El comitè d'empresa de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) ha confiat que les mesures en matèria de seguretat que proposi la direcció de l'empresa estiguin alineades amb les acordades entre el Ministeri de Transports, Adif, Renfe i les organitzacions sindicals estatals.

La direcció de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) presentarà la setmana que ve un document amb les seves propostes tècniques a cadascuna de les 48 millores en matèria de seguretat plantejades pel comitè d'empresa.

El comitè d'empresa de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) ha acusat la gerència i la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat d'oferir a la ciutadania missatges, amb relació a la seguretat de la infraestructura, que no es corresponen amb la realitat.

Escric aquest article perquè penso que estem entrant en unes setmanes o segurament uns mesos que, a causa de la situació política que s’està vivint tant a Espanya com a Catalunya, podrien ser una oportunitat per reorientar els problemes pendents entre l'una i l’altra. Però l’escric també perquè crec que s’estan produint més dificultats de les raonables i que no són només conseqüència de les lògiques i evidents diferències d’opinió i d’objectius, sinó també de certes confusions sobre el contingut de les paraules amb què s’expressen aquests objectius. Explicaré de manera simple on em situo jo, i desitjaria que l’explicació pogués ajudar a aclarir algunes de les confusions. No sé pas si en sabré prou...

Uns consideraran que és la grandesa –i d’altres la misèria– de la democràcia: l’endemà de les eleccions, qui haurà estat el principal adversari electoral passarà a ser amb qui caldrà posar-se d’acord per fer govern. La lògica de les campanyes electorals és clara. Cada oferta ha de fer un esforç per accentuar les diferències, per marginals que siguin, amb els competidors amb qui es fa frontera, sigui ideològica o nacional. Però si, com és el cas d’ara, no és previsible cap majoria absoluta, és una obvietat que per pactar caldrà tornar a obrir les fronteres tan gelosament tancades.

La pressió de la ultradreta als carrers contra els pactes del PSOE amb els independentistes va en augment. A la manifestació d’aquest dilluns davant la seu dels socialistes a Madrid, al carrer Ferraz, hi ha hagut càrregues policials, pilotes de goma, gasos lacrimògens i tres detinguts, després d’un cap de setmana ja amb mobilitzacions sense convocatòria oficial i on s’han vist tòtems de la dreta com l’exministra del PP Esperanza Aguirre. Aquest dilluns al vespre a Ferraz s'hi han aplegat unes 3.800 persones, segons xifres de la Delegació del govern espanyol.

Des de l’inici de la legislatura a Catalunya, ERC ha defensat amb dents i ungles la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol davant les crítiques de Junts i la CUP. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, l’exhibeix com l’espai on ha aconseguit fer seure l’estat espanyol i que aquest reconegui el conflicte polític a Catalunya. Ara, després d'un període d'hibernació, la taula de diàleg reviu gràcies al pacte d'investidura amb Pedro Sánchez, però també es triplica: ERC i el PSOE no només es veuran les cares a la negociació entre governs, sinó també en un espai nou com la que tindrà Junts amb els socialistes.

Vox ha plantat el PP aquest dimecres, quan estava prevista la primera reunió per pactar l'abstenció del partit d'extrema dreta a la investidura de Marga Prohens. Mitjançant un comunicat, Vox ha explicat que el motiu és l'absència de la mateixa Prohens a la comissió de negociació dels populars. "La reunió queda anul·lada després de la presa de contacte de dilluns", diu la nota de premsa. Malgrat que l'ARA Balears ha intentat contactar amb el PP per conèixer la seva valoració d'aquests fets, no hi ha hagut resposta.

Quan algú planteja com a dicotomia el que ofereix més de dues sortides possibles, comet la fal·làcia lògica del fals dilema. Diria que la política catalana està atrapada en un seguit de falsos dilemes que impedeixen avançar.

El govern afganès ha començat aquest dissabte a Doha, la capital de Qatar, unes històriques negociacions de pau amb els talibans amb l'objectiu de posar fi a 40 anys de guerra al país. És la primera vegada que l'executiu de Kabul i els fonamentalistes s’asseuen a dialogar. Fins ara els talibans s'hi havien negat perquè consideren el govern de l'Afganistan una simple "titella" dels Estats Units. La seva percepció no ha canviat, però el 29 de febrer passat van signar un acord de pau amb Washington, segons el qual es comprometien a iniciar negociacions amb el govern afganès.

No se l’ha sentit als micròfons i amb prou feines ha aparegut a les fotografies, però Carolina Darias (Las Palmas de Gran Canaria, 1965) ha estat aquesta setmana l’escudera de Pedro Sánchez en les reunions a Catalunya per encetar la nova etapa de diàleg. La primera ministra canària de la història és la nova titular de Política Territorial i Funció Pública, l’àrea que portava Meritxell Batet quan el 2018 va pilotar (oficialment) les converses amb la Generalitat que van portar a la cimera del Palau de Pedralbes.

(D'esquerra a dreta)

Mentre el PSOE i Unides Podem continuen buscant els suports necessaris perquè la investidura del líder socialista, Pedro Sánchez, tiri endavant, les dues formacions també negocien de manera paral·lela la distribució dels ministeris d’un futur govern de coalició. I en aquest trencaclosques, els comuns volen optar, almenys, a dirigir un ministeri. Ara per ara, la cartera d’Universitats és la que podria liderar el partit d’Ada Colau, però fonts consultades admeten que el repartiment de ministeris encara no és definitiu i tot plegat podria canviar.

Diàleg

La realitat de tant en tant s’imposa i en la política espanyola i catalana es comencen a moure fitxes. Amb el fiasco del PSOE i Unides Podem després de les eleccions d’abril, els uns i els altres han entès que un govern d’esquerres que no demonitzi l’independentisme és avui l’única via que tenen Pedro Sánchez i UP per sobreviure. La via per a Sánchez de mantenir el seu propi lideratge i evitar un govern de dretes condicionat per la influència cada cop més gran de Vox en el debat polític general. Perquè, igual com ho van fer en el seu moment el FN francès o la Lliga italiana, Vox posa en crisi els valors del marc democràtic generalment acceptats fins ara i va tensant una corda que arrossega la resta de la dreta en temes fonamentals com la violència de gènere, la immigració i les polítiques socials.

]]>

Han necessitat esperar fins a l'últim dia, i gairebé fins a l'última hora, i fins i tot aturar les converses per després reprendre-les hores abans de l'inici del ple d'investidura, però finalment el PSPV, Compromís i Unides Podem - Esquerra Unida han tancat el pacte que permetrà reeditar el govern progressista al País Valencià. Gràcies a l'acord, Ximo Puig serà reelegit demà com a cap del Consell amb els 52 vots de les tres forces progressistes.

]]>

El Parlament valencià votarà demà la investidura de Ximo Puig, que no té els suports garantits després que aquest migdia les converses per reeditar el govern d'esquerres al País Valencià hagin quedat suspeses quan els representants d'Unides Podem - Esquerra Unida han abandonat la taula de negociació a l'espera d'una nova oferta que respecti "la representativitat" de les tres forces.

]]>

Els pressupostos de la Generalitat per al 2019 pengen d’un fil. Si dimecres la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, avisava el president de la Generalitat, Quim Torra, que el seu grup estava a “anys llum” d’aprovar els comptes, ahir aquesta distància es va eixamplar encara una mica més amb l’anunci de Catalunya en Comú que s’aixeca de la taula de negociacions davant la falta de progressos. Segons va avançar Europa Press, després de setmanes negociant, els comuns consideren que les xifres sectorials -les de cada conselleria- estan molt lluny de les seves posicions, motiu pel qual han decidit tallar d’arrel les converses amb el Govern a l’espera d’algun moviment.

]]>