Llegim a l'ARA que investigadors de la Universitat d’Edimburg (que no és pas la Universitat No-T’hi-Fixis) "han descobert en un estudi que un bacteri anomenat Escherichia coli pot convertir una molècula d’una ampolla de plàstic en paracetamol". Les conclusions es publiquen a la revista Nature Chemistry.

El temps mitjà per decidir si un medicament s'incorpora a la cartera de serveis del sistema nacional de salut i, per tant, el finança l'Estat, és de 344 dies. Un cop la Unió Europea autoritza un fàrmac nou, els estats membres inicien un procés particular d'avaluació i negociació amb la farmacèutica per acordar si finalment arriba a la ciutadania amb diners públics, i en el cas d'Espanya aquest termini ja és inferior a l'any. El ministeri de Sanitat ha tret pit aquest dilluns de la dada, ja que suposa una millora substancial respecte als últims anys: l'any 2020 el temps mitjà podia superar els 519 dies, és a dir, 170 dies més que en l'actualitat.

Uns dies enrere una professional de nom Anna va explicar a la xarxa LinkedIn una experiència recentment viscuda. Volia compartir-la perquè l’havia impactat força. Una persona molt propera, que l’estimava bé, la va fer rumiar intensament. L'Anna travessa un trànsit personal difícil, però “humà, normal i quotidià”, segons les seves paraules. La persona propera li demanava que anés a veure al seu metge perquè li pautés un tractament. “Un tractament?”, es va estranyar l'Anna. “Sí, per a la depressió o l’ansietat o el que sigui que tinguis”. I la seva resposta va ser clara i directa. “Ni pateixo depressió ni ansietat. Experimento tristesa a estones pel dol que visc, pel que ja no és, ni mai serà”. Explicava llavors com li havia sobtat haver d’arreglar amb un tractament farmacològic, una pastilla, qualsevol emoció que, simplement, havia de viure i deixar passar. Concloïa que és un error cada cop més freqüent en una societat on és més fàcil anestesiar el símptoma que abordar l’origen.

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei de medicaments que pretén reformar un sistema que pràcticament no ha canviat des de la dècada dels anys noranta. L'objectiu de la futura norma és "modernitzar" el sistema de preus dels fàrmacs, impulsar els tractaments genèrics i agilitzar la prescripció de medicaments. I entre altres mesures, destaquen que habilitaran infermeres i fisioterapeutes perquè també puguin receptar fàrmacs. Ara bé, fonts del ministeri de Sanitat diuen a l'ARA que encara no estan definits quins fàrmacs podran prescriure i que s'hauran d'ajustar a les noves "competències", que encara estan pendents de definir.

La nova norma que regula la distribució, prescripció, dispensació i ús de medicaments veterinaris ha desfermat polèmica entre els veterinaris de les Balears. Des de la Confederació Empresarial Veterinària Espanyola (CEVE) a les Balears asseguren que la nova norma regula la recepta d'antibiòtics als animals de companyia de “manera excessivament restrictiva i arbitrària”. Però la vicesecretària del Col·legi de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB), Ana Sancha, assegura que el Reial decret "ve a regularitzar l'ús del medicament, no a limitar res". "El medicament s'ha de controlar, no és un bé d'ús comú", afegeix.

No trigarem a veure vells buscant desesperadament un camell que els doni l’analgèsic que els neguen a la farmàcia perquè el sistema que els controla diu que ja n’han pres molts aquest mes. Per si no en tenien prou de sentir-se sobrers en un sistema que anteposa la productivitat a tota la resta, ara els repeteixen per totes bandes que no és bo que prenguin tantes pastilles, que tenen molts efectes secundaris. O sigui que res, si teniu dolor suporteu-lo amb estoïcisme judeocristià; si no podeu dormir, feu-vos una valeriana; si noteu el pes feixuc de la depressió, digueu-ne tristesa i apunteu-vos a algun taller de ceràmica o macramé. És cert que el consum de medicaments ha augmentat, segons les estadístiques, però les xifres només són això: xifres. ¿Algú es pot creure que prenem analgèsics, medicaments per a la tensió o per al colesterol per gust? ¿Que ens enganxem al paracetamol com si fos heroïna?

La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica que afecta més de 60 milions de persones a tot el món, de les quals unes 208.000 a Catalunya. El cor d'aquests malalts va perdent progressivament la capacitat per omplir-se i bombar prou sang per satisfer les necessitats del cos. Un dels paràmetres per diagnosticar aquesta malaltia és el percentatge de sang que el ventricle esquerre envia cap a l’artèria aorta en cada contracció del cor. S'anomena fracció d’ejecció i, en funció del seu percentatge, es considera normal (entre un 50% i un 70%), lleugerament reduïda (entre un 41% i un 49%) i reduïda (menys d'un 40%).

Prendre determinats fàrmacs —inclosos alguns per tractar malalties mentals, la hipertensió i les al·lèrgies— pot dificultar encara més la hidratació o el refredament eficaç del cos quan fa calor. A les portes que les temperatures facin que el mercuri dels termòmetres s'enfili, us diem el que cal saber i el que podeu fer per mantenir-vos fora de perill quan les temperatures són abrasadores.

El metamizol és el principi actiu del Nolotil, un dels analgèsics més utilitzats a Espanya i un dels medicaments que més es prescriu per al dolor intens, si bé no hauria de ser el fàrmac de primera elecció per a aquests símptomes. Ara l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) ha començat a revisar la seguretat d'aquest element per analitzar quin és el risc de patir agranulocitosi, un trastorn que es caracteritza per una caiguda sobtada dels glòbuls blancs que pot provocar infeccions greus, ja que augmenta la vulnerabilitat a patir infeccions.

És un dels analgèsics més utilitzats a Espanya, per davant de l'ibuprofèn, i el desè medicament que més es prescriu per al dolor intens i el tractament de la inflamació, si bé no hauria de ser el fàrmac de primera elecció per a aquests símptomes. Parlem del metamizol, el principi actiu de medicaments com el Nolotil, i que ara la Fiscalia de l'Audiència Nacional investiga pels possibles efectes adversos que es vinculen al seu consum. El ministeri públic ha iniciat diligències preprocessals a partir d'una denúncia de l'associació del Defensor del Pacient contra aquest analgèsic comercialitzat des de fa més de 50 anys i que fa uns cinc anys que està en el punt de mira pels seus efectes secundaris. De fet, el Nolotil ja s'ha retirat en diversos països com el Regne Unit o Suècia. 

Cada 31 de desembre, entre els molts propòsits d'any nou que es fan els catalans, n'hi ha un que sempre es repeteix: vull deixar de fumar. Fer-ho, però, no és fàcil i des del 2018 la xifra de fumadors a Catalunya es manté estable, al voltant d'1,5 milions. El tabaquisme és el principal factor de risc del càncer i les malalties cardiovasculars. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Combatre'l és, des de fa anys, un dels cavalls de batalla de les autoritats sanitàries i, de fet, el govern espanyol ja ha avançat que vol endurir la llei antitabac aquest any. A banda de la campanya que es fa des de les administracions per reduir-ne la incidència, cada fumador viu la seva pugna personal contra el tabac, i per sortir-se'n primer cal voluntat però també tenir bons aliats. Alguns d'ells els podem trobar a les farmàcies i, des del 2020, n'hi ha uns quants que són finançats per la Seguretat Social: si dius que vols deixar de fumar, el metge de capçalera et pot prescriure tres medicaments que estan parcialment reemborsats. Són el Todacitan, el Recigarum i el Zyntabac.

El Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears (COFIB) ha alertat aquest dijous de la manca de subministrament de medicaments a les Illes. El president d'aquesta institució, Antoni Real, s'ha reunit amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, a qui ha traslladat la preocupació per aquesta problemàtica, que s'ha cronificat "des de fa set o vuit anys". En declaracions a l'ARA Balears, Real ha explicat que el sector ha explicat aquest problema a Prohens, el qual, encara que "no és un assumpte de salut pública", sí que "causa molèsties" i no millora". Real ha remarcat que es tracta d'"un problema multifactorial" i que les administracions han de treballar per solucionar-lo. Ara bé, el president del COFIB també ha recordat que el Govern no pot solucionar tot sol aquesta contrarietat, sinó que s'ha de treballar "en l'àmbit d'Espanya i d'Europa".

“De petit, sentia repugnància per les drogues. Però quan, amb certa edat, em varen explicar que els medicaments també ho eren, em va caure el món a sobre. Després de conèixer els efectes d’alguns, per xerrades antidrogues, vaig saber que et podien fer sentir millor. I quan vaig passar una depressió, vaig decidir començar a provar pel meu compte. Primer amb la codeïna i, després, amb el Rivotril (clonazepam)”. Qui ho explica és Lim –o 0800 Don Lim, el seu nom artístic de cantant de trap, i com es vol identificar–, un jove de 21 anys de Mallorca que va tornar addicte als fàrmacs i arribà, fins i tot, a la sobredosi. A través del mercat negre, el jove ha pogut accedir tant a benzodiazepines –és a dir, ansiolítics o hipnosedants– com a analgèsics opioides –família dins la qual es troba el ja popular fentanil. Mentre que el primer grup de fàrmacs ja fa temps que es recepta amb certa lleugeresa, les Unitats de Conductes Addictives (UCA) comencen a advertir un augment també en la prescripció dels analgèsics, especialment del tramadol.

A l’abril una dona embarassada va morir en un hospital de Kandy, a Sri Lanka, per complicacions atribuïdes a un anestèsic fabricat a l’Índia. Uns mesos abans ja s’havien relacionat uns xarops per a la tos fets a l’Índia amb la mort d’uns nens a Gàmbia i l’Uzbekistan. Aquest any també s’han detectat medicaments de qualitat subestàndard a les illes Marshall i a Micronèsia, abans, però, que fessin mal a ningú.

Tenc parella estable i no utilitzam preservatiu, sinó que jo prenc pastilles anticonceptives. Des del mes de maig, trobar-ne és una odissea, si no vas a una farmàcia d’una zona no turística”, explica Marta Soler, una jove de 24 anys que viu al barri antic de Palma. La temporada alta provoca situacions de desproveïment que s’agreugen amb segons quins medicaments. “Les estrangeres venen i s’enduen quatre capses d’anticonceptius de cop, que els duren tres mesos”, explica Pep Balaguer, apotecari de la farmàcia Balaguer. Els anticonceptius orals, continua, “es venen amb recepta, però a la majoria dels establiments no la demanen. Això fa que s’esgotin ràpidament i no n’hi hagi suficients per a tothom”. En un context en el qual encara es noten les conseqüències de la crisi energètica, de matèries primeres i la guerra d’Ucraïna, els problemes d’abastiment de les farmàcies són continus. Malgrat tot, es treballa coordinadament per intentar solucionar-ho.

Durant els últims anys diferents estats de la Unió Europea han tingut problemes de subministrament de medicaments i s'han evidenciat les diferències entre els Vint-i-set respecte a l'hora d'accedir a fàrmacs, sobretot als més pioners. Per posar-hi remei, la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres la proposta de reforma legislativa farmacèutica més ambiciosa dels últims vint anys, que pretén abaratir el preu dels fàrmacs, democratitzar-ne l'accés i potenciar la indústria europea del sector. "La normativa pretén garantir que els medicaments arriben als pacients de tot Europa de manera equitativa i a la vegada", ha remarcat la comissària europea de Salut, Stella Kyriakides, en roda de premsa.

Des que existeix, la indústria química ha buscat la manera que la reacció que es produeix entre dos elements o més es faci de la manera més ràpida possible. D’aquí en surt la catàlisi, que no és sinó afegir un altre compost, el catalitzador, per accelerar la reacció. A la natura podríem dir que no li cal inventar res perquè aquest tercer element ja existeix. Són els enzims, unes molècules que fan possible que totes les reaccions essencials es produeixin en una escala de temps i en unes condicions compatibles amb la vida. Per a la indústria és més complicat. Per produir un compost o un producte determinat, cal trobar la molècula que acceleri el procés sense generar gaires residus i de la qual se'n pugui obtenir tanta quantitat com calgui.

Ja fa uns mesos que cada matí, quan obre la farmàcia, Àlex Beltran té una feina “extra” a fer; una nova rutina. Entra a la rebotiga i comprova metòdicament a l’ordinador quins medicaments té i quins li falten. Al costat hi té una llista feta a mà, que actualitza sovint, amb els medicaments que utilitzen els seus clients i que ara són més difícils de trobar: en comprova l’estoc i contacta amb els seus proveïdors per saber quants envasos en pot aconseguir i quant de temps trigaran a arribar-li. “De vegades jo demano cinc caixes i només me’n poden vendre dues; ara va així, per la crisi de subministraments”, explica.

L'amoxicil·lina en xarop (suspensió) és un dels antibiòtics més utilitzats en la població pediàtrica, però des de fa uns dies pateix problemes de subministrament a les farmàcies. El mateix passa amb altres fàrmacs com l'amoxicil·lina / àcid clavulànic, cefadroxil, cefuroxima, claritromicina i la cloxacil·lina que no són, però, d'ús tan freqüent. "El problema de debò el tenim en l'amoxicil·lina perquè la demanda dels altres és més baixa. L'amoxicil·lina és el rei i davant l'augment de casos de malalties respiratòries que hi ha, és el més adequat", reconeix Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac). "I falten tant les marques com els genèrics de l'amoxicil·lina en xarop", indica Laura Gomà, vocal del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Els experts de l’Agència Europea de Medicaments (EMA, per les seves sigles en anglès) han alertat aquest dimarts que l’ús prolongat i en dosis superiors a les recomanades pels especialistes de fàrmacs que combinen codeïna (opiaci) i ibuprofens (antiinflamatori) pot provocar danys renals i gastrointestinals greus, diferents efectes secundaris i, en alguns casos, fins i tot la mort. Així, el Comitè d’Avaluació de Riscos de Farmacovigilància ha recomanat avisar del perill en el prospecte d’aquesta mena de medicaments, que a causa de la codeïna també poden provocar addicció i dependència. "El comitè ha revisat diferents casos de toxicitat renal, gastrointestinal i metabòlica que s’han associat amb casos d’abús i dependència de la codeïna amb combinacions d'ibuprofèn, alguns dels quals han sigut fatals", assegura l’EMA.