La Guineueta astuta, de Leoš Janáček, podia semblar una òpera menor per inaugurar una temporada, la del Gran Teatre del Liceu. En llengua txeca, de menys de dues hores de durada i cap de les veus gens mediàtiques, que, per una altra banda, enramellaran la majoria de títols que la conformen. Però qui hagi pensat d’aquesta manera erra de valent i no per poques raons. Per començar, per la música de Leoš Janáček, un collage de deliciosos i molt variats factors i circumstàncies, els quals fan que cada moment sigui del tot adient amb el que està succeint sobre l’escenari. I de bell nou, tot i que no és notícia, de la batuta de Josep Pons sorgiren tots els colors d’una partitura farcida de milers de matisos i detalls d’una complexa i exquisida senzillesa. Tan sols un petit emperò, en algun moment del soliloqui del guardabosc, el protagonista masculí, el fragment que va elegir el compositor perquè sonàs el dia del seu funeral, interpretat pel baríton Peter Mattei, fou solapat per l’orquestra. Tot i així, l’explosió cromàtica fou un inabastable calidoscopi musical que situà aquesta petita gran òpera al lloc que li correspon.

Xavier Puig (Cervera, 1973) ha detallat aquest dimarts com serà la seva primera temporada com a director de l'Orfeó Català, una responsabilitat que compaginarà amb la del Cor de Cambra del Palau de la Música, que dirigeix des del 2018. Precisament a la sala d'assaig de l'Orfeó, al Palau de la Música, ha manifestat la voluntat de "servei" amb què agafa el relleu de Pablo Larraz, que deixa el càrrec per qüestions familiars però que continuarà lligat a les formacions corals de la casa com a director del Cor Jove i de l'Escola Coral. "Vull agrair la tasca feta pel Pablo, la seva saviesa"; ha dit Puig, que assumeix el repte de "donar continuïtat a l'excel·lència i la progressió artística" del cor, tal com ha dit Joaquim Uriach, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

A principis d’abril, l’Orfeó Català va visitar Estocolm per oferir, amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, una vibrant interpretació de la segona simfonia de Mahler (Resurrecció), amb direcció de Daniel Harding. Ara, aquell mateix programa i amb els mateixos intèrprets s’ha pogut veure i sentir a Barcelona.

El fet que l’Orfeó Català canti la Simfonia núm. 2, Resurrecció, de Gustav Mahler no és cap novetat. Ara bé, haver-la interpretat a Estocolm i amb un públic eufòric i dempeus és una fita que ara suma orgullós a una trajectòria imparable. Després d’actuar amb les prestigioses orquestres d’Hamburg i Berlín, el cor vocacional del Palau de la Música va debutar divendres passat a la sala Berwaldhallen, acompanyat de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i sota la batuta del director britànic Daniel Harding. “La veritat és que el cor està en un moment molt dolç; és una obra que coneixem molt i que hem interpretat sovint”, diu el director de l’Orfeó, Pablo Larraz. El concert es repetirà al Palau de la Música el 26 de maig i a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona el 27 de maig.

"El repte és majúscul", diu el director general del Palau de la Música, Joan Oller. El repte l'assumeix l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música: 120 cantaires que viatjaran a Los Angeles per interpretar la Missa solemnis de Beethoven amb l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, LA Phil, sota la batuta de Gustavo Dudamel, els dies 20, 21 i 22 de febrer del 2026. També hi participaran, com a solistes, la soprano Pretty Yende, la mezzosoprano Sarah Saturnino, el tenor Seokjong Baek i el baix Nicholas Browlee. "És una de les obres més difícils del repertori", diu Oller per recordar la magnitud d'una obra descomunal. "És com cantar nou vegades la Novena simfonia. I segur que Dudamel serà exigent", afegeix.

És indubtable que hi ha moltes coses a millorar. Però també és cert que si es fan com en aquest concert de final de temporada, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) pot i hauria de donar-nos moltes alegries de cara al curs 2024-2025. Perquè aquesta darrera vetllada ha deixat el llistó molt alt en qualitat i en resultats.

"L’Orfeó Català viu sens dubte un dels seus millors moments per la qualitat tímbrica de les veus integrants i per la implicació dels seus membres", afirmava fa uns dies el crític musical de l'ARA, Jaume Radigales. Ho deia a propòsit dels dos concerts al Palau de la Música amb el Balthasar Neumann Chor & Orquestra, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. En el primer, el 13 de febrer, van interpretar el Rèquiem alemany de Brahms; i en el segon, el 14, la Simfonia núm. 2, 'Lobgesang', de Mendelssohn. Aquella col·laboració ha tingut recorregut a Hamburg, amb dos concerts: un el dissabte 17 a la històrica Laeiszhalle, i l'altre aquest diumenge a la sala principal de la flamant Elbphilharmonie. I com a Barcelona, un amb l'obra de Brahms i l'altre amb la de Mendelssohn, respectivament.

M’atreviria a dir que el geni de Mendelssohn encara no ha fet prou pòsit a casa nostra. Més enllà d’obres molt interpretades –com la música incidental per al Somni d’una nit d’estiu o el Concert per a violí, a més de les simfonies conegudes amb els noms d’Italiana i Escocesa– queda molt per descobrir d’aquest músic extraordinari, nen prodigi i reexhumador de l’obra de Johann Sebastian Bach.

Per al conjunt de cor i orquestra alemany Balthasar Neumann hi ha un abans i un després de la pandèmia. Des d’aleshores, conceben les gires "des de la sostenibilitat i amb una clara intenció de generar un impacte social positiu", explica la seva directora general, Christina Schonk. Des del confinament, la Balthasar Neumann va repensar la seva manera de relacionar-se amb els concerts i ara només fan una gira a l’any i cada actuació la plantegen com una residència artística en la ciutat que els acull. A Barcelona, on actuen el 13 i el 14 de febrer al Palau de la Música, van arribar el 6 de febrer i l’endemà ja van fer tres concerts de cambra per a pacients oncològics a la Fundació Kālida de l'Hospital de Sant Pau. En el seu programa també hi ha un taller amb el Cor Infantil i el Cor Juvenil de Palau Vincles, adreçat a joves en situació de vulnerabilitat, i dos assajos oberts per a abonats i socis del Palau.

Ibercamera ha obert la 40a temporada amb un concert estrany. Sobretot pel contrast abismal entre el Beethoven més íntim de la Sonata núm. 5 (Primavera) i el majestuós de la darrera simfonia, la celebèrrima Novena. Programa, tanmateix, interessant, malgrat que no va ser dels millors que ens ha ofert la prestigiosa entitat musical, capitanejada amb la tossuderia i l’excel·lència de Josep Maria Prat, que en un breu discurs inicial va voler dedicar la vetllada al recentment desaparegut mecenes Antoni Vila Casas.

Un dels moments més emocionants del Festival Grec 2023 ha estat la intervenció del Cor de Noies de l’Orfeó Català a l’espectacle The pulse, de la companyia australiana de circ Gravity & Other Myths. Si les acrobàcies desafiaven la gravetat, el cant assumia nous reptes i improvisacions i mostrava el bon nivell de la formació. Tot plegat és fruit de la feina ben feta sota la direcció de Buia Reixach. Després del Grec, el cor ha continuat de gira amb l’espectacle a Mont-real (Canadà) i Galway (Irlanda), i la pròxima parada és a Graz (Àustria) del 28 de juliol a l’1 d’agost. "Ho estem fent amb molta passió i moltes ganes, perquè la motivació és extraordinària", explica Reixach, acabada d’arribar d’Irlanda i pensant ja en les funcions al Festival la Strada de Graz, on el cor té una activitat extra: "El festival fa un acte als carrers que es diu Entrada al paradís, una mena de casament entre cultures amb tot de gent d’arreu del món que participa en el festival. Cada país fa una petita mostra de la seva cultura i les noies cantaran unes cançons catalanes".

"Encara està permès tenir esclaus si són presoners", diu el reputat compositor nord-americà David Lang (1957) en la presentació de Prisoner of the state, l'òpera sobre presos polítics que arriba aquest dissabte al Teatre Grec en el marc del Festival Grec de Barcelona després d'estrenar-la a Nova York i al Regne Unit. La peça de nova creació ha estat coproduïda per L'Auditori juntament amb sis prestigioses institucions internacionals: el Barbican Center de Londres, el De Doelen Concert Hall de Rotterdam, la Filharmònica de Nova York, l'Orquestra Simfònica de Bochum, el Concertgebouw de Bruges i l'Òpera de Malmö. Serà interpretada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sota la batuta de Ludovic Morlot, que retorna amb aquesta òpera a l'escenari de Montjuïc, juntament amb el cor d'homes del Cor Jove de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música. Com a solistes, la soprano Claron McFadden donarà vida al personatge de Leonora, que es fa passar per vigilant de presó per trobar-se amb el seu amor injustament empresonat, interpretat per Jarret Ott. Davóne Tines assumeix el rol de carceller i Alan Oke el de governador.

Sovint els companys de feina dels cantaires de l'Orfeó Català es fan creus que gastin dies de vacances per anar a cantar. Aquesta vegada, però, no han hagut de donar gaires explicacions: necessitaven quatre dies de festa per actuar amb una de les millors orquestres del món, la Filharmònica de Berlín, sota la batuta del director rus Kirill Petrenko (Omsk, 1972). I ho han fet, a més, a la Berliner Philharmonie, la casa de l'orquestra i una de les sales de concerts més prestigioses de la història. "No paro de repetir als cantaires que a partir d'aquí ho podem igualar, però que més amunt ja no podem anar", subratlla el director general del Palau de la Música, Joan Oller. L'Orfeó va interpretar dijous amb l'orquestra –formada per una cinquantena de músics– la Missa de la Coronació de Mozart, en un concert que repetiran dilluns a les onze del matí a la Sagrada Família i dimecres a l'Auditori Nacional de Madrid.

L'any que commemorem el centenari de Josep Benet ve al cas tenir present una de les seves grans lliçons, en un moment especialment tens de l’independentisme fraccionari: per anar a Madrid a aconseguir les fites més altes per a Catalunya cal unitat en funció del projecte, cosa que de cap manera vol dir que els que s’hi apleguen hagin de desnaturalitzar de tot allò que, si bé els defineix, en queda fora.

El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) ampliarà el seu patrimoni musicològic aquest dimarts amb la formalització de la donació del fons del tenor Gaietà Renom (Barcelona, 1913-1997), cantaire i més tard solista del cor català, entre altres fites musicals. La família del músic cedeix un conjunt de 19 capses que acrediten la intensa activitat musical del tenor. Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, i Glòria Renom, filla de l'artista, formalitzaran la donació del fons del tenor.

L'Orfeó Català i el Cor Jove actuen aquest dimarts al prestigiós festival de clàssica BBC Proms de Londres juntament amb el London Symphony Chorus, formant una massa coral de 300 cantaires dirigits pel reconegut director Sir Simon Rattle. L'Orfeó va participar en el certamen el 2017, mentre que el Cor Jove debuta al Royal Albert Hall. La incorporació el 2016 del director artístic, Simon Halsey, ha contribuït a la projecció internacional del cor, però el subdirector de l'Orfeó, Pablo Larraz, assegura que malgrat que "un pot tenir relacions, si el cor no és bo, no et conviden als llocs". "El cor s'està fent un nom", ha assegurat Larraz a l'ACN sobre les recents col·laboracions amb directors internacionals. El director no dubta a afirmar que l'Orfeó compta cada vegada "amb veus més bones".

El director d'orquestra i compositor català Antoni Ros Marbà ha cedit part del seu fons musical al Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC). Aquest dimarts se celebrarà l'acte de cessió amb la presència del músic i de Mariona Carulla, presidenta de l'organisme, tot i que el fons ja és al Centre des de març del 2018, quan la institució va organitzar una exposició dedicada al 80è aniversari del director.

El músic i musicògraf català Lluís Millet i Loras ha mort aquest dijous als 79 anys d'edat. Nascut a Barcelona el 15 de maig de 1939, va dedicar la seva vida personal i professional a l’Orfeó Català i al Palau de la Música Catalana. Va ser director del cor de l’Orfeó Català (1977-81) i també membre de la Junta Directiva de l'Associació. Va ser membre fundador de la Revista Musical Catalana en la seva segona etapa a partir de 1984; va impulsar el cicle El Primer Palau i va treballar com a assessor musical de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música durant molts anys. Va escriure nombrosos articles i estudis sobre temàtica musical en diverses publicacions especialitzades. L’Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana han lamentat "profundament la seva pèrdua i han demanat un record per la seva ànima".