Mariàngela Vilallonga (Girona, 1952) s’ha passat gairebé cinquanta anys ensenyant llatí i els clàssics a unes quantes generacions d’universitaris. Va viure a la casa de Mercè Rodoreda, a Romanyà de la Selva, i presideix la Fundació Prudenci Bertrana. Culta, lliure i heterodoxa, mai no ha militat en cap partit polític. Va ser consellera de Cultura entre març del 2019 i setembre del 2020. El president Quim Torra la va cessar i aquell mateix mes va tenir un ictus. Dos trasbalsos seguits, matisats per l’arribada al cap d’uns dies de la seva primera neta.

Benvolguda exconsellera de Cultura, em confesso addicte a les seves entrevistes, perquè no sé mai què dirà ni com. I això, ara mateix en política, la convertia en una espècie única. La llàstima és que, durant l'any i mig que ha estat en el càrrec, no s'hagi prodigat més.

Que aquesta no seria una legislatura fàcil, ho sabíem des del primer dia. Nascuda d’unes eleccions que convocà qui no tenia legitimitat per fer-ho; condicionada permanentment per la repressió de l’Estat; llastada per les seqüeles del 155; tensionada per la pugna estructural entre Esquerra i Junts; i, durant el darrer semestre, sotmesa a la brutal prova d’estrès de la pandèmia...

Convergència i la cultura

Quim Torra, en temps afegit, fa una crisi de govern i remodela l’executiu. Treu tres consellers del seu bàndol i en posa tres més. Els d’Esquerra, esclar, ni tocar-los, així ho tenen acordat. A Cultura, Torra ha substituït la criticada Mariàngela Vilallonga per Àngels Ponsa, de qui tothom parla bé. Fins avui, esclar. Més enllà del nom, del perfil i de la idoneïtat, cada vegada que Convergència o les seqüeles que han vingut al darrere han hagut de nomenar un conseller de Cultura han tingut un problema perquè, entre els de la seva corda, no han tingut gaire on triar. D’una banda perquè la intel·lectualitat de dretes és més aviat escassa a Catalunya, a diferència d’Espanya. I, aquí, quan sorgeix algun candidat, sovint no es vol distreure en la vida pública. De l’altra, perquè la cultura i la creació acostumen a ser -per dir-ho amb brotxa peluda- més d’esquerres. Així, la cultura portada des de la Generalitat convergent mai ha semblat gaire moderna. Ha estat molt pendent del teixit folklòric del territori, però, per comparació, ha semblat acomplexada davant la flamarada cultural socialista de l’altra banda de Sant Jaume. La gran aportació cultural del pujolisme, més enllà de construir biblioteques o el Teatre Nacional -fets gens menyspreables-, han estat TV3 i Catalunya Ràdio. Han estat eines bàsiques per a la llengua, per a la integració, per a la creació d’un imaginari col·lectiu i per a la construcció nacional. Però els mitjans públics també han estat un altaveu imprescindible per a la cultura catalana. Sense la tele i la ràdio, la nostra creació artística hauria quedat reclosa a un àmbit molt més esquifit. Què hauria de fer un bon govern amb la cultura? Conèixer el sector. Saber on va a mitjà i, sobretot, a llarg termini. Pensar en gran. Estimular la creació. Ajudar la indústria cultural i situar-nos al món. Àngels Ponsa no tindrà temps per fer res de tot això. Molta merda, tanmateix.

]]>

Carpe diem. És la idea que ha repetit aquest dijous, dia en què se celebra el Sant Jordi d'estiu, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. Creu que en alguns municipis s'ha actuat amb una "prudència excessiva" a l'hora de suspendre actes culturals per "por" al virus. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la consellera ha defensat que "hem d'aprendre a viure amb un virus que ens mata" i que, per això, és important aprofitar els moments en què no hi ha tants contagis per programar les diferents activitats: "L'excessiva prudència fa a vegades suspendre activitats on no caldria i això perjudica molt el món de la cultura". Ha proposat fer un manual dels rebrots per "tenir tota la informació del que s'ha de fer" i ha defensat el carpe diem:"Si no tens contagis, fes-ho, ja vindran els mals temps".

]]>

El Govern ha fet els primers passos per començar a desplegar el Pla Nacional de Lectura quan falten pocs mesos per arribar a la data prevista de finalització del pla, el 2020. La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) s'encarregarà de coordinar-lo, tal com ha acordat amb la conselleria de Cultura. S'ha decidit durant el consell assessor de la ILC, que s'ha celebrat aquest dijous. També s'ha decidit que el Consell Nacional de Lectura –l'òrgan assessor i consultiu que el pla preveia crear amb 20 representants acadèmics i 13 de les administracions– estarà format pels representants del consell assessor de la ILC. La conselleria de Cultura ha explicat en un comunicat que aquesta decisió respon al fet que "els membres que representen les entitats del consell assessor ja formen la taula sectorial de les lletres catalanes".

]]>

La primera compareixença en seu parlamentària de la nova consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va coincidir amb els 99 dies al càrrec. I tot i que va assegurar que la seva serà una tasca continuista de la feina de Laura Borràs i Lluís Puig, és insòlit que sigui la quarta responsable d’aquest departament en tres anys. "També me’n dolc", va dir ella. Ho va atribuir a la situació política, amb la qual també va justificar el poc pressupost que té el departament de Cultura, els 247 milions dels comptes prorrogats, una xifra que representa un 0,7% del total i que, a més, ha disminuït el 20% en els últims nou anys, quan el pressupost global posterior a la crisi de la Generalitat sí que ha que pujat, li retreia Rafael Bruguera (PSC). On vol arribar? "Volem recuperar el pressupost del 2008, 389 milions", va assegurar, malgrat que ara mateix sembla del tot impossible i de moment creu que podrà esgarrapar només 22 milions extres per a necessitats del departament. "No puc conjugar el verb donar", va admetre Vilallonga, i es va quedar amb verbs com 'acompanyar' i 'facilitar', més econòmics. "Amb aquests diners no es poden fer grans coses, però farem mans i mànigues", va dir, i va demanar la implicació de la resta d’institucions públiques, sobretot del territori, per finançar millor la cultura.

]]>

Després del nomenament oficial de Mariàngela Vilallonga com a nova consellera de Cultura a primera hora del matí, a la seu del departament a Barcelona s'ha escenificat el traspàs de carteres amb Laura Borràs, que deixa el lloc per ser la número 2 a les eleccions generals per JxCat. Ha sigut un acte rígid i formal, amb comptats gestos de confiança de les conselleres. Això sí, molt cordials. "M'acomiado però no del tot", ha començat dient Borràs, una afirmació certificada per Vilallonga amb un 'no'.

]]> Aquest matí han entrat dues noves conselleres al Govern, Meritxell Budó a la Presidència i com a portaveu, i Mariàngela Vilallonga a Cultura.

]]>

Mariàngela Vilallonga serà la nova consellera de Cultura, segons va avançar ahir l'ARA i ha confirmat la Generalitat aquest divendres. Vilallonga substituirà Laura Borràs, que ocupa el càrrec des del maig de l'any passat i que ara el deixa per anar de número 2 a la llista de Junts per Catalunya al Congrés. Vilallonga és doctora en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i catedràtica de filologia llatina de la Universitat de Girona. Des del 2004, dirigeix la càtedra de patrimoni literari Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona.

]]>

La filòloga Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 1952) es perfila com a nova consellera de Cultura en substitució de Laura Borràs, que deixa el càrrec per anar de número 2 de Junts per Catalunya al Congrés. Vilallonga serà la quarta consellera de Cultura en dos anys, després de Santi Vila, Lluís Puig i Laura Borràs, amb qui comparteix passió i erudició literària. Però encara sintonitza més amb el president Quim Torra, per la via noucentista d’un país ideal, exquisidament culte, el de la Catalunya republicana que no va poder ser i en el qual tant l’una com l’altre s’han emmirallat.

]]>