Al carrer, colze a colze, som molt més que dos, escrivia Benedetti. En realitat hi ha molts motius, pràcticament tots els de catàleg, per mobilitzar-se i sortir al carrer, tant en perspectiva global com nacional i a les portes del general hivern. Si hi afegim, gimnàstica democràtica postpandèmica, que és el que encara podem fer, el que depèn de nosaltres i el que més ens urgeix –una mobilització permanent–, doncs ja diran. Sobren motius i no manca cap raó. I va més enllà: mobilitzar-se no es redueix només a manifestar-se quan ho considerem. És una activació social, civil i cultural quotidiana i, si molt convé, republicanament, una manera de provar de ser ciutadans, que costa temps a tones i un munt d’esforços. En tot cas, vella tonada, sortir al carrer sempre tindrà resultats incerts, però quedar-se a casa és la garantia més sòlida que tot seguirà igual. Salpebrin-ho amb el fet que en els soterranis dels discursos del poder, els arguments acoquinen a l’engròs, en l’ordre gens indissimulada de recloure’s a casa, de no moure un dit per res ni ningú i de delegar el racional temor pel futur als gestors de la por. 

L'exgeneral Colin Powell, una figura clau de les administracions nord-americanes del tombant de segle, ha mort per les complicacions del covid-19 aquest dilluns als 84 anys, segons ha anunciat la família, que ha aclarit que estava vacunat amb la pauta completa. Va ser el primer afroamericà a ocupar el càrrec de secretari d'Estat, que als Estats Units equival al ministeri d'Afers Estrangers, sota l'administració de George W. Bush (2001-2005).

Òmnium Cultural ha aplegat per segon any consecutiu tot el ventall sobiranista per tornar a reclamar la llibertat de tots els presos i el retorn dels exiliats. Si l'any passat ho feia, però, per reclamar l'absolució dels líders independentistes que estaven pendents de la sentència del Tribunal Suprem, aquest any ho ha fet per exigir l'amnistia per als presos, els exiliats i també del conjunt de 2.850 represaliats independentistes des de la tardor del 2017. En un acte sense públic, però amb 2.850 cadires buides que han instal·lat al llarg del passatge Lluís Companys de Barcelona i on s'ha posat el nom dels represaliats, el vicepresident de l'entitat cultural, Marcel Mauri, ha exigit al govern espanyol que reconegui el dret a l'autodeterminació de Catalunya i ha avisat que sense la llibertat dels presos i del conjunt de represaliats no hi haurà una solució democràtica per al conflicte català.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha condemnat avui les agressions que van patir durant la Diada una periodista de TVE i una d'Antena 3. El CAC ha reclamat que es prenguin "mesures per acabar amb les actuacions que dificulten la tasca professional dels periodistes que cobreixen les manifestacions".

Cada any, des de l’Onze de Setembre del 2012, l’independentisme ha omplert els carrers de Barcelona per reclamar la independència. Aquest dimecres ho va tornar a fer, malgrat ser la “Diada més difícil” -en paraules d’Elisenda Palzuie (ANC)- i registrar la xifra de participació més baixa d’aquests set anys -600.000 persones, segons la Guàrdia Urbana-. A l’espera de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1 d’Octubre, centenars de milers de persones es van concentrar a la plaça Espanya i la Gran Via sota el lema “Objectiu: independència” i amb la bandera de la “unitat”. Si bé la denúncia de la repressió de l’Estat va ocupar part dels discursos dels organitzadors, els destinataris de les crítiques van ser els partits independentistes, enfangats en els retrets i sense un rumb clar des de fa dos anys. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, els va retreure que es discuteixin “públicament per engrunes” i que des del 2017 no només “no s’hagi avançat”, sinó que s’hagin fet “passos enrere”. Per a Paluzie, les formacions han “desarmat” la unilateralitat, quan és la via que ha portat el Procés “més lluny” i s’aferren a un diàleg amb l’Estat que és un “simple engany”. “No ens desarmeu”, va exclamar, i va afegir que han deslegitimat el referèndum de l’1 d’Octubre i que, com més temps passa, més complicat és tornar a fer un nou “embat” a l’Estat. “Aquesta és la Diada més difícil”, va concloure.

Segurament no hi havia dos grups tan diferents en tota la cua. Elles, amb el mocador verd al coll, cabell blanc ben pentinat tot i el temporal i jaqueta d’entretemps per evitar constipats traïdors en aquesta època de l’any. Ells amb camisa blanca arremangada, ulleres modernes i pantalons arrapats.

La Guàrdia Urbana ha xifrat en 600.000 els manifestants a la mobilització de la Diada. És la xifra més baixa registrada fins ara un Onze de Setembre des del 2012, el primer any que l'ANC i Òmnium van convocar aquesta manifestació.

El PSC no serà a l'acte institucional de la Diada que organitzen el Govern i el Parlament conjuntament. "És una reivindicació independentista i ens exclou", ha argumentat la portaveu del PSC, Eva Granados, en un tuit. De fet, aquest dilluns el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ja va avisar que només participarien en actes que fossin inclusius. Ahir, Govern i Parlament van presentar l'acte institucional, que aquest any porta per títol 'Tornarem' i que homenatja els presos polítics i els exiliats.

Un grup d'extrema dreta ha irromput aquest dimecres al Centre Cultural Blanquerna, la Delegació del govern de la Generalitat a Madrid, durant l'acte de celebració de la Diada Nacional de Catalunya a la capital espanyola. En l'assalt, diversos dels assistents, entre els quals hi havia diputats, han sigut agredits pels ultres. Eren en total una vintena, alguns anaven amb la cara coberta i duien banderes preconstitucionals i d'Alianza Nacional. També han destrossat mobiliari i han llançat gasos lacrimògens mentre cridaven "No ens enganyeu, Catalunya és Espanya".