Lolita Flores torna a Barcelona, aquesta vegada per protagonitzar, tota sola, el monòleg Poncia al Teatre Goya del 28 de juny al 28 de juliol. Sota la direcció de Luis Luque, amb la mort com a teló de fons, l'actriu madrilenya posa paraules a temes com la lluita de classes, l’educació, el dol i la llibertat.

La recepta de Lolita Flores per recuperar l'esperança prepandèmica passa pel Teatre Apolo i per un ascensor. L'actriu estrena aquest dimecres Llévame hasta el cielo, una comèdia que coprotagonitza amb Luis Mottola –amb qui ja havia treballat a La fuerza del cariño i Prefiero que seamos amigos– i que busca les rialles a platea. "L'espectacle, que està ple d'humor blanc, desprèn un alè d'esperança i de tendresa perquè la gent surti amb un somriure a la cara", explica Flores, que amb aquest muntatge debuta també com a productora.

"Bocabadades", asseguren que es van quedar Lolita i Rosario Flores amb la campanya publicitària que "va ressuscitar" la seva mare en un "autèntic miracle" gràcies a la tecnologia deepfake, que va posar Lola Flores a defensar l'accent i "l'orgull de ser com som". "Quan en vam veure el resultat ens vam quedar bocabadades, encantades de la vida, i és que veig la meva mare tal com era. Els seus mateixos gestos, la manera de parlar amb aquesta força, la mirada tan potent que t'atrapa, en tot hi veig la meva mare. Dono les gràcies a tot l'equip que ha fet aquest treball enorme i meravellós", asseguren les filles de la Faraona en la presentació oficial aquest dimarts de l'anunci, que va ser llançat al gener per la companyia cervesera Cruzcampo.

Lolita Flores se sent al Teatre Goya "com si fos a casa", i ho diu amb la satisfacció d'algú que hi ha estrenat amb èxit espectacles tan especials com La plaza del diamante fa quatre anys. L'actriu hi torna fins al 25 d'octubre amb el muntatge La fuerza del cariño, i no es cansa de demanar al públic que no tingui por d'omplir les platees. "El teatre és segur, més que un AVE o un avió. Necessitem que la gent tingui més confiança de veure cultura. Al teatre es vibra, mentre que als trens i avions no", subratlla Flores.