¿És possible poder entendre’t amb el teu nadó mitjançant un llenguatge de signes? Sembla que sí, o com a mínim això asseguren els que practiquen l’anomenat Baby sign language, una eina que neix als anys vuitanta als Estats Units arran d’investigacions fetes en famílies en les quals els nadons s’havien de comunicar amb els seus progenitors sords, i ho feien molt abans d’aprendre a parlar.

Segurament, quan a un català li demanen pensar en Nadal, la primera imatge que li ve al cap no serà una simbomba, com sí que podria passar en altres punts de l'Estat. Si pensem en un tomàquet, no seria estrany que un català relacionés aquesta fruita amb el pa amb tomàquet, però difícilment algú de fora de Catalunya faria aquesta associació. Aquestes dues situacions quotidianes són un exemple de fins a quin punt és necessària la Llengua de Signes Catalana (LSC). "Les llengües de signes s'han format de manera espontània i natural, ningú les ha inventat i, per tant, els signes de cada llengua s'han creat en funció de la cultura i els costums de la persona sorda que necessita comunicar-se", detalla Gemma Barberà, investigadora del Laboratori de Llengua de Signes Catalana de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Magdalena Provensal (Pollença, 1989) és una persona forta, forjada en l’empatia i en la reivindicació de la justícia com a part de l’equilibri que sosté la humanitat. Ambdues són qualitats necessàries per ser intèrpret en llengua de signes, la professió que tantes alegries (i alguna tristesa) li ha donat. Una idea impulsa la seva activitat: “Al final del dia, mai ets la mateixa persona que s’ha despertat al matí”. I és que cada intervenció és diferent i les persones que atén li aporten sentiments, experiències i sensacions noves i enriquidores. Així ho sent.

Només una persona li va poder robar plans a Rihanna en la seva increïble actuació a la Super Bowl el febrer passat: l'intèrpret de signes Justina Miles, la primera dona negra sorda que actuava en aquest estadi davant de 63.400 assistents, es va convertir en un fenomen viral. La seva interpretació era en si mateixa un espectacle, però sobretot feia accessible a milions d'espectadors sords les cançons de la cantant de Barbados. Això és el que passarà als quatre concerts que Coldplay farà del 24 al 28 de maig a Barcelona. L'associació EnCantades, que des de fa quatre anys es dedica a fer concerts inclusius per a sords i oïdors amb llengua de signes catalana, s'encarregarà de signar els concerts en català i castellà amb quatre intèrprets que faran torns al llarg de l'actuació. El grup ha reservat cinquanta places a primera fila perquè puguin veure els dos intèrprets i alhora tinguin visió directa amb la imatge del cantant anglès.

Ni imitacions gestuals ni mímica. Els centenars de llengües de signes que existeixen arreu del món són llengües reconegudes amb la seva pròpia gramàtica i un desenvolupament històric singular. El 23 de setembre es va celebrar el seu dia internacional, una bona ocasió per donar-los visibilitat i enriquir-nos amb el seu lèxic i la seva història.

L’Enric és CODA (Child of Deaf Adult), és a dir, fill de pares sords. El seu pare és sord de naixement i la seva mare ho és des dels 14 mesos, a causa d’una meningitis. Ni ell ni els seus tres germans grans -tots oïdors- van percebre que la seva infància fos diferent de la dels altres nens. Però quan d’adult va descobrir l’existència dels CODA, que s’apleguen en una associació internacional, es va adonar que els fills de pares sords compartien anècdotes i experiències similars.