Inevitablement, viurem un Onze de Setembre diferent. La crisi sanitària que estem patint també afecta un dret fonamental com és el de reunió i manifestació, que una bona part de la ciutadania ha viscut amb intensitat els darrers anys, aconseguint mobilitzacions espectaculars en un país de set milions i mig de persones. De tota manera, sense la pandèmia no hauria estat un any fàcil per engrescar la gent a manifestar-se. Per més que dolgui admetre-ho, en el món independentista es viuen uns temps de desconcert i desorientació perquè des de l’octubre de 2017 no s’ha aconseguit fixar un horitzó creïble sobre la manera com cal avançar, en bona mesura pel fet de no haver fet un diagnòstic coincident de les fortaleses i les febleses d’aquest moviment polític.

L’advocat i exconseller de Justícia Carles Mundó, condemnat per desobediència en el judici del Procés, explica en el llibre El referèndum inevitable, que publica Pòrtic el 20 de novembre, com va viure el judici i la sentència, quin és el camí recorregut fins ara per l’independentisme, quin diagnòstic fa de la situació i, el més interessant, les que ell creu que són les condicions per guanyar de cara al futur. Per això, explica, caldrà paciència, temps, resiliència i molta moral de victòria. Mundó considera que "ser una majoria inapel·lable, que superi el 50% dels vots, no és una condició suficient però sí necessària perquè el referèndum acabi esdevenint inevitable" i reclama confiança en la política. "La ciutadania i les organitzacions no han de ser condescendents amb els polítics ni han de disculpar els seus errors. Els han d’exigir claredat, honestedat i transparència, cosa que segur que ajudarà a fer que afinin millor els missatges, hi incorporin complexitat i fugin de promeses buides o de frases ocurrents que no tenen cap aplicació pràctica", diu. Tot i això, també reclama a la ciutadania que no es deixi guanyar pels populismes: "Des de les files independentistes hem de ser els més exigents a l’hora de combatre l’antipolítica, perquè estem debilitant la qualitat democràtica i erosionant les institucions pròpies. Frases com «El poble mana i el govern obeeix» o «El poble us passarà per sobre» em semblen expressions del tot desafortunades i perilloses".

En la línia del que ha exposat l'exconsellera Dolors Bassa, el titular de Justícia durant el Govern de Carles Puigdemont, Carles Mundó, acusat de malversació i desobediència, ha desvinculat l'executiu de l'organització del referèndum. Davant la insistència del fiscal Javier Zaragoza, ha subratllat que un cop el Tribunal Constitucional va suspendre la llei del referèndum i el decret de convocatòria aprovada i signat el 6 de setembre a la nit, no va emprendre cap "disposició ni actuació" en execució d'aquestes normes. "El que és rellevant és el que va fer el Govern, pregunti'm sobre això", ha demanat Mundó al fiscal, que s'ha qüestionat si el referèndum no era la conseqüència de l'aprovació de les normatives que l'emparaven.

Va passar 33 dies a la presó d’Estremera per haver format part del Govern que va culminar la declaració d’independència i, quatre hores després de quedar en llibertat sota fiança, Carles Mundó es convertia en el gran protagonista del començament de la campanya electoral d’ERC a Vic. “He promès a Junqueras que no descansaré fins a aconseguir que tothom que és a la presó o lluny de casa pugui tornar amb la seva família”, assegurava aquell dia. Un compromís a què no renunciarà ara que tornarà a fer d’advocat. Mundó va anunciar ahir que no prendrà possessió de l’acta de diputat “per motius personals” i tampoc repetirà com a conseller de Justícia en el futur executiu, malgrat les negociacions de Junts per Catalunya i ERC per “restituir el Govern legítim”.

Si bé ahir van ser una quarantena de candidats d'ERC els que van anar al centre penitenciari d'Estremera per visitar Oriol Junqueras i Joaquim Forn, avui han fet el viatge a Madrid Carles Mundó, Jordi Turulll i Josep Rull. Els tres consellers alliberats han aprofitat el dia de reflexió per retrobar-se amb els seus companys. Han entrat a la presó en qualitat d'advocats.

Carles Mundó va quedar en llibertat sota fiança dilluns 4 de desembre després de 32 nits a la presó d'Estremera. Aquest diumenge ha tornat a Madrid perquè allà hi va deixar dos companys de Govern, que continuen "injustament empresonats". "Ha estat molt estrany. No ve de gust tornar a un lloc així, però tenia moltes ganes de veure a dos companys i amics. Ha estat emotiu retrobar-me amb ells, però encara hi ha un vidre pel mig", explica Mundó en conversa amb l'ARA.

“Les altres víctimes dels empresonaments són les famílies”. La frase és de Joan Manuel Tresserras, que va fer de conductor de l’homenatge al conseller de Justícia, Carles Mundó, que es va celebrar ahir en l’auditori del campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. L’espai va quedar petit per acollir les més de 500 persones que s’hi van aplegar.

El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha enviat una carta des de la presó d'Estremera en què agraeix els "centenars" de missives que reben els consellers del Govern al centre penitenciari i que "ens mantenen molt connectats amb el batec de la gent". Mundó explica, en el text que ha adreçat a RAC1, que és un "orgull formar part d'un país on hi ha tan bona gent, honesta i compromesa, que mai no es rendeix ni defalleix".

El Govern s'ha querellat aquest divendres contra el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, i contra el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, i els ha acusat de prevaricació i usurpació de funcions en les seves actuacions contra l'1-O. El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha anunciat que les querelles s'han presentat al Tribunal Suprem en el cas de Maza i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el cas de Romero de Tejada. L'executiu entén que tots dos han prevaricat en dictar instruccions contràries a la llei i que han usurpat funcions atribuint-se el comandament dels Mossos d'Esquadra quan l'Estatut atorga les competències a la Generalitat.

Què passa amb els nostres comptes de correu electrònic quan morim? I amb els llibres o la música que hem adquirit i les fotografies que hem penjat a les xarxes? El Govern va fer ahir el primer pas per legislar un camp encara molt verge, el del llegat digital, amb l’aprovació del projecte de llei de voluntats digitals perquè les persones puguin decidir sobre la gestió del seu patrimoni digital quan morin.

La Marta té 32 anys i està tutelada per la Som-Fundació Catalana Tutelar. Des que va complir els 18 anys havia votat a totes les eleccions, però l’any 2012, arran d’un procés d’incapacitació, va perdre la possibilitat d’exercir aquest dret fonamental. “Em vaig sentir molt malament”, explica. La seva sentència judicial d’incapacitat anava acompanyada de la privació del dret de sufragi.

Madrid ha viscut aquest dijous un acord tan "inèdit" com "simbòlic" entre el govern espanyol i la Generalitat. El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, i el conseller de Justícia, Carles Mundó, han firmat un conveni perquè les proves d'accés a l'advocacia catalana finalment es puguin fer en català. Han calgut dos anys de reivindicacions perquè al final l'estat espanyol cedís i permetés que els estudiants poguessin fer la prova amb la llengua pròpia.

El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha lamentat que el govern espanyol vulgui utilitzar la Constitució com a "Codi Penal contra Catalunya" i el Tribunal Constitucional (TC) com l'eina per "suspendre l'autonomia de Catalunya per la porta del darrere". El conseller ha respost així en una entrevista a Catalunya Ràdio a la suspensió per part del TC de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent.