Aquest matí David i Goliat s'han tornat a aixecar a la Vila Olímpica. L'escultura d'Antoni Llena, que havia caigut pel temporal Gloria el gener del 2020, s'ha tornat a col·locar al seu lloc. Dues grues de grans dimensions han recol·locat la part superior de la gran escultura, situada al parc de les Cascades de Barcelona, davant de l'hotel Arts, des del 1992. L'enorme làmina d'acer, que recorda una cara, ha estat aixecada a uns 20 metres de terra per ser encaixada a les potes que la subjecten, que han estat reforçades per suportar millor la força del vent. En declaracions als mitjans, tant l'autor de l'escultura, Antoni Llena, com el responsable de la restauració, Josep Casanovas, han manifestat la seva satisfacció pel resultat, però han coincidit a advertir que, malgrat les intervencions per pal·liar els efectes de l'acció del vent i l'oxidació per la proximitat al mar, no es pot descartar que un altre gran temporal pugui tornar a tirar-la a terra.

L’art no va néixer per ser exposat entre quatre parets: el lloc natural per exhibir-lo és el carrer. Les obres artístiques ho són perquè interpel·len, i tancades difícilment poden connectar amb la creativitat que tots portem a dins. Hi ha museus fantàstics, públics o privats, i galeries on s’exposen antiguitats valuosíssimes o peces contemporànies que el temps dirà el valor que tenen. Però quan l’art es desconfina dels museus, i es col·loca a l’espai públic, llavors forçosament interactua amb tothom, i provoca coses inesperades. L’art no és necessari, i ningú no es mobilitza perquè s’hi destinin recursos, però les millors obres serveixen grans causes. No són el que representen, sinó el que transmeten, i van des conceptes transcendents com el que expressa la Pietat de Miquel Àngel al Vaticà fins a l’enginyós i sintètic grafiti del noi llançant flors de Banksy a Jerusalem.