Paco Mir (Barcelona, 1957) és conegut per ser un dels membres del Tricicle, però també ha dibuixat tires còmiques per TBO i El Jueves, ha adaptat i dirigit més de cinquanta títols de teatre, òpera i sarsuela i ha produït diverses sèries de televisió. Ara publica el llibre El senyor correcuites (Thule Ediciones).

Paco Mir és un artista polifacètic i de petit volia ser aviador, dibuixant o director de cinema. A casa tenien una gran biblioteca. “El meu pare havia col·leccionat còmics. Em recordo copiant coses de Disney. Hi havia una col·lecció que es deia El monigote de papel en què hi havia tots els humoristes i va ser una inspiració”.

]]>

L'equip torna a dalt l'escenari després de les salutacions de rigor, generoses. El director Paco Mir hi arriba concentrat, amb el cervell bullint de detalls que haurà de polir abans de l'estrena d'Esperant Mr.Bojangles, que es pot veure al Teatre Poliorama des d'avui fins al 24 de març. "Han passat coses", admet. Això del teatre és artesania diària. Lluís Villanueva hi arriba tranquil i Sílvia Abril, amb un somriure d'orella a orella: "Ara mateix estic feliç, estic borratxa d'adrenalina, no puc pensar". Són els dos protagonistes, juntament amb Lua Amat en el paper de filla i narradora, d'aquesta història sobre un matrimoni que fa un pacte contra la realitat per donar corda a les felices "excentricitats" d'ella. El llibre d'Olivier Bourdeaut va ser un bestseller a França i l'obra manté la mateixa "combinació d'humor amb llagrimeta", diu Mir.

]]>

Molt probablement, si la dona del director i dramaturg Paco Mir no hagués descobert la novel·la Esperant Mister Bojangles (Salamandra, 2017) del francès Olivier Bourdeaut, a Mir no li hauria passat pel cap traslladar-la a l'escenari. "A ella li va agradar tant, i va insistir i insistir, que en unes setmanes ja l'havíem llegit tots els que compartíem aquelles vacances", recorda el dramaturg. Entre uns i altres van convèncer-lo de convertir aquella història breu en un espectacle, Mir es va animar i va convèncer els actors Sílvia Abril i Lluís Villanueva d'encarnar-la. A Abril, especialment, el text la va fascinar. "El vaig llegir en un viatge de tren entre Barcelona i Madrid. No podia parar de riure, tot i que també em va caure alguna llàgrima", assenyala l'actriu.

]]>

'De mares i filles'

Teatre Poliorama. 23 de setembre del 2020

Però que bona que és la Mont Plans! I quina sort, o ull, ha tingut Paco Mir perquè li protagonitzi la seva quarta obra com a autor. Mont Plans sap molt bé el que és un gag després d’anys i panys trepitjant escenaris d’arreu. Els clava sense voler. És pura saviesa escènica. I no és tan fàcil quan et passes noranta minuts dins del llit d’una habitació d’hospital sense moure’t només que un cop per anar al lavabo i de pas ensenyar sense cap vergonya allà on l’esquena perd el seu nom. Però és que aquesta dona ja grandeta que vol parlar amb la seva filla, a la qual fa cinc anys que no veu, té un notable atractiu. És cordial, fins i tot pot ser jovial, i, tot i enfrontar-se al que pot ser el final de la vida, no es talla a l’hora de criticar, ja sigui els funcionaris, com la seva filla, les classes extraescolars i, esclar, els imbècils que poblen el món.

]]>

De tots els papers que configuren la creació artística, a Paco Mir (Barcelona, 1957) el que més l'apassiona és escriure. Ara bé, la seva trajectòria com a membre del Tricicle l'ha catapultat a la popularitat més com a actor que com a dramaturg, tot i que ell mai ha deixat de crear. Mir esperava que aquest any podria deixar enrere les actuacions amb el trio còmic, que a finals del març passat havia de culminar el seu comiat al Teatre Coliseum amb Hits, i posar al centre la seva faceta d'autor. Però la irrupció de la pandèmia els va obligar a cancel·lar les tres últimes setmanes de funcions, que ara estan treballant per recol·locar al calendari. "Sembla que el destí no vulgui que marxem mai, gairebé és un acudit", diu.

]]>