El Govern ha anunciat aquest dimarts un acord amb el qual simplificarà el pagament de tributs locals i autonòmics per adquirir un habitatge. La mesura que implementarà la Declaració Única Tributària es posarà en marxa el darrer trimestre de 2023 i suposarà que amb una sola declaració es generin totes les liquidacions corresponents.

Als inspectors d'Hisenda se'ls gira feina. Aquest dilluns l'Agència Tributària ha publicat el pla anual de control tributari del 2023, i un dels eixos implica recuperar la normalitat als denominats peinados fiscals, és a dir, les tradicionals visites dels inspectors a les diferents activitats econòmiques, com ara empreses. Aquesta represa de la inspecció serà especialment rellevant al sector de la construcció amb l'objectiu de reforçar la detecció i el control de l'economia submergida, apunten des de l'Agència Tributària.

Quan es fa una operació de compravenda d’un actiu immobiliari, sigui per part d’un particular o d’una empresa, s’han de liquidar una sèrie d’impostos: transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i, depèn del cas, successions i donacions. I, a més, l’operació pot repercutir en l’impost de la renda –per a les persones físiques– o el de societats –per a les persones jurídiques– per l’increment patrimonial. Per calcular tots aquests impostos hi ha una eina bàsica, que és el cadastre. Però des de l’1 de gener del 2022 el mètode per calcular el valor de l’actiu immobiliari ha canviat. 

El 2023 s'inicia amb un gran nombre de mesures impulsades per l'Estat i el Govern que afecten molt directament les Balears. El tercer paquet anticrisi aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez, amb algunes rebaixes impositives, especialment l'IVA d'aliments bàsics, se suma al règim fiscal específic de les Illes, que completa el Règim Especial (REB), o la gratuïtat de tot el transport públic autonòmic.

El bon ritme de recaptació tributària d'aquest 2022 es preveu que continuï el 2023. El govern espanyol ha plantejat dos escenaris: un de partida en què confia recaptar fins a 344.627 milions d'euros a través de diferents impostos, i un segon escenari, més optimista, en què la recaptació tributària s'enfila fins als 354.283 milions d'euros. La diferència entre una xifra i l'altra dependrà de l'evolució de l'economia, però sobretot de la necessitat del govern espanyol de continuar aprovant mesures extraordinàries per afrontar la crisi energètica i de preus. De fet, aquest 1 de gener entra en vigor el tercer paquet anticrisi amb mesures com la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments.

L'Ajuntament de Manacor ha posat al cobrament 23 milions d'euros en tributs i taxes. El període voluntari de cobrament de tributs va començar el passat 15 de setembre i finalitzarà el pròxim 1 de desembre. Els tributs que es posen al cobrament són els de caràcter periòdic: l'Impost sobre Béns Immobles, l'Impost d'Activitats Econòmiques, l'Impost de Circulació, els vedats de caça i les taxes municipals, entre les quals destaca la de fems.

Espanya va recaptar 223.385 milions d’euros el 2021. No només és un 15% més que el 2020, sinó també una xifra històrica que ha portat diferents veus de l’àmbit econòmic a preguntar-se quins motius hi pot haver al darrere d’uns ingressos tan elevats quan no hi ha hagut grans canvis fiscals. Diferents experts consultats per l’ARA coincideixen en el fet que hi ha múltiples elements que ho expliquen, i anticipen que tenint en compte que el 2020 va ser un any “peculiar” encara és aviat per extreure conclusions sòlides. Però d’entre els motius plantejats destaca una hipòtesi: ¿està desapareixent l’economia submergida?

Després d'onze mesos de feina, el comitè d'experts del govern espanyol per a la reforma fiscal ha enllestit una proposta amb cara i ulls. El grup, liderat pel catedràtic Jesús Ruiz-Huerta, ha lliurat aquest dijous a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària. És un document de gairebé 800 pàgines en què no només es revisa l'actual sistema fiscal espanyol, sinó que també s'hi recullen quins són els deures pendents, segons els experts, per millorar-lo: tocar la fiscalitat mediambiental, l'impost de societats o la tributació de l'economia digital, així com l'harmonització d'alguns tributs cedits a les comunitats autònomes.

El Consell General d'Economistes ha obert una de les caixes de trons de la fiscalitat a Espanya: el sistema de finançament autonòmic i la seva "eterna" reforma. Per fer-ho, aquest dijous ha assegut a la mateixa taula –però en formats diferents, un presencial i l'altre telemàtic– dos dels economistes que coneixen de prop l'actual model. D'una banda, Ángel de la Fuente, president de Fedea, i de l'altra, Antoni Castells, conseller d’Economia durant el govern del tripartit i encarregat, precisament, de negociar el sistema actual l'any 2009. Dues visions que, malgrat algunes discrepàncies, han coincidit força en la base del problema: el model actual, que s'hauria d'haver revisat el 2014, ja no funciona. "S'ha entorpit", ha emfatitzat Castells i ha assentit De la Fuente.

El Govern ha decidit posar en marxa l'impost a les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica —que afecta cotxes, motos i furgonetes—, que es començarà a pagar a partir de la tardor. Un impost que, de mitjana, suposarà el pagament de 35 euros anuals per als cotxes afectats i 26 euros per a les motos, i amb el qual el Govern espera recaptar aquest any 67,3 milions d'euros, una quantitat que augmentarà fins als 145 milions a partir de l'any que ve, una mica menys del que s'havia previst inicialment, quan es rebaixarà el nivell d'emissions exigides per quedar-ne exempt.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals per unanimitat diversos articles de la llei de codi tributari de Catalunya que el govern espanyol havia recorregut. El TC ha estimat parcialment el recurs de l'executiu espanyol contra la norma aprovada pel Parlament el juliol del 2017 en el marc de les anomenades lleis de desconnexió.

Des de l’1 de gener del 2019 els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han passat a ser zona tarifària 1 de transport públic. Això ha significat que els 18 municipis que s’han incorporat a la zona 1 han de pagar el tribut metropolità, que ja pagaven els habitants dels altres 18 municipis. Així, des de mitjans d’octubre les persones propietàries d’un bé immoble en aquests 18 municipis han anat rebent les notificacions del nou pagament, que pot anar des dels 10 fins als 180 euros aproximadament, en funció del valor cadastral de l’immoble, i amb algunes exempcions i bonificacions. El nou impost ha suscitat rebuig social en alguns municipis, especialment al Vallès. A Sant Cugat, Barberà i Cerdanyola s’han fet manifestacions en contra d’aquest nou impost (en el darrer cas s’ha vehiculat a través de la plataforma “NO al tribut metropolità del transport”). Precisament els ajuntaments d’aquests tres municipis van presentar al·legacions contra el nou tribut, que van ser desestimades.

Cop de la justícia als fraus en els acomiadaments improcedents. Segons avança aquest dilluns 'El Confidencial', l'Audiència Nacional ha ratificat una sentència que dona la raó a Hisenda perquè pugui cobrar l'IRPF en els casos en què l'empresa i el treballador fan passar per acomiadament improcedent un acord entre les dues parts per evitar liquidar l'impost.

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) continua el seu desplegament pel territori i, des de fa un any i mig, recapta tots els tributs propis i cedits de la Generalitat, segons un informe presentat aquest dijous pel Govern. En dos anys, l'ATC ha passat de recaptar el 43% al 100% del dos impostos cedits per l'Estat: l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l'impost de successions i donacions. A més, aquests dos impostos han augmentat la recaptació un 14% i un 22%, respectivament.

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va assegurar el passat 22 d'octubre que la sentència que atribuïa a la banca el pagament de l'impost de les hipoteques era "ferm i no susceptible de revisió", i que tenia "plens efectes" per a les parts en litigi.

La campanya de la renda 2017 arrenca aquest dimecres amb algunes novetats tècniques per als més de 3,5 milions de contribuents catalans i un format nou per demanar l'esborrany a través d'una aplicació mòbil. A partir d'avui es podrà fer i presentar la declaració, fins al 2 de juliol. Us responem algunes de les qüestions més importants que cal tenir en compte a l'hora de presentar la vostra declaració a l'Agència Tributària.