A partir d'aquest dissabte, els contractes del sector públic relatius a productes agrícoles o alimentaris hauran d'incloure com a mínim un 10% de producte local i un altre 10% d'ecològic. Així ho ha aprovat el Consell de Govern aquest divendres. Aquesta iniciativa no s'aplicarà a tots els contractes que estan en vigor sinó que s'aniran imposant a mesura que es facin noves licitacions.

L’atac brutal que té en marxa la nova administració Trump i els seus aliats de la tecnooligarquia contra tot el que sona a públic és tan exagerat que ens pot semblar simplement estrambòtic, i com a tal passar a formar part del que anem comentant amb els companys de feina i els amics i amigues quan tenim una estona. Però la cosa és molt més seriosa, ja que quan s’ataca la despesa pública, els servidors públics, els impostos i tots els anomenats “xiringuitos“ institucionals, darrere seu hi ha polítiques i serveis públics essencials per a una gran part de la població. Per altra banda, no és només una excentricitat més de la nova era trumpiana, sinó que a Europa (i a Catalunya) hi ha molts partidaris d’aplicar la mateixa lògica a un sector públic al qual acusen de malbaratar recursos, de preocupar-se només dels que s’aprofiten del sistema i d’haver crescut de manera desmesurada.

En una visita recent a la seva ciutat de Laixi, a l'est de la Xina, Guo Ping va patir un xoc: el govern local havia venut diversos actius públics, incloent-hi dos pantans. Les finances de la petita ciutat, així com les del port veí de Qingdao, estaven molt tensionades, la qual cosa va obligar els polítics a trobar noves fonts d'ingressos. Així, van vendre algunes infraestructures regionals encara més grans. Les vendes semblen formar part del que Guo, que ha demanat utilitzar un pseudònim, considera un creixent deteriorament econòmic.

El ple del Senat ha aprovat aquest dimecres una moció presentada pel PP per adoptar durant aquest any diverses mesures respecte a les retribucions i indemnitzacions per residència dels funcionaris a les Balears. Segons ha informat Europa Press, amb 129 vots a favor, 122 abstencions (PSOE i PNV) i cap vot en contra, la moció, que ha estat aprovada a la Cambra Alta i reconeix els elevats costos que suposa donar aquest servei a les Illes, vol afavorir la permanència dels treballadors públics en els territoris on hi ha una major dificultat per cobrir les vacants.

La Comissió Europea aprovà els fons Next Generation el juliol del 2020 com a resposta als estralls econòmics que havia provocat la pandèmia. El pastís que s’ha de repartir a Espanya és de devers 140.000 milions d’euros –d’un total de 750.000 milions– i, des de llavors, les Balears han rebut pràcticament 300 milions de fons React-EU i 940,6 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència –ambdues vies formen part dels fons Next Generation. D’aquests 1.240 milions, aproximadament el 70% ha anat a parar al sector públic, segons assenyalen fonts de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, encara que fer càlculs exactes és a hores d’ara molt complicat perquè part dels recursos els gestiona l’Estat i no les comunitats autònomes. Així les coses, tant els empresaris com l’Executiu esperen que el repartiment s’equilibri al llarg del 2023 i que el sector privat i el públic es reparteixin els fons al 50%. 

La Generalitat ha decidit apujar els sous dels treballadors públics un 0,9% el 2021, segons han confirmat a l’ARA fonts del departament de Polítiques Digitals i Administració Pública. Amb aquest moviment, el Govern calcarà l’increment que el govern espanyol va anunciar que aplicaria als seus funcionaris, tot i les greus dificultats que tenen les administracions actualment per ajudar els sectors més perjudicats per la crisi del covid-19. La millora retributiva costarà uns 100 milions d’euros a la Generalitat.

Qualsevol conjunt de persones es pot dividir en dos grups, depenent del tema. Ara la moda és dir que els Estats Units estan dividits a causa de Trump. Abans ho va estar el Regne Unit, quan eren temps del Brexit. Els nacionalistes espanyols diuen que els catalans ho estem per culpa de la independència. Sempre es podran fer dicotomies de qualsevol cosa. Del golf de Sant Jordi en avall els arrossos no porten sofregit, però aquí els cuinem amb sofregit –per cert, la ceba no estova el gra; pura llegenda urbana.

El Govern ha rebut 60 propostes de Compra Pública Innovadora (CPI) per fer front a les necessitats generades per la crisi sanitària tant en l'àmbit de salut com en el del turisme i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). En concret, hi han participat 22 empreses de les Balears i 38 de la a resta del territori espanyol, segons apunta el Govern en una nota.

La contractació temporal a Espanya no és ni de bon tros un problema només del sector privat. De fet, gairebé un 28% dels treballadors del sector públic tenen un contracte temporal, amb les últimes dades del 2019. Tal com remarca la Comissió Europea en el seu últim informe sobre la salut de l'economia espanyola, "al sector públic l'ús de contractes temporals ha augmentat encara més el 2019". Per això, Brussel·les investiga si la normativa del sector públic espanyol compleix l'obligació de prevenir i sancionar els abusos de successius contractes de durada determinada. Així ho explica el comissari d'Ocupació, Nicolas Schmit, en una resposta parlamentària a l'eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, que ha avançat aquest divendres El Español.

Confesso que la vaga dels treballadors de les biblioteques públiques de Barcelona del mes de maig passat em va agafar per sorpresa. Ens havíem acostumat a sentir que les biblioteques eren un dels equipaments més ben valorats per la ciutadania. Així ho demostren reiteradament les enquestes de satisfacció sobre els serveis municipals (un 7,9 a la del 2019). Què havia passat, doncs? Les protestes havien començat la tardor de 2018 i tenien a veure amb reivindicacions laborals, una demanda de més personal per atendre el servei i de mesures de protecció contra la "indefensió dels treballadors en situacions violentes d'agressions per part d’usuaris, assetjaments i furts a les biblioteques". Com? Tant havien canviat les biblioteques?

Les millores previstes per als gairebé 60.000 treballadors públics de les Illes sumen durant el 2019 prop de 90 milions d’euros, respecte del 2018, gràcies als increments salarials aprovats, a la recuperació de la carrera professional i a la millora d’altres aspectes laborals. A més, s’ha aconseguit la incorporació de nous treballadors públics gràcies als processos d’oposicions iniciats.

Fruit del debat d’un col·lectiu, arriba la nova aportació documentada de la millor manera d’abordar el tema del sector públic des de l’esquerra, “perquè la societat demana noves eines per avançar. Cal pensar en les formes, en la manera com s’apliquen avui dia, que és molt millorable. Hem de canviar el creixement quantitatiu per criteris sostenibles que puguin ser valorats públicament”, indicadors com a fórmula de reflexió.

El conseller d'Educació i Universitat, Martí March, ha anunciat aquest dilluns que per al 2018 s'oferiran 1.007 places per a Primària i Secundària.

7.750 places en els propers tres anys. Aquest és el compromís del Govern en matèria de contractació pública, anunciat aquest dilluns per Francina Armengol. La presidenta ha convocat la Mesa del treballador públic i ha explicat que l'oferta es dividirà així: 4.500 places en Salut, 3.000 en educació i 250 per als serveis generals de la comunitat autònoma.

Els treballadors del Banc de Sang i Teixits troben que ja n’hi ha prou i unes desenes varen protestar ahir a Palma per reclamar una millora de la seva situació laboral. Advertiren que estan disposats a dur el Govern balear a judici perquè es resolguin els conflictes que hi ha amb el sector públic instrumental.

Una situació que es presenta com una "amenaça i alhora una oportunitat". És a la conclusió que arriba l'escola de negocis Esade després d'haver realitzat un estudi sobre els empleats del sector públic espanyol. La principal dada de l'informe posa de manifest que el 63% dels treballadors públics a l'Estat tenen més de 50 anys.