El nombre d'usuaris habituals de la bicicleta com a mitjà de transport s'ha triplicat des del 2008. Actualment, el 57% dels espanyols d'entre 14 i 70 anys, és a dir, gairebé 6 de cada 10 ciutadans –més de 20 milions de persones– asseguren que utilitzen la bici de manera habitual, és a dir, cada dia o bé setmanalment. De fet, en els últims tres anys el nombre de persones que han passat a fer-la servir diàriament per anar a la feina o a estudiar ha crescut gairebé un 12%. I en el cas dels estudiants, a més, les dades constaten que el percentatge s'ha incrementat entre 10 i 11 punts respecte a fa tres anys i ja suposen al voltant del 30% d'usuaris de la bicicleta.

El PSC guanyaria les eleccions amb Junts en clar retrocés; el suport a la independència continua en mínims des de l'inici del Procés, i Oriol Junqueras és el líder polític més ben valorat. Són alguns dels títols més evidents que va deixar l'últim Baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicat dimecres passat. L'enquesta, però, en deixa molts més. Alguns de més habituals i d'altres, com per exemple la valoració dels llegats dels presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, de més originals. En repassem deu dels que ens han semblat més interessants.

Totes les parts expliquen que la comunió entre partits, institucions i ciutadania va fer possible l'1-O. Per aconseguir-ho, va caldre teixir complicitats, compartir objectius i caminar-los conjuntament. Una dinàmica que va quedar reflectida en les enquestes que es publicaven en aquell moment. Els independentistes puntuaven amb un 7,2 el Govern al Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) immediatament posterior al referèndum, la xifra més alta registrada fins al moment. Com si fossin vasos comunicants, per als no independentistes la valoració era la més negativa en molt de temps: només assolia un 1,9 de nota mitjana en una escala del 0 al 10. La situació era idèntica quan es tractava d'avaluar la confiança en els partits polítics. Els independentistes n'expressaven més que mai: un 6,6 l'octubre del 2017.

Els grans titulars del Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió que es va fer públic dijous passat se'ls van emportar els pronòstics electorals i el grau de suport a la independència. Però el disseny de l'estudi va afegir moltes preguntes més, algunes per primera vegada, com ara la que va revelar que només el 40% dels catalans saben com es diu el president de la Generalitat. En aquest article recollim deu curiositats més de l'enquesta.

Primera setmana d'escola arreu del país (segona per a moltes comunitats autònomes) després de sis mesos amb els centres tancats per por als contagis. Les mesures de protecció contra el coronavirus han estat les grans protagonistes d'aquestes darreres hores i els mestres, els alumnes i els pares tot just han començat a adaptar-se a una nova normalitat que tothom és conscient que anirà en paral·lel al confinament d'algunes classes o, fins i tot, d'algunes escoles en cas que es requereixi. El Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha preguntat aquest mes de setembre l'opinió dels ciutadans al voltant de la tornada a l'escola i se'n poden extreure diverses conclusions. La primera, que majoritàriament, els espanyols consideren que l'educació ha de seguir sent presencial malgrat la pandèmia. Un 72% en són partidaris.

La distància entre el PSOE i el PP és cada vegada més gran, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). El baròmetre del setembre ja apunta que els socialistes tindrien 13,4 punts d'avantatge en cas que demà es fessin eleccions a les Corts espanyoles. Ara bé, la cuina del CIS obvia que és precisament el PSOE el partit que més retrocedeix en intenció directa de vot a l'enquesta que es va fer entre l'1 i el 7 de setembre. Són 3,3 punts menys que al juliol quan els enquestats responen de manera espontània, tot i que la cuina de José Félix Tezanos acaba interpretant que només incidirien en una baixada de 0,6 punts a les urnes. Amb els populars, que també retrocedeixen amb força en la intenció directa de vot (2,5 punts), la cuina no és tan benèvola i els pronostica que obtindrien 3,1 punts menys a les eleccions dels que haurien obtingut ara fa dos mesos.

És molt d'hora per valorar si la gestió de la crisi sanitària que està fent el govern espanyol tindrà algun efecte sobre les perspectives electorals dels dos socis de govern o sobre els partits de l'oposició. De moment, el baròmetre del Centre d'Estudis Sociològics (CIS) del mes de març apunta que al PSOE la demoscòpia li continua somrient: puja un punt respecte al febrer i s'enfila fins al 31,9% en estimació de vot. La situació és la inversa per a Podem, que baixa set dècimes, fins al 12,9%. Ara bé, cal remarcar que l'enquesta, elaborada entre l'1 i el 13 de març, no té en compte la declaració de l'estat d'alarma –que es va acordar el 14 de març– ni les mesures més restrictives que s'han pres des d'aleshores.

Les relacions entre Catalunya i Espanya i la insatisfacció amb la política continuen monopolitzant la cúspide de la llista de preocupacions dels catalans amb l'atur i la precarietat laboral completant el podi dels principals problemes que recull el Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. Però la recent crisi sanitària ha comportat un canvi substancial que queda recollit en l'enquesta que s'ha fet pública aquest divendres. Encara és incipient i pot ser que acabi sent estacional, però la preocupació per la sanitat ha crescut en tres punts respecte al desembre i ha marcat el seu màxim històric des que el CEO va començar a fer enquestes l'any 2004.

"¿Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?" La pregunta es repeteix baròmetre a baròmetre i la tendència del 2018 continua sent favorable als partidaris del 'sí'. El Centre d'Estudis d'Opinió ha publicat aquest divendres el tercer baròmetre de l'any, que consolida una lleugera majoria dels independentistes, que s'enfilen fins al 47,2% i amplien quatre punts la distància respecte als partidaris del 'no'. Aquesta distància, però, el director del CEO, Jordi Argelaguet, ha explicat que "trepitja els marges d'error", que són del 2,53, i, per tant, fa que els resultats continuïn molt ajustats.

“Si no es prenen mesures immediates, en un futur no llunyà la pobresa i les desigualtats a les ciutats seran insostenibles”. L’advertència, molt clara, la va verbalitzar ahir la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, durant la inauguració del VI Congrés del Tercer Sector Social. La crisi, va recordar, ha provocat l’empobriment de molts treballadors que han hagut de deixar casa seva i els seus barris a les grans ciutats a causa de l’encariment dels lloguers i dels salaris precaris. De fet, en les localitats més petites, va afirmar, no hi ha tanta pobresa gràcies al “bon veïnatge” i al fet que els ajuntaments no han de sufragar tantes despeses per a població empobrida.

Els favorables a la independència s'imposen amb claredat als contraris, segons el segon baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2016, fet públic aquest divendres. Així, un 47,7% dels catalans afirmen que sí que volen la independència, mentre que un 42,4% responen que no. És el primer cop que l'independentisme s'imposa des que es fa aquesta pregunta –que no fa referència a un hipotètic referèndum–, després que el baròmetre del març dibuixés un empat tècnic.

El suport a un model d'estat amb un govern central únic passa per un mínim històric entre els espanyols. Segons el baròmetre del CIS d'aquest dijous els espanyols partidaris d'eliminar les autonomies serien un 15,9%, cinc punts menys respecte del darrer estudi publicat al novembre –en què hi donaven suport un 20,9%–. Des del gener del 2011, aquest és el percentatge més baix, ja que en aquell moment n'eren 14,6%.

Superat el punt mort que va viure el sobiranisme entre la consulta del 9-N i les eleccions del 27-S, l'independentisme repunta. Així, com a mínim, es desprèn de l'últim Baròmetre d'Opinió Política que ha fet públic aquest divendres el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). L'enquesta, feta entre el 5 i el 27 d'octubre –just després de les eleccions catalanes– sobre una mostra de 2.000 persones, situa les relacions entre Catalunya i Espanya com el quart problema que perceben els catalans per darrere de l'atur, la insatisfacció amb la política i l'economia, i deixa com a titular destacat que el suport a la independència creix i frega l'empat amb el 'no' a l'estat propi.

Pedro Sánchez escala de la tercera fins la segona posició al rànquing de valoració de líders polítics del baròmetre del CIS fet públic aquest dijous, tot i que es manté amb la mateixa nota que va obtenir al baròmetre de juliol (3,84). El líder del PSOE, que té un avantatge de més d'un punt percentual respecte Mariano Rajoy (2,82), avança així al diputat de Compromís Joan Baldoví, que cau fins la sisena posició amb una nota de 3,39.

El baròmetre de gener del CIS ha suposat la consolidació de Podem com un aspirant a nou inquilí de la Moncloa a partir de les properes eleccions estatals en situar-se en segona posició en intenció de vot, per davant del PSOE. Ara bé, d'on treu els suports necessaris per fer possible un 23,9% d'intenció de vot? Quin és el perfil del seu votant?

El baròmetre del CIS del gener ha confirmat els pitjors temors per al PSOE. L'auge de Podem no té aturador i ja es convertiria en segona força en unes eleccions generals amb una intenció de vot del 23,9%, mentre que els socialistes baixarien a un 22,2%. El PP, en canvi, en surt indemne. Respecte de l'últim baròmetre de l'octubre, els populars continuen com a primera opció, amb un 27,3% dels suports, tot i que perden dues dècimes respecte de l'octubre, quan sumaven un 27,5% en intenció de vot.

El 35% dels ciutadans de l'estat espanyol continua sense llegir "mai o gairebé mai", segons una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques d'Espanya (CIS). Les dades també revelen que els lectors prefereixen el llibre en paper (gairebé un 80%) per sobre de l'electrònic. Els enquestats van llegir el 2014 una mitjana de 8,69 llibres i en van comprar 5,69 exemplars.