Una disparada de traques tradicional, la reproducció a tot volum de la cançó I will survive de Gloria Gaynor –el missatge de la lletra és inequívoc– i l'escalfor de centenars de simpatitzants i exdirigents del PP encara dolguts per haver estat apartats quan van ser investigats i, en alguns casos condemnats, per corrupció. Són les palanques que ha utilitzat aquest dissabte l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps per redoblar el pols que manté amb l'actual direcció del PP per recuperar un lloc al partit. Si pot ser, la presidència autonòmica de la formació.

L'expresident valencià Francisco Camps fa mesos que vol tornar a la política. Ho ha expressat moltes vegades, i sembla que ha vist en la debilitat de l'actual cap del Consell, Carlos Mazón –qüestionat per la gestió de la DANA del 29 d'octubre passat–, l'ocasió perfecta. Pretén forçar un reingrés a la primera línia al qual, fins ara, el Partit Popular s'ha resistit adduint que cal esperar a la resolució definitiva de la seva situació judicial, que, això sí, es va tancar el juliol passat. "Tinc un projecte", ha tornat a insistir avui des dels micròfons de Catalunya Ràdio.

Vist des de Catalunya, resulta més aviat sorprenent que una part significativa de l'opinió pública valenciana (i espanyola) estigui responsabilitzant més el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que el de la Generalitat, Carlos Mazón, que és qui té, per mandat estatutari, la competència exclusiva en Protecció Civil i, per tant, és qui s'encarrega d'alertar la població davant de situacions d'emergència com la provocada per la DANA. No cal dir que un dels factors determinants és la forta campanya a xarxes de l'extrema dreta, que ha aconseguit girar la truita i desviar l'atenció cap a l'actuació del govern espanyol. Però la clau és que aquesta campanya es produeix en un terreny especialment adobat per dos factors més que són propis de la realitat valenciana.

Com a amable recordatori de l'òptim funcionament de la justícia a Espanya, l'Audiència Nacional ha absolt recentment l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps de les acusacions de presumpta implicació a la trama Gürtel, de corrupció a l'engròs. Camps va ser president del govern valencià entre els anys 2003 i 2011, i va agafar el relleu d'Eduardo Zaplana, que ho havia estat entre 1995 i 2002. Una dècada i mitja que va coincidir amb l'etapa triomfal del Partit Popular d'Aznar, allò que Manuel Vázquez Montalbán va anomenar el Aznarato. Uns anys en què el PP va fer literalment el que li va venir de gust a totes les administracions en què va governar, que varen ser moltes. Els anys dels quaderns de Bárcenas i la comptabilitat extracomptable. Els anys que el PP va acumular escàndols de corrupció, que després es van convertir en causes judicials, en una quantitat superior a la de cap altra formació política europea. Els anys en què València, i el País Valencià, van ser una festa. Una festa pepera, si més no, dins la qual va créixer i es va formar, com un zaplanista metòdic, l'actual president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.

L'Audiència Nacional ha absolt aquest dimecres l'expresident valencià Francisco Camps dels delictes de tràfic d'influències i prevaricació dels quals se l'acusava arran dels contractes a l'empresa Orange Market, en la branca valenciana de la trama Gürtel. L'arxiu ha permès que el polític conservador tanqui 15 anys de processos judicials, dels quals sempre se n'ha sortit sense cap condemna tot i que, alhora, el PP valencià està condemnat per finançament il·legal. Tampoc l'han esquitxat les sentències contra diversos exconsellers del seu executiu com Rafael Blasco, Milagrosa Martínez o Víctor Campos, ni les que han afectat altres dirigents autonòmics populars com ara Carlos Fabra. Alguns altres, com l'expresident de les Corts Juan Cotino o l'exalcaldessa de València Rita Barberá, van morir abans que es dictés sentència.

Aquest dilluns es va reprendre a l'Audiència Nacional el judici, amb la lectura dels informes finals de l'acusació i la defensa, contra més d'una vintena d'acusats en la trama Gürtel. La Fiscalia ha situat l'expresident valencià, Francisco Camps, com el "pacient zero" que va oferir a la trama Gürtel traslladar-se a la Comunitat Valenciana, on "va colonitzar" i "parasitar" les institucions de la Generalitat.

"No sabia de l'existència de l'empresa Orange Market" fins que els mitjans de comunicació van informar sobre el cas Gürtel, "no era amic" d'Álvaro Pérez –l'exlíder de la xarxa corrupta al País Valencià– i, sobretot, "no" va ordenar que adjudiquessin a la trama un expositor a Fitur 2009. Aquest ha estat l'eix de la declaració de l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps en el judici que ha d'esbrinar si l'excap del Consell va ordenar que l'administració autonòmica contractés la Gürtel per saldar part dels 800.000 euros que el Partit Popular autonòmic devia a l'empresa.

Els magistrats de l'Audiència Nacional han decidit ajornar, fins dilluns de la setmana vinent, l'inici del judici en què l'expresident valencià Francisco Camps està acusat dels delictes de prevaricació i frau per l'adjudicació a la trama Gürtel d'un expositor de la Generalitat en Fitur 2009. Amb aquest contracte el PP hauria pagat part dels 800.000 euros que la formació conservadora devia a la xarxa corrupta.

Aquest diumenge s'ha clausurat a Madrid l'última edició de la Fira Internacional de Turisme (Fitur). Hi han passat centenars d'alcaldes, diputats, consellers i presidents autonòmics i estatals delerosos de promocionar els atractius dels seus territoris. Ben pocs hauran estat conscients, però, que l'adjudicació l'any 2009 d'un expositor en aquest mateix certamen farà que aquest dilluns l'expresident valencià Francisco Camps torni a seure al banc dels acusats.

Del 17 de gener al 23 de maig del 2023. Aquestes han sigut les dates fixades per la secció segona del penal de l'Audiència Nacional per al judici a l'expresident valencià Francisco Camps per l'adjudicació a l'empresa Orange Market –filial valenciana de la Gürtel– del muntatge de l’expositor del pavelló del País Valencià a Fitur 2009.

L'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps va defensar aquest dimarts que l'any 2011 va dimitir del càrrec per "tractar de demostrar que els membres del Partit Popular" tenien "més dignitat que els socialistes, comunistes i proetarres". "No vaig voler portar el president de la Generalitat al banc dels acusats, volia guanyar moralment els qui van utilitzar la instrucció per destruir persones i partits democràtics", va afegir durant una conferència organitzada pel Foro Populares 2020 a menys d'una de setmana de l'inici del judici per l'adjudicació a l'empresa Orange Market –filial valenciana de la Gürtel– del muntatge de l’expositor del pavelló del País Valencià a Fitur 2009. La de dilluns serà la segona ocasió en què l'excap del Consell s'assegui al banc dels acusats –la primera es va produir pel cas dels vestits, en el qual va ser absolt.

El jutjat d'instrucció número 5 de València ha ordenat l’arxivament provisional de la causa oberta contra l'expresident de la Generalitat Francisco Camps i altres càrrecs, entre ells l'exvicepresident del Consell Víctor Campos i el bisbe auxiliar de València Esteban Escudero, per presumptes irregularitats en les contractacions per celebrar la cinquena Trobada Mundial de les Famílies i la visita del papa Benet XVI a València l’any 2006.

Les declaracions dels excaps de la trama Gürtel, Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, i de l’ex secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, havien apuntat tan clarament a l’expresident valencià que Francisco Camps no ha pogut evitar un nou judici per corrupció. El gener del 2018 tots quatre van explicar al jutge que qui decidia les contractacions de la Generalitat i el PP autonòmic era Camps, que ara haurà de tornar al banc dels acusats per respondre dels presumptes delictes de prevaricació i frau per les adjudicacions del muntatge de l’expositor del pavelló del País Valencià a Fitur 2009.

L’Audiència Provincial de València ha arxivat la causa oberta contra l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps per presumptes irregularitats en la construcció del circuit de Fórmula 1 de València al considerar que no es pot quantificar el perjudici generat a l'administració valenciana. La resolució feta pública aquest dimarts, que no podrà ser recorreguda al ser ferma, també afecta la resta d'acusats, entre ells l'exconseller d'Infraestructures Mario Flores.

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat 2 anys i 6 mesos de presó per a l'expresident valencià Francisco Camps per delictes de prevaricació i frau en relació amb la contractació irregular de la trama Gürtel per al muntatge de l'expositor del pavelló del País Valencià a Fitur 2009.

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha dictat el processament de l'expresident valencià Francisco Camps per les irregularitats en l'adjudicació a Orange Market, la filial valenciana de la Gürtel, dels contractes per a l'organització de l'estand de la Generalitat Valenciana en l'edició de Fitur de l'any 2009. Una decisió que el magistrat creu que podria haver estat un pagament encobert per feines de la xarxa corrupta al Partit Popular.

La titular del jutjat d'instrucció número 17 de València, Carmen García Mingo, ha rebutjat arxivar la investigació sobre la construcció del circuit de Fórmula 1 de València, en què està imputat l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i alguns ex alts càrrecs més. Amb aquesta decisió, la magistrada s'ha oposat a la sol·licitud d'arxivament feta el 14 de maig per la Fiscalia Anticorrupció, a la qual ha retret una actuació "poc seriosa".

La magistrada del jutjat d'instrucció número 17 de València ha decidit processar l'expresident de la Generalitat Francisco Camps en la causa per la construcció del circuit urbà de la Fórmula 1 a València. L'exvicepresident Vicente Rambla, l'exconseller d'Infraestructures Mario Flores i alts càrrecs de l'Ens Gestor de la Xarxa de Transports i Ports de la Generalitat (GTP), així com diversos empresaris, també estan encausats en el marc d'una trama de corrupció que va costar 89 milions entre els anys 2007 i 2008.

Les compareixences de Francisco Camps mai deceben. Com a mínim en termes d'espectacle. Un altre debat és si serveixen per aclarir els punts foscos que envolten la seva gestió. Un objectiu que un hàbil orador com l'excap del Consell ja s'encarrega de malbaratar. Així s'ha constatat una vegada més aquest matí quan l'expresident del govern valencià ha aprofitat la seva compareixença a les Corts Valencianes per criticar que persones que havien estat "injuriades" siguin ara "herois de l'esquerra", i pronosticar que així com el 2011 les formacions progressistes del País Valencià "no van guanyar les eleccions amb el sastre José Tomás" com a emblema –que va acusar Camps d'acceptar uns vestits pagats per la Gürtel–, el 2019 tampoc ho faran amb Álvaro Pérez, 'el Bigotes', com a "líder de l'esquerra valenciana".

L'exdirector de la Gürtel al País Valencià, Álvaro Pérez 'el Bigotes', ha afirmat aquest matí que el president del Partit Popular, Pablo Casado, arrossega una motxilla que "encara té molta merda", en referència als dirigents de la formació conservadora que haurien participat en activitats corruptes en el passat i que es mantenen en l'estructura de la formació. Entre aquestes persones, l'excap d'Orange Market, la filial valenciana de la Gürtel, ha citat l'actual portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, de qui Pérez ha afirmat que era "un d'aquells cucs que saben mantenir-se a la poma anys i panys" i viure "de meravella".