Cassià M. Just, abat de Montserrat, tenia una sensibilitat política del més pur refinament fiorentí. Durant la Tancada de Montserrat, en alguna ocasió em feia cridar per tenir informació directa sobre l'estat de la situació. Enmig d’una d’aquestes reunions li va telefonar el ministre de Governació, Garicano Goñi. Jo sentia el que deia ell, però no el ministre. La resposta de l'abat: “No oblidin que soc l’abat i ells els meus hostes. Soc representant de l’abadia de Montserrat i, sobretot, el representant de l’Estat Vaticà. No s’oblidin d’això i atinguin-se a les conseqüències en cas d’un assalt irresponsable”.

L'any que commemorem el centenari de Josep Benet ve al cas tenir present una de les seves grans lliçons, en un moment especialment tens de l’independentisme fraccionari: per anar a Madrid a aconseguir les fites més altes per a Catalunya cal unitat en funció del projecte, cosa que de cap manera vol dir que els que s’hi apleguen hagin de desnaturalitzar de tot allò que, si bé els defineix, en queda fora.