No ha calgut cridar el detectiu Hercule Poirot per resoldre el misteri. Les evidències són aclaparadores. El Brexit s'ha cobrat una nova víctima. En aquest cas, l'Orient Express; de fet, la part britànica del trajecte del luxós i mític tren popularitzat per Agatha Christie a la novel·la del 1934 Assassinat a l'Orient Express.

"Els avantatges del Brexit". És el que diuen alguns britànics que les pateixen sobre les cues per travessar el canal de la Mànega per via marítima o fèrria, que en alguns casos aquest cap de setmana han sigut de fins a vint hores. Aquest dilluns, però, la situació al voltant del port de Dover i de Folkestone –l'entrada de l'Eurotúnel– s'ha normalitzat prou, però és probable que els problemes persisteixin al llarg de l'estiu, atesa la manca d'infraestructures adequades per absorbir el volum de trànsit d'aquestes vies, que s'ha situat ja en nivells prepandèmia.

Els maldecaps del post-Brexit ja són una malaltia crònica en les relacions entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit. En les darreres 36 hores, la tensió entre Brussel·les i Londres ha escalat en dos fronts ben significatius.

A la Belmont Road, una de les grans artèries de l'est de Belfast, zona unionista per excel·lència, han aparegut en dies passats pintades que criden contra Arlene Foster, la cap de govern d'Irlanda del Nord i líder del Partit Unionista Democràtic (DUP). S'hi llegeix: "No a la frontera al mar d'Irlanda. Arlene ha de marxar".

La primera frontera del Regne Unit com a conseqüència del Brexit serà interna i estarà situada al comtat de Kent, la porta principal d’accés des de les illes Britàniques al continent a través de l’eurotúnel i dels ferris que salpen des del port de Dover. No en serà una d’oficial, però sí, de facto, un més dels molts entrebancs burocràtics que originarà el fins ara agre divorci entre Brussel·les i Londres.