Trob per ca meva vestigis de coses que som a mitges. Petits fracassos diaris. Les malles i el top de sortir a córrer que fa dues setmanes que pengen al lavabo, optimistes. El vinagre i les oblees d’arròs que vaig comprar a la setmana japonesa del Lidl, convençuda que faria Goi Cuon, els rotllets frescos vietnamites. Els tres llibres començats a la tauleta de nit. La càmera de fotos analògica que em propòs –un pic al mes– aprendre a fer anar d’una vegada. Una taula, que més que una taula era una inversió per fer-hi molta feina i guanyar molts de doblers. Versions de mi mateixa per les quals no em decidesc. Vull ser totes alhora per covardia, perquè no hi crec prou, en cap d’elles.

Les Balears són la comunitat autònoma amb els habitatges de segona mà més cars d’Espanya. El metre quadrat ha superat, per primera vegada, la barrera dels 5.000 euros. La pujada interanual –amb dades de maig– ha estat del 20,9%, per la qual cosa un pis de 90 metres quadrats s’ha encarit 90.000 euros en el darrer any. La situació per al lloguer és igualment dramàtica: 19,7 euros el metre quadrat, en el podi amb Madrid i Barcelona, segons les dades de juliol recollides pel portal immobiliari Idealista. L’oferta escassa, la demanda alta, la voracitat d’un mercat desbocat i la falta de polítiques per crear un parc públic d’habitatge no n’auguren millora. Les xifres fredes es tradueixen en una emergència residencial i social que obliga a viure en caravanes, xaboles, edificis abandonats, com l’antiga presó de Palma o, directament, al carrer.

A diferència del que creuen els monòtons apocalíptics, el món no ha arribat pas a la seva fi –el món no avança, només gira, i encara gràcies–; però aquest món nostre, el que va començar l'any 1989 amb la fi de la Guerra Freda, sí que sembla trobar-se a les acaballes. La mediàtica querelle des bouffons entre Trump i Musk, per exemple, és la part més esperpèntica d'un procés de decadència que té moltes cares. Resumint molt: les expectatives mundials derivades de la caiguda del Mur de Berlín eren les d'una gran potència hegemònica, els Estats Units, envoltada de països que, per una raó o per una altra, fos per qüestions econòmiques, militars o tecnològiques, en depenien fortament. Al cap de només dotze anys, però, els fets de l'onze de setembre del 2001 i els conflictes bèl·lics posteriors més o menys fallits que se'n van derivar, van mostrar una realitat ben diferent. Sis o set anys després, entre el 2007 i el 2008, el que havia començat sent una crisi puntual del sistema hipotecari nord-americà va esdevenir una crisi mundial, els efectes de la qual encara duren malgrat haver passat disset o divuit anys. Convido el lector a evocar –temo que amargament– quin era el seu poder adquisitiu real cap al 2005 o el 2006, i quin és l'actual, vint anys després. Cap al 1989, o fins i tot cap a començaments del 2002, que és quan es va implantar l'euro, tot això resultava gairebé impensable. Quin món està passant avall, ara?

La por s'ha instal·lat a les borses. Les caigudes experimentades pels índexs, que van començar el mateix dijous als EUA i que s'han estès per tot el planeta, revelen que ningú no s'esperava que el president dels EUA, Donald Trump, gosés jugar amb foc d'una manera que té poc a veure amb la racionalitat econòmica. L'endemà del delirant anunci sobre els aranzels per part del màxim mandatari de la primera potència mundial, els inversors, lluny de calmar-se, s'han posat encara més nerviosos. I veurem si dilluns continua una situació que, en el pitjor dels casos, esdevindria pànic.

La setmana passada les autoritats de la Unió Europea presentaven un pla en què demanaven a la població que tingués sempre a mà un kit de supervivència per a eventuals situacions d’emergència en què ens puguem trobar –com ara desastres naturals o, fins i tot, una possible guerra.

"Si no hi ha un canvi de rumb, haurem de reconsiderar el nostre lloc dins l'equip de govern", així ha respost SOMavi-El Pi al PP de Bunyola arran de la crisi generada entorn del regidor Miquel Ballester. La formació, que governa en coalició amb els populars des del passat 2023, ha defensat aquest dimecres la gestió del seu regidor, qui fa uns dies fou acusat per tots els treballadors del Consistori d'haver generat el "malestar més greu" mai viscut en les darreres dues dècades.

La crisi de Corea del Sud escala encara més, un altre cop per l'actitud desafiant de Yoon Suk-yeol, el seu president destituït per voler imposar la llei marcial al país per primer cop des de la dictadura. Qui va posar en escac la democràcia amb l'excusa de la suposada ingerència nord-coreana a través de l'oposició, ara s'ha rebel·lat contra les forces de seguretat del seu país i ha impedit la seva pròpia detenció, que havia ordenat un tribunal de Seül. Ho ha fet a través del seu servei de seguretat, que ha obstruït la detenció a la seva residència de la capital del país, en un xoc sense precedents. Preocupats per la seguretat, les autoritats sud-coreanes han hagut de cancel·lar l'operació per arrestar-lo. L'objectiu era poder-lo interrogar per haver decretat la llei marcial al desembre. Yoon Suk-yeol és el primer president de la història democràtica del país que s'enfronta a l'intent de ser detingut.

Els preus dels immobles no han parat de pujar: pisos, cases, pàrquings, trasters... Fent una mirada al passat, podríem pensar que estem de nou en una bombolla. Al cap i a la fi, fa quinze anys va explotar tot i els preus van caure en picat (petita esperança). Per desgràcia, però, la situació del mercat avui és ben diferent i no es pot preveure una caiguda dels preus.

Costa dir si la proliferació de candidatures independentistes és un món que es mor o una esperança que neix. Aquest increment és una tendència epocal a Occident: per a les pròximes eleccions al Parlament Europeu es parla molt de l’auge de l’extrema dreta, però no tant de la guerra acarnissada entre faccions que pot fer-la ingovernable. És una divisió gairebé perfecta entre les forces que han tocat poder als respectius països i s’han moderat –Giorgia Meloni com a cas paradigmàtic– i els grups que no han governat mai i mantenen el seu radicalisme retòric –com ara Alternativa per a Alemanya–. Ambdós partits van coincidir la setmana passada a Roma en una convenció de l’extrema dreta en la qual van escenificar-se disputes duríssimes, des de la postura amb Rússia i Ucraïna fins a la conveniència de donar suport o no a Ursula von der Leyen. Els partits es multipliquen i la pregunta és si aquesta multiplicació de veus correspon a una multiplicació de propostes genuïnes o a una cosa més fosca.

No passem per un bon moment de la relació, sempre complicada, entre el món de la política democràtica institucionalitzada i el batec social. Quan sembla que ens en sortim d’un dels molts temes que ens neguitegen, ja entrem de ple en un altre tema tant o més complicat que l’anterior. Les acusacions i desqualificacions sovintegen més que mai, hi ha qui s’entesta a seguir fent coses que són difícilment justificables avui dia, i tot plegat no ajuda a buscar espais des d'on avançar. No consola gaire veure que aquest no és un tema només de casa nostra, sinó que afecta països i indrets de qualsevol racó del món. En situacions com aquestes hi ha qui practica l’enyorança i recorda que abans la política i els polítics eren molt millors. Però, al marge que això no sigui del tot veritat, al final res de tot això consola, ja que el brogit creix, el panorama no millora i els dies van passant.

“Soldat que es retira a temps serveix per a una altra guerra. Temps al temps”. La frase la va dir un dels diputats rebels de Vox als passadissos del Parlament el mateix horabaixa que el partit va donar per tancada la seva crisi amb un comunicat conjunt, com han confirmat diverses fonts a l’ARA Balears. Els cinc díscols varen baixar les armes tan bon punt varen saber que, si mantenien el pols amb la direcció estatal del seu partit, el més probable era que la presidència del Parlament acabàs en mans del PP. Però la rendició va arribar després d’un trencament absolut a Vox i un intercanvi d’expulsions: dels díscols als dos oficialistes del grup parlamentari i de la direcció als díscols com a militants. Ambdues parts varen fer marxa enrere i, sobre el paper, el grup parlamentari torna a estar cohesionat. Però malgrat el cessament de les hostilitats, la tensió entre sectors encara hi és, soterrada.

L'Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) ha anunciat que se sumarà a la mobilització pagesa convocada per al proper dilluns, 19 de febrer. Així ho va acordar la junta, que es va reunir dimecres. L'Associació ha animat els seus socis a participar en la concentració, amb tractors o a peu.

La portaveu de Vox al Parlament de les Balears, Idoia Ribas, ha assegurat aquest divendres dematí que tenen la mà estesa amb la direcció estatal i amb la provincial per resoldre la crisi que ha generat l'expulsió del president del Parlament, Gabriel Le Senne, i de la presidenta del partit, Patricia de las Heras, del grup parlamentari. Ribas ha fet aquestes declaracions aquest divendres a IB3 i les ha reiterades al Parlament. Ribas ha assenyalat que els cinc diputats díscols que controlen el grup parlamentari Vox, malgrat que han estat expulsats del partit, continuen "esperant respostes" de la direcció estatal a l'oferiment de trobar una solució al conflicte. "Sempre hem dit que no ens en volem anar de Vox", ha manifestat.

El president del Parlament, Gabriel Le Senne, s'ha reunit en el seu despatx amb els diputats del grup parlamentari Vox Sergio Rodríguez i Agustí Buades per parlar de la situació del partit. Sergio Rodríguez ho ha confirmat a l'ARA Balears, encara que no ha volgut explicar el contingut de la conversa, que ha durat pràcticament mitja hora. Fonts parlamentàries han indicat a Europa Press que la trobada s'ha fet a instàncies dels dos diputats, una afirmació que Buades no ha desmentit.

Els cinc diputats díscols del grup parlamentari Vox –Idoia Ribas, Sergio Rodríguez, Agustí Buades, Manuela Cañadas i María José Verdú– han creat nous perfils a les xarxes socials i s'han desmarcat dels perfils i la imatge oficial del partit d'extrema dreta, ha informat Europa Press. Amb la marca Grup Parlamentari Vox a les Balears, la nova imatge prescindeix del color verd de la formació de Santiago Abascal i no empra cap logotip, encara que sí que manté la bandera d'Espanya.

El PSIB ha anunciat aquest dijous que presentarà mocions en els consells insulars i els ajuntaments de les Balears per "rebutjar el transfuguisme" i per demanar que "la presidència del Parlament no es pugui pactar amb trànsfugues", segons ha informat Europa Press. Així ho ha explicat el portaveu dels socialistes a la Cambra, Iago Negueruela. "En aquests moments, sembla que el PP vol governar amb cinc trànsfugues, i això és inacceptable. És inassumible que cerquin mantenir el Govern a qualsevol preu", ha dit Negueruela, a més de criticar l'absència de la presidenta del Govern, Marga Prohens, en aquests moments –Prohens és a Brussel·les, en el ple del Comitè de les Regions.