Aglutinar la ciutadania, les entitats, la comunitat científica i el sector econòmic, formar sobre el canvi climàtic i promoure accions davant dels reptes que se'ns presenten són els principals objectius de l'Acadèmia del Clima, un laboratori i plataforma d'entitats que neix també per superar el biaix entre el coneixement científic i tècnic i la divulgació de tot allò associat al canvi climàtic. Els promotors d'aquesta iniciativa són l'Estudi General Lul·lià, que en serà la seu, i Palma XXI, i hi participen entitats com Amigues de la Terra, Mallorca Preservation, Marilles, Pla XXI, el Col·legi d'Ambientalistes, la Fundació Iniciatives del Mediterrani i Tramuntana XXI. A més, l'Acadèmia té el suport de Caixa Colonya.

"No es pot consentir que, per una banda, es negociï un pacte per la sostenibilitat política, social i ambiental sota unes bases per a la transició i que, d'altra, es prenguin decisions contràries al document de conclusions d'aquest pacte. Aquest doble joc és inacceptable i el Govern ha de rectificar". El sindicat CCOO ha criticat aquest dimarts el que considera un "doble joc" de l'Executiu, en plena negociació pel nou conveni d'hostaleria i amb dificultats per assolir acords amb les patronals, mentre que el Govern, segons ha assenyalat en diverses ocasions el conseller d'Empresa, Alejandro Sáenz de San Pedro, no està disposat a mediar per afavorir l'enteniment. Aquest és només un exemple, perquè no són bon temps per a les relacions entre el Govern i les entitats de la societat civil, siguin sindicats o associacions d'índole diversa –ambientals, socials i culturals.

El Fòrum de la Societat Civil presentarà un document amb solucions innovadores per a la crisi de l'habitatge durant el II Congrés de la Societat Civil, que es durà a terme el 20 de juny a l'Estudi General Lul·lià de Palma. Aquest congrés, que segueix una primera edició centrada en el turisme el juny de 2024, posarà enguany el focus en l'habitatge. Javier Burón, expert en polítiques d'habitatge, serà l'encarregat d'oferir la conferència inaugural.

La reculada de la presidenta Marga Prohens en matèria de turisme no ha passat desapercebuda. La portaveu del GOB Mallorca, Margalida Ramis, ha criticat aquest dijous que el Govern "negui l'evidència" en dir que la saturació es limita a "moments puntuals" de congestió en determinades zones i hores. "És una manera de negar el malestar i les conseqüències que pateix la societat", ha apuntat, en una roda de premsa acompanyada d'una trentena d'entitats de la societat civil i el PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem.

El Fòrum de la Societat Civil, el GOB, EAPN-Xarxa per la Inclusió i la Federació d'Associacions de Veïns de Palma són les principals entitats de la societat civil que varen abandonar el Pacte per la sostenibilitat del Govern. Ara que comença la fase de propostes no tenen previst tornar-hi perquè consideren que el funcionament d'aquesta iniciativa no és l'adequat perquè les entitats socials i ambientals hi puguin participar amb garanties. L'Executiu assegura que la porta continua oberta per a qui vulgui fer propostes, però si res no canvia l'activisme no farà arribar les seves al Pacte, del qual encara ni se sap quins seran els experts que valoraran les iniciatives.

Cobrar un euro a les persones no residents per accedir a la serra de Tramuntana o traslladar les zones de bars i restaurants a polígons d'oci per alliberar els eixos cívics són algunes de les 350 propostes en les quals treballen els membres de l'I Congrés de Turisme de la Societat Civil, que ha esdevingut aquest dimecres a Palma. De l'anàlisi de les propostes sorgirà un document consensuat que serà remès a associacions, ciutadania en general, institucions i polítics a manera de declaració d'intencions.

La societat civil de Son Sardina ha iniciat una campanya per denunciar la situació límit que la manca d'espais i locals públics i autogestionats ha provocat a l'associacionisme local. En un comunicat firmat per l'Agrupament Escolta de Son Sardina, l'Assemblea Popular de Son Sardina i Sa Garriga, l'Associació Dimonis Enfocats, l'Associació de Veïns de Son Sardina, la Comissió de Festes, Joves de Son Sardina i Cossiers de Son Sardina, assenyalen que no tenen cap espai que puguin considerar propi per desenvolupar "amb dignitat" les activitats que sostenen "la vitalitat del calendari sardiner i que ofereixen espais de trobada, organització, oci i cultura".

"La societat civil estarà preparada i vigilant per plantar cara a les polítiques instigadores d'odi, a les polítiques excloents o a les polítiques contràries als drets i llibertats de les persones", han advertit una vintena d'entitats representants de la societat civil balear a Margalida Prohens, tot just abans que començàs la darrera sessió d'investidura del Govern. L'OCB, el GOB, els sindicats, el Moviment Feminista de Mallorca o Memòria de Mallorca han estat alguns dels representants que s'han concentrat aquest dijous horabaixa, al carrer del Palau Reial, per fer públic el manifest que han redactat com a resposta a l'acord de Govern entre el PP i Vox.

Sembla clar que el moviment independentista de Catalunya necessita un canvi efectiu, un reset, de la seva estratègia, organització, aliances i lideratges, per tal que recuperi el seu protagonisme, projecte i força. Quan l’acció dins de l’Estat per rebre reconeixement nacional i un autogovern digne s’ha revelat inútil de forma reiterada, els escenaris fonamentals són Europa i l’interior del país.

Diverses personalitats de la societat civil balear han presentat aquest divendres el manifest Visc a Mallorca, que pretén fomentar el vot a les pròximes eleccions i evitar l'abstenció. Un dels motius és "combatre els partits que no volen la democràcia i que la utilitzen per retallar-la; aquests no són dels nostres", segons ha explicat la portaveu i exdirectora de l'IBDona Lila Thomàs, en una clara referència a l'extrema dreta de Vox.

Més d'un centenar de persones, provinents d'arreu de Mallorca, es varen trobar aquest dissabte a Sineu per debatre una estratègia per fer front a la massificació. La trobada es va difondre a través de les xarxes socials i els xats personals per fer una crida a tots aquells que volguessin participar-hi.

L'any que commemorem el centenari de Josep Benet ve al cas tenir present una de les seves grans lliçons, en un moment especialment tens de l’independentisme fraccionari: per anar a Madrid a aconseguir les fites més altes per a Catalunya cal unitat en funció del projecte, cosa que de cap manera vol dir que els que s’hi apleguen hagin de desnaturalitzar de tot allò que, si bé els defineix, en queda fora.

El fet que determinats països tinguin una administració pública potent ens porta sovint a fer una interpretació esbiaixada del rol que ha d’adoptar l’estat. Suècia, o França mateix, finança sectors públics molt potents i eficaços que tenen com a missió, també, optimitzar l’activitat econòmica. Des d’aquí pensem que els països nòrdics posseeixen serveis socials avançats perquè algú ha decidit tornar-se bo i emprar diners en l’interès públic. Desconeixem l’alt nivell d’exigència i iniciativa privades que transpiren aquelles societats. Indolents com som, no volem assabentar-nos d’una realitat que allí tenen molt clara: l’estat no genera riquesa, només l’administra. La riquesa la generen els particulars. I els serveis socials d’un país han de tenir la dimensió de la seva butxaca. Per això, fins i tot el suec més subvencionat té un esperit molt més liberal que qualsevol català.

Khaled Omar Harrah, un dels voluntaris de la Defensa Civil Siriana. Pintor de parets de professió, tenia 31 anys i en feia tres que arriscava la vida per salvar-ne d'altres a ciutat més perillosa del món. No havia volgut marxar, ni ell ni la seva dona i les dues filles que deixa.

Tot queda en mans de CDC i ERC, que estan explorant la possibilitat de configurar una candidatura de cara al 27–S que tingui el suport de les dues formacions. Durant la cimera en què també han participat la CUP, Moviment d'Esquerres (MES), Demòcrates de Catalunya (DC), l'ANC, Òmnium i l'AMI, s'ha posat de manifest que ni els partidaris de la llista civil sense polítics en actiu ni els partidaris d'una coalició sobiranista més clàssica acceptarien l'altra opció. Malgrat tot, fonts coneixedores de la trobada afirmen que la voluntat segueix sent arribar a un acord intermedi.