Del gran galant que William Levy aparentava ser a la novel·la llatinoamericana Café con aroma de mujer (Netflix), n'ha resultat un actor amb cites judicials pendents. L'intèrpret nascut a Cuba va explicar dilluns a El hormiguero un fet que havia passat a l'abril, quan va transcendir que havia estat detingut a Florida. La seva detenció va provocar titulars als Estats Units i a Europa, però fins ara l'actor no havia explicat com havia viscut en primera persona la taca negra al seu expedient.

Fa cinc mesos La Sexta va emetre un reportatge a Equipo de investigación titulat Bosé, el negacionista en què aprofundien en la degeneració del discurs públic de Miguel Bosé, obsessionat en difondre tota mena de teories conspiratives. També denunciava les col·laboracions del cantant amb metges inhabilitats i curanderos. El programa es preguntava per què aquest personatge podia continuar escampant tota mena de disbarats sobre tractaments mèdics, plantejaments científics, la sanitat o la política, i el considerava un perill per a l’opinió pública.

Pablo Alborán va fer una confessió inesperada aquest imecres a El hormiguero. Tot i que el cantant malagueny anava al programa de Pablo Motos per presentar nova música, va decidir compartir per primera vegada el motiu pel qual va estar apartat dels escenaris fa un temps: "Necessito explicar-ho". La realitat és que, durant el que es creia que era un parèntesi de descans, l'artista estava acompanyant un familiar molt pròxim en un procés de quimioteràpia i en un trasplantament de medul·la.

En la carrera de El Hormiguero per rivalitzar amb el programa de David Broncano, aquesta setmana Pablo Motos ha desplegat el seu arsenal de convidats estrella. Dilluns va ser el torn de Chenoa, mentre que la nit de dimarts hi va assistir l'alcalde de Madrid José Luis Martínez-Almeida, que, a diferència de la cantant, es va mostrar molt còmode amb l'enfocament de l'entrevista. Després de parlar de sobre la vida professional de l'alcalde, Motos no va dubtar a incidir sobre la vida privada d'Almeida, que va explicar un dels últims "detalls romàntics" que ha tingut amb la seva dona Teresa Urquijo.

La majoria de futbolistes estan encantats d'anar a late shows com El hormiguero i La revuelta i aquests late shows estan encantats de rebre'ls. En canvi, la majoria de futbolistes no veuen amb bons ulls haver de posar-se davant d'un periodista per donar una entrevista i els mitjans de comunicació que cobreixen el dia a dia de clubs com el Barça se senten cada vegada més frustrats. La setmana passada van tenir lloc tres casos més de futbolistes que van ser protagonistes en aquest tipus de programes: el blaugrana Pedri va anar al Martínez y hermanos de l'humorista Dani Martínez a Cuatro i els germans Williams de l'Athletic Club, Iñaki i Nico, van visitar La revuelta del també humorista David Broncano a TVE.

La visita de Maluma a El hormiguero li haurà sortit cara a Antena 3. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha sancionat la cadena amb dues multes que sumen 579.374 euros per haver fet publicitat encoberta d'una beguda alcohòlica d'alta graduació de manera encoberta i fora de les hores permeses. La cadena, però, tanca l'expedient pagant només 347.624,40 euros, ja que es beneficia d'un descompte del 40% per admetre la seva culpa i abonar l'import de manera ràpida.

Aquest diari explica que el Barça pretén blindar Lamine Yamal. Després del nou Camp Nou, és l’operació més transcendent en una dècada. Si el Barça vol aspirar a tornar a regnar a Europa, necessita un futbolista franquícia al voltant del qual pivoti tot. No només a nivell esportiu, sinó també comercial. Lamine és negoci, com ho era Leo Messi. L’argentí continuava sent extremadament rendible malgrat arribar a cobrar més de 100 milions. Espònsors, gires, aficionats... Messi era l’imant per portar el Barça a una altra dimensió. I, com Lamine, també era la peça fonamental per construir el relat.

La revuelta, el nou programa de David Broncano a La 1, no només està aconseguint bones dades d'audiència, sinó que ja ha superat el seu màxim rival, El hormiguero, de Pablo Motos. Des del primer dia el programa de Broncano ha superat el de Motos, a les Balears, i ha liderat l'audiència televisiva del acces prime time de la nit. El primer dia, dilluns 9, va tenir una quota de pantalla del 15%; el segon, un 17,4%, i el tercer dia, un 14,3%. Tota una fita si es té en compte que El hormiguero fa 18 temporades que està en antena i és líder des de gairebé el principi de les seves emissions. Les audiències d'El hormiguero a les Balears, van ser les següents: dilluns 9, 14,7%; dimarts 10, 18,5% i dimecres, un 16,8%.

Cada vegada que algun membre de la reialesa espanyola surt de les seves dependències, la Zarzuela tremola. És el cas d'Elionor en cada nou ingrés en una acadèmia militar i els consegüents canvis de normativa que pateixen els seus companys d'instrucció per blindar la intimitat de l'hereva. Però mentre que la filla de Felip i Letícia a hores d'ara es limita a seguir els plans que li han preparat amb un control exhaustiu del relat, la seva cosina Victòria Frederica flirteja amb els mitjans de comunicació aprofitant la visibilitat que té, a més, com a influencer. La principal posada en escena fins al moment la farà aquest dilluns a la nit en l'estrena de temporada d'El hormiguero, de Pablo Motos, una entrevista que ja d'entrada té vetats una sèrie de temes.

Sofía Vergara va trobar un espai a la seva agenda per passar aquest dilluns pel programa de Pablo Motos. El Hormiguero començava l'any convidant l'actriu de Modern family amb motiu de l'estrena de Griselda, la nova sèrie de Netflix que estarà disponible el 25 de gener. Però l'entrevista no va anar tan bé com el presentador esperava. Entre la condescendència i la misogínia de Motos i l'ímpetu de Vergara, la conversa va anar pujant de to en un duel dialèctic en què el conductor del programa va acabar desarmat per una convidada que fa temps que sobreviu en un entorn que sempre ha posat en dubte la seva capacitat interpretativa.

L'entrevista de Pablo Motos a Alfonso Guerra, en la qual entrevistador i entrevistat es queixaven de la falta de llibertat dels còmics, s'ha girat en contra del presentador d'El hormiguero. Uns quants humoristes i còmics han denunciat a través de xarxes socials que el comunicador d'Antena 3 els ha pressionat (o fet pressionar) unes quantes vegades quan els acudits o bromes sobre ell o el seu programa no li han agradat. Qui ha obert les crítiques a Motos ha estat Facu Díaz, que a Twitch l'ha acusat de "cinisme". "Pablo Motos fa trucades per demanar explicacions quan s'assabenta que algú fa acudits sobre ell en un espectacle. Això no és broma, això ha passat", assegura. El còmic detalla que treballadors de la productora de Motos es dediquen a trucar a còmics per dir-los que els acudits que fan sobre el presentador no agraden.

El hormiguero està fent honor al seu nom. El programa d’Antena 3 s’ha convertit en un espai organitzat, subterrani, intricat, invisible, societari i persistent. La seva funció dins la cadena va més enllà de l’entreteniment. Sibil·linament, treballa al servei d’una estructura jeràrquica amb un objectiu comú. Aquest dimecres al vespre, Alfonso Guerra va visitar el programa. El convidat ideal per a Pablo Motos en la seva estratègia setmanal per oferir el missatge polític ultraconservador. El que va dir Guerra contra l’acord del PSOE, les inèrcies perilloses del progressisme polític i els seus prejudicis amb pudor de naftalina, defensant l’humor sobre nans i homosexuals, no ens ve de nou. I encaixa a la perfecció en el biaix ideològic de Motos, amb les seves tertúlies de pensament únic i la seva actitud reaccionària. Motos s’oposa al canvi en tant que amenaça de l’estabilitat, i defensa la tradició que subratlla les jerarquies. Comença a demostrar un enfocament autoritari emparant-se en la tergiversació de conceptes com llibertat. I evidencia una nostàlgia d’un passat caduc.

L'amnistia no és l'única preocupació d'Alfonso Guerra. L'històric dirigent socialista, de 83 anys, no perd ocasió per expressar la seva oposició als valors de la societat actual i, especialment, als avenços en termes d'igualtat i no discriminació. Aquest dimecres ho va tornar a demostrar en una entrevista a El hormiguero, d'Antena 3: hi anava a presentar el seu llibre La rosa y las espinas (La Esfera de los Libros), però va acabar denunciant la manca de "llibertat d'expressió" que creu que hi ha a Espanya i la "censura" que, a parer seu, pateixen els humoristes: "Em fan molta pena els humoristes, ja no poden parlar de res. Abans hi havia [acudits] d'homosexuals, de nans, de tot. Ara no, ara és: Això no! Això no!", va afirmar qui en el seu dia va ser vicepresident del govern espanyol.

El hormiguero d’Antena 3 destina dos dies a la setmana a fer una tertúlia d’actualitat en el tram final del programa. Ho fa amb col·laboradors fixos: Juan del Val, Cristina Pardo, Nuria Roca, Miguel Lago, Rubén Amón, María Dabán i Tamara Falcó es reparteixen entre els dos dies per opinar de les notícies del dia i altres curiositats virals.

Dimarts al vespre, TV3 oferia la gala Catalunya aixeca el teló, que serveix per obrir la temporada teatral i promocionar alguns dels espectacles. És una celebració que no està pensada pròpiament com a espai televisiu, però aquesta vegada va cridar l’atenció per l’immens talent del mestre de cerimònies, l’actor Oriol Pla. El seu talent el coneixíem de sèries i pel·lícules com El día de mañana, l’adaptació d'Incerta glòria o Girasoles silvestres. O l’esplèndida Travy al teatre, escrita i dirigida també per ell mateix. Però afrontar el rol de presentador d’una gala pot portar a l’abisme fins i tot els actors i actrius més magnífics. I Pla no només se’n va sortir magistralment, sinó que va demostrar una agilitat i versatilitat professional insòlita i admirable. En aquest cas el paper de presentador li permetia encarnar un personatge que participava d’una certa trama de ficció, que si el guió és sòlid sempre evita deixar l’actor desproveït d’una pell imaginària amb la qual protegir-se. Pla va poder-se convertir en un activista revolucionari que intenta salvar l’humor i el gremi de comediants, suposadament segrestats als calabossos del Liceu.

El cara a cara entre Pedro Sánchez i Pablo Motos generava moltes expectatives. Primer, perquè el president del govern espanyol s’ha referit al presentador indirectament com un dels que inflen la bombolla del sanchisme. Però també perquè Motos porta anys exhibint una prepotència conservadora i fent la gara-gara a la dreta. La inestabilitat de la parella d’interlocutors es va fer evident de seguida amb la incapacitat de decidir si es tutejaven o es tractaven de vostè. Van passar del vostè al tu, van trontollar en l’elecció i van tornar al vostè com una resignació. Sánchez, però, no va renunciar a la reiteració del nom del presentador tal com ho faria un venedor de cotxes o d’enciclopèdies.

La setmana vinent El hormiguero tancarà el curs en plena precampanya electoral amb entrevistes a Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. L'espai de Motos, però, ha decidit no convidar Santiago Abascal, líder de Vox. Malgrat que el representant del partit d'extrema dreta va anar en una ocasió al programa, Abascal considera que l'espai d'Antena 3 ara l'ha vetat i, per això, ha presentat una denúncia a la Junta Electoral Central. En l'escrit, Vox assegura que el fet de no incloure Abascal al calendari d'entrevistes limita "l'accés a la informació" dels ciutadans.

El hormiguero podria enfrontar-se a mesures legals per les burles fetes a la candidata d’Unides Podem - Esquerra Unida, Pilar Lima. Durant el programa de dimarts a la nit, Pablo Motos i el seu col·laborador, Miguel Lago, van mofar-se de la condició sexual i de la discapacitat de Lima. El presentador li havia demanat al seu contertulià quins requisits fan falta per ser un candidat electoral i Lago va etzibar, entre rialles de Motos i les formigues del programa: “Ser sorda! És que la de València, diu Irene Montero: «La millor candidata, sorda, bollera!» Doncs bé, com que ja s'hi val tot, [es pot] començar a faltar: «Aquí us porto un coix que...»”.

L’afany dels think tanks per redefinir conceptes i marcs mentals, o les estratègies de partit especialitzades en la propagació de la mentida, combinades amb les declaracions reduccionistes constantment llançades per inundar les xarxes socials, han estat fonamentals per aglutinar milions de persones al voltant d’idees reaccionàries i antidemocràtiques avui ja normalitzades. Però en aquest procés de normalització també han estat fonamentals els programes televisius que, sense tractar temes d'estricta actualitat política, acaben per dibuixar un marc ideològic difús però clarament conservador.