Gràcies al futbol, un fill de miners va acabar xerrant un munt de cops amb la reina Elisabet II. Anglaterra plora la mort, avui als 86 anys, de Bobby Charlton, exjugador internacional amb Anglaterra en 106 ocasions. Campió del món el 1966 amb la selecció anglesa, Sir Bobby Charlton va donar-ho tot pel Manchester United, club on era reverenciat. De fet, ell va ser un dels membres de la santíssima trinitat, l'equip campió d'Europa el 1968. Era el primer títol de campió d'Europa d'un club anglès, un equip que comptava amb l'irlandès del nord George Best, l'escocès Denis Law i ell mateix en atac. Una estàtua els recorda junts a Old Trafford, estadi on ja s'han començat a deixar flors per recordar aquest fill de miners que va créixer amb les mans tacades de carbó.

Fa un any, després que el Barça s'acomiadés de la Champions amb una derrota estrepitosa al camp del Bayern Munic, en un duel en què els blaugranes depenien d'ells mateixos per passar ronda, Xavi Hernández es va reunir amb Joan Laporta. El tècnic va demanar una temporada extra per poder fer créixer l'equip i competir amb els grans d'Europa, i el president es va comprometre a invertir en fitxatges. Un any i 77 dies després, però, l'equip blaugrana torna a marxar cap a casa amb el cap sota l'ala, apartat de la Champions després de trobar-se de nou amb els bavaresos a la fase de grups i desnonat definitivament de l'Europa League a mans del Manchester United. "L'any passat no tenim equip ni per competir. Aquest cop ho hem fet i hem donat la cara. Hem estat molt millor. Ens queda tornar-ho a intentar la temporada vinent", resumia l'entrenador del Barça a Old Trafford.

Joan Laporta, en la seva primera etapa com a president del Barça, va popularitzar el "cercle virtuós", la tesi segons la qual el club necessitava invertir fort en jugadors: amb un bon equip es guanyaven títols, amb els títols s’aconseguien patrocinis, amb aquests diners es podia renovar l’equip i així es continuava guanyant. Una evolució de la frase que va dir Johan Cruyff en el seu dia: "Els diners al camp, i no al banc". Però aquesta fórmula, que d’alguna manera Laporta ha volgut tornar a implementar en aquest nou mandat, contrasta amb la que ha fet servir en l'última dècada el Manchester United. Lluny de posar el focus a la gespa, els red devils han centrat la gran majoria dels seus esforços a potenciar la marca del club. I això els ha permès resistir a l’elit malgrat patir una sequera de 10 anys sense guanyar cap Lliga. La darrera Premier es remunta al 2013.

Europa és com un jutge implacable que et posa al teu lloc. I el Manchester United li ha recordat al Barça de Xavi que tot el que ha fet a la Lliga està molt bé però que si vol seguir creixent s'hi haurà d'esforçar més. Massa nerviós i inestable, el Barça ha aconseguit un empat que permet arribar amb opcions al duel d'Old Trafford. Europa sembla disfrutar torturant el Barça, fent-lo patir, posant-li bastons a les rodes. La solidesa defensiva que l'equip demostra cada setmana a la Lliga s'evaporava cada cop que Marcus Rashford agafava la pilota i feia de les seves en un partit caòtic, amb moments de bellesa però sense ordre. Aquest equip té fam i s'aferra amb dents i ungles a la competició. Al final, gairebé guanya un partit que fa uns mesos, hauria perdut segur.

Era el 2 d’abril del 1915. Els canons ja retronaven i les trinxeres semblaven cicatrius en el mapa d’Europa. Milers d’homes perdien la vida en aquella guerra que tots els polítics i generals, de banda i banda, havien anunciat com un conflicte breu. Però el 1915 tothom sabia que no seria així. Aquell dia el Manchester United jugava a casa contra el Liverpool, entre rumors que la següent temporada ni començaria, ja que la Primera Guerra ho estava alterant tot. Els red devils necessitaven guanyar per evitar el descens a Segona després d’una temporada horrible i el Liverpool no s’hi jugava res. L’àrbitre del partit de seguida va veure coses estranyes. Estava començant un partit que es va convertir en un dels punts més baixos en la història del Manchester United.

La vicepresidenta del Barça Elena Fort ha presentat el pla de xoc del club per als partits declarats d'alt risc –determinats per instàncies estatals– i, especialment, per a l'anada dels setzens de final de l'Europa League contra el Manchester United que es disputarà el 16 de febrer (18.45 h). Amb el precedent dolorós de l'Eintracht de Frankfurt, amb més de 30.000 aficionats alemanys poblant i tenyint de blanc el Camp Nou, Fort ha anunciat novetats en les mesures. El conjunt anglès té una gran massa d'aficionats fidels i, a més, la data de la disputa del partit coincideix amb l'inici d'una setmana de vacances escolars a Anglaterra, segons ha alertat la directiva blaugrana.

Cristiano Ronaldo, suplent en l'últim partit del seu equip, contra el Tottenham, dimecres, va marxar de la banqueta abans d'arribar al minut 90 amb el xandall que duia posat des del minut 1. Empipat, el davanter portuguès se'n va anar als vestidors abans del xiulet final, després que Erik Ten Hag el cridés per sortir al camp en temps de descompte. El 7 del Manchester United no va acceptar la decisió del tècnic neerlandès i va decidir retirar-se. És per això que el seu entrenador i el club anglès han pres mesures davant la seva actitud.

N'hi ha prou amb veure un partit de la Lliga per comprovar que les conseqüències del covid continuen afectant el futbol. En l'últim partit al Camp Nou entre el Barça i el Getafe, només 26.543 espectadors van poder entrar a l'estadi, poc més del 25% de l'aforament del temple blaugrana. S'esperaven pocs moviments en aquest mercat de fitxatges, amb clubs buscant agents lliures i reduint els sous dels seus jugadors. Però, en molts casos, ha acabat sent al contrari. A la Premier els bitllets volen, els dos millors jugadors dels últims anys han canviat de club i Mbappé, finalment, continuarà jugant a París. El mercat de fitxatges de la pandèmia havia de ser sense grans moviments, el contrari del que ha passat. Al final ha servit per constatar la bona salut de la Premier League anglesa i els problemes de la Lliga espanyola. Els clubs de la Premier s'han gastat 1.340 milions en jugadors, mentre que la Lliga s'ha quedat en 293 milions. El Barça, arruïnat, no ha gastat ni un euro en traspassos. El Madrid, tan sols 30. Només l'Atlètic de Madrid, amb més de 70 milions entre De Paul, Cunha i un Griezmann que hi ha tornat cedit, i el Vila-real han animat el mercat. Els clubs de la Serie A italiana s'han gastat 552 milions, els de la Bundesliga alemanya 416 i els francesos 384.

No és cert que els equips finançats pels petrodòlars sempre se surtin amb la seva. Encara que tinguin recursos gairebé il·limitats, a nivell econòmic, també tenen les seves limitacions a l'hora de fitxar els futbolistes que volen i, també, a l'hora de guanyar títols. És el que els ha passat, aquest estiu, al Manchester City i al París Saint-Germain. El conjunt blau cel batia el rècord de la Premier fitxant Jack Grealish (Aston Villa) per 118 milions d'euros, el rècord absolut de la competició, però després veia com li era impossible fitxar Harry Kane (Tottenham), malgrat oferir més de 100 milions pel davanter. I quan semblava que Cristiano Ronaldo acabaria jugant a l'equip de Pep Guardiola, en un gir de guió inesperat, el davanter portuguès ha canviat de club –però no de ciutat– i acaba fitxant pel Manchester United. L'operació s'ha fet oficial aquest divendres a la tarda. Al París Saint-Germain, tres quarts del mateix. Una de freda i una de calenta. D'una banda, la contractació de Leo Messi, que arribava lliure del Barça però a qui van haver de pagar una fitxa molt per sobre del que hauria cobrat si s'hagués quedat al Camp Nou. Però, de l'altra, el risc de perdre Kylian Mbappé. La jove promesa francesa, a qui només queda un any de contracte, no veu clar continuar a París, i el PSG, a contracor, ha acceptat obrir negociacions amb el Reial Madrid. Si es tanqués l'operació, rondaria els 180 milions d'euros, segons asseguren els mitjans madrilenys.

Amb la Premier League ja en la segona jornada, fins al dia 31 d'agost els equips anglesos tenen temps per incorporar jugadors a les seves plantilles. Després d'un inici de mercat amb pocs moviments dels equips grans, l'arrencada de la competició coincideix amb la despesa creixent de clubs grans amb poca por de veure escurades les seves butxaques. L'efecte dòmino de jugadors ha de seguir tombant fitxes.

El partit de la Premier League entre el Manchester United i el Liverpool, que s'havia de jugar aquesta tarda (17.30 hores), ha estat ajornat després de les protestes a Old Trafford, tant dins l'estadi com al voltant, per la concentració d'aficionats red devils que protestaven contra la propietat del club, la família Glazer. "Després de parlar-ne amb la policia, la Premier League, l'Ajuntament de Manchester i els clubs, el partit contra el Liverpool s'ha posposat a causa de les preocupacions per la seguretat arran de les protestes d'avui", ha exposat el Manchester United en un comunicat. A partir d'ara es treballarà per trobar una nova data per disputar el partit.

La Premier League engega motors aquest cap de setmana (tots els partits per DAZN) amb molts fronts oberts. La lluita entre el Liverpool i el Manchester City pel títol, la inversió multimilionària del Chelsea per intentar trencar aquest binomi, la primera temporada completa de Mikel Arteta a la banqueta de l'Arsenal o la tornada del Leeds a la Premier setze anys després centren l'atenció. Són molts els al·licients per seguir aquesta temporada la competició. La jornada començarà amb 8 partits, ja que el Manchester City i el Manchester United han rebut permís per allargar les vacances, ja que van competir a Europa fins a mitjans de juliol.

Des del sofà de la seva nova casa, Ona Batlle despenja la videotrucada. Fa poc més d'una setmana que va arribar a Manchester després d'acceptar l'oferta del club red per formar part de les seves files a partir de la setmana que ve. En aquests pocs més de set dies s'ha començat a adaptar a un món, com ella confessa, totalment diferent.

El Reial Madrid és un any més la marca més valuosa del món. Segons la consultora especialitzada Brand Finance Football, els blancs lideren el rànquing de les marques més valuoses del futbol amb un valor de 1.419 milions d’euros, per davant del Barça i el Manchester United.

El Liverpool segueix jugant a ritme de segona volta en els primers compassos de la temporada. El conjunt de Jürgen Klopp ha reforçat aquest dissabte la seva condició de líder en solitari de la Premier League després de golejar l'Arsenal en el partit de la jornada (3-1). Els londinencs han tingut les seves opcions fins al final de la primera part. El gol de cap de Joel Matip ha ensorrat les seves opcions.

Frank Lampard ha debutat aquesta tarda a la Premier League amb derrota contra el Manchester United (4-0). L'exjugador ha après a la primera jornada que la competició anglesa és molt més exigent que la Segona Divisió, la seva categoria durant el curs passat. El Chelsea ha sortir d'Old Trafford amb marge de millora i evidenciant uns problemes per generar ocasions de gol preocupants.

Harry Maguire és nou jugador del Manchester United. El club anglès ha anunciat aquest dilluns la seva contractació després d'un procés de negociació que s'ha allargat durant setmanes. El Leicester City no volia vendre'l. Entenia que era l'última gran peça de la columna vertebral que va fer possible el seu títol de la Premier League.

Conscients de l'àmplia victòria del Liverpool per 5-0 contra el Huddersfield, el Manchester City ha sortit a totes al camp del Burnley. Un cop eliminat a la Champions League contra el Tottenham, la Premier League s'ha tornat una prioritat per al conjunt de Pep Guardiola. Amb aquesta nova victòria els 'citizen' sumen 92 punts, un més que el Liverpool, quan només queden dues jornades per al final de la competició.

Quan tots els fantasmes dels últims anys s’havien despertat, corrent per la gespa del Camp Nou recordant les derrotes dels últims tres anys als quarts de final, Lionel Messi va alçar la seva veu. L’argentí, en una nit rodona, va liderar l’exorcisme que va permetre clavar una estaca al cor dels diables vermells, i va fer somiar un estadi que quatre anys després tornarà a veure unes semifinals de la Lliga de Campions. Dos gols de l’argentí en tot just cinc minuts -un d’ells una genialitat i l’altre amb la col·laboració de De Gea- van convertir un partit de Champions en un passeig. Un nou pas cap al triplet, cap a la final del Wanda. Tot i que el pròxim pas a Europa, segurament contra el Liverpool, serà encara més complicat. Però Messi juga al Barça. I de Messi només n’hi ha un.

El Manchester United és un equip que creu en els miracles. Com el que fa 20 anys els va permetre remuntar a la final de la Champions contra el Bayern Munic, precisament al Camp Nou. O, més recentment, amb el que van aconseguir a París, capgirant el 0-2 en contra per acabar superant l'eliminatòria amb un penal al temps de descompte.