El moviment clau en matèria empresarial de la setmana s'ha produït a Telefónica, on Criteria Caixa –el hòlding de participades del grup La Caixa, controlat per la Fundació Bancària La Caixa– ha incrementat la seva posició dins la companyia que dirigeix Álvarez-Pallete fins al 5% de participació, i s'ha convertit en el primer accionista de la teleco. Aquest moviment, anunciat dilluns passat, s'ha visualitzat durant la junta d'accionistes de Telefónica, celebrada aquest divendres, en què també s'ha aprovat la renovació d'Isidre Fainé, president de Fundació La Caixa, com a conseller dominical de Telefónica en representació de Criteria –fins ara ho era en representació de CaixaBank–. Fainé ja era vicepresident de la teleco, càrrec que mantindrà, i amb aquest moviment guanya encara més pes dins de Telefónica.

El mercat de fitxatges de l'Empreses s'estrena amb canvis importants a la gran empresa catalana. El més destacat, el salt de Josep Maria Coronas d'Abertis a Criteria per ser el nou secretari del consell. Aquesta nova responsabilitat de Coronas, que suma a la seva presència al patronat de La Caixa, el converteix simbòlicament en candidat a succeir Isidre Fainé al capdavant de La Caixa, condició que comparteix amb Àngel Simón, recentment nomenat conseller delegat de Criteria. Però hi ha hagut altres moviments destacats.

Celsa és una gran empresa –l’any 2022 va facturar uns 6.000 milions d’euros– amb seu central a Catalunya. És imperatiu, doncs, preguntar-se què pot implicar la sotragada judicial que acaba de rebre per al futur de la seva activitat a Catalunya i, sobretot, per a la presència entre nosaltres de la seva seu central. Per adreçar la qüestió, és convenient focalitzar en els tres protagonistes de l'afer: l’empresa, la família fins ahir propietària i els fons de capital risc que avui ho són.

La tornada de l’activitat empresarial després dels mesos d’estiu ha tingut un clar protagonista: la sentència del jutge en favor dels fons de Celsa que han deixat fora de joc la família Rubiralta. Una decisió que implica un reordenament de l’estructura, noves cares i vells coneguts que tornen al cim de l’empresa. I més enllà de Celsa, el curs s’ha iniciat amb canvis a Grifols, que estrena director d’innovació; una nova presidenta a Accenture Espanya i un retorn a Puma, entre d’altres. 

El mercat per damunt de les lleis que regeixen els països. El cas Celsa va camí de convertir-se en icona d’una realitat cada cop més evident: la configuració del supremacisme econòmic com a poder de dominació del món. Un tribunal unipersonal –és a dir, format per un sol jutge– ha decantat el conflicte entre Celsa i el grup de fons d'inversió que ha adquirit el seu deute i es vol quedar la companyia. El jutge, després de negar la condició de fons voltor amb què s’acostuma a assenyalar aquests caçadors d’empreses, els ha donat la raó.

El serial sobre el futur de Celsa i la seva propietat ja té resolució: el jutjat mercantil 2 de Barcelona s'ha pronunciat a favor dels creditors i en contra del que defensava la família Rubiralta, de manera que els fons estrangers passen ara a ser accionistes de la companyia substituint els actuals propietaris. La resolució no admet recurs i d'aquesta manera la família perd el control de la que l'any 2021 era la quarta empresa de Catalunya en facturació.

"Crec que la família té les de perdre". L'empresa és Celsa i l'autor d'aquesta predicció un alt càrrec de la Generalitat. És una possibilitat de com pot acabar el gran serial sobre aquest gegant de la indústria catalana. Ara està a punt de resoldre's, quan es compleixen més de tres anys des que una sèrie de fons van pujar al ring per apoderar-se d'un cinturó que la família Rubiralta es resisteix a perdre: el del control de la primera empresa siderúrgica d'Espanya.

Un informe de l'expert independent en el procés de reestructuració de Celsa i que fa de mediador entre la companyia i els fons creditors ha valorat la siderúrgica per sota dels 2.800 milions d'euros, segons un comunicat dels fons d'inversió creditors de la multinacional siderúrgica catalana.

La siderúrgica catalana Celsa estudia demanar fins a 200 milions d'euros del fons de rescat de l'Estat per a les empreses, segons van confirmar ahir fonts de la companyia d'una branca de la família Rubiralta. Celsa encara no ha demanat l'ajuda, però en un comunicat va admetre que “analitza actualment de forma detinguda les condicions” d'aquest fons que va donar a conèixer el seu consell rector. El fons es va crear per donar suport a la solvència de companyies considerades estratègiques que han quedat afectades per la pandèmia, amb la finalitat d'aportar-los liquiditat addicional i temporal.