Pilota a la teulada del Parlament: la Junta Electoral Central demana a la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, que li comuniqui en deu dies hàbils què pensa fer amb l'escó de Laura Borràs. Així ho ha decidit aquest dijous en una reunió mantinguda al migdia, de manera que replica el mateix esquema que va seguir amb l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà: insta la cambra catalana a traslladar-li les accions que hagi dut a terme arran de la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la diputada de Junts per prevaricació, que és un delicte contra l'administració pública i que, segons la interpretació del Tribunal Suprem, implica perdre la condició de parlamentari encara que la sentència no sigui ferma.

El Parlament Europeu ha obert el meló de si Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé poden ser eurodiputats o no. Fa temps que la Junta Electoral Central va considerar que havien de prometre el càrrec presencialment al Congrés de Diputats, i així ho ha reiterat aquest dijous en una resposta a una consulta de la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, que la setmana passada es va dirigir a la JEC per preguntar-li per què apareixien 55 electes a la llista espanyola si n'hi pertoquen 59. Els faltants són els quatre catalans que no van passar per Madrid, tres d'ells perquè serien detinguts per ordre del Tribunal Suprem, i el republicà Jordi Solé perquè va decidir no fer-ho –el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar que no calia arran del cas d'Oriol Junqueras del 2019.

La Junta Electoral Central ha amonestat la periodista Mònica López per l’entrevista que li va fer a Rocío Monasterio, candidata de Vox a les eleccions madrilenyes, per a La 1. La renya perquè “va mantenir un to de retret” i perquè “es va convertir en un debat entre la periodista i la candidata”. I es queixa també pel fet que va dedicar la major part dels minuts a l’afer de les amenaces.

Era escandalós que, després de deu anys de desenvolupament i de gairebé mil llibres dedicats al tema, el procés independentista encara presentés llacunes d’anàlisi tan grosses com la radiografia de la seva base sociològica, que ni el CIS espanyol ni el CEO català no havien arribat a precisar prou.

El Tribunal Suprem també ratifica per ara la inhabilitació de Quim Torra. Tal com va fer aquest dijous amb Oriol Junqueras, la sala tercera de l'alt tribunal ha decidit no paralitzar d'urgència l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) que ordena la destitució del president de la Generalitat com a diputat al Parlament. Els jutges no aprecien raons d'especial urgència per a una suspensió d'aquest tipus, que impedeix a la JEC i a la Fiscalia pronunciar-se, i dona recorregut ara al recurs de Torra perquè sigui analitzat més a fons. Concretament, la secció quarta ha decidit donar cinc dies a les parts perquè es pronunciïn sobre el recurs contra l'acord de la JEC. Amb aquesta resolució del Suprem, la Junta Electoral Provincial haurà de decidir ara si ja aplica l'acord del 3 de gener, notificat dimarts a totes les parts, pel qual s'ha de deixar vacant l'escó de Torra i fer que corri la llista, o bé vol esperar que es resolgui el fons del plet.

Recurs al Tribunal Suprem per aturar, in extremis, l'execució de la inhabilitació de la Junta Electoral Central (JEC). Aquest és el moviment –ja anunciat– que ha fet el president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres per frenar la decisió que l'aparta com a diputat al Parlament i que podria afectar-lo també en el seu càrrec de cap de l'executiu. Una decisió que, en aquest cas, pertocaria a la cambra catalana, ja que hauria de dictaminar si pot continuar sent president sense escó.

Nou moviment de l'equip jurídic del president d'ERC, Oriol Junqueras, per intentar frenar la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar-li la condició d'eurodiputat. Si diumenge ja va presentar un recurs davant la mateixa JEC, aquest dimarts ho ha fet davant del Tribunal Suprem.

Una pregunta circula des del divendres, 4 de gener, pel tout Madrid jurídic, i també pel judicial. ¿L'audàcia i la temeritat de la Junta Electoral Central (JEC) d'acabar amb l'eurodiputat Oriol Junqueras pretenia, simplement, aplanar el camí a la resposta de la sala segona, que ha de reprendre l'activitat després de les festes, en el sentit que ja no hi ha res a dir sobre la immunitat del dirigent republicà?

Si els polítics ja parlen al faristol amb un ull a la càmera que els enfoca i l’altre a la pantalla que els ensenya, la coincidència del debat d’investidura al Congrés amb el ple extraordinari del Parlament va acabar de fer miques la cada vegada més desapareguda relació espai-temps. Perquè, com Umbral davant la Milá, cada grup va pujar a parlar de Torra, sí, però, sobretot, va pujar a parlar del seu llibre, i el seu llibre, ahir, era la investidura de Pedro Sánchez a 620 kilòmetres de distància.

La Junta Electoral no és un tribunal de justícia, sinó un òrgan administratiu amb la missió de vetllar per "la transparència i l'objectivitat del procés electoral". És a dir, de fer d'àrbitre de les eleccions. Ara bé, és un òrgan permanent, que té continuïtat durant la legislatura i que aquest divendres ha decidit que té competències per inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, i per expulsar del Parlament Europeu l'eurodiputat Oriol Junqueras. L'article 19 de la Llei Orgànica del Règim Electoral (LOREG) General li reconeix la capacitat de "resoldre les queixes, reclamacions i recursos que se li dirigeixin" d'acord amb la mateixa LOREG, malgrat que nombrosos experts consultats per l'ARA -i fins i tot el PSOE- en qüestionen la legitimitat per fer-ho.

El mer anunci d’un inici de diàleg per abordar políticament el plet independentista català ha provocat la reacció gens subtil de l’Estat profund. Aquesta vegada ha sigut a través de la Junta Electoral Central (JEC), de la qual aquest divendres es va fer portaveu oficiós ni més ni menys que el líder del PP, Pablo Casado. La unitat de la pàtria ho justifica tot. La dreta espanyola, que manté la seva estratègia d'instrumentalitzar la justícia per imposar el seu discurs polític per sobre de les urnes, es vantava d'haver aconseguit, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), tant la retirada de la condició d’europarlamentari del líder d'ERC empresonat, Oriol Junqueras, com la destitució del president de la Generalitat, Quim Torra. Així mata dos ocells d’un tret: de nou deixa clar que amb el sobiranisme ni s’hi parla i de passada boicoteja la investidura del socialista Pedro Sánchez, que hauria comès el pecat d’acceptar el suport dels republicans i d’obrir una porta a una sortida dialogada a la persistent i democràtica demanda del sobiranisme català.

La Plaça de Sant Jaume plena contra la inhabilitació immediata del president Quim Torra i la retirada de la condició d'eurodiputat al líder d'ERC Oriol Junqueras, ordenada aquesta tarda per la Junta Electoral Central (JEC). Convocats per l'ANC (tot i que entitats com Òmnium Cultural i La Crida s'hi han afegit) milers de persones han protestat contra la resolució al crit de "Torra president, Catalunya independent".

Segona estocada de la Junta Electoral Central (JEC). Després de la inhabilitació de Quim Torra, ha decidit també retirar la condició d'eurodiputat a Oriol Junqueras abans que el Tribunal Suprem adopti una decisió sobre la resolució de Luxemburg. La decisió s'ha pres per majoria i no pas per unanimitat, ja que cinc dels membres de la JEC han presentat vots particulars, precisament per defensar que, abans de resoldre, caldria haver esperat el Suprem.

"Mentre el Parlament no digui el contrari continuaré sent diputat i president". Aquesta ha estat la reacció del president de la Generalitat, Quim Torra, a la decisió de la Junta Electoral Central d'apartar-lo del càrrec. En una compareixença extraordinària al Palau, acompanyat del Govern, ha anunciat que compareixerà demà al ple del Parlament per expressar el rebuig a la decisió de la Junta, que ha titllat de "cop d'estat" i de "155 sense passar pel Senat". "Un òrgan administratiu s'ha atribuït funcions que no li pertocaven", ha expressat Torra, acusant a l'Estat de "voler alterar la voluntat dels catalans per vies no democràtiques".