El 2015, la dramaturga i directora Lara Díez Quintanilla (Lleida, 1985) va fer un viatge pels Estats Units amb vuit persones més en furgoneta. "Tots érem progres, feministes, d'esquerres", recorda la directora. Però quan una amiga va explicar una història suposadament real sobre el tràngol sexual d'una parella, totes les màscares van caure. "De sobte tothom va saltar d'una manera molt salvatge. Van aflorar els instints possessius i no vam tornar a ser els mateixos", recorda Díez, que també és autora d'espectacles com Herència abandonada (2020), Eufòria (2021) i El sensespai (2022). Amb el temps l'anècdota va anar apareixent en la seva vida fins que, el 2022, va apropiar-se-la per escriure un text per al Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta. La peça va quedar finalista i va guanyar el Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic. Davant d'aquesta rebuda, Díez va decidir ampliar-la per convertir-la en una obra de teatre que ha titulat Plaer culpable i que s'estrena el 12 de maig al Teatre Goya.

Pere Arquillué necessita capbussar-se dins d'un text i d'un personatge per enamorar-se d'una obra o d'un autor. El 2016 li va passar amb Art, que va protagonitzar juntament amb Francesc Orella i Lluís Villanueva, i des d'aleshores és un admirador convençut de l'escriptora francesa Yasmina Reza. "Les seves obres i els jocs teatrals que proposa tenen un nivell extraordinari. Després d'Art em va quedar un racó dins del cos que volia continuar investigant les obres de Reza", explica Arquillué. L'oportunitat li ha arribat gairebé deu anys més tard i s'hi ha agafat fort, amb el text més emblemàtic i conegut mundialment de l'autora: Un déu salvatge. Arquillué el dirigeix i el protagonitza al Teatre Goya acompanyat de Laura Conejero, Laura Aubert i Ivan Benet, en un espectacle que s'estrena aquest dissabte, i que de moment no té data per a les últimes funcions.

Quan la filla de Míriam Tirado (Manresa, 1976) tenia tres anys, un dia mentre la banyava, va preguntar-li: "Mama, per a què serveix el melic?" A l'escriptora i consultora de criança se li va acudir explicar-li que del melic de cadascú en surt un fil invisible que ens uneix amb aquells que més estimem. Aquella idea no només va ajudar la nena durant l'inici escolar, sinó que es va convertir en la llavor del conte El fil invisible (B de Blok, 2020), un bestseller infantil del qual s'han venut més de 200.000 exemplars. Ara la història del vincle umbilical es trasllada a l'escenari amb un musical homònim protagonitzat per Beth i que es pot veure al Teatre Goya fins al 12 de gener.

Joan Pera entoma cada projecte teatral amb l'entusiasme de les primeres vegades i les ganes de passar-s'ho bé. En aquesta ocasió, amb l'espectacle Un sogre de lloguer, ha gaudit tant que fins i tot està espantat. "Hem rigut moltíssim, però ara tinc les expectatives tan altes que estic mort de por", confessa l'actor. Aquesta és la sisena vegada que Focus encarrega a dramaturgs catalans que facin un paper a mida per a Pera. Després de muntatges com El pare de la núvia (2019), Júnior (2023) i Tot l'any pot ser Nadal (2023), ara l'actor fa equip amb els dramaturgs Susanna Garachana i Jaume Viñas, el director Daniel Anglès i els intèrprets Clàudia Benito, Edu Lloveras i Muntsa Alcañiz. "És el nostre Messi, li havíem de posar la millor companyia", afirma Anglès. Un sogre de lloguer s'estrena aquest dissabte al Teatre Goya i hi serà, almenys, fins al 12 de gener.

Els equívocs, el caos i els malentesos governen l'escenari del Teatre Goya des d'aquest dimarts amb La comedia de los errores de Shakespeare, en una posada en escena a càrrec d'Andrés Lima i amb l'actor Pepón Nieto com a cap de cartell. L'espectacle, que ve de Madrid i es podrà veure fins al 3 de novembre, és una versió esbojarrada del clàssic amb picades d'ullet a l'actualitat. "És fonamental reconèixer-nos com a imperfectes al món en què vivim i intentar aprendre'n. És la tesi bàsica de Shakespeare a l'obra", subratlla Lima. El director ha aixecat el muntatge amb sis actors, tots homes, per "retre un homenatge a les companyies de l'època", en què els intèrprets masculins encarnaven també papers femenins. "Hem dut més enllà aquest joc de sexes per fer una reivindicació LGTBIQ+", diu Lima.

El Grup Focus ha batut "un rècord històric d'espectadors" per segon any consecutiu. Si ara fa un any el Teatre Romea, el Teatre Condal, La Villarroel i el Teatre Goya celebraven un total de 410.000 espectadors i més de 9 milions de recaptació, les dades de la temporada 2023-2024 són encara més positives: 471.000 espectadors i 10,3 milions d'euros de recaptació, una xifra que suposa un increment de l'11% respecte a la temporada anterior. "Tant de bo es converteixi en una notícia crònica", ha dit el president de Focus, Daniel Martínez, durant la presentació de la temporada 2024-2025. Segons Martínez, aquestes xifres "aclaparadores" permeten començar la nova temporada amb "el camí ja fressat i molt bones expectatives". Els quatre teatres presentaran durant aquest curs 14 produccions pròpies i 9 coproduccions, entre les quals hi ha reposicions de temporades anteriors.

Lolita Flores torna a Barcelona, aquesta vegada per protagonitzar, tota sola, el monòleg Poncia al Teatre Goya del 28 de juny al 28 de juliol. Sota la direcció de Luis Luque, amb la mort com a teló de fons, l'actriu madrilenya posa paraules a temes com la lluita de classes, l’educació, el dol i la llibertat.

En Joan, en Cesc, en Santi i l'Àlex es coneixen des de l'escola. Han crescut junts i les han passat de tots colors. Després de quaranta anys, sembla que la seva amistat és incondicional. Però una bomba ho farà esclatar tot: en Cesc i la seva parella no aconsegueixen quedar embarassats i ell, com a últim recurs, demanarà als amics que es facin donants de semen per ajudar-lo a tenir un fill. Aquesta proposta destaparà una sèrie de preguntes incòmodes. Realment són tan amics? Quins són els límits de l'amistat? Què faries si el teu millor amic et demanés un favor que et canviarà la vida per sempre? L'actriu Susanna Garachana debuta com a dramaturga amb El favor, una comèdia que presentarà al Teatre Goya del 4 d'abril al 12 de maig, sota la direcció de Xavier Ricart i amb els actors David Marcé, Jordi Rico, Marc Rodríguez i Eduard Buch com a protagonistes. "És una comèdia d'homes escrita per una dona –diu Ricart–. Mirem pel forat del pany per veure què passa quan quatre homes es posen a parlar de paternitat".

"La història de la princesa Salomé és un clàssic que travessa com una fletxa els més de 2.000 anys que ens separen", diu la dramaturga i directora valenciana Magüi Mira. Des de feia temps li rondava pel cap una possible revisió teatral d'aquesta història "tan brutal i fascinant, que forma part de l'imaginari col·lectiu de tothom", però va autoimposar-se una condició: l'havia de protagonitzar l'actriu madrilenya Belén Rueda, que entre el cinema i la televisió té una agenda molt atapeïda. "Vaig estar esperant-la durant dos anys, sempre vaig creure que era ella qui havia de fer aquest paper", diu Mira. Finalment, l'estiu passat van poder presentar Salomé, coproduïda per Pentación Espectáculos i el Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, i amb un repartiment que inclou Luisa Martín, Juan Fernández, Pablo Puyol i Sergio Mur, entre d'altres. Després de l'estrena a Mèrida, s'han embarcat en una gira que des d'aquest dimarts i fins al diumenge 24 de març fa parada al Teatre Goya de Barcelona.

Ramon Madaula està tip que li donin lliçons des del teatre. Ell no ho pensa fer. "No sé què ens ha passat els últims deu anys als teatrers que necessitem dir a la gent el que ha de pensar. I no estem preparats intel·lectualment. Perquè no sembli falsa modèstia, penso que poca gent de teatre té aquest bagatge. M'he llegit quatre llibres, no soc historiador. La nostra feina és explicar una història", afirma, vehement. Per això Madaula ha presentat Conqueridors, l'espectacle que estrena al Teatre Goya del 17 de novembre al 7 de gener, com una comèdia que "no és una reflexió sobre res". "És un artefacte de quilòmetre zero, que parla de nosaltres i que no pretén res més que entretenir, parlar de la nostra història i divertir-nos –resumeix–. En Ramon no vol ser considerat un autor seriós", avisa el director Josep Maria Mestres.

Poc s'imaginava el director i dramaturg Joan Arqué que, quatre anys després d'estrenar L'amic retrobat, el món es trobaria immers en la guerra entre Israel i Palestina. L'espectacle, amb dramatúrgia de Josep Maria Miró, és una producció de Teatre de l'Aurora que es va veure per primera vegada a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), però la pandèmia va escurçar-ne el recorregut previst. Per això ara el Teatre Goya l'ha volgut recuperar, amb la casualitat que el conflicte a la franja de Gaza li atorga una altra mirada. L'amic retrobat s'estrena aquest dimecres i és l'adaptació de la novel·la homònima de Fred Ulhman (1901-1985), que relata com l'amistat entre dos joves es trenca per l'ascens del nazisme a Alemanya el 1933.

Quan el dramaturg i director d'escena argentí Claudio Tolcachir va llegir Las guerras de nuestros antepasados de Miguel Delibes, va sentir que la novel·la parlava d'ell. "És una obra molt espanyola, però em va semblar que parlava de la meva família, del meu país", assenyala Tolcachir, que és un nom habitual de la cartellera teatral catalana i hi ha portat espectacles com L'omissió de la família Coleman (2018) i Próximo (2019). A la novel·la de Delibes, hi va trobar "grans reflexions sobre la humanitat, el teixit social, els mandats i allò que passa a algú quan és envaït per les expectatives dels altres". El director s'ha proposat últimament "només fer espectacles que impliquin una experiència de vida" i va semblar-li que Las guerras de nuestros antepasados era el text ideal i "més commovedor" de Delibes.

Si funciona, no ho canviïs. La productora Focus ha tancat la temporada 2022-23 amb un increment d’espectadors i de recaptació del 20 i el 30%, respectivament. Això suposa una "recuperació total del ritme de l’activitat teatral" amb una "sorprenent rapidesa" donat el context postpandèmic i inflacionari, admetia aquest divendres el president del grup, Daniel Martínez. De fet, és el "rècord històric de Focus: 410.000 espectadors i més de 9 milions de recaptació", celebrava. Així que amb aquest resultat al sarró, la temporada que ve l’empresa recuperarà els títols que van deixar la cartellera amb el teatre ple i oferirà un grapat de reposicions. Però aquest múscul econòmic també permetrà que la casa pugui dedicar fins a 14 milions d’euros a la producció per a 14 produccions pròpies i 15 coproduccions. En total, es veuran al llarg del curs uns 70 espectacles a Barcelona. "Oferim els teatres com a illes de descompressió", deia Martínez.

La novel·la El beso de la mujer araña, de l'argentí Manuel Puig, publicada el 1976, torna a Barcelona en forma d'espectacle. Carlota Ferrer dirigeix Eusebio Poncela i Igor Yerba, que es posen a la pell de dos personatges que reflexionen sobre què és ser un home i protagonitzen un viatge existencial d’alliberament des d’una cel·la d’una presó. Tam com recull l'ACN, els dos personatges antagònics es dirigeixen al públic després d’haver mort i mostren com s’acaben comprenent i respectant. Després de 10 mesos de gira, l’espectacle arriba aquest dimecres al Teatre Goya, on es podrà veure durant dues setmanes. Diego Sabanés s'ha encarregat de versionar ara la novel·la de Puig, que ja es va poder veure a l'escenari del Teatre Romea el 2005. En aquella ocasió la va dirigir Manuel Dueso.

L'actriu Lola Herrera (Valladolid, 1935) rema des de fa temps contra la disminució de la presència de les dones de més de 50 anys als escenaris. "Si no hi ha papers per a les de més de 40, imagina't per a mi, que en tinc 87", exclama l'actriu. Contra aquesta tendència, Herrera va demanar al seu fill Daniel Dicenta que li escrivís un text sobre l'impacte de la tecnologia en la societat actual i que ella hi pogués participar. Adictos va estrenar-se l'any passat, ha fet gira per Espanya i ara arriba al Teatre Goya, on es representarà fins al 4 de juny. Amb Lola Baldrich i Ana Labordeta al repartiment, l'espectacle gira al voltant d'una científica, una psiquiatra i una escriptora que s'endinsen en una aventura contra la manipulació i la desinformació social.

Raquel Sans (Barcelona, 1974) es defineix a ella mateixa com a "tastaolletes", i el seu darrer pas professional ho demostra prou bé. La periodista, excorresponsal a Washington de TV3 i presentadora del Telenotícies migdia, ha debutat al teatre al costat de Ramon Madaula. Junts protagonitzen Buffalo Bill a Barcelona, una entrevista teatralitzada a aquest heroi nord-americà de finals del segle XIX. L'espectacle, que es pot veure al Teatre Goya, serveix a la periodista per explicar des d'un altre lloc les llums i les ombres d'un país que l'apassiona, els Estats Units.

El procés de creació d'Allò que el vent s'endugué va ser, en alguns moments, un autèntic desastre i va estar a punt d'acabar al precipici dels projectes fracassats. Preveient la catàstrofe, el productor de la pel·lícula, David O. Selznick, va acomiadar el director George Cukor i va contractar a correcuita Victor Fleming perquè hi posés ordre. Després va reunir-s'hi juntament amb la seva secretària i el guionista Ben Hecht per posar fil a l'agulla al guió. Aquella trobada arriba ara a l'escenari del Teatre Goya de la mà de José Troncoso, que dirigeix l'adaptació al castellà de Moonlight and magnolias, el text del dramaturg irlandès Ron Hutchinson escenificant els moments més tensos de la creació d'Allò que el vent s'endugué. L'espectacle es titula Plátanos, cacahuetes y lo que el viento se llevó –en referència als plàtans i cacauets amb els quals el productor alimentava l'equip, convençut que eren els aliments més energètics–, és una producció de Focus i s'estrena aquest divendres.

El debut en la novel·la de Laetitia Colombani amb La trena va ser un èxit fulminant a França l'any 2017, un fenomen editorial que s'aniria repetint a la resta del món gràcies a més de trenta traduccions. La novel·la va arribar al català el 2018 (Salamandra) i va entusiasmar Clara Segura, Cristina Genebat, Marta Marco i la productora de La Perla 29 Bet Orfila, que asseguren que sense dir-s'ho se la van llegir durant la pandèmia a la vegada. Va ser buscant un text on les tres actrius que van omplir els escenaris amb Les noies de Mossbank Road poguessin tornar a treballar juntes que van pensar en aquesta emotiva novel·la. La història té tres protagonistes femenines nascudes en diferents continents que, malgrat la distància, comparteixen vivències, desafiaments i discriminacions. "Pel fet de ser dona sempre hi ha un punt més de lluita", afirma la directora, que assegura que "és una història universal", ni és feminista ni només per a dones. "Ja era hora que ens interpel·lessin les històries! Ja tocava! Gràcies perquè algú m'expliqui també un personatge femení", exclama.

El Teatre Romea ha estat un dels més matiners a encetar la temporada aquest dijous amb José Sacristán, un dia abans que el Grup Focus desvelés tots els noms de les programacions dels seus quatre teatres. El president de la productora, Daniel Martínez, ha avançat que aquest curs aixecaran 14 produccions pròpies i 6 coproduccions i que destinaran 14 milions d’euros a l’activitat dels seus teatres. "Som optimistes i volem generar optimisme", ha dit. L’afirmació se sosté en unes xifres positives: la temporada 2021-22 de Focus "ha superat els números de la temporada 2018-19", és a dir que, tot i les restriccions que encara hi havia fins passat Nadal, han tornat a xifres prepandèmiques.

Una de les moltes funcions del Festival Grec és convertir-se en un aparador de la dramatúrgia catalana i desplegar una programació de quilòmetre zero que mostra, a través del teatre, quines són les principals preocupacions dels autors de casa nostra. Aquest any ja quasi postpandèmic, alguns dramaturgs han fugit del virus i de l'actualitat per preguntar-se sobre qüestions existencials, misèries humanes i, en definitiva, com viure una vida que sigui una mica millor.