Sota la taula de la Paulina a les oficines de Purina (Nestlé) no només hi ha la seva motxilla. Als seus peus, estirada en una manta grisa i amb un bol de pinso al seu abast, hi ha la seva pomerània, la Luna. És la tercera vegada que la Luna i ella passen la jornada laboral juntes: entren juntes per la porta principal, pugen juntes a l’ascensor, s'asseuen juntes a la taula, van juntes a les reunions, i surten juntes durant els descansos (ara passejos) i a l’hora de dinar. I la Luna no està sola: és un dels cent vint gossos que tenen acreditat l'accés a les oficines de l’empresa d'Esplugues de Llobregat.

Més d'un centenar de persones s'han reunit aquest dissabte a la plaça Espanya de Palma per exigir una regulació veterinària "justa i adaptada a la realitat de la clínica diària", així com canvis urgents en la normativa que regula el medicament veterinari i per reclamar el dret dels animals a una atenció sanitària segura i eficaç. Els assistents —més 400 persones, segons dades dels organitzadors— s'han congregat al voltant de les 10 h sota el lema 'Veterinaris i famílies, units pel benestar animal i la salut pública'. Molts dels participants han lluït mocadors blaus, símbol de protesta, que, segons han destacat, també ha estat adoptat per nombroses clíniques veterinàries i famílies en un gest de suport i visibilització del problema. El col·lectiu ha remarcat que aquesta mobilització "no és només corporativa, sinó que afecta de ple la ciutadania i les mascotes, que poden veure limitada la seva capacitat de rebre el tractament veterinari adequat".

María Gomila enumera els punts de sutura que marquen el seu cos. "20 al braç dret, vuit al turmell, cinc a la mà esquerra, quatre a la cuixa, dos al pit, quatre a les costelles...". I així continua fins a superar-ne els 40. Amb ells, els metges varen tancar les ferides que li va causar Thor, el seu ca d'un any i quatre mesos. "El meu dòberman em va atacar i gairebé em mata. Som viva de miracle", resumeix. Com cada horabaixa, va baixar amb l'animal a passejar pels carrers de Binissalem, però ell va estirar les dues corretges i el morral que li permet menjar i beure per dirigir-se a un descampat. "Ja havia intentat controlar-me al portal i vaig corregir-ne l'actitud. Vaig tornar a fer-ho en aquell moment i a la segona vegada se'm va llançar. Jo li deia: 'Thor, atura, atura, que som mamà!'", relata.

Els visitants envolten les gàbies i queden bocabadats amb cada moviment que els animals fan. Fins i tot, alguns pares expliquen als seus fills a quina pel·lícula de dibuixos animats apareix cadascun. Els fotografien, els criden i fan qualsevol cosa per captar la seva atenció. De fet, els vidres que limiten les instal·lacions i que fan un efecte d’aparador estan plens de manotades. També hi ha cartells informatius aferrats que expliquen als espectadors les dades de l’espècie que hi ha tancada dins cada recinte– què poden arribar a mesurar i a pesar, quin és el seu lloc de procedència, l’hàbitat natural on es desenvolupen els que estan en llibertat... Però, a l’altra banda de la reixa hi ha un animal, un mico, un lèmur o un lleó, amb els ulls mig clucs, que viu a un lloc amb unes dimensions incomparables amb la sabana i amb els hàbitats naturals on es desenvolupa cada espècie i que està exposat a estímuls humans constantment. “L’habitació més petita de ca meva és més gran que molts dels espais on viuen aquests animals”, lamenta la coordinadora d’àrees d’animals salvatges de FAADA, Andrea Torres. La plataforma animalista Infozoos va denunciar el 2017 “el mal estat de la majoria dels zoos de Mallorca”, i el 2019, el tabloide britànic The Sun va qualificar el Safari Zoo de la Coma de “zoo de l’infern”. Encara això, per què aquestes instal·lacions continuen obertes? És legal tenir animals en captivitat a les Balears? Quines administracions públiques es fan càrrec de controlar els zoològics? S’hi fan inspeccions periòdiques?

L’antic escorxador de Sudanell (al Segrià), el mateix indret on fins fa deu anys se sacrificaven porcs, cabres i ovelles, ara és tot el contrari. Ha quedat reconvertit en un espai per protegir, atendre i fins i tot salvar animals, principalment gats i gossos.

Com va començar la teva passió pels animals?

La Patri va néixer en una casa molt petita. Una casa ideada per donar a llum sense parar. Vivia amb la seva mare i els seus germans en un espai tan i tan petit que es trepitjaven en moure's. Un dia, la seva mare va ensopegar mentre li donava de mamar i la va esclafar. La Patri, amb tan sols un mes de vida, es va trencar la columna vertebral i va quedar paralítica de les cames. Com que no podia caminar, va deixar de ser útil per al treball que ja tenia atorgat inclús abans de néixer. Volien matar-la. Per sort per a la petita, el setembre del 2015 va ser rescatada pel Santuari Gaia, a Camprodon, Girona. Avui, la Patri té set anys i viu tranquil·la en una habitació molt més àmplia que comparteix amb el Javi. Ell és molt afectuós i tranquil. Tots dos són de la mateixa generació i han creat un gran vincle. Cada nit, abans d'anar a dormir, el Javi acomoda al seu gust el seu llit de palla i la seva manta al costat de la Patri.

“Crec que la veritat només té una cara: la d’una violenta contradicció”. La cita de Georges Bataille que obre Fauna serveix per anunciar que el documental de Pau Faus es mourà entre els contrastos de dues realitats aparentment oposades, però que conviuen en cordial fricció en un entorn rural. D’una banda, la del pastor Valeriano, que pren consciència que la seva feina, immutable des de fa segles, s’acosta a la seva fi a causa de la malaltia que afecta les seves articulacions i, sobretot, al fet que no té cap hereu ni successor a qui transmetre l’ofici. De l’altra, la d’un laboratori farmacològic que fa experiments amb animals a la recerca, per exemple, d’una cura pel covid-19. La mirada de Faus (a qui vam conèixer amb Alcaldessa, un treball de caràcter més militant que seguia la primera campanya d’Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona) compren la interdependència entre els dos pols que està filmant, tot i la manera antitètica de relacionar-se amb l’entorn: els animals que cria el pastor són els que després acaben essent venuts a les instal·lacions científiques.

L’algoritme de YouTube que interpreta quins vídeos t’ha de recomanar és força capritxós. En el meu cas, després de radiografiar-me d’una manera que no he entès del tot, la plataforma ha optat per suggerir-me setmanalment (i amb una regularitat metòdica) tota mena de continguts audiovisuals relacionats amb la tinença de rèptils i amfibis. Així, cada dijous i divendres, mentre dino unes croquetes precuinades davant del portàtil, YouTube desplega un ventall gairebé infinit de vídeos de nord-americans que presumeixen de les seves granotes policromàtiques, d’individus que construeixen terraris amb una meticulositat hipnòtica, i també d’un noi, un tal Tortugaadiction, que amb un evident accent català mostra el dia a dia de les desenes de tortugues que té al pati. Jo, com la boa que en un altre dels vídeos engoleix una rata sense contemplacions, me’ls empasso tots de bon grat.

Ara fa sis mesos, el Congrés va donar la llum verda definitiva a la llei de benestar animal i a la reforma del Codi Penal contra el maltractament animal. Des d'un inici, la llei de benestar animal va tenir un camí tortuós, sobretot arran de la polèmica sobre els gossos de caça. El ministeri de Drets Socials, autor de la norma, els havia inclòs en el mateix règim de protecció que la resta d'animals, però una esmena del PSOE pactada amb el PP i Vox els va acabar deixant fora. Els grups animalistes també van queixar-se que la llei havia deixat fora definitivament els toros, les curses de cavalls o els espectacles amb equins.

Quan li van administrar la segona dosi de la vacuna contra el covid-19, la primavera del 2021, Lauren Strohacker se’n va alegrar. Significava que podria tornar a veure els amics, anar a concerts i viure amb molta menys por que una infecció la deixés amb la salut o l’economia malmeses.

Quan la calor i la humitat comencen a pujar amb força, les persones podem patir una insolació, un estat al qual arribem quan la temperatura del cos augmenta més enllà del que seria saludable. El que molts no saben és que aquesta reacció també pot passar amb les mascotes. De fet, segons expliquen els experts, els animals poden ser més susceptibles a patir un cop de calor, perquè els és més difícil refrescar-se i no suen com fem les persones. Gagandeep Kaur, professora de medicina veterinària a la Universitat Pomona, a Califòrnia, explica que l'estiu passat van rebre a urgències centenars de casos de mascotes que havien patit insolació. “No és una cosa excepcional, sinó que ens anem trobant casos”, afirma l'especialista.

Aquest estiu marxem a Tailàndia i volem veure elefants. Però abans ens informem dels centres que ho fan de manera respectuosa amb l’animal i ens assegurem que anirem a una bona reserva. O potser anem a Kènia, i volem veure animals en llibertat. Farem un safari però buscarem que sigui respectuós: que no s’acosti als animals, que no interfereixi en la seva vida i, per descomptat, que no els ofereixi menjar per atraure’ls. Però quan volem veure animals a casa, ¿fem el mateix? ¿Anem a buscar animals autòctons en llibertat? ¿Ens plantegem si és responsable anar a una dofinera? I muntar a cavall? ¿I visitar un centre on estan en semillibertat? L’ARA ha contactat amb dues expertes perquè ens ajudin a desgranar tots aquests dubtes i aquest estiu puguem gaudir dels animals amb la màxima responsabilitat possible. 

Més de la meitat de les dones que pateixen violència de gènere no abandonen l'agressor per por al que li pugui passar a la seva mascota. Són dades que va detallar la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra. Els gossos, els gats, qualsevol animal amb el qual hi hagi una relació afectiva pot utilitzar-se per exercir la violència familiar. I passa en dues direccions, explica l'advocada especialitzada en dret de família i animal Cristina Bécares: "Hi ha gent que fa una instrumentalització de l'animal perquè l’altra persona es quedi a casa, i llança el missatge de «Si marxes, l’animal es quedarà aquí», i hi ha gent que amenaça amb fer mal a l’animal per poder controlar l'altra persona, perquè s'hi segueixi sotmetent".

Fins a 24 mesos de presó per matar un animal a cops o infligint-li tortures. És una de les novetats que incorpora la llei de protecció animal, que aquest divendres ha aprovat el consell de ministres. La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha explicat que la normativa respon a la sensibilitat més gran de la societat espanyola amb els animals domèstics i pretén acabar amb la impunitat que hi ha contra el "maltractament tradicional i l'abandonament" i promoure, alhora, una tinença d'animals "responsable".

El president de Corea del Sud, Moon Jae-in, que està considerat un gran amant dels gossos, està estudiant la possibilitat de prohibir el consum de carn de gos, una pràctica tradicional de la cuina sud-coreana que, amb la creixent consciència dels drets dels animals, s’ha situat al centre de la polèmica.

Fa mesos que els propietaris de cavalls, eugues, ponis i poltres viuen amb l’ai al cor a França. Temen que els seus animals siguin les pròximes víctimes d’una funesta plaga d’atacs que salpica amb crueltat els èquids de tot el país i de la qual la policia encara no n’ha tret l’entrellat. En total, s’estan investigant 153 casos d’agressions arreu del país, dels quals una trentena són “particularment greus”. D’aquests, més de la meitat dels animals han mort. La policia, però, no sap encara si aquesta sèrie d’atacs estan relacionats.

Quan al març es va decretar l’estat d’alarma, tots ho vam viure amb inquietud i estrès. Malgrat que cadascú ho va patir a la seva manera, la por i la tristesa les vam compartir tots. Durant les setmanes del confinament més dur vam agrair la immensa generositat i valentia de persones admirables, però malauradament també vam veure tota mena d’actituds egoistes. Un exemple de mesquinesa és el debat que es va generar al voltant de passejar els gossos. Per a les persones que conviuen amb aquests animals, treure’ls al carrer és una obligació perquè estan educats per fer les seves necessitats fora de casa i els seus hàbits no es poden pas canviar d’un dia per l’altre. Que alguna gent arribés a afirmar que es tractava els gossos millor que els infants és símptoma que l’enveja està massa present en la nostra societat.

Uns desconeguts van matar a trets 34 daines la matinada del 26 de febrer al llarg de 18 quilòmetres entre Esterri d'Àneu i Llavorsí, al Pallars Sobirà, informa l'ACN. Els animals van ser morts a trets, suposadament des d'un vehicle, i se'ls va disparar des de banda i banda de la carretera enlluernant-los amb un focus. Els Agents Rurals creuen que es tracta d'un "acte vandàlic" ja que no s'ha fet cap aprofitament dels animals morts, ni de la seva carn ni com a "trofeus".