Ja de petit, recorda Lluís Llort (Barcelona, 1966), fantasiejava sobre què passaria si de cop tot i tothom s'aturés. "Què faria si tingués llibertat total?", barrinava el periodista i escriptor. En un restaurant se serviria l'ampolla de vi més cara, o bé, per què no?, obriria la boca sota el ruixador de cervesa. Això és el que fa Robert Camp, el protagonista de la novel·la de Llort Temps mort (Crims.cat). D'entrada, el relat té un codi realista i el lector segueix el Robert, un barceloní de 34 anys a l'atur i amb mentalitat de perdedor, que rep la notícia que una parenta de qui desconeixia l'existència li ha deixat una bonica herència a Nova Orleans. Un cop instal·lat a la ciutat més gran de Louisiana, els esdeveniments s'acceleren i segueixen el tempo de cicles de 24 h. El gir cap a la ciència-ficció es produeix gràcies a un mecanisme misteriós que desencadena una paràlisi total, un temps mort en el qual el Robert se sent empès per una missió messiànica: matar Donald Trump.