Quan Espanya va tancar l'any de la pandèmia amb un dels dèficits públics (la diferència entre els ingressos i les despeses) més elevats de la Unió Europea, els dubtes sobre com s'encarrilaria la situació pesaven més que les certeses. Cinc anys després, es pot afirmar que aquells dubtes s'han començat a esvair. Entre l'exercici del 2020 i el del 2024, en termes absoluts l'Estat ha eixugat el saldo fiscal negatiu del conjunt de les administracions en gairebé 70.000 milions d'euros. Així, del dèficit d'un 9,9% del PIB registrat el 2020 s'ha passat a un dèficit d'un 2,8% del PIB el 2024. "És una mostra de l'eficàcia de l’acció econòmica i la política fiscal del govern espanyol", ha defensat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa aquest dijous.

La vicepresidenta del Barça, Maria Elena Fort, sabia molt bé el titular que havia de fer arribar als socis en la roda de premsa d’aquest dilluns. El missatge el va repetir amb claredat: si és pel Barça, abans d’acabar l’any es podria tornar al Camp Nou. Qualsevol retard serà atribuïble a tercers. Tenint en compte que la UEFA no permet jugar l’últim partit de la lligueta de la Champions lluny de Montjuïc (el 29 de gener contra l’Atalanta) i que el club sosté que no mantindrà dos estadis oberts a la vegada, queda bastant clar que la tornada a casa serà a partir del mes de febrer. Tot això ho explica a la perfecció Martí Molina en aquest diari. Per tant, intentem anar més enllà.

La Núria García, nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat, va agafar dos mesos d'excedència dues vegades, per cuidar el primer fill i per cuidar el segon. Durant aquest temps, tot i no cobrar, va seguir pagant la meitat dels 1.300 euros que els costa la hipoteca a ella i a la seva parella, més la part proporcional que ella aporta per les despeses familiars, 700 euros més. "En cap moment em vaig plantejar si havia de seguir fent aquests pagaments o no, perquè era el que havíem fet sempre, tot i que durant aquest temps vaig haver de tirar d'estalvis", relata.

Els ingressos de l'economia mundial minvaran de mitjana en un 19% pel canvi climàtic fins a l'any 2050, i encara que les emissions de diòxid de carboni es redueixin dràsticament a partir d'avui, segons un nou article publicat a la revista científica Nature i elaborat pels investigadors de l'Institut d'Investigació de l'Impacte Climàtic de Potsdam (PIK), a Alemanya.

La setmana passada la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, anunciava que l'any 2023 tancava de nou amb una recaptació tributària pels núvols. En concret, l'exercici va registrar un boom d'ingressos tributaris de fins a 271.935 milions d'euros, un 6,4% més en comparació amb l'any 2022. Rere aquesta quantitat s'amaguen multitud de figures fiscals, des de les més conegudes, com l'IRPF, fins a d'altres que passen desapercebudes. En el cas del 2023, destaca el nou impost sobre els envasos plàstics no reutilitzables.

Creixement econòmic i mercat laboral, ingressos i prudència en la despesa. Són els ingredients de la recepta de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per continuar reduint el dèficit a Espanya. Per ara, el resultat no ha estat negatiu: el dèficit va tancar l'any 2023 en un 3,66% del PIB, per sota del compromís del govern espanyol amb Brussel·les (3,9%), mentre que l'objectiu per a aquest 2024 és assolir un dèficit del 3% del PIB i cenyir-se, així, a les regles fiscals. Ara bé, de cara a aquest 2024 hi ha la pregunta de si amb aquests ingredients n'hi haurà prou tenint en compte que, si bé el pols de l'economia i de la recaptació es manté, és a un ritme menor. Montero té clar que sí: "El govern [espanyol] no té previst aplicar cap retallada", ha afirmat aquest dijous durant la presentació de l'execució pressupostària del 2023. La ministra ha insistit en el fet que la brúixola continuarà marcant el mateix rumb.

Les Illes Canàries, Andalusia i Catalunya són les tres comunitats autònomes on hi ha un percentatge de població més alt que si d’un dia per l’altre es queda sense la seva principal font d’ingressos només podria fer front a les despeses durant una setmana. Al cap de set dies, la persona afectada s’hauria d’endeutar o bé es veuria obligada a canviar de llar. En el cas canari aquesta situació de vulnerabilitat econòmica afecta al 10% de la població, mentre que a Andalusia i Catalunya el percentatge és del 8%.

"Soc optimista". Així s'ha expressat el secretari d'estat d'Hisenda, Jesús Gascón, sobre la recaptació tributària que assolirà el govern espanyol aquest 2023. Gascón ha deixat entreveure que aquest serà un nou exercici de rècord històric pel que fa als ingressos per la via dels impostos, com ja ho van ser els anys 2021 i 2022. Aquest últim va tancar amb una recaptació tributària anual de més de 255.000 milions d'euros.

El cost de la vida a Palma és un 15,37% superior a la mitjana estatal, cosa que la converteix en la quarta capital més cara del país, segons un estudi publicat aquest dijous per la web Kelisto.es, recollit per Europa Press. D'aquesta manera, Palma se situa per darrere de Sant Sebastià, Barcelona i Madrid. A més, és la novena ciutat de l'Estat en ingressos i la seva renda per casa se situa un 12,42% per damunt de la mitjana.

Les empreses d'inserció de les Balears incrementaren els ingressos anuals un 40% respecte de l'any anterior. Es va arribar als 4,4 milions d'euros en conjunt, el 87% dels quals corresponen a la facturació de serveis i el 13%, a subvencions. Així ho han explicat en una roda de premsa aquest divendres les cinc empreses d'inserció i economia solidària que formen la Xarxa Alternativa i Solidària, que han desgranat les dades més rellevants de la Memòria 2022.

És dia 28 de mes i Pilar i Víctor –noms ficticis– ja han rebut les nòmines. En total, sumen uns 2.300 euros al banc, que no tarden a esvair-se. El primer a cobrar-se són els 800 euros de la hipoteca, després els 90 de llum, els 130 del menjador de l’escola i els 150 del cotxe que tenen comprat a terminis. A aquest reguitzell de símbols negatius s’hi afegeixen els 80 euros de repàs del fill major –de 13 anys–, els 40 euros de les classes de ball de la filla petita –de 6 anys–, els 13 euros de Netflix i els 20 d’internet. A aquest ritme, la primera setmana del mes “ja no queda gairebé res”, diu Pilar. I encara hauran de pagar uns 400 euros en compres al supermercat i prop de 300 en benzina, a banda dels gairebé 40 euros de despeses escolars i els més de 20 en la mascota. Si, després de tot, volen fer una sortida a sopar a alguna cadena de menjar ràpid o anar al cinema el dia més econòmic, tindran uns 100 euros més de despeses, que s’afegeixen als possibles imprevistos –que s’espenyi la rentadora, per exemple– o els pagaments esporàdics –com l’assegurança del cotxe o els impostos. “T’atures a pensar i dius: gast més del que cobr. I t’entra la plorera”, diu Pilar, fent balanç de tot plegat.

El nombre de turistes que va arribar a les Balears el 2022 (16.475.579 visitants) va ser pràcticament el mateix que el 2019 –només 400 turistes menys–, però la despesa va sofrir un augment considerable del 4,88%, fins a arribar al màxim històric de 17.316.400 milions d'euros. Així ho ha apuntat aquest dijous el conseller de Turisme, Iago Negueruela, que ha destacat "l'augment de la rendibilitat per damunt el volum". "Hem d'anar per aquest camí, ara es veu que s'equivoquen els que aposten pel volum, i nosaltres ho feim per la qualitat", ha afirmat.

Una persona adulta, de mitjana, necessita ingressar 1.240 euros al mes per poder viure a Palma. Aquesta xifra, però, s'obté a partir d'una forquilla que va des dels 1.400 euros per adult fins als 2.500 euros per dos adults, segons si tenen menors a càrrec o no. Un estudi sobre el salari de referència local (SRL) encarregat per l'àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de Palma revela aquesta i altres dades sobre el cost de viure a Ciutat, amb el principal objectiu d'adaptar els ajuts que ofereix la regidoria a la realitat dels residents.

"Moderada". Així és com els principals organismes supervisors –des del Banc d'Espanya fins a l'Airef– han definit la previsió d'ingressos tributaris del govern espanyol de cara a aquest 2022. El cert és que les dues entitats no anaven mal encaminades. Des de principis d'any, la recaptació tributària ha avançat a tan bon ritme que aquest novembre ja ha superat el rècord històric registrat el 2021 i s'ha situat en els 239.789 milions d'euros, segons l'últim informe publicat per l'Agència Tributària.

El nombre de beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) a Balears ha crescut un 34% els dos darrers mesos, segons les dades que ha fet públiques aquest dilluns el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. La cobertura d'aquest subsidi arriba a 18.311 persones a les Illes, més de 8.000 de les quals són menors d'edat.

Les Illes Balears han tancat aquesta temporada turística amb un 10,1% més d'ingressos que abans de la pandèmia. Segons l'informe trimestral d'Exceltur, la recuperació del sector turístic en conjunt ha arribat fins a tal magnitud que s'han superat les xifres registrades abans de les restriccions sanitàries i la crisi del sector en menys d'un any.

Els ingressos hotelers de Mallorca varen caure un 91,8% l'any passat a causa de la pandèmia del covid-19, que va provocar la pràctica desaparició de la demanda estrangera. Segons ha informat l'agència Efe a partir de les dades que ha publicat aquest dimarts Exceltur, l'illa va ser la destinació turística més afectada de tot l'Estat a causa de la pandèmia.

El dèficit públic conjunt –administració central, Seguretat Social i comunitats autònomes, quedant exclosos els ajuntaments– s'incrementa fins als 68.524 milions d'euros, l'equivalent al 6,12% del PIB, fins al mes de juny per l'impacte que ha tingut la pandèmia sobre l'economia. Això suposa quatre punts més que el mateix període del 2019, quan Espanya registrava un dèficit públic del 2%. D'altra banda, el dèficit de l'Estat s'enfila al 5,4% del PIB fins al juliol i suma un total de 60.413 milions d'euros, segons dades del ministeri d'Hisenda publicades aquest dijous.