Feliu Oyono és un dels investigadors més singulars de la literatura catalana contemporània. L'escriptor i periodista Xavier Aliaga (Madrid, 1970) el va donar a conèixer a Els neons de Sodoma (Tres i Quatre, 2008), en què investigava la desaparició de la imatge d'un sant en un petit poble valencià. Des de llavors el personatge s'ha anat fent més complex en tres entregues més, l'última de les quals és el thriller magnètic i enlluernador Això no és un western (crims.cat, 2024). "Els neons de Sodoma volia ser una paròdia de les novel·les esotèriques a l'estil de Dan Brown –recorda Aliaga–. Me n'havia hagut d'empassar alguna per feina i em semblava un tipus de literatura força ridícul. Quan la vaig escriure no pretenia que el món de la novel·la negra m'acollís amb tan bons ulls".

Crims, el gran èxit de TV3, ha esdevingut un programa altament sensacionalista. A mesura que s’ha consolidat el format, el true crime ha anat augmentant la truculència. I el que vam veure aquest dilluns, en l’estrena de la quarta temporada, sobre un assassinat masclista a Cervera l’any 1999, va ser sòrdid, desafortunat, periodísticament descontrolat i impropi de la televisió pública.

La nova novel·la d'Andreu Martín, La quarta noia per l'esquerra (crims.cat), comença amb un revòlver clavat a la templa d'un anarquista. Un inspector de policia li exigeix que sabotegi l'empresari navilier per a qui treballa. Som a la Barcelona dels anys de la Primera Guerra Mundial, una ciutat plena d'espies, agents dobles, militars i tota mena de personatges foscos, sovint armats.

Franck Bouysse (Briva la Galharda, 1965) viu en una casa enmig del bosc que ell mateix es va reconstruir. Es lleva cada dia entre les 4 i les 5 del matí per escriure i plega quan es pon el sol. Treballa en un antic taller envoltat de llibres. Diu que els necessita a prop, sentir la seva olor. Va ser professor de biologia fins que el 2004 va canviar el seu destí i es va posar a escriure per ser llegit. En català s’acaben de publicar dues novel·les seves: El diable no viu a l’infern (Crims.cat), traduït per Maria Llopis, i Nascut de cap dona (Edicions del Periscopi), traduït per Anna Casassas, on Bouysse narra la vida d’una nena, venuda pel seu pare, que resisteix en un casalot aïllat una violència extrema. Els que la maltracten la volen per a un propòsit pervers.

El 17 d'octubre del 1961 va ser, durant anys, una data que el govern francès va intentar amagar. "Ara es coneix com la massacre de París, perquè durant una manifestació pacífica convocada pel Front d'Alliberament Nacional, en plena Guerra d'Algèria, el cap de la policia, Maurice Papon, en va ordenar el desallotjament, utilitzant la violència si calia, i el resultat va ser d'entre 200 i 300 morts i milers de detinguts", recorda l'editor Àlex Martín, que s'ha decidit a recuperar Crims per a la memòria, una de les novel·les emblemàtiques de denúncia d'aquest crim d'estat, signada per Didier Daeninckx.

Ja de petit, recorda Lluís Llort (Barcelona, 1966), fantasiejava sobre què passaria si de cop tot i tothom s'aturés. "Què faria si tingués llibertat total?", barrinava el periodista i escriptor. En un restaurant se serviria l'ampolla de vi més cara, o bé, per què no?, obriria la boca sota el ruixador de cervesa. Això és el que fa Robert Camp, el protagonista de la novel·la de Llort Temps mort (Crims.cat). D'entrada, el relat té un codi realista i el lector segueix el Robert, un barceloní de 34 anys a l'atur i amb mentalitat de perdedor, que rep la notícia que una parenta de qui desconeixia l'existència li ha deixat una bonica herència a Nova Orleans. Un cop instal·lat a la ciutat més gran de Louisiana, els esdeveniments s'acceleren i segueixen el tempo de cicles de 24 h. El gir cap a la ciència-ficció es produeix gràcies a un mecanisme misteriós que desencadena una paràlisi total, un temps mort en el qual el Robert se sent empès per una missió messiànica: matar Donald Trump.