Disney guanya sis milions d'euros cada hora gràcies a Mickey Mouse. El Barça, després que Messi marxés traumàticament l'estiu del 2021, va escollir com el seu potencial Mickey Mouse per mirar de substituir-lo comercialment (una mica) un futbolista amb tatuatges exuberants, estilismes cridaners i una celebració de gol que consisteix a tapar-se les orelles. Ara sembla una broma de mal gust, però aleshores el Barça va jugar la carta de Memphis Depay per intentar reduir el màxim possible la bufetada de la sortida de l'argentí a l'hora de generar ingressos. Segons diversos estudis, Messi aportava al club català uns 300 milions d'euros anuals. És a dir, aproximadament un terç del total que ingressava el Barça.

Memphis Depay marxa del Barça. La necessitat de l'Atlètic de Madrid, que ha perdut dos davanters (Joao Félix i Matheus Cunha) en aquest mercat d'hivern, ha accelerat la sortida d'un atacant que fa mesos que té el cap lluny del Camp Nou. El neerlandès volia seguir a la Lliga i ha aconseguit que el club matalasser pagui tres milions d'euros fixos –i un de variable– de traspàs pels seus serveis, tot i que acaba contracte com a blaugrana d'aquí sis mesos, el 30 de juny del 2023.

Memphis Depay era un dels principals candidats per abandonar el Barça a l'estiu. Abans fins i tot que Aubameyang. Però el davanter neerlandès no volia sortir. O, si ho feia, havia de ser amb les seves condicions. "Vaig venir gratis i vull marxar gratis", asseguren haver sentit al Camp Nou quan es feia l'intent de vendre'l per fer calaix i guanyar marge salarial. L'operació no es va completar i Memphis va començar el curs a Barcelona. Però mig any després les coses han canviat i ara l'escenari és una mica més favorable.

Gerard Piqué i Joan Laporta es van reunir fa uns mesos al Camp Nou. Va ser un dia amarg per als dos. Com amarga va ser la conversa entre el central i Xavi Hernández, a finals de curs. Després d'anar perdent protagonisme a l'equip titular, fa uns dies es va consumar el que feia temps que s'especulava: que el defensa deixava el Barça. Un comiat emotiu per al futbolista –a la gespa de l'estadi i amb una afició que el va ovacionar– que contrasta amb la fredor que es va viure i s'està vivint encara als despatxos. Les fotografies, els elogis i les bones paraules servien per maquillar una relació que s'havia deteriorat però que, des del punt de vista pragmàtic, ningú volia acabar amb els plats trencats públicament. D'això, del comiat del Piqué futbolista, ja en fa una setmana. Però encara queda feina per fer: enllestir la rescissió del contracte. I no és una tasca fàcil.

El rostre més representatiu del Barça previ a l'alegria de les palanques és Memphis Depay, un futbolista que fa només 12 mesos aguantava gairebé sol l'atac del Barça i capitalitzava la il·lusió d'un barcelonisme tip de drames. Va heretar el 9 de Luis Suárez i va acceptar el repte d'ajudar a aixecar l'ànim de la parròquia poc després de l'adeu a contracor de Messi. Sens dubte, eren dues responsabilitats majúscules per a un jugador amb xassís d'estrella, però que procedia de l'Olympique de Lió, un equip europeu de segona fila.

Corre el minut setanta de partit al Santiago Bernabéu. Sánchez Martínez xiula una falta a la frontal del Reial Madrid. És una bona posició per provar el xut a porteria. El Barça perdia 2-0 en aquells moments i esgotava les seves opcions d'intentar salvar la mala imatge al feu blanc. Robert Lewandowski i Jordi Alba, que havia entrat al minut 60, se situen com a llançadors. El polonès xuta, fluix, a la tanca, i els de Carlo Ancelotti llancen un contraatac que acaba amb el lateral de l'Hospitalet fent una falta sobre Toni Kroos per evitar mals majors. D'una bona ocasió per als blaugranes es va passar, gairebé, a la generació d'una oportunitat per al conjunt madrileny. El Barça té un problema amb aquest aspecte: des que Leo Messi va marcar l'últim gol de falta directa el 2 de maig del 2021, cap jugador blaugrana ha pogut fer el mateix.

El maleït virus FIFA ha fet estralls al Barça. Bé, de moment, perquè l'aturada de seleccions encara no s'ha acabat. Jules Kounde, Ronald Araujo i Memphis Depay s'estaran un bon grapat de jornades sense jugar, precisament ara que el club es juga les garrofes en un mes d'octubre d'infart. Mai és bon moment per lesionar-se, però molt menys quan tens en l'horitzó imminent disputar-te el liderat de la Lliga contra el màxim rival i, sobretot, el futur a la Champions.

"Farem tot el possible i més per fitxar Bernardo Silva". La frase la va dir a l'ARA un directiu del Barça fa uns dies, abans fins i tot que el club pogués resoldre la inscripció dels futbolistes que havien arribat aquest estiu. El club, malgrat els ingressos extraordinaris que ha aconseguit amb la venda de part dels drets de televisió i de Barça Studios, encara no ha inscrit Jules Kounde i té emparaulat i pendent de signar Marcos Alonso. Tot i això, des de l'entitat insisteixen en el fitxatge del migcampista. Una operació que es podria resoldre amb relativa facilitat si Frenkie de Jong accedeix a sortir però que, en el cas contrari, suposaria un autèntic trencaclosques per al club.

Robert Lewandowski feia que no amb el cap i somreia amb sorna. Havia desaprofitat una nova ocasió de gol. El davanter polonès ha tingut fins a set oportunitats clares per marcar, però, o bé per la falta de punteria o bé per l'encert del porter, la pilota no ha acabat al fons de la xarxa. L'estrella blaugrana ho ha intentat de totes les maneres i ha comptat amb la complicitat dels companys, que també han intentat que s'estrenés com a golejador amb el Barça. Però no hi ha hagut manera. En canvi, sí que ha marcat Dembélé, futbolista que està aprofitant la pretemporada per reivindicar-se. I Memphis, un jugador que està a la rampa de sortida malgrat que el neerlandès es vol aferrar a l'equip amb dents i ungles.

L'arribada de Memphis Depay a Barcelona va acostar a molts seguidors del Barça el concepte flow. La seva presentació va ser un exercici de carisma: vestit gris, camisa blanca i les xarxes socials del club compartint a tort i dret el cap de lleó que té tatuat (gairebé a mida real) a l'esquena. Cor de lleó és l'expressió que va utilitzar el departament de comunicació per promocionar el seu fitxatge. L'atacant neerlandès per fi s'incorporava a la disciplina blaugrana després d'un primer intent frustrat per qüestions econòmiques. Memphis va esgotar el seu contracte amb l'Olympique de Lió per poder venir de franc al Barça i jugar a les ordres d'un dels seus principals valedors, Ronald Koeman.

El mateix dia en què Leo Messi agafava un avió cap a París, uns operaris del Barça n'estripaven la lona publicitària que hi havia a la façana del Camp Nou. Després van fer el mateix amb la resta de publicitats a les instal·lacions del club i en van retirar la samarreta de la botiga. Amb el futbolista al París Saint-Germain, el club català es quedava sense poder explotar comercialment la imatge del davanter de Rosario.

Des d'aquells bons primers vint minuts contra la Reial Societat del primer partit de Lliga, que el Barça no dona senyals de millora. A San Mamés va salvar un empat malgrat que l'Athletic Club va ser millor, i aquest diumenge ha aconseguit sumar els tres punts malgrat signar durant bona part del partit una actuació decebedora. Només una genialitat de Memphis i la frescor dels joves Gavi i Nico se salven del duel contra el Getafe.

Finalment, els nous fitxatges del Barça poden debutar a la Lliga. No tots, esclar, ja que el lesionat Agüero encara no té tramitada l’alta a la competició, a diferència de Memphis, Eric Garcia i Rey Manaj. El Barça va anunciar que ha inscrit aquests tres jugadors a la Lliga de Futbol Professional quan faltaven 24 hores per al seu debut contra la Reial Societat, gràcies a l’acord arribat amb Gerard Piqué perquè el segon capità barcelonista es rebaixi significativament el sou. D’aquesta manera, Koeman podrà comptar amb tots els jugadors disponibles de cara al partit d’avui amb la Reial Societat, corresponent a la primera jornada. Ara bé, unes hores més tard el club admetia que seguia negociant amb la Lliga poder inscriure Memphis i Eric Garcia. I els dos jugadors, a diferència de Manaj, seguien sense aparèixer donats d’alta a la web de l’organització a les 10 de la nit. A punt per a la mitjanit, l’ens va validar la gestió amb el neerlandès, però va deixar per l’endemà la del central. En el cas del defensa, ha estat donat d'alta a les 10 del matí.

El Barça treballa perquè diumenge al Camp Nou, en el primer partit de Lliga, els 22.000 aficionats culers que hi haurà a la graderia puguin veure Memphis Depay i Eric Garcia en acció. La intenció del club és que dos dels fitxatges de l'estiu puguin ser inscrits a temps per jugar contra la Reial Societat, però l'última paraula per assolir aquest objectiu la tindrà la Lliga. Segons ha pogut confirmar l'ARA a partir de fonts blaugranes, el vistiplau de la patronal dels clubs depèn d'una sèrie d'acords que els executius han negociat en les últimes hores per abaratir el cost salarial de la plantilla, un escull que va frustrar la renovació de Messi i que també amenaça amb la no inscripció de les noves contractacions. Les mateixes fonts puntualitzen que aquests pactes no són amb Sergio Busquets ni amb Jordi Alba, amb els quals hi ha converses per diferir una sèrie de quantitats, sinó amb altres futbolistes.

En el primer partit oficialment sense Leo Messi a l'òrbita blaugrana, el Barça va intentar il·lusionar la parròquia en un Gamper de mínims contra un Juventus també de mínims. I, tot i que va ser una mica enganyós, el marcador va somriure als catalans, que a una setmana per a l'inici de la Lliga van sumar un triomf de consol amb prometedores formes de Yusuf Demir –l'únic jove supervivent a l'alineació–, grans detalls de Memphis Depay i parades transcendentals de Neto Murara. Almenys els quasi 3.000 aficionats no van haver de suportar que Cristiano Ronaldo salés la ferida en un dia tristament històric.

Victòria del Barça contra el Girona i poques conclusions de cara a l'inici de la temporada més enllà de Memphis Depay. Aquest seria el resum del derbi amistós que es va veure ahir dissabte a l'estadi Johan Cruyff entre dos equips amb pulsacions estiuenques. El davanter holandès, presentat fa dos dies al Camp Nou, va acolorir una representació que es va decidir des del punt de penal.

Memphis Depay era un nen que, com molts, jugava a futbol des de ben petit. Al seu avi li agradava el Barça, club molt respectat a Holanda per la influència de Johan Cruyff. Quan tenia cinc anys, l'avi de Memphis li va regalar una samarreta blaugrana amb una nota que hi posava: "Un dia jugaràs al Barça". Dues dècades després aquesta profecia s'ha complert. "És increïble que hagi passat", deia el jugador amb un somriure d'orella a orella, content d'haver fet realitat "el somni que tenia des de ben petit". Aquest dijous, Memphis ha signat el contracte i ha estat presentat com a nou futbolista al Camp Nou.

Amb només dos anys d’edat, Memphis Depay es va posar de cap per avall fent la vertical inclinat sobre la porta. Des de petit tenia una força i una agilitat extraordinàries, segons explica la seva mare al llibre The heart of a lion, escrit per Simon Zwartkruis i autoritzat pel flamant nou fitxatge del Barça. 

Memphis Depay ja és una realitat per al Barça. El davanter internacional amb els Països Baixos ha signat per a dues temporades, fins al final del curs 2022-2023, i arriba lliure de l'Olympique de Lió. L'anunci del fitxatge de Depay suposa un respir tant per a Ronald Koeman –que ja el va reclamar amb insistència el curs passat i ho va recordar en unes declaracions recents– com per al president Joan Laporta.

Aquests dies em revisita la reflexió que l’exvicepresident econòmic Jordi Moix es va atipar de pronunciar per justificar els darrers números desastrosos –tot i que maquillats– que van deixar d’herència abans de sortir en globus: sostenia que ells no havien portat la pandèmia ni tampoc les set plagues d’Egipte. De l’afirmació sobre l’origen del virus no en dubtem, però tot i no ser grans lectors de l’Antic Testament, podem concloure que al Barça que s’ha trobat la nova junta només li falta una tempesta de foc i pedra per acabar de decretar-lo zona catastròfica. A la llista de greuges, sobrepreu amunt, sobrepreu avall, ara hi hem afegit els 600.000 euros que es van pagar per l’auditoria teledirigida del Barçagate. Per cert, senyor Moix: la Bíblia diu que no eren set plagues, sinó deu. Fins i tot amb la metàfora es va quedar curt.