Dues pomes, l’una devora l’altra, que representen la mateixa cosa i, alhora, en representen dues de molt diferents: les acompanya una anotació manuscrita que indica “poma sana i poma podrida”. Aquesta és la imatge que s’ha escollit per il·lustrar el cartell de l’exposició La captura del temps, que s’inaugurarà el pròxim divendres, 12 de setembre, al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor. I no és casual, que hagi estat aquesta la fotografia la seleccionada, perquè podria ser una de les natures mortes signades pel fotògraf mallorquí, però és, en realitat, una instantània captada per Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) poc després d’haver estat diagnosticat d’Alzheimer. I és que la fotografia va ser una eina essencial en la seva relació amb les primeres etapes de la malaltia.

Arriba amb la mare i l’àvia, amb els ulls ben oberts i expressius, rosegant un tros de pa. A mesura que avancem per l’edifici per pujar a la segona planta del Centre de Recerca de l’Alzheimer BBRC, de la Fundació Pasqual Maragall, va fent, tot seriós, mirades encuriosides al seu voltant. Poc pot comprendre el Nil, un nen preciós de 15 mesos, que avui serà el protagonista d’un experiment que vol canviar el que la ciència sap sobre la salut mental de la dona durant una etapa crucial i vulnerable de la seva vida, l’embaràs i el postpart.

Jocs d'ordinador per detectar les pèrdues cognitives del pacient i anar controlant la seva evolució quan l'Alzheimer ja s'ha diagnosticat. Fins ara, els metges feien servir els tests Mini-mental, a través de preguntes senzilles, com la de recordar les paraules bicicleta, cullera, poma que va popularitzar la Fundació Pasqual Margall. Ara aquesta entitat, juntament amb l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i el BarcelonaBeta Brain Research Center, han modernitzat el mètode creant fins a 36 senzills jocs virtuals, que permeten fer les avaluacions cada mes i no haver d'esperar els sis mesos de les eines tradicionals.

La malaltia d’Alzheimer no té cura. Tampoc no se’n saben ben bé les causes i els tractaments més avançats o bé tenen com a objectiu millorar alguns símptomes o bé són pal·liatius. A l’altra banda, una enorme càrrega assistencial que en un 80% recau sobre els cuidadors i la família, amb un cost de 27.000 euros anuals. No són dades per oblidar, malgrat que el lema escollit per la Fundació Pasqual Maragall (FPM) per commemorar el Dia Mundial de l’Alzheimer, que se celebra avui, sigui just el contrari. El seu director, Arcadi Navarro, que ho és també del Barcelona Beta Brain Research Center, focalitzat en la prevenció de la malaltia, està convençut que arribarà el dia que "no caldrà celebrar res".

Escriure des del dolor de la pèrdua pot distorsionar la mirada. Les pèrdues sobtades hi afegeixen una necessària digestió de la idea de la desaparició permanent, irreversible, que encara no he fet.

Se n'ha anat de cop. Sense donar temps ni marge per a la malaltia ni per als comiats; sense que la degradació física l'apartés o l'anul·lés per a la vida activa. Però se n'ha anat d'una revolada que ha subvertit un ordre impossible d'establir i d'acceptar. Deixant orfes els seus, sobretot l'home de la seva vida, l'home que ja fa molt de temps que va desaprenent de reconèixer aquells a qui va tractar. Amb la mort de Diana Garrigosa, Pasqual Maragall es queda sense un dels poquíssims rostres que sabia seu, íntim encara; la persona de qui sabia que s'ocupava d'ell. La família perd una biga mestra. I la Fundació Pasqual Maragall per a la lluita contra l'Alzheimer es queda sense un dels seus referents humans i socials.

L’Alzheimer és una malaltia amb múltiples factors d’origen que, ara per ara, no té cura. Tot i això, els investigadors del Barcelona Beta Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall han fet un pas més per millorar la prevenció i detecció precoç d’aquesta malaltia neurodegenerativa.

Els tractaments preventius en persones sense símptomes o la gestió de biomarcadors predictius obren interrogants ètics en la investigació de l'Alzheimer, encara més quan fins ara el 99,6% dels assajos clínics han fracassat i la farmacologia no aconsegueix aturar el deteriorament cognitiu.

Joan Manuel Serrat, Barbara Hendricks, Noa i Miguel Poveda, juntament amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Joan Albert Amargós, tocaran junts per recollir fons en la recerca contra l'Alzheimer al Palau Sant Jordi el 28 de setembre.