La cancel·lació de 17.104 milions d’euros de deute del FLA és un dels cinc compromisos econòmics inclosos en l’acord per a la investidura de Pedro Sánchez entre ERC i el PSOE el novembre del 2023. Els altres quatre són: el traspàs de Rodalies, amb els recursos necessaris per millorar aquesta infraestructura clau; un fons permanent de 150 milions d’euros anuals per a projectes de recerca científica a Catalunya; una dotació de 1.600 milions d’euros fins al 2030 per ampliar el cos de Mossos d’Esquadra i crear nous òrgans judicials, i la creació d’un consorci per garantir l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya.

Són dies calents pel que fa a Rodalies i també a Mitjana Distància. Però això no té remei proper, perquè no és conseqüència de l’estupidesa, sinó d’un model de construcció nacional d'Espanya expressat amb la política d’infraestructures. Un model assentat durant segles, que vam comentar a bastament a Espanya, capital París. Aquest model fou impugnat pel procés independentista, que va quedar desarborat per la incompetència dels protagonistes a les institucions autonòmiques i la determinació dels qui s’hi oposaven des de les institucions espanyoles. Al Procés, no al model. Però escampar llàgrimes per la llet ja vessada és només un exercici de malenconia que no ajuda ni qui el fa ni qui el rep. Les infraestructures seguiran com estan, perquè la política seguirà sent la mateixa; els que decideixen saben que tot aquest desori ni ha tingut ni tindrà sanció electoral. La identitat pesa més. I en un parell de dècades ja se’n tornarà a parlar, si de cas.

El catalanisme pretén crear a Catalunya quelcom semblant a un estat (un “cos d’estat”) sense tenir les forces per imposar-se a l’estat espanyol. Això el condemna a enfrontar-se una vegada i una altra al mateix dilema davant de qualsevol pacte polític que li representi l’assumpció d’una responsabilitat pròpia d’un estat: si considerar-lo un avenç en la direcció correcta o una traïció a l’ideal final.

El PSOE, amb Esquerra, havia pactat de condonar, a Catalunya, una part del fons de liquiditat autonòmic, el FLA, que és una de les coses que ens tenien queixosos –em sembla que amb raó– en aquells temps en què demanàvem la independència. Es tracta de “perdonar” part d’un crèdit que l’Estat va concedir a les autonomies perquè, almenys en el cas català, no li paga els diners endarrerits que li deu. És pervers, sí.

La presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, es va apressar a sortir a rebutjar els 1.741 milions d'euros que li pertocarien a Balears per la condonació del deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA) que ha acordat el govern d'Espanya amb ERC. La raó esgrimida per Prohens per justificar el rebuig d'uns diners que pertanyen als ciutadans de les Balears és que la proposta de números presentada per la ministra Montero respon a una condonació de deute “negociada per i per a Catalunya”. I com a argument afegit, exhibeix un suposat greuge comparatiu: d'acord amb els càlculs presentats pel govern espanyol, a les Balears se li “perdonarien” 1.413,4 euros per habitant, mentre que a Catalunya serien 2.133,5 euros per habitant.

Sense deixar de remarcar la bona notícia que la Generalitat no hagi de tornar a l’Estat 17.104 milions, això d’ahir va ser un gran sainet. En el capítol d’ahir vam sentir comunitats autònomes indignades perquè pagaran menys; el govern espanyol convertint en generositat el que era un pacte perquè el PSOE pogués investir Pedro Sánchez, perdedor de les eleccions del 2023; el govern espanyol posant-se la medalla de perdonar a la Generalitat uns diners que si la Generalitat estigués ben finançada no haurien hagut de sortir de Catalunya, i, sobretot, vam tornar a veure el santcristo gros, el tranquil·litzant de votants socialistes, la mare de totes les justificacions polítiques hispanes d’ús imprescindible quan els conceptes diners i Catalunya surten a la mateixa frase: “Evitar greuges territorials”.

Aquests dies s’inicia, tant amb treballs previs com amb la preparació del ple del Consell de Política Fiscal i Financera, el debat sobre la condonació del deute de les comunitats autònomes i del nou sistema de finançament autonòmic. Del primer n'hem tingut notícia dilluns; del segon ja es veurà. Alguns comentaris al respecte.

El gran repte econòmic de la present legislatura és materialitzar l’acord per a un finançament just i singular per a Catalunya, fora del règim comú i basat en el principi de sobirania fiscal plena.

En el pacte d’investidura entre ERC i el PSOE es parlava d’una condonació del 20% del deute de Catalunya. Què vol dir exactament? Ens afecta a la nostra butxaca?

L'acord per a l'amnistia, i per a la investidura, que varen tancar dijous el PSOE i ERC inclou la condonació d'una part del deute de Catalunya amb l'estat espanyol, que es fa extensiu a totes les comunitats autònomes. En cas que tiri endavant, aquest acord, ai las, beneficia també les comunitats governades pel PP, que en aquest moment són 11 (cinc de les quals, gràcies als acords amb Vox). Com que el PP rebutja frontalment tota mena d'acords dels socialistes amb els independentistes catalans, siguin d'ERC o de Junts, ara aquestes comunitats es troben en el destret d'haver de renunciar a un acord que les beneficia. Les comunitats del PP no volen ser beneficiades per uns acords que són un perill per a la democràcia (segons Aznar), una humiliació (segons Feijóo) o que comporten l'abolició de l'estat de dret a Espanya (segons els vocals del Consell General del Poder Judicial, els mateixos que duen sis anys incomplint el mandat constitucional de la renovació de la cúpula d'aquest organisme, per motius estrictament partidistes). Dit encara d'una altra manera, els presidents de les comunitats autònomes del PP es troben que han d'avantposar el discurs del partit (el relat, si en voleu dir així) a l'aplicació d'una mesura que els beneficia.

Pocs temes generen més embolic que aquest. El sistema del finançament autonòmic de règim comú és un dels grans mals de cap d’acadèmics, polítics i ciutadans, no només perquè sol anar de bracet d’un debat crispat, sinó perquè està ple de tecnicismes i xifres que sovint carrega el diable. De nou serà un dels temes que marcarà la pròxima legislatura, però també les negociacions amb els partits independentistes catalans de cara a una possible investidura de Pedro Sánchez.

¿És una possibilitat la condonació del deute autonòmic? En els darrers dies, i alimentat pel sudoku de la investidura de Pedro Sánchez, aquest debat ha reaparegut. La idea, tot i no ser nova, no s'ha portat mai a terme. Però diferents experts consultats per l'ARA afirmen que seria possible dur-la a la pràctica.

Les Balears han rebut 1.220,52 milions d'euros del Fons de Liquiditat Autonòmic (FAL). Així, és la quarta comunitat autònoma adscrita al fons més mal finançada. En total, aquesta quantia suposa un 3,7% del total, que és de 32.706,47 milions d'euros.

El retorn als mercats per trobar-hi finançament és, possiblement, una de les notícies que més volen donar els responsables econòmics de la Generalitat des que, l’any 2012, es van veure obligats a demanar el rescat a l’Estat. El Govern va camí de portar una dècada finançant-se gairebé exclusivament a través dels fons estatals, com el famós FLA o el menys conegut FFF. El 2020 la Generalitat seguirà necessitant aquests fons per mantenir la seva operativa, però hi ha una possibilitat seriosa que aquest sigui l’últim any sense tenir accés als mercats.

La Generalitat demanarà prestats 8.071 milions d'euros a l'Estat aquest any, un 16% menys que l'any passat.

El Govern ha iniciat el retorn als mercats per obtenir finançament i espera poder obtenir per aquesta via més de 500 milions d'euros durant el 2019. D'aquesta manera, la Comunitat deixarà de finançar-se a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que l'Estat ha posat a disposició de les autonomies durant aquests darrers anys.

Hisenda abaixa el to. El ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha passat de retallar els pressupostos del sistema de finançament autonòmic d'aquest any a les comunitats a fer seves algunes de les crítiques a l'actual sistema i, fins i tot, a recuperar reclamacions com la quitança del deute. Tot i no fer una proposta concreta, el titular del ministeri d'Hisenda ha aclarit una mica més quina és la seva predisposició a condonar el deute que les autonomies han contret amb l'Estat a través de crèdits com el fons de liquiditat autonòmic (FLA). "Hem de veure quina part del deute correspon a insuficiències del sistema de finançament actual", ha deixat caure el ministre, que ha deixat oberta així la porta a condonar (o reestructurar, com prefereix dir Hisenda) aquest deute.

El Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) és el mecanisme que va inventar l’Estat durant la crisi per donar crèdits a les comunitats autònomes i evitar que incrementassin encara més el seu nivell d’endeutament. Es tracta d’un finançament amb molt bones condicions i que les comunitats necessiten per poder finançar-se, però té algunes trampes: adherir-se al FLA implica signar tota una sèrie de compromisos que es renoven cada trimestre i que, des del punt de vista de comunitats com les Balears, “serveixen com a eina per recentralitzar el poder de l’Estat per la via del control de les finances autonòmiques”.

Les Balears rebran, durant el quart trimestre de l'any, 304 milions d'euros més provinents del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). En total, les Illes hauran disposat durant tot el 2017 de 1.095,95 milions d'euros de les línies de crèdit creades per l'Estat per donar suport a les comunitats en termes de finançament.

El secretari d'Economia, Pere Aragonès, ha denunciat que la intervenció total de les finances de la Generalitat anunciada pel ministre Cristóbal Montoro suposa activar "l'article 155 [de la Constitució] per la porta del darrere" fent un ús "en frau de llei" de la llei d'estabilitat.