Poc abans que comencés l'estiu del 1988, un grup reduït de persones –entre les quals alts càrrecs policials i fins i tot l'ambaixador del Regne Unit a Espanya– es reunien per començar a preparar un dels operatius de seguretat més importants dels últims anys: la visita de la reina d'Anglaterra Elisabet II –i també dels reis d'Espanya– a Barcelona. El viatge estava previst per al 21 d'octubre –l'únic que faria–, però els preparatius es van iniciar gairebé mig any abans. Les primeres rajoles que va trepitjar la monarca aquell dissabte d'octubre van ser les del Barri Gòtic. Persones que ho van viure en directe recorden que tot estava mil·limetrat i cronometrat. Tot menys un soroll de petards que es va sentir de fons. Alguns van pensar que el Barça havia marcat un gol. No era una mala hipòtesi, tenint en compte que aquell mateix cap de setmana es jugava un clàssic. El partit, però, era diumenge, i els petards no eren de celebració, sinó de denúncia.

Més de 70 anys fent de reina l’havien convertit en la monarca europea de tota la història contemporània que més temps portava amb la corona posada –només superada per Lluís XIV–, un rècord que s’afegia a un altre: ser la cap d’estat més vella del món. Amb l'experiència que assenyalen aquestes dues fites del seu currículum, no hi ha cap dubte que Elisabet II havia après com fer servir en benefici propi tots els elements al seu abast per impulsar el seu únic objectiu: perdurar. I entre aquests destaca de manera molt rellevant l'ús que la difunta monarca ha fet de la moda, que ha aplicat amb la mateixa rectitud que s'ha d'aplicar una fórmula matemàtica perquè funcioni. Tant és així que la seva imperible estètica la va aconseguir singularitzar i, en última instància, erigir en una icona més de la Gran Bretanya, al costat del Big Ben o dels quadres de Burberry’s. A través d’una proposta fashion completament allunyada de la de les dones de la seva avançadíssima edat, la reina va poder convertir-se en un símbol no només polític sinó també estètic.

Barbados s'ha convertit, la matinada d'aquest dimarts, en una nova república. El 30 de novembre del 1966 l'illa més oriental del Carib va aconseguir la seva plena independència després de segles sent una colònia britànica, si bé, 400 anys després que el primer vaixell colonitzador arribés a la costa del país, encara no ha perdut el lligam amb la monarquia anglesa. Amb un sistema de monarquia parlamentària i constitucional, la figura de la reina Elisabet ha estat representada al territori per la governadora general, Sandra Mason.

La reina Elisabet II ha reaparegut en públic per acudir al bateig de dos dels seus besnets. Després de dies de preocupació per l'estat de salut de la monarca britànica a causa d'algunes absències, ha visitat aquest diumenge, amb bon aspecte, el castell de Windsor per acudir a la doble cerimònia religiosa en què els seus besnets August Philip Hawke Brooksbank –fill d'Eugènia de York i Jack Brooksbank– i Lucas Philip Tindall –el nadó de Zara i Mike Tindall– van rebre les aigües baptismals. Els nadons, de vuit i nou mesos, respectivament, no han eclipsat el retorn de la reina, molt esperat pels britànics.

Anava de rosa de cap a peus, però ja en diuen Her Majesty The Green: Sa Majestat Verda. La premsa britànica més popular no ha resistit el joc de paraules sonor entre The Queen i The Green per titllar Elisabet II de gran defensora de la causa ecològica global seguint els passos del seu fill, el príncep Carles. I és que la monarca ha mostrat en públic que la falta d'acció dels governs de tot el món a l'hora de posar remei al canvi climàtic és "irritant". Més ben dit, a l'hora de no posar-ne.

La reina d'Anglaterra perd poder. Ni que sigui el poc poder simbòlic que encara té, en especial a les antigues colònies britàniques. La primera ministra de Barbados, Mia Mottley, ha anunciat aquest dimecres que el país es convertirà en una república coincidint amb el 55è aniversari de la seva independència, el novembre de l'any vinent. En conseqüència, canviarà el cap d'estat, fins ara la reina d'Anglaterra, per un president nascut a l'illa.

La situació del príncep Andreu, de 60 anys, el tercer fill de la reina d'Anglaterra, es complica encara més arran de l'escàndol Jeffrey Epstein i la detenció aquest dijous, per l'FBI, de Ghislaine Maxwell, l'exnòvia i presumptament còmplice del magnat nord-americà, jutjat i condemnat per tràfic sexual de menors –acusat també de pederàstia i violació–, que va aparèixer mort l'agost de l'any passat, penjat, a la presó de Nova York, mentre esperava un altre judici també pels mateixos tipus de delictes sexuals pels quals ja va arribar a passar un any i mig a la presó entre el 2008 i el 2009.