La tortura és la destrucció intencional d'un ésser humà en mans d'un altre. Els mètodes utilitzats per infligir gran dolor i sofriment varien, però tots tenen el mateix objectiu: trencar la víctima, destruir-la com a persona i negar la seva condició humana.

Les Illes varen ser escenari d’una resistència clandestina contra el règim franquista els anys posteriors a la Guerra Civil, malgrat que es tracta d’una lluita que no es coneix a bastament. D’aquí la importància del darrer llibre de l’historiador David Ginard (Palma, 1966): Contra Franco i Falange. Les resistències clandestines a les Balears (1939-1948) (Documenta Balear). L’obra parla d’aquella oposició i de la repressió violenta amb la qual el règim la va voler exterminar.

"Fa 49 anys que lluitem perquè ens escoltin. Aquest document de reparació no és suficient, però és un primer pas. Ens han fet la guitza tota la vida, perquè ens han assenyalat per ser familiars d'un terrorista. El meu germà va ser víctima d'una doble injustícia i va lluitar per la llibertat. La meva mare ho va passar molt malament perquè li van matar el fill quan només tenia 21 anys. No ens hem rendit mai ni hem perdut l'esperança", explica Victoria Sánchez-Bravo Solla. El seu germà, José Luis Sánchez-Bravo Solla, va ser afusellat el 27 de setembre de 1975, al camp de tir d'Hoyo Manzanares (Madrid). Era membre del FRAP i el consell de guerra que el va condemnar estava ple d'irregularitats. La seva és una de les vint famílies víctimes de la dictadura franquista que han rebut una declaració de reparació del govern espanyol.

Les víctimes del franquisme han tornat a topar per enèsima vegada contra el mur de la justícia. La jutgessa del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, ha decidit no admetre a tràmit la querella per tortures a Via Laietana interposada per Carles Vallejo. Tot plegat té lloc malgrat les peticions de la Fiscalia. El 21 de setembre, la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, havien demanat l'admissió de la querella.

El novembre de l'any passat Carles Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els policies que el van torturar a Via Laietana el desembre del 1970. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. Pràcticament un any després, Vallejo pot estar més a prop d'aconseguir que la justícia ho investigui: la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, han demanat l'admissió de la querella.

El Parlament de les Balears ha aprovat aquest dimarts una proposició no de llei (PNL), presentada pels grups parlamentaris del PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca, relativa a la participació activa del franquisme en l'Holocaust i l'extermini nazi. El Parlament es converteix així en la primera institució pública que ho reconeix i ho condemna de manera oficial.

A la nova llei de memòria democràtica li queda un llarg recorregut. El consell de ministres va presentar l'avantprojecte aquest dimarts, però encara s'ha de sotmetre a consulta del Consell d'Estat i no es preveu que es presenti al Congrés de Diputats fins a l'any vinent. Tanmateix, Vox ja ha anunciat que la combatrà i que la recorrerà. La secretària general de Vox al Congrés de Diputats, Macarena Olona, ha dit aquest dijous que la recorreran perquè "vulnera drets fonamentals, com la llibertat d'expressió, d'associació i ideològica". Un dels aspectes de la nova llei és que obligarà a retirar de l'espai públic qualsevol simbologia franquista i no es permetran actes que exaltin la dictadura. Tampoc es donaran diners públics ni es permetrà que existeixin fundacions públiques que exaltin la dictadura. Una altra novetat són sancions de fins a 150.000 euros per delictes com la profanació de fosses o el trasllat de víctimes de la dictadura sense el permís dels familiars.