El grup Tests Mallorquins ha elaborat una enquesta interactiva on, a través d'un seguit de preguntes sobre les polítiques que duries a terme si fossis president del Govern balear et diu quina és la teva línia ideològica i quin polític illenc ets. A poc més d'un mes de les eleccions autonòmiques, aquesta enquesta tracta els principals temes que requereixen polítiques per part del nou equip de govern i s'ofereix també com una eina per a aquells residents a les Illes Balears indecisos amb vista als comicis del 28 de maig.

L'anàlisi genètica té múltiples utilitats per al món de les mascotes. De fet, hi ha ajuntaments que ja estan fent servir l’ADN dels gossos per sancionar els amos que no recullen les deposicions del carrer. Una utilitat no exempta de polèmica, que està creixent en molts municipis. Però no és l’única. L’empresa catalana Petgenetica aplica les anàlisis d’ADN dels gossos a una finalitat més dirigida al mateix animal. Els resultats permeten conèixer el pedigrí de la nostra mascota, però també ajuden a millorar la seva qualitat de vida amb la prevenció o el tractament de malalties i, fins i tot, els criadors poden saber quins encreuaments han de fer per evitar malalties i, alhora, millorar les races.

A hores d'ara, després de les festes de Nadal i amb l'augment dels contagis i la interacció social, bona part de la població ja s'ha fet, almenys algun cop, un autotest d'antígens a casa. De fet, ara un positiu autodiagnosticat amb un test de farmàcia es registra al sistema com a vàlid i es comptabilitza a les estadístiques, sense necessitat de repetir la prova en un CAP. En canvi, malgrat aquesta expertesa domèstica adquirida, encara hi ha molts dubtes quotidians sobre aquest tipus de proves de detecció del covid. Ara que el govern espanyol ha decidit regular el preu d'aquestes proves, el cap del servei de microbiologia de l'Hospital Trias i Pujol, el doctor Pere-Joan Cardona, respon a l'ARA les preguntes que més es repeteixen sobre els tests d'antígens, un mètode, diu, que serveix per diagnosticar el virus "quan ja tens símptomes".

La confluència de les festes de Nadal i la rapidíssima expansió de la variant òmicron del coronavirus han disparat fins a nivells mai vistos la venda de tests ràpids d'autodiagnòstic a les farmàcies catalanes, cosa que ha provocat que moltes s'hagin quedat sense estoc. I tot plegat amb uns preus que oscil·len, en general, entre els 6 i els 9 euros per test. La situació és dispar en funció del país. A Europa són majoria els estats que fan pagar per obtenir un test ràpid en cas de no tenir una justificació per fer-se'l. Però mitja dotzena segueixen optant per una estratègia de proves massives com a via de control de la pandèmia. Aquesta opció estava més generalitzada la primavera passada, quan es va fer evident que les vacunes trigarien més del previst a arribar i quan van començar a implantar-se els certificats covid.

El PP ha exigit aquest divendres "l'acceleració immediata" de la tercera dosi de la vacuna contra el covid-19 i que el Govern ofereixi antígens gratuïts per Nadal com algunes de les mesures per frenar "la situació caòtica" que viuen les Balears davant la sisena onada de la pandèmia. El portaveu dels populars, Toni Costa, ha comparegut en roda de premsa i també ha fet referència a la necessitat d'incrementar els punts de vacunació "perquè la població no es desplaci cap a centres més multitudinaris" i que els infants es vacunin en els centres de salut, segons ha informat Europa Press. A més, el portaveu ha criticat "la ineficàcia total" del sistema infocovid i "la saturació dels hospitals de les Illes", i ha insistit que no acceptaran que "la mala gestió de les administracions" es pagui "amb restriccions per a empreses i ciutadans durant Nadal".

La diputada del PP Núria Riera ha informat de la petició del seu partit perquè el Govern doni tests d'antígens gratuïts a tots els ciutadans de les Balears durant les festes de Nadal. Segons ha explicat Europa Press, Riera ha defensat aquest dijous la vacunació i l'ús del certificat covid per evitar que la incidència augmenti i es posin restriccions a la restauració.

La Guàrdia Civil i l'Agència Tributària han intervingut 1.175 tests de covid-19 procedents de la Xina en un control de mercaderies de l'aeroport de Palma. Els agents de la Unitat d'Anàlisi de Risc (UAR) –que pertanyen a l'Institut Armat i a Vigilància Duanera– han requisat les proves, que anaven destinades a Mallorca i Eivissa.

Mentre no hi hagi vacunes ni tractaments específics, la detecció d’infectats, el traçat de contactes i les quarantenes, juntament amb les mesures de distanciament, rentat de mans i l’ús de mascareta, són les úniques eines de les quals disposem per contenir la pandèmia de covid-19. Tal com repeteix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de fa mesos, fer moltes proves és clau per detectar infectats asimptomàtics i aïllar-los per evitar que encomanin el virus. Aquesta estratègia té una limitació que ve donada pel tipus de prova utilitzada.

El departament de Salut començarà dilluns a fer tests massius a Vilafranca del Penedès i a dos barris de Santa Coloma de Gramenet, el barri Llatí i el Fondo. En el cas de la població penedesenca, les proves es faran al centre cívic l'Escorxador entre el 10 i el 14 d'agost (de 9 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h) i estan destinades a persones entre 19 i 40 anys que "hagin tingut contactes socials sense respectar la distància, sense mascareta, en espais tancats, en reunions o aglomeracions".

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil han desarticulat a Barcelona una organització dedicada a cometre estafes mitjançant vendes fraudulentes a internet, segons han informat aquest dijous els dos cossos policials en un comunicat conjunt. La banda es dedicava a inserir anuncis en pàgines web, en què oferia béns de consum com patinets elèctrics i generadors però també mascaretes sanitàries i tests de covid-19. En total s'han detingut vuit persones, entre les quals hi ha el principal responsable de la trama, així com diversos mitjancers. Se'ls acusa dels delictes de pertinença a organització criminal i estafa.

A partir de l’estudi de prevalença d’anticossos generats pel nou coronavirus que va presentar el ministeri de Sanitat la setmana passada ( ENE-Covid ), s’ha obert un debat rellevant en l’àmbit de la presa de decisions, tant des del punt de vista individual com col·lectiu. Els resultats de l’estudi són coneguts: el 5% de la població espanyola té anticossos del covid-19 (el 6% en els cas de la catalana). Algú que hagi donat positiu en aquest tipus de test podria pensar que ja ha passat la malaltia i que, per tant, gaudeix d’immunitat per fer vida normal, oi? No tan ràpid.

Ahir es van veure milers de persones als carrers i parcs fent passejades o fent esport. En algunes zones resultava impossible mantenir la distància física i, malgrat que la immensa majoria de la ciutadania està tenint un comportament cívic exemplar, també es va poder detectar un cert relaxament perillós. És important recordar que no hem vençut la pandèmia. El coronavirus segueix circulant lliurement i la ràtio de contagis, tot i que actualment està per sota de l'1 –és a dir, una persona contagiada com a molt en contagia una altra–, té pujades i baixades i podria ser que es tornés a disparar.

Diversos governs del món, inclòs el de la Generalitat, s'han plantejat implantar passaports immunitaris per sortir de la paràlisi imposada per la pandèmia: una mena de certificat que serviria per acreditar que una persona ha superat la malaltia i que, havent generat defenses contra el virus, pot tornar a l'activitat sense perill. Teòricament, l'estratègia podria funcionar, però aquest dissabte l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'ha afegit al cor de veus que des del món científic alerten que les coses no són tan clares. En un comunicat publicat dissabte migdia, l'OMS alertava que "no hi ha cap prova" que demostri que una persona que ha superat la malaltia estigui protegida d'una segona infecció.

En paral·lel a l'immens esforç de totes les persones en primera línia de la pandèmia, els instituts de recerca més lligats als hospitals fa mesos que estan treballant molt i eficientment malgrat els limitats recursos de què disposen. El departament de Salut finançarà 19 projectes contra el covid-19 i la Fundació Biocat comptabilitza 17 iniciatives, entre tests de diagnòstic, estudis de noves teràpies, models de predicció i monitorització, avaluacions de símptomes i nous models de respiradors. I la llista no és exhaustiva de tot el que es fa. La recerca biomèdica, una activitat que té una escala d'anys, s'ha accelerat i ara la té de mesos.

El govern espanyol ha posat a disposició de les comunitats autònomes tots els centres clínics privats que fan tests de coronavirus i s'ha adjudicat la possibilitat d'adoptar des d'aquest dimarts les mesures necessàries per regular els preus de les proves per evitar abusos en l'accés a aquests serveis.