<![CDATA[Ara Balears - Avui]]> 10 <![CDATA[La transparència i altres il·lusions]]>

Fa poc, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la possibilitat d'establir un nou marc legislatiu on es fes pública obligatòriament, amb tots els ets i uts, qui són els propietaris dels mitjans i de quina manera es financen. Així mateix, va plantejar també una reforma de la publicitat institucional, que en alguns casos implica la pràctica totalitat dels ingressos de certs mitjans. En el fons de tot plegat hi gravita la qüestió de la responsabilitat legal, i també política, de la ingent quantitat de mentides, mistificacions, insinuacions malintencionades, etc. que el flux informatiu digitalitzat ha elevat a dimensions mai vistes (i sembla que la cosa no ha fet més que començar). Tal com es planteja, el projecte de Sánchez és factible? Jo crec que no, i per diferents raons. 

]]> <![CDATA[15/9: Paraula de Fer]]> Es pot ser un molt bon humorista i no tenir mala llet? Aparentment, l’humor té arestes i punxes, fa mal. Però la persona i la trajectòria d’en Fer, el ninotaire de l’Avui que ha mort aquest dilluns, demostra que es pot fer humor del bo sense tenir mala llet. Perquè en Fer era molt bon paio. Una persona empàtica, capaç de fer ponts, sense ressentiment ni amargor. I era al mateix temps un gran dibuixant, amb un traç molt seu i molt específic, d’una immensa facilitat. Però és que, en el cas d’en Fer, hi havia una base sòlida per substituir la mala llet: les conviccions. Fer dibuixava des de les profundes conviccions democràtiques; amable, bonhomiós, però ferm. I això el feia hereu alhora, per entendre’ns, de l’agudesa crítica d’un Perich i de la quotidianitat amable d’un Cesc. A la redacció de l’Avui tots ens l’estimàvem. I no conec ningú enlloc que no l’apreciés. La bondat genera simetria. I si algú vol entendre aquest país ha de mirar-se també els dibuixos i la biografia d’en Josep Antoni Fernández i Fernández, Fer, nascut en un poblet de Lleó –amb quines ganes l’esperàvem quan en tornava amb uns encàrrecs de cecina–, que tan bé van saber i voler expressar les conviccions, els dubtes i les aspiracions de tants altres catalans com ell.

]]>