Deixant de ser notícia va ser com la Transició esdevenia cultura; fent el pas de l'actualitat a la història. La història és tot el que no recorda la memòria. L'altre dia vaig trobar d'antic un llibre de memòria que conté la II República, la guerra, la dictadura i tota la Transició explicades de retrat en retrat. El va escriure Santiago Carrillo, encara que mai he tingut clar que aquests llibres els escriguin ben bé els seus signants, i es diu Juez y parte. 15 retratos españoles (Plaza & Janés, 1996). Sembla que l'autor domina força una manera d'escriure (la francesa clàssica de Michelet), com per atribuir aquest fraseig al dirigent comunista, el qual s'expressava amb una característica barreja de carrer i analítica de partit.

A mitjans de juliol de 1994, el franquista Rodolfo Martín Villa i el comunista Santiago Carrillo es trobaven per valorar la reconciliació que havia possibilitat el trànsit de la dictadura a la democràcia, que coneixem pel nom propi de Transició. Avui, vint-cinc anys després, Martín Villa ha declarat davant la justícia argentina per acusacions de crims de lesa humanitat. Les noves esquerres i l’independentisme en general consideren que la Transició va ser una capitulació i els sembla bé el procediment de la magistrada Servini. Una part significativa de les esquerres que van viure aquells episodis, tanmateix, han sortit en defensa de Martín Villa.