs dues dècades amb euros a la butxaca, tot i que bancàriament i comptablement ja estava establert des de l'1 de gener del 1999.

És imminent una crisi de deute global. Abans que el covid-19 arrasés el món, el Fons Monetari Internacional ja havia advertit sobre les càrregues de deute públic dels països en desenvolupament, fent notar que la meitat dels països d’ingressos més baixos corrien “un alt risc de sobreendeutament”. Mentre la crisi econòmica s’agreuja, aquests països experimenten profundes contraccions de producció, al mateix temps que els esforços per l’impacte del covid-19 exigeixen un enorme increment de les despeses.

Nova jornada de dubtes als mercats. La prima de risc espanyola ha obert la sessió d'aquest dimecres disparada, per sobre dels 140 punts, un nivell al qual no arribava des de l'abril de l'any passat. En canvi, pocs minuts després de començar la jornada s'ha relaxat, i ha baixat ja fins als 131 punts per situar-se al final del dia en 122 punts.

Manifestacions de pensionistes, carreteres tallades pels tractors dels agricultors, vaixells bloquejats als ports en vaga, pescadors en peu de guerra... el vot de confiança que els grecs van donar a Alexis Tsipras, tot just fa un any, sembla esgotat. “Si els polítics d’aquest país ens continuen empenyent a l’abisme, si volen deshumanitzar-nos més, anirem a Atenes i ho cremarem tot”, declarava a la televisió Dimitris Vergos, un productor de blat de moro del nord del país. La setmana passada la policia va llançar gasos lacrimògens contra els manifestants que bloquejaven el ministre d’Agricultura, Evangelos Apostolou, en un edifici de la ciutat de Komotini. Tsipras afronta un dels hiverns més calents viscuts per Grècia en aquests turbulents anys de la seva història i per això diumenge prometia dialogar amb els agricultors i altres col·lectius sobre la imminent reforma de les pensions, en el discurs del seu primer any al càrrec.

L'exministre de Finances grec Iannis Varufakis ha respost a les crítiques per enriquir-se a costa de la crisi grega cobrant desorbitats honoraris per les seves conferències. El diari grec 'Protothema' havia assegurat que cobrava fins a 53.000 euros per les seves aparicions en universitats, fòrums i mitjans. Ha publicat al seu blog la relació d'aquestes aparicions i el que li han pagat: n'hi ha 20 de gratuïtes, tres per les quals va rebre "petites sumes" (com l'acte al Mercat del Born de Barcelona, amb una remuneració de 1.700 euros) i dues de "comercials" (a la cadena italiana RAI 3, per 24.000 euros, i a Singapur, per 28.800 euros). Aquest últim paquet, diu, és per "preservar la seva independència".

Iannis Varufakis és l'únic exministre de Finances europeu que pot recórrer un continent colpejat per la crisi omplint auditoris de joves i sortir-ne ovacionat. Unes 1.300 persones van anar ahir fins al Born Centre Cultural per escoltar el professor d'economia transformat en un animal polític que reconeix sense pal·liatius la «rendició» de Syriza i ara busca una nova esperança en un moviment paneuropeu. El seu missatge: Europa (i l'euro) encara es poden salvar... si es foragiten la burocràcia de Brussel·les i el mantra de l'austeritat. La seva recepta: «democratitzar» Europa.

El nou govern grec, sigui quin sigui el joc d'aliances després del resultat d'ahir, té uns deures molt clars i un marge de maniobra gairebé nul. Ha d'aplicar els compromisos recollits al document de 29 pàgines que l'executiu de Syriza va signar, contra les cordes, el mes passat.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha anunciat la seva dimissió en una intervenció televisada aquest dijous. Ha reconegut que no ha pogut complir amb el seu programa electoral i que per això demanarà un altre cop la revàlida de les urnes. Tsipras ha revelat que ha presentat la dimissió a Prokopis Pavlópulos, president del país, set mesos després de guanyar les eleccions, i ara posa en marxa el procés de convocatòria electoral. "Els grecs han de decidir qui governa el vaixell i qui gestionarà el deute", ha dit el primer ministre dimissionari.

La dimissió del primer ministre Alexis Tsipras, que segons la premsa grega s'ha d'anunciar aquest tarda, posarà per primer cop una dona al capdavant del govern de Grècia: la Constitució preveu que sigui la presidenta del Tribunal Suprem qui substitueix el dimissionari fins a la celebració de les eleccions, que previsiblement seran el 20 de setembre.

L'Íbex-35 ha tancat la sessió d'aquest dijous amb un retrocés del 0,4%, el que ha portat el selectiu a situar-se per sota de la cota psicològica dels 10.600 punts (10.535,5) llastrat per la banca, que s'ha vist contagiada pel revés al sector a Grècia.

El president francès, François Hollande, rebutja "imposar una cadena perpètua" als estats que han fet "sacrificis considerables". En una entrevista amb sis diaris europeus publicada només un dia abans de la cimera europea, el president francès defensa que Espanya ha de conèixer "les condicions concretes" per accedir al rescat.

El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, considera que Espanya no necessita una ajuda que vagi més enllà dels 100.000 milions d'euros aprovats per l'eurogrup per al sector financer i ha rebutjat informacions segons les quals el BCE planifica una compra de títols de deute sobirà espanyol. "No hi ha res cert en aquestes informacions. Les necessitats financeres d'Espanya a curt termini no són tan grans i el paquet d'ajuda de 100.000 milions és suficient", ha afirmat el ministre en declaracions que publica avui el dominical 'Welt am Sonntag'.

El patrimoni financer privat dels alemanys va arribar l'any passat a la suma total de 4.715 milions d'euros, assolint un rècord històric malgrat les pèrdues en els mercats financers, segons una xifra anunciada dijous pel Bundesbank que recull el diari 'Le Monde'. Aquesta xifra no té en compte altres tipus de riquesa, com els béns immobiliaris.

Fa unes dues dècades, quan els líders d'Europa treballaven en els detalls de la seva gran visió per connectar la Unió Europea (UE) amb una moneda única, virtualment cada economista d'aquesta banda de l'Atlàntic –i la majoria dels de l'altra– vam adonar-nos que l'euro estaria mortalment/greument malmès.

El govern alemany ha insistit aquest dilluns que el pacte fiscal europeu no es renegociarà, a la vegada que ha estès la mà al president francès electe, el socialista François Hollande, al qual la cancellera Angela Merkel ha convidat a Berlín "tan aviat com sigui possible".

Els líders europeus han canviat de paradigma. Impulsats per la creixent pressió mediàtica i, sobretot, per les experiències fallides dels països comunitaris, ara el creixement econòmic ha entrat en l'agenda. Alguna cosa s'ha mogut. "Ara hi ha un consens generalitzat a dir que l'austeritat sola no serveix: algú ha de tirar de la demanda", afirma Alfredo Pastor, economista de l'Iese.

L'argument de la crisi de l'eurozona s'ha complicat aquesta setmana, mentre els mercats eren sacsejats per la primera volta de les presidencials franceses, les noves dades econòmiques sinistres d'Espanya, la caiguda dels governs holandès i romanès, i l'executiu txec penjant d'un fil. Si això fos una sèrie televisiva, de quin tipus seria?

El primer ministre d'Holanda, Mark Rutte, ha presentat aquest dilluns la dimissió i la de tot el seu gabinet a la reina Beatriu davant la impossibilitat de pactar les retallades necessàries per corregir el dèficit. L'executiu, una coalició de liberals i democristians, ha perdut el suport de la majoria parlamentària davant el rebuig de la ultradreta de Geert Wilders (PVV) als nous ajustos.