A Catalunya simbòlicament l'inici del curs polític ve marcat per la celebració de la nostra Diada Nacional l'Onze de Setembre. I és per aquest motiu, segurament, que la Diada ens empeny a tots i totes a reflexionar sobre el nostre país i a establir noves fites i objectius.

Deu anys després de la manifestació que va donar el tret de sortida a la mobilització del Procés, el moviment independentista sembla haver resseguit una ve baixa invertida. Al punt àlgid de l'1-O, cinc anys més tard d'aquella primera demostració de força als carrers, el va seguir una etapa de repressió i posterior reorientació de partits i entitats que ara, quan ja ha passat un lustre dels fets del 2017, afronten l'Onze de Setembre amb més divisió de l'última dècada. L'absència aquest diumenge del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la manifestació de l'ANC –un fet inèdit des del govern d'Artur Mas– il·lustra el divorci entre el primer partit independentista i l'entitat que ara presideix Dolors Feliu, però sobretot evidencia el mal estat de salut de l'independentisme. La manca d'unitat estratègica s'ha convertit en norma, amb partidaris i detractors d'un diàleg amb l'Estat que ha donat pocs fruits i la incapacitat de definir alternatives compartides. I el grau d'enfrontament entre els actors del moviment amenaça no només amb fer implosionar el Govern, sinó també amb cronificar la desorientació i desmobilització del Procés.

Aquesta ha sigut la Diada més difícil de l'ANC: no només pel context –que segueix sent de repressió i de desorientació independentista–, sinó per la situació de pandèmia, que l'ha obligat a reivindicar el dret a poder-se manifestar i a limitar l'aforament de la mobilització –59.500 persones repartides en 131 punts a tot el país, segons l'organització–. Potser per aquest motiu el missatge de la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie, ha sigut clar cap als partits independentistes: "Necessitem una estratègia ja [...]. Llegiu-vos un el llibre de l'altre, que nosaltres el que volem llegir és un nou llibre amb les vostres dues signatures", ha conclòs, en al·lusió a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i els ha urgit a pactar un pla conjunt per aturar la divisió.

El cel amenaçava pluja i dubtaven si muntar la parada que des de mitjans d’agost obrien dos cops per setmana. A mitja tarda, però, les voluntàries de l’ANC de Badalona van veure com els núvols es dissipaven, així que podrien aprofitar la vigília de la Diada per posar a la venda les samarretes, les mascaretes i tot el marxandatge de l’Assemblea. “Aquest any n’hem venut moltes menys”, explicava en una conversa amb l’ARA la coordinadora de l’Assemblea a Badalona, Caterina Teixidó. I és que l’Onze de Setembre d’aquest 2020 serà el més atípic i també el més difícil per a una ANC que estava acostumada a preparar mobilitzacions massives i que aquest any ho ha hagut de fer al revés: limitar l’aforament per adaptar-se a la situació sanitària i evitar imatges de places i carrers amb riuades de gent.

A poques setmanes del 80è aniversari de l’afusellament de l'expresident Lluís Companys, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha volgut dedicar bona part del missatge institucional de la Diada de l’Onze de Setembre a reclamar que es restitueixi la seva memòria i que l’Estat demani disculpes pel seu assassinat. “Exigeixo al govern espanyol un acte solemne en el qual el cap de l’Estat i el cap de govern demanin disculpes per la persecució, la detenció i l’afusellament del president Companys” així com també pels “milers de catalans morts a l’exili, als camps nazis de concentració o a les presons catalanes”, ha dit el president en el seu discurs institucional amb motiu de l’Onze de Setembre.

Ens hem acostumat a viure amb el condicional tan a mà que fa la sensació que aprenem verbs nous de tot allò que fa uns mesos donàvem per sabut i ara se’ns ha desconjugat. Tenim el si menys afirmatiu a la boca i el fem servir a tothora, com si el sí rotund s’hagués pres unes vacances llargues o fes cua al servei d’ocupació i no li arribés mai el torn. Si les fases de la vacuna d’Oxford avancen com es preveu (que ja es veu que no), Catalunya en rebrà 100.000 al desembre, diu Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública. No és un avançament excessivament esperançador, ni per la inquietud que generen unes vacunes prematures ni per la quantitat. Però estem acostumats a tenir tantes coses abans fins i tot de desitjar-les que també exigim la urgència d’allò que no està al nostre abast. Encara hi ha massa misteris científics per creure’ns tan savis. Ens hauríem de concentrar més en reclamar el que sí que té solució, com limitar els preus dels lloguers per evitar la catàstrofe total d’una crisi econòmica que ja és més greu que la sanitària o que en lloc de parlar tant del canvi climàtic es posin en marxa polítiques eficaces i innovadores. La llista és llarga. Com els misteris de la ciència.

Benvolguda presidenta de l'ANC, són dies difícils per a moltes persones i entitats perquè han de decidir si mantenen o suspenen els actes que tenien planificats. No sé si l'ajudaran a repensar-s'ho, però li faig arribar set arguments -més polítics que sanitaris- per no sortir al carrer aquest Onze de Setembre.

Segurament no hi havia dos grups tan diferents en tota la cua. Elles, amb el mocador verd al coll, cabell blanc ben pentinat tot i el temporal i jaqueta d’entretemps per evitar constipats traïdors en aquesta època de l’any. Ells amb camisa blanca arremangada, ulleres modernes i pantalons arrapats.

Òmnium Cultural ha celebrat aquest migdia al passeig Lluís Companys el gran acte "Pels drets i les llibertats, absolució", un lema amb el qual ha aconseguit aplegar tot l'espectre polític i social sobiranista en un mateix acte de la Diada. El president de la Generalitat, Quim Torra, membres del seu Govern, dirigents de JxCat, ERC i la CUP, i també dels comuns, així com representants d'organitzacions socials i sindicats, han volgut sumar-se al clam de l'entitat per l'absolució dels presos polítics processats al Tribunal Suprem.

"Volem representar que, des de camins diferents, hi ha punts de trobada on ens posem d'acord per un objectiu comú", va explicar la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, en l'acte de presentació de la manifestació. Per exemplificar aquest objectiu, la mobilització d'enguany tindrà com a epicentre de la convocatòria la plaça d'Espanya de Barcelona, punt on confluiran els manifestants des de les sis vies limítrofes dibuixant una estrella. Així, la concentració del 2019 s'estructurarà en sis braços (Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i avinguda Maria Cristina) fragmentats en 26 trams en els quals s'ha assignat els assistents segons la comarca de procedència.

]]> El president de la Generalitat, Quim Torra, afronta aquesta Diada com l’avantsala de la resposta a una eventual condemna del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’Octubre. El president, que ha assegurat per activa i per passiva que “no acceptarà” cap veredicte que no sigui l’absolució, prendrà aquest dimecres el pols del carrer en un moment de desconcert a les files independentistes per la manca d’estratègia comuna. Aquest vespre, en el missatge institucional de la Diada, ha demanat "determinació", "unitat" i "coratge" als catalans per "encarar els temps" que venen i ha cridat a "tornar a exercir" el dret a l'autodeterminació.

]]> La setmana passada feia broma amb un amic periodista sobre com serien enguany els nostres respectius articles de la Diada. Ell argumentava que es tracta d'un gènere a part, com és el cas, per exemple, de molts papers que es publiquen a finals de desembre per certificar solemnement que el Nadal ja no és el que era, que tot és consumisme, etc. Un altre gènere amb les seves regles pròpies. És cert que els articles sobre la Diada tenen moltes coses en comú, com ara una mena de balanç sumari i maximalista de la situació política a Catalunya. I després hi ha tot allò sobre si la cosa patriòtica s'infla, es desinfla o es reinfla, amb la inevitable apel·lació a la metàfora del suflé, etc. En definitiva: potser sí que som davant d'un gènere que jo mateix, per força, també he transitat. Per provar de corroborar-ho he rellegit alguns papers meus de fa vint i deu anys, respectivament.

]]>

Anna Gabriel està convençuda que una de les "claus de volta" per donar continuïtat al Procés és l'atenció internacional, i considera que per aconseguir-la caldrà generar "noves oportunitats". Així s'expressa en una carta adreçada a la militància de la CUP amb motiu de l'Onze de Setembre, en què deixa clar que el seu exili a Ginebra té "tot el sentit del món" mentre continuï la repressió.

]]> La setmana vinent serà la cent trenta-quatrena vegada que es commemora l’Onze de Setembre. Cent trenta-quatre anys que una porció de catalans –pocs, molts o moltíssims, segons el moment– es manifesten d’una manera o d’una altra per reivindicar la personalitat nacional i els drets polítics del país. De manera legal o clandestina, en temps monàrquics o republicans, amb institucions d’autogovern o sense, desafiant els sabres dels guàrdies de seguretat del rei, les porres dels grisos de Franco o, simplement, la calor i la temptació de la platja pròpies del final d’estiu. Això converteix la Diada –cito l’estudi que li dedicà el 2008 el malaguanyat col·lega Pere Anguera– en “la festa nacional més antiga i de més llarga tradició a Espanya”.

]]>

Els partits Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han fet aquest dissabte una crida a acudir a la manifestació independentista de la Diada de l'Onze de Setembre davant la proximitat de la sentència de l'1-O, i després d'admetre que aquest any el nombre d'inscrits és menor que en anteriors convocatòries.

]]>