L'assassí d'una dona a Palma davant la seva filla duia una polsera que havia d'activar-se quan aquest rompés l'ordre d'allunyament de 500 metres que tenia amb la víctima, però per causes desconegudes aquest dimarts no va donar l'avís. De fet, la Policia Nacional investiga en aquest moment què va passar i quin va ser l'error d'aquest mecanisme de protecció a la dona, que era víctima de violència de gènere.

Per les assassinades, però també per les violades, les agredides i les silenciades. Per totes elles han marxat quasi un miler de persones a Palma aquest divendres, 25 de novembre, Dia internacional de la violència contra les dones. La concentració ha començat a la plaça d'Espanya i ha continuat per les Avingudes per arribar fins a la plaça del Tub.

El rebombori polític que ha desencadenat als Estats Units la decisió del Tribunal Suprem de derogar la sentència de Roe contra Wade, que el 1973 va marcar una fita en l'establiment del dret federal a l'avortament, ha estat immediat i furiós. Però s'ha prestat menys atenció al teló de fons internacional en què s'emmarca la decisió. Els fets, arreu del món, apunten a un atac cada cop més generalitzat contra la llibertat de les dones… També a les orgulloses democràcies.

Ràbia, impotència, tristesa, indignació. Hi ha dies, setmanes, que els sentiments que pesen més tenen a veure amb el que també ens pesa més socialment. Si fos només per mi, ara mateix hauria de sentir-me molt feliç. Però el dolor que fa el món em fa perdre la son. Literalment. I voldria trobar respostes en aquests moments desvetllats que permetessin despertar-me de nou. Despertar-nos. Despertem-nos! Perquè no pot ser que dues dones joves siguin assassinades al Pakistan en el que s’anomena repulsivament crim d’honor. L’honor de qui? De quin segle? Les dones no van triar els marits amb qui estaven casades (per tradició popular) i se’n volien divorciar. Vivien a Terrassa i tot sembla indicar que van viatjar enganyades al Pakistan, on van assassinar-les. Per gosar triar el seu destí. Per cometre per elles mateixes un error o un encert. Mai més ja no podran decidir res. No podran existir. A la província del Panjab aquests crims d’honor no són una excepció. Aquí, assassinar dones pel motiu que sigui, tampoc no ho és. Diumenge passat una dona de 26 anys era assassinada per la seva parella a Montemayor (Còrdova). Tant se val quin nom posem als crims. Són devastadors es diguin com es diguin. Posem nom a les dones assassinades que han tingut la desgràcia de viure en un món on els seus noms no valen res. Vivim en un món que el 2022 tornarà a deixar un rastre esgarrifós de feminicidis. Quins sentiments es poden tenir quan sabem com es pot aturar i que és absolutament prioritari parar-ho ara mateix? A Mèxic, dissabte, dos sicaris van matar l’activista Cecilia Monzón, advocada que va defensar fins al seu darrer dia els drets de les dones víctimes de la violència i dels abusos. 

L'advocada Carla Vall (1989) es presenta aquest Sant Jordi amb Trenqueu en cas d'emergència (Univers), un manual per a víctimes i supervivents de violències masclistes.

Escriure a mà afavoreix la circulació del pensament des del cervell fins a la punta dels dits, hi ha una transmissió física que es toca, que tradueix el que ens passa pel cap als signes que dibuixem. Recentment he sentit a dos escriptors de generacions diferents, Cristina Masanés i Narcís Comadira, explicar que escriuen a mà i he entès per què sovint em resulta més fàcil jerarquitzar, entrellaçar, destacar conceptes si escric a mà que si ho faig directament a l'ordinador. Prenent notes, dibuixant esquemes sobre paper... soc jo que disposo les lletres sobre l'espai, i no la màquina que decideix per mi. Potser cadascú tenim les nostres rutines que ens ajuden a mantenir un cert ordre en un món tan accelerat com el que ens hem construït. Ja ho he dit altres vegades, la velocitat a la qual fem anar les màquines no s'adequa a la nostra capacitat de digerir el que transmeten, i el que se suposava que ens havia d'ajudar és sovint una gran trampa.

Què farem aquest 8 de març? Res que no féssim ahir, que no fem demà o que encara tinguem temps de fer avui. Cada dia el món ens recorda per què cal ser feministes i una pandèmia mundial ens ho ratifica. Com si calgués. Del que ens queixàvem abans ens en continuem queixant ara, perquè qualsevol crisi ens afecta més a nosaltres i perquè la crisi sempre és una oportunitat per afavorir les desigualtats. En èpoques malaurades, si s’ha de posar algú al davant, que siguin elles, que ja estan acostumades a aguantar. Les dones som fortes quan convé i, curiosament, mai no coincideix amb quan nosaltres ens en sentim. Ara fa un any començava aquest nou ordre confinat. Es va parlar molt de les cures i es va aplaudir molt les infermeres, una de les professions més feminitzades i, per tant, més mal pagades. Qui us penseu que ens vacuna? Un jugador de futbol? Un banquer? Un youtuber? Quan es va veure que les cures requeien i recauen massa en les dones se n’ha deixat de parlar tant, per no donar-los la importància que es mereixen. Les coses de dones no marquen cànon. Només salven vides. I les generen. Caldrien moltes vagues de maternitat per posar tothom al seu lloc. El treball essencial s’invisibilitza però no és invisible. Les vides es veuen, com la merda que netegen tantes dones. Aquesta majoria de la població mundial que hi ha qui encara anomena col·lectiu amb una boca plena de supèrbia masclista. Sabeu què farem aquest 8 de març? No deixar de preguntar-nos per què la bretxa salarial a Catalunya és d’un 22,2% i per què és tan important la independència econòmica. S’ha infringit contra les dones una injustícia de segles i no ens arrencarem els ulls com els personatges d’una tragèdia grega. Arrencarem aquesta tradició de fer-nos incompatibles les tries. Que no ens tornin a dir què podem ser i que no. No serem més les de les renúncies constants i les de les pèrdues. Som la revolució més esperada, la que no ens han portat els grans noms de la història de la humanitat. Noms d’homes que ens posaven a lloc quan nosaltres en volíem sortir. Homes que no han mogut un pensament per defensar-nos i dels quals en coneixem la vida i miracles. Espera, que salten les alarmes. Not all men. Espavileu. Però la culpa és nostra. Ens declarem culpables de contagiar l’esperit estimulant de remoure el sistema i fer-ne trontollar els fonaments per crear una societat més justa. És a dir, millor. Nosaltres som la revolució de cada dia que passa. O no heu vist encara d’on venen els grans canvis, qui els promou i què està movent la gent més jove? Els nous feixismes, que són els vells, ens donen la raó: l’atac encara més flagrant contra els drets de les dones surt en totes les seves proclames i l’apliquen als països on governen. Reconeixen que si nosaltres avancem, el seu món de privilegis anacrònics s’ensorra. I aquest és el nostre objectiu. Trencar els sostres de vidre i enderrocar tots els règims masclistes. Tenim molta feina. Què podem fer aquest 8 de març? Fem el que fem cada dia, recordem al món que la violència contra les dones és estructural i no es pot calcular en un pressupost ni lamentar-se en un minut de silenci. Aquests dies he pensat què passaria si les dones fóssim contenidors. No em feu cas. Els dies donen per pensar moltes coses i he de reomplir el dipòsit de paciència. La que encara necessitem per explicar per què som feministes, afegint-hi la valentia que encara hem de tenir perquè la mirada assenyali els botxins i no les víctimes. Aquest 8 de març farem la revolució. Com avui, com ahir, com demà.

El metge li havia prescrit quatre sessions de massatges per alleugerir la contractura cervical que patia, i en l'última consulta el fisioterapeuta va acabar abusant d'ella. L'Audiència de Barcelona ha condemnat a quatre anys de presó un antic fisioterapeuta del Barça per abusar sexualment d'una administrativa del club que havia anat a la seva consulta per tractar-se unes molèsties. El tribunal imposa una ordre d'allunyament a l'home respecte de la víctima, a qui haurà d'indemnitzar amb 10.000 euros, i l'inhabilita per exercir la professió durant dos anys. Tot i així, la sentència no és ferma i es pot recórrer.

Es van conèixer dissabte passat en una terrassa de Sevilla. Elles, dues adolescents de 15 i 16 anys. Ells, quatre turistes francesos d'entre 20 i 25 anys que passaven les vacances a la capital andalusa. Segons la Policia Nacional, el grup tenia tota la intenció d'agredir sexualment les menors. Les van convèncer per anar a l'apartament que havien llogat, amb l'excusa que tenia piscina, i hi van estar consumint alcohol fins que les joves es van emborratxar i llavors les van agredir sexualment. Un dels homes hauria gravat l'agressió amb el mòbil, mentre les noies intentaven resistir-se.

Els dos turistes italians de 23 anys detinguts dijous per haver drogat i abusat sexualment de dues noies en un pis de l'Eixample de Barcelona poden tornar a casa seva. El jutge que els ha interrogat els ha deixat en llibertat amb càrrecs, tot i que ha dictat una ordre d'allunyament i de comunicació amb les dues víctimes i els ha prohibit sortir de l'espai Schengen, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Als homes els investiguen per un delicte d'abús sexual i hauran d'estar a disposició del jutjat d'instrucció 24 de Barcelona que porta el cas sempre que se'ls requereixi.

Continua sent una petició de pena elevada però no arriba ni a la meitat de la condemna que es demanava inicialment als dos homes acusats d'un dels casos més recents de violació en grup a Catalunya. El 22 de març del 2018 un grup de joves –alguns menors d'edat– s'haurien emportat per la força una menor de 14 anys que s'estava embolicant amb un conegut seu a Tordera i l'haurien conduït fins a una masia en ruïnes als afores de Pineda on l'haurien agredit sexualment per torns durant hores, mentre un d'ells ho gravava en vídeo i en feia fotografies. Les imatges van acabar penjades a l'Instragram d'un dels acusats. La Fiscalia demanava inicialment 149 i 164 anys de presó respectivament per als dos acusats adults, però aquest divendres en l'última sessió del judici, ha decidir rebaixar-los la pena. Per al primer dels acusats demana ara 46,5 anys de presó, enlloc de 149, i per al segon, 81,5, enlloc de 164 anys.

Es deia Rocío Martín Céspedes. Tenia 35 anys i una criatura de cinc quan l'11 de gener del 2003 va ser assassinada a Moià pel seu marit, un prestigiós oftalmòleg que li va disparar dos trets i després es va suïcidar. És la primera víctima mortal de la violència masclista comptabilitzada a Catalunya des que va començar el registre oficial, el 2003. El seu perfil és el de la majoria de les víctimes d'aquesta plaga encara ara: dones joves, la majoria amb fills i que no havien denunciat el botxí anteriorment.

22 de març del 2018. Les 16.30 hores de la tarda. Dos joves saben per un grup d'amics que una noia de 14 anys està embolicant-se amb un altre menor a Tordera. Igual que si es tractés d'una manada, el grup assenyala la presa i va a la captura. Són entre quatre i deu nois que, en tromba, agafen la menor pels braços i se l'emporten a la força. La condueixen a una masia en runes que hi ha a prop, (tot i que ja pertany al municipi de Pineda de Mar) i allà l'envolten i l'agredeixen sexualment repetides vegades per torns, mentre un d'ells va fent fotografies i vídeos amb el mòbil i somriu a la càmera. Una de les gravacions va acabar penjada al compte d'Instagram d'un dels nois unes hores. Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, al qual ha tingut accés l'ARA, les gravacions deixen constància de les peticions de la menor perquè els homes s'aturin i de les vexacions verbals i físiques a què els seus agressors la sotmeten. L'agressió es va allargar fins a tres quarts de nou del vespre quan els joves, alertats per la sirena d'un cotxe policial, van fugir corrents de la masia, deixant la víctima tota sola.

Dimarts passat els Mossos d'Esquadra van detenir a l'aeroport del Prat un home que intentava fugir en avió després d'assassinar la seva parella a Sant Joan Despí. Havia utilitzat el cotxe de la víctima per anar a l'aeroport, i després de matar-la li havia pres les joies, les targetes bancàries i la documentació, que va fer servir per transferir-se 3.000 euros del compte bancari de la víctima al seu. La jutge que investiga el quart assassinat masclista a Catalunya des que va començar el 2020 ha ampliat la investigació per homicidi a un delicte patrimonial i ha enviat l'home a presó provisional.

Dos dels homes condemnats per la violació per torns d’una menor de 14 anys a Manresa el 2016, que l’Audiència de Barcelona ha sentenciat com un cas d’abusos i no d’agressió sexual, no s’han presentat a les dues vistes que ha convocat l’Audiència de Barcelona per decidir sobre el seu ingrés immediat a la presó, tal com va demanar la Fiscalia. Un dels condemnats ja no va anar a la vista dimecres passat i el segon no ho ha fet avui, segons han confirmat fonts judicials a l’ARA. L’Audiència de Barcelona ha dictat una ordre de cerca i detenció per als dos homes, que són cosins.

En 48 hores, els Mossos d'Esquadra han detingut quatre homes a Manresa per dues agressions sexuals diferents. El primer dels casos es remunta al 17 de novembre, quan una jove de 17 anys va denunciar haver estat agredida sexualment a l'interior d'un vehicle per un conegut i amics d'aquest home. Entre dilluns i dimarts d'aquesta setmana els Mossos d'Esquadra van detenir dos dels presumptes implicats, de 19 i 22 anys, que han passat aquest dijous a disposició judicial.

Un home contacta amb una menor de 15 anys a través d'Instagram, queda amb ella i l'acaba portant al pis que comparteix amb altres companys de l'equip de futbol on juga. Entre tots l'obliguen a mantenir relacions sexuals. L'Audiència de Burgos ha tingut en compte el criteri fixat pel Tribunal Suprem en el cas de la Manada i ha condemnat els tres acusats per una violació en grup. El tribunal considera que els homes es van aprofitar de la seva superioritat numèrica i física per acorralar la noia al pis i acabar-la forçant. Els ha imposat 38 anys de presó, gairebé el màxim que permet la llei per aquests delictes, tot i que com a molt passaran vint anys entre reixes, el límit legal de compliment.

Milers de persones han sortit aquest dilluns al carrer en diverses ciutats de l'Índia per exigir l'enduriment de les penes per violència sexual –moltes demanen directament la pena de mort– arran d'un nou cas que ha commocionat totalment el país. Un grup d'homes van violar una jove la setmana passada a la localitat de Hyderabad, al sud del país, i després van llençar el cos a sota d'un pont i li van calar foc per eliminar les proves. Les restes de la noia van ser localitzades per un veí: el cos estava embolicat amb una manta i havia estat ruixat amb querosè. Els quatre presumptes agressors han estat detinguts.

Són dones, són adolescents, són xilenes i n’estan fartes. Les nou protagonistes de Paisajes para no colorear no tenen més de 18 anys i estan cansades de la violència permanent que s’infligeix contra les noies menors d’edat. “Cada dia moren adolescents només pel fet de tenir vagina. Penseu en quantes dones moren per ser dones i quants homes moren per ser homes. Ells també pateixen violència, però nosaltres en patim molta més”, afirma una de les intèrprets del muntatge, Sara Becker. Després de voltar per Europa i per l’Amèrica Llatina, Paisajes para no colorear arriba avui a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, on s’hi estarà tres setmanes. “Ja sigueu adolescents o adults, necessitem que vingueu a escoltar-nos”, afegeix una altra de les actrius, Arwen Vázquez.

Ja sigui perquè tenen por per la seva vida, per la dels seus fills o per la del seu entorn, l’últim informe de l’Observatori Contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial assegura que la majoria de dones víctimes d’un crim masclista entre el 2016 i el 2018 no havien denunciat el seu assassí prèviament, encara que ja les hagués maltractat abans. Segons les dades de l’organisme, de les 23 dones assassinades a Catalunya en aquests tres anys, tan sols un 13% (tres dones) havien denunciat amb anterioritat el seu assassí. L’estadística és especialment baixa en el cas de Catalunya. Al conjunt de l’Estat el percentatge de denúncies prèvies entre les dones assassinades se situa en el 30%. Tres de cada quatre de les víctimes eren mares, i aquest és el factor que podria haver fet augmentar les reticències de les dones a denunciar. A la por de possibles represàlies cap als fills s’hi afegeix, segons l’última memòria del servei de violència contra la dona de la Fiscalia de Barcelona, la sensació de desprotecció que poden patir les víctimes, tenint en compte que en molts casos no s’acaba dictant una ordre d’allunyament i que la tramitació del procediment pot durar mesos.